Conèixer altres creences Amb una altra perspectiva «Milonga del moro judío» Jo soc un moro jueu que viu amb els cristians. No sé quin és el meu déu Ni quins són els meus germans. Jorge Drexler Aquests quatre versos no són seus, va ser Joaquín Sabina qui li va proposar que escrivís una cançó amb aquestes línies mentre eren en un bar a Madrid. I no només això, li va dir que s’havia d’escriure en dècimes, una mena d’estrofa que té deu versos octosíl·labs i que va néixer en el segle XVI a mans de Vicente Espinel. El cert és que va haver d’estudiar aquest estil per poder-la compondre. Així, Drexler va acabar tractant el conflicte Israel-Palestina que l’afecta de ben a prop. Com que és fill d’un jueu alemany que va aconseguir fugir de l’Alemanya nazi i d’una mare cristiana, Jorge Drexler explica que va aprendre a viure en una casa on les tradicions vivien en harmonia. Sara Iturbide per al programa Más de uno • Com et defineixes en matèria de fe: creient, agnòstic o ateu? Per què? • Creus que les religions donen resposta als grans interrogants de la humanitat? Per què? Si creus que no és així, on es poden trobar aquestes respostes? • Sabries dir quines religions es practiquen a Catalunya? Punt de part ida Què aprendré? A formular possibles respostes a les preguntes de sentit, coneixent i valorant les aportacions de les tradicions religioses, en especial la proposta de sentit de la vida de Jesucrist, elaborant les seves pròpies respostes a partir d’una anàlisi crítica i l’adaptació a la seva situació personal. Les religions són presents al món des de l’inici de la nostra història. El coneixement de les seves creences i tradicions ajuda a fomentar el respecte i la tolerància. 1 T E M A 7 ITINERARI DIDÀCTIC L’objectiu principal d’aquesta sèrie: COMPROMÍS, és aprofundir en la dimensió religiosa i espiritual de la persona. Com a creients, és responsabilitat nostra buscar respostes als interrogants de les nostres vides i comprometre’ns en la construcció d’un món millor. Per fer-ho et proposem l’itinerari següent: T E M A 1 E X P LOR A LA B Í B L I A Qui escriu aquest text? L’autor és l ’evangel ista sant Mateu. Des de l ’ inici de l ’ E s g l é s i a s ’ h a i d e n t i f i c a t a q u e s t e v a n g e l i s t a a mb l’apòstol del mateix nom (Mt 9, 9: «Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, a ssegu t a l l l oc de recap tac i ó d ’ impos tos , i l i d i gué : –Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir»). Aquesta crida també es cita als altres dos Evangelis sinòptics (Mc 2, 14 i Lc 5, 27), en què li diuen Leví. Vinc a dur la plenitud 17No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. 18Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. 19Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. 20Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. 43Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. 44Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. 45Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans? 47I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? No fan el mateix els pagans? 48Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial. Mt 5, 17-20.43-48 Mosaic de Jesús perdut i trobat al Temple, a la basílica del Rosari, a Lourdes. A qui va adreçat? A totes aquelles persones que s’apropen a Jesús i el volen seguir. Sant Mateu va voler escriure un Evangeli per a tothom, sense fer cap mena de distinció, centrat en el missatge de Jesús. Al mateix temps, actualitza el concepte de llei posant-hi l’amor al bell mig. Quan es va compondre aquest text? Entre els anys 70 i 100 després de Crist. Altres dades La intenció d ’aquest Evangeli és bàsicament didàctica, és a dir, ens vol explicar alguna cosa sense preocupar-se de dades o detalls geogràfics i històrics. El que importa és el missatge, el que ens vol ensenyar. El tema principal és el Regne de Déu, que sant Mateu anomena «Regne dels cels», que té com a eix central el compliment de les benaurances i l’amor vers totes les persones, especialment els enemics. A q u e s t Eva n g e l i t a mb é é s c o n e g u t c om Eva n g e l i ecles ial, t í tol que l i és at r ibuï t perquè compta , en el seu escr i t , amb la futura comuni tat dels deixebles i perquè és l’unic que fa servir el substantiu Església. Sant Mateu presenta la comunitat cristiana com un lloc en el qual tots se senten germans i fills d ’un mateix