DE CINE Un petit pla... com salvar el planeta, de Louis Garrel, 2021. Aquesta comèdia francesa planteja com nens de tot el món preparen i executen un pla per salvar el planeta. Tot esclata quan els pares s’adonen que desapareixen objectes de les seves llars. • Què t’ha cridat més l’atenció? • Coneixies els problemes que s’expliquen a la pel·lícula? • De totes les solucions que hi aporten, quines podries dur a terme? • Amb tot el que s’ha dit en aquest tema, consideres necessari que hi hagi una cultura més àmplia sobre la protecció de la nostra casa comuna? Valoro el que he après A nivell individual • Quins criteris del projecte creus que has assolit? I quins no? • Creus que el que s’hi ha treballat és rellevant? Per què? • Quins aspectes positius i quins de negatius has trobat en cadascuna de les fases treballades? • Què has après que no oblidaràs? • Com valores el teu treball en aquest projecte? Posa’t una nota de l’1 al 10 i digues per què. Treball cooperat iu • Creus que com a grup heu organitzat bé el treball? • Heu seguit la seqüència del projecte per assolir els criteris proposats? Justifica la resposta. • Creus que tots els membres hi han participat uniformement? • Creus que els rols estaven ben repartits? • Com valores el treball cooperatiu? Posa una nota al teu grup de l’1 al 10 i digues per què. Producte final • Quines dificultats heu trobat a l’hora de fer el projecte? • Quins són els encerts del vostre projecte? • Què creieu que es podria millorar? • Heu complert el termini per lliurarlo? Si no ha estat així, per què? • Com valoreu el projecte que ha presentat el grup? Posa una nota de l’1 al 10 i digues per què. 41 T E M A 1 DI À L EG A M B LA C U LT U R A Els temples Els edificis religiosos mostren les diferències que hi ha entre les distintes creences sobre la manera de relacionar-se amb la divinitat. Ho podem apreciar en l’estructura i els elements decoratius. Temples hindús En l’hinduisme el temple és el lloc on viu una de les seves divini tats. Els f idels no hi van per celebrar-ne els r i tus (bodes, festivitats del seu déu, funerals); això es fa a l’exter ior. Hi van a demanar la protecció o la benedicció d ’aquel l déu concret , ja sigui perquè té relació amb la seva casta o perquè està relacionat amb el que necessiten. Els temples són considerats les muntanyes on els déus tenen els seus palaus. Per això es construeixen a partir de terrasses esglaonades que s’omplen d ’escultures, ordenades j eràrqu i cament . E l s f i de l s rodegen aques tes terrasses i s’hi aturen per fer ofrenes o pregar. Després de fer la volta, ja estan preparats espiritualment per trobar-se amb la divinitat principal, situada en un lloc destacat del temple, el santuari (garbhagriha), al qual no es po t a cced i r. E s t à p re s i d i t pe r una ima t g e que e s po t contemplar des de fora i que per al s hindús és el déu ma t e i x , q u e re co n e i xe n p e l s a t r i b u t s q u e p o r t a . Pe r exemple Xi va pot portar un t r ident , un tambor o una serp. Els ul ls d ’aquestes representacions són molt importants, perquè mirar-les implica un encontre entre el devot i el seu déu. Temples budistes Des dels inicis, la fe budista ha fet servir diferents recintes per a la meditació i la pregària dels devots, que sempre compten amb una imatge de Buda i al voltant podem trobar els molinets de pregàries, també anomenats cilindres de mantres, que, en girar-los, escampen al vent les pregàries que contenen. Stupes : Hom c reu que aques t s ed i f i c i s van né i xe r com a monuments funeraris i van acabar esdevenint t e m p l e s q u e r e p r e s e n t e n l a m e n t i l · l u m i n a d a d e Bud a . S ’a l cen s ob re p l a t a f o rme s e s g l a on a d e s que acaben amb un pinacle. Cada part i element decoratiu és simbòlic i es relaciona amb la salut, la concentració o la saviesa. Pagodes: Es consideren una evolució dels stupes, per tant segueixen el mateix esquema tot i que amb un estil diferent. Van néixer per allotjar relíquies, començant