Pare, sense cap mena de privilegis i on es practica la solidaritat de manera recíproca. També presenta Jesús com el Messies promès al poble jueu, que anuncia l’arribada del Regne de Déu per ensenyar una nova llei, amb el compromís d ’alliberar la persona i cridar-los a ser fidels a Déu. Per això hi ha tantes ensenyances de Jesús sobre el comportament cristià. Què ens diu, aquest text? En el cinquè capítol de l’Evangeli segons sant Mateu, Jesús comença a ensenyar la llei de Déu als seus seguidors. En el moment en què escriuen aquest text la doctrina predominant era la dels escribes i els fariseus, sobretot la d’aquests darrers. Ells tan sols es preocupaven de complir la llei de manera externa, és a dir, practicaven els mínims que es consideraven imprescindibles per assolir la salvació, com ara complir el sàbat, presentar ofrenes o fer sacrificis al Temple. Jesús, davant d’aquests fets, demana als seus seguidors que no es deixin ensarronar per una llista de preceptes, que es fan sense raonar ni sentir, sinó per considerar-se salvats. Jesús va més enllà i demana una vivència de la llei i de l’ensenyança dels profetes des de l’interior de la persona, des del cor. No es pot obeir una llei que esclavitza la perAprenc a mirar • Quins personatges apareixen retratats en aquesta mostra d’art urbà? • Saps quina religió professaven? • Tria un d’aquests dos personatges i cerca informació sobre la seva vida i el seu llegat. • Creus que hi pot haver avinença entre persones de religions diferents? • Què cal perquè sigui així? sona. Jesús ens convida a viure en llibertat quan unifica tots els manaments en l’amor a Déu i als germans, i sotmetre les lleis a les exigències de l’amor. Amb aquest nou horitzó que ofereix Jesús, el respecte, l’afecte, la caritat no poden quedar circumscrits a aquells qui ens envolten o amb qui ens portem bé. Si volem que sigui un amor vertader, com Ell ens va ensenyar, cal que s’obri també a les persones que es troben més allunyades i que fins i tot són antagòniques a nosaltres. Si estimem així, serem signes de l’amor de Déu en la nostra societat, sense cap mena de distinció, un amor incondicional vers tothom. 9 8 T E M A 1 Coneixem altres religions Hinduisme Budisme Islam És una rel igió pol iteista que compta amb mi lers de déus. Neix pels vol ts de l s seg l es IV i I I I abans de Cr i st . Es pract i ca pr inc ipa lment a l’Índia, encara que en podem trobar practicants en molts llocs del planeta. El s colons br i tànics van ser qui , en el segle XIX, van def ini r el nom d ’ h i ndu i sme . E l s seus segu i dors s ’es t imen més anomena r - l a dharma. Déus: Trimurti, són els tres déus principals d ’aquesta religió: Brahma: considerat el creador de la vida. Xiva: és el destructor del que hi ha creat. Vixnu: és qui preserva i manté l’estabilitat d ’allò que ha estat creat. Altres déus: Ganeixa: déu de la intel·ligència, amb cos humà i cap d ’elefant. Hanuman, déu mico: representa la força, el coratge. Lakxmi: deessa de la sort, de la felicitat i de la prosperitat. Sarasvati: deessa de l’eloqüència, de l’erudició i de la paraula. Llibres sagrats: Veda, Upanixad, Mahabharata, Ramayana, Purana. És una religió no teista, és a dir, no creuen en la existència d ’un ésser superior, però sí que creuen en un camí d ’alliberament i d ’il·luminació espiritual. Fou originada pel príncep Siddharta Gautama, a qui van anomenar Buda, que significa ‘ l’il·luminat’. La seva doctrina es recull en les quatre nobles veritats predicades per Buda: L’existència i la universalitat del sofriment i del dolor (duhkha). L’origen i la causa del duhkha és el desig. El nirvana és el camí per eliminar el sofriment i les reencarnacions. Per assolir el nirvana cal seguir el noble camí dels vuit passos (o òctuple). És la primera religió monoteista que sorgeix cap al segon mil·lenni abans de Crist, a Canaan, Israel. Déu: Jahvè ( YHWH). Llibres sagrats: Tanakh i el Talmud. La Tanakh es cor respon amb 36 l l ibres de l’Antic Testament. Format per la Torà (‘ llei’), Neviïm (‘profetes’) i Ketuvim (‘escrits’). El Talmud recull una col · lecció de comentaris a la Torà. Dia sagrat: dissabte. És una religió monoteista que comença l’any 622 dC, data en què Mahoma va fugir de la Meca. Déu: Al·là, a qui li són aplicats 100 títols que indiquen la perfecció del seu ésser. Llibre sagrat: l ’Alcorà, amb 112 capítols. Tots comencen amb una professió de fe: «En el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós». Dia sagrat: Divendres. Noble camí dels vuit passos ª. Correcta visió: coneixement adequat del sofriment i eliminació. «. Correcte pensament: intenció de no fer mal a ningú ni a res. ®. Correcta paraula: abstenir-se de la xerrameca, la mentida, la maledicència. ¯. Correcta acció: no robar, no matar, no mantenir relacions sexuals il·legítimes. °. Correcta manera de viure: abstenir-se del comerç d ’armes, de menjar carn. ². Correcte esforç: exercitar la ment i la voluntat amb intencionalitat. ³. Correcta memòria: contemplació conscient, atenta als propis sentiments, pensaments… µ. Correcta meditació: estat de concentració amb serenitat. Obligacions ètico-religioses: N o é s p e r m è s m e n j a r c a r n , e s p e c i a l m e n t d e vaca (animal sagrat). La societat està dividida en castes. Creuen en el samsara, cic l e d e r e e n c a r n a c i o n s f i n s q u e a s s o l e i x i n u n a v i d a s a n t a o n l ’à n i m a s’al l ibera i en forma una de so l a j untament amb Brahma. Aquest alliberam e n t e s p i r i t u a l s ’a n o - mena moksa. Ofrenes a les deïtats en altars. Obligacions ètico-religioses: els seus seguidors tenen l’obligació de complir els 613 manaments (mitsvà) recollits a la Torà. Els més coneguts són els deu manaments, que es concreten a: Restriccions alimentàries (no menjar porc o marisc, no barrejar llet i carn…). El ritus de la circumcisió 8 dies després del naixement del nen. Celebració al s 13 anys del pas de la infantesa a l ’edat adulta, a la cerimònia del bar mitsvà, per als nois; i per a les noies és la bat mitsvà, als 12 anys. Obligacions ètico-religioses: són les bases de l’islam: ª. La professió de fe: «No hi ha cap divinitat tret de Déu i Mahoma n’és el profeta». «. Pregar cinc cops al dia. ®. Donar almoina als pobres i necessitats. ¯. Dejunar el mes del ramadà. Aquest precepte es dispensa durant una guerra, a persones malaltes, dones embarassades i infants. °. Peregr inar a l a Meca , a lmenys un cop a l a v ida . N’estan exemptes les persones malaltes o sense recursos econòmics. C e s C r a, l C , Cv . C m a nt C ci p , C d e t n Espai digital • Trieu una religió. Amplieu-ne la informació i prepareu una infografia o presentació per a la classe. S d V O ta Judaisme 13 12 T E M A 1 Coneixem altres religions Una visió general Des dels seus orígens, la humanitat ha trobat en el món espiritual resposta al s grans inter rogants sobre la vida o la mort . Ja en la prehistòria, els enterraments, les pintures rupestres o els ídols són el testimoni d ’una vivència més enllà del que és material. Cal que tinguem en compte que moltes de les religions actuals es remunten a l’edat antiga i han sobreviscut a segles de canvis en la manera de pensar i de relacionar-se amb el món. Així mateix, és inneg a b l e l a i n f l u è n c i a q u e h a n t i n g u t e n e l f u t u r d ’a l g u n e s civilitzacions. Hom diu que hi ha més de 4 .000 rel igions al món. Pol iteistes o monoteistes, occidentals o orientals, totes tenen en comú la creença en un ésser superior (o en molts, en el cas del politeisme) i en una existència després de la mort; i, com a conseqüència, han generat una manera d ’actuar i de viure segons les seves doctrines respectives. Actualment, el nombre de fidels seguidors d ’alguna religió ha baixat notablement. Tot i així, segons una enquesta feta el 2017, només el 16 % de la població mundial no es vincula a cap religió. La resta es reparteix entre el cristianisme (31 %), l’islam (24 %), l’hinduisme (15 %), el budisme (7 %), les religions tradicionals o altres cultes* (6,5 %) i el judaisme (0,2 %). Amb sentit o sense? Vocabulari *Religions tradicionals o altres cultes. En alguns llocs perviuen creences que es remunten molts segles enrere; són les anomenades religions tradicionals, com el vudú o el xamanisme a l’Àfrica. Quant a l’expressió altres cultes, comprèn religions minoritàries, algunes d’antigues (confucianisme, sintoisme, sikhisme, yazidisme) i d’altres més recents (bahaisme o neopaganisme). «Homes i dones de religions diferents caminen cap a Déu recorrent camins que es creuen cada cop més sovint» Papa Francesc, 4 de febrer de 2023. En la societat actual, però, hi ha altres opcions, com l’esoterisme o l a b r u i xe r i a , q u e mé s qu e un a re s po s t a s ón un a a b s u rd i t a t a aquesta recerca existencial. Les sectes també pertanyen a aquest grup, que aprofiten aquesta necessitat espiritual de l’ésser humà per a benefici propi i causa un gran mal als adeptes, els priva de la seva llibertat. Totes tenen en comú una sèrie de trets que les identifiquen i les diferencien de les religions, entre els quals podem citar: • Hi ha un líder o grup de líders que creen o dirigeixen la secta i en treuen un benefici econòmic i personal. • Manipulen mentalment les persones perquè no pensin ni actuïn per elles mateixes, sinó en funció de les normes de la secta. • Aïllen físicament i/o psicològicament els membres del seu entorn proper (familiars, amics). • Demanden importants aportacions econòmiques. • Hi ha un gran secretisme sobre les sectes. Presenten aquest món com una cosa negativa i malvada de la qual ens salvaran. Per això, i fent servir les xarxes socials, han proliferat durant la pandèmia, escudant-se en la por i la soledat que va generar el confinament per captar moltes persones. en ruta Un temple bahá’í L’any 2019, el Royal Architectural Institute del Canadà va atorgar el Premi Internacional RAIC al Temple bahá’í, que es troba a Santiago de Xile. Aquest temple, dissenyat pel grup Hariri Pontarini Architects, ha esdevingut un referent arquitectònic que, des de la seva obertura, ja ha rebut més d ’un milió de visites. L’edi f ici es troba en un entorn natural conegut com l ’Arboreto, antesala de la serralada dels Andes. És una gran cúpula amb forma de flor. S’hi pot accedir a l’interior a través de nou portes que donen la benvinguda a tothom, sigui quina sigui la procedència. Com en altres temples bahá’í, aquest nombre té molta importància, ja que segons la seva fe simbolitza la perfecció, la culminació d ’alguna cosa i l ’ inici d ’una nova etapa. Això recorda el principi d ’unitat de la humanitat, important per a aquesta religió que va néixer en la segona meitat del segle XI. Temple bahá’í, Santiago de Xile. Idees clau • Quin és el tema central de l’Evangeli segons sant Mateu? • Tal com ens ensenya l’Evangeli segons sant Mateu, com ha de ser un amor vertader com el que ens va ensenyar Jesús? • Des dels orígens, on ha trobat la humanitat respostes als grans interrogants sobre la vida? • Quins trets ens poden ajudar a diferenciar una secta d’una religió? • A què anomenen Trimurti? • Què és el samsara? • A què anomenen moksa? • Què és el nirvana? • Quins són els dies sagrats de les religions monoteistes? • Quina és la diferència principal entre les religions monoteistes, politeistes i no teistes? De ben segur, qui s’interessa tant pels temes d’esoterisme no ho fa només per curiositat. El més probable és que hi busca també el que actualment la gent troba més a faltar: el sentit de la vida. Seria important ajudar moltes persones a entendre que, si es remeten a llegendes o històries curioses de temps passats, a fenòmens estranys i càbales mistèriques, per descomptat, satisfan la curiositat i potser es distreuen. El que caldria preguntar-se és si per aquest camí trobaran el sentit a la vida que tenen i que, amb freqüència, és senzillament un sense sentit a seques. J. M. Castillo, Espiritualitat per a insatisfets La d imens ió espi r i tua l és una part fonamenta l de l a persona i moltes persones la desenvolupen per mitjà de les religions, que les connecten amb la transcendència i poden donar un sentit a la vida. Espai digital • Investigueu qui va fundar el bahaisme, on va néixer, quin símbol té i quins són els principis sobre els quals es consolida. 11 10 Explora la Bíblia 2 Aprofundeix en el coneixement 3 Punt de part ida 1 Avalua els teus coneixements previs sobre el tema que treballaràs. Analitza un text bíblic a través del context històric de l'autor i del significat. Amplia els teus sabers amb continguts sobre la persona, la relació amb Déu i els altres, i la necessitat de construir un món millor per a tothom. Aprèn a mirar i interpretar la realitat per mitjà de les ensenyances de la Bíblia. Viatja En ruta a llocs relacionats amb el que aprens. Recull el testimoni dels homes i les dones de fe que han sabut posar en pràctica l’Evangeli. Construeix la teva Agenda 2030. Com que som ciutadans del món analitzarem els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Passa a l’acció i aprèn, fora de classe, fent enquestes, visites, entrevistes... per saber què passa al teu entorn.
RkJQdWJsaXNoZXIy