per les restes òssies de Buda. Són més pròpies del Japó, la Xina, Corea, Vietnam o Tailàndia. Temples: La ràpida expansió del budisme per la Xina va fer necessària l’aparició de temples per acollir els devots. Algunes persones adinerades van ofer i r les seves pròpies cases per a aquest fi, que van servir de guia per a la construcció posterior de temples i monestirs. Compten amb un gran saló, decorat amb escul tures o pintures, on els f idels medi ten i resen. El jardí, el pati i alguna estança per a conferències o xerrades solen completar el recinte. Al seu voltant s’alcen més construccions per al lot jar-hi els monjos o celebrar els recessos. Sinagogues E l s j ueus no cons i deren temp l es l es s i nagogues , j a que per a ells només hi ha un Temple de Jerusalem, que va construir el rei Salomó segons les instruccions que va donar Déu i que fou destruït def initivament l’any 70 dC. La paraula sinagoga prové del terme hebreu bet hakneset que significa ‘casa de pregària’. I això és una casa d ’estudi i pregària. Consta d ’una sala per pregar, orientada cap a Jerusalem, al voltant de la qual hi ha diverses estances: biblioteca, casa d ’estudi (bet midrash), etc. A la sala pod em t ro b a r d i f e re n t s e l eme n t s : l ’a rc a s a n t a (a r o n kodesh), la llum eterna (ner tamid), el podi (bimà), el púlpit (amud), el canelobre de set o nou braços (menorà), que es pot col·locar a prop del púlpit o de l’arca. Per evitar possibles distraccions durant la pregària, els homes i les dones estan separats per la mejitza, que és una divisió feta amb una cortina o gelosia, o bé en una galeria a banda, generalment al pis superior. La decoració es basa en elements geomètrics, frases escrites o símbols jueus, ja que en aquesta religió no es permeten les representacions figuratives. A Catalunya hi ha sinagogues antigues com la de Besalú i la de Tortosa, i actuals, com la de la Comunitat Israelita de Barcelona. Mesquites La paraula mesquita prové del vocable àrab masj id, que significa «lloc per prostrar-se». És un lloc de pregària i també d ’estudi. Divendres, el seu dia sagrat, els musulmans s’hi reuneixen per resar. Totes segueixen l’esquema que Mahoma va establir en la primera, situada a casa seva. Consta d ’un pati central (sahn) on se situa la font de les ablucions. A través del pati s’accedeix a la sala de pregària, que compta amb diversos elements: la quibla, el mihrab, el minbar. També disposa d ’una o diverses torres, els minarets, des d ’on fan la crida per al res. En algunes mesquites grans també s’hi pot trobar la maqsura, espai destinat al califa. Les dones resen separades dels homes, darrere d ’ells. La decoració es concentra en el mihrab i en la maqsura per destacar-ne la importància. L’ islam prohibeix la representació d ’imatges i per això l’ornamentació es fa amb motius vegetals, geomètrics o cúfics (escriptura). Temple hindú de Kapaleeshwarar, Chennai, Índia. Temple budista de Chiang Mai, Tailàndia. Mesquita blava, Istanbul. Temple jueu de Manchester, Regne Unit. Espai digital • Cerqueu informació sobre la tipologia de temple corresponent a la religió que heu treballat a l’Espai digital anterior i afegiu-la a la vostra presentació. 15 T E M P S DE L EC T U R A T E M A 1 Cadascú al seu lloc: és el principi que des de sempre ha regit la societat índia. La il·lustració més perfecta d’això és el sistema de castes, del qual, facin el que facin, no se n’escapa cap indi. Néixer en una casta noble, sacerdot o guerrer, o néixer intocable, és, segons els vedes –els llibres sagrats–, conseqüència dels actes duts a terme en una vida anterior: és, per tant, just. Viure escrupolosament el seu estatus d’intocable, acceptar amb serenitat la vergonya i la misèria garanteix, en una vida futura, pertànyer a una casta més afavorida. Aquesta actitud està tan arrelada en la mentalitat índia que, al llarg dels segles, els musulmans –la religió dels quals, amb tot, està, com el cristianisme, basada en la igualtat– es van deixar influir, fins al punt que entre ells també hi ha una mena de divisió de castes, segons provinguin dels conquistadors o de convertits hindús de castes baixes. L’idealisme i les idees democràtiques que de jove sostenia Harry Waig no tenien cabuda a l’Índia, i ha acabat pensant que almenys això garantia l’estabilitat d’una societat que d’una altra manera hauria tingut moltes raons per esclatar. […] El palanquí avança pels carrers, la gentada és tan densa que els portadors es veuen obligats a aturar-se. La Selma s’afanya per saltar a terra quan una veu inquieta la crida a la realitat: –El vostre burca, princesa! Aïrada i confosa, balbuceja: –Ho havia oblidat, no hi estic acostumada. La companya somriu. –Us hi acostumareu de seguida, sobretot quan descobriu que el nostre burca és en realitat un instrument de llibertat. Instrument de llibertat aquella presó de seda negra, que només s’obre a l’exterior per un rectangle enreixat a l’altura dels ulls? Kenizé Mourad Aq u e s t a n ove l · l a n e i x d e l ’ i n t e rè s d e l ’au t o ra p e r conèixer els seus orígens. El seu pare va ser rajà de l ’ Ín d i a i l a ma re , un a p r i n ce s a d e Tu rq u i a . L a h i s - tòr ia de la Selma és un v iatge per l locs i moments històrics del segle XX, que serveixen, a més, per estructurar aquesta obra en quatre parts: Turquia, el Líban, l ’Índia i França. L’autora, i filla de la Selma, tracta també la relació de la persona amb la religió. Com que la protagonista és musulmana, li criden l ’atenció algunes imposicions de l ’ islam en altres llocs, com l’ús d e l bu rca o e l t ra c t e ve r s l a don a . E l s i s t ema d e ca s t e s d e l a rel igió hindú topa amb la idea d ’ igual tat que es viu en l ’ islam i e n e l c r i s t i a n i s m e , a m b q u è t a m b é h i h a v i a c o n v i s c u t . I s’ interessa pel model de vida pacifista que promou Gandhi. De part de la princesa morta A debat • Què vol dir que el sistema de castes «garantia l’estabilitat d’una societat que d’una altra manera hauria tingut moltes raons per esclatar?» Creieu que en l’actualitat és així? Per què? • Com veieu el fet que en una mateixa religió hi hagi preceptes diferents com el que es descriu aquí pel que fa a l’ús del burca? 16 S Í N T E S I Binta i la gran idea, Javier Fesser, 2004. Curtmetratge que escenifica la vida de Binta, una nena del Senegal, Àfrica. Explica com el seu pare s’obstina a dur a terme un projecte per al qual ha de demanar ajuda, però ningú no se’l pren seriosament. • Què t’ha fet pensar aquest curtmetratge? • Creus que el pare de la Binta té raó? Per què? • Què té a veure el curtmetratge amb el que s’ha treballat en aquest tema? • Creus que tots els personatges es veuen a si mateixos com la bellesa més gran creada per Déu? Raona la resposta. YOUCAT DE CINE Què he après? • Quina ensenyança religiosa ens deixen els relats de la Creació? • La teoria del big bang exclou Déu com a creador? Raona la resposta. En què ha millorat la meva relació amb els altres? • Soc conscient que les altres persones són també imatge de Déu i les he de respectar? • Imposo als altres les meves idees i opinions, o estic obert al diàleg? En què he millorat com a persona? • Què faig per ser imatge de Déu en el meu entorn? • Em preocupo per saber què diu l’Església sobre qüestions importants? VALORO EL QUE HE APRÈS Déu Creador: Déu sol, que existeix davant de tot més enllà del temps i l’espai, ha creat el món del no-res i ha convocat l’ésser a totes les coses. Tot el que existeix depèn de Déu i només perdura en l’ésser perquè Déu vol que existeixi (44). La persona, culminació de la Creació: la creació de l’home es distingeix clarament de la creació dels altres éssers vius. L’home és persona, és a dir, pot decidir, amb voluntat i intel·ligència, a favor o en contra de l’amor (56). La persona, imatge de Déu: a diferència dels éssers inanimats, de les plantes i dels animals, l’home és una persona dotada d’esperit. Aquesta característica el lliga més a Déu que a la resta de criatures visibles (58). L’ésser humà, home i dona: Déu, que és amor i el prototip de comunió, ha creat l’ésser humà com a home i dona perquè, conjuntament, siguin imatge de la seva essència (64). Déu ha concedit a homes i dones la mateixa dignitat com a persona (401). 29 Pren consciència del teu aprenentatge 5 Estableix un diàleg entre la fe i la cultura 4 Completa els teus coneixements i opina amb sentit crític. Valora i aplica en la teva vida el que has après. Autoavalua’t. Llegeix i relaciona el que has après amb la literatura d’ahir i avui. Estableix un diàleg entre fe i cultura a través del nostre patrimoni. Ordena els teus coneixements amb l’ajuda del Catecisme per a Joves (YOUCAT). A finals de cada trimestre trobaràs... Seqüència del projecte a fase. De què parlem? • Reflexionarem sobre els vincles del cristianisme amb la cura de la Creació. a fase. Parlem de medi ambient • Investigarem, per mitjà de l’encíclica Laudato si’, quina hauria de ser la nostra responsabilitat pel que fa a la protecció del medi natural. a fase. Però també d’ecologia integral • Coneixerem què significa aquesta expressió i què implica en les nostres vides. Producte final • Participar en un pla d ’acció per mitjà de la plataforma Laudato si’. Criteris d’avaluació • Adquirir habilitats i actituds de relació amb altres persones, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d ’ajuda mútua, de participació i d ’inclusió, orientades a la millora de la convivència en la família i en l’escola com a expressió de la fraternitat universal. • Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d ’injustícia, violència i discriminació, amb les seves causes, destriant-les en funció del projecte del Regne de Déu, implicant-se en propostes de transformació social. P R O J E C T E El meu compromís crist ià inclou l’ecologia? • Què et suggereix el contrast d’aquestes dues fotografies? • Creus que el cristianisme té cap relació amb l’ecologia? Justifica la resposta. • Coneixes alguna iniciativa ecològica que dugui a terme la teva parròquia? Punt de part ida 31 115 Tema 1. Molt més que un llibre Pàgina 12. Tornar a les fonts Ex 20, 12 12Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu. Is 1, 2-3 2Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. 3Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora». Za 1, 8 8De nit, en una visió, vaig veure un cavaller que muntava un cavall roig. S’estava a la vall profunda, enmig d’unes murtres. Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i blancs. Pr 15, 17-18 17Val més plat de verdura amb amor que vedell gras servit amb rancor. 18El geniüt encén la lluita, l’home pacient l’apaga. Ct 7, 12-13 12Vine, estimat meu, sortim al camp, fem nit en llogarrets. 13De bon matí anirem a les vinyes per veure si broten els ceps i es desclou la seva florida, si als magraners els esclaten les gemmes. Allí t’ompliré de carícies. Jon 1, 1-16 1El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonàs, fill d’Amitai. Li digué: 2–Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat. 3Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor. 4Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir. 5Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar. Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit. 6Se li va acostar el capità i li va dir: –Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem. 7Els mariners es van dir entre ells: –Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs. 8Llavors li digueren: Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on vens? Quin és el teu país? A quin poble pertanys? 9Jonàs respongué: –Soc hebreu i adoro el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra. 10I un cop Jonàs els va haver explicat que fugia de la presència del Senyor, el pànic s’apoderà d’aquells homes, que li digueren: –Com és que has fet això! 11Mentrestant el mar s’enfurismava cada vegada més, i els mariners li van preguntar: –Què hem de fer amb tu perquè el mar es calmi? 12Ell respongué: –Tireu-me al mar, i el mar es calmarà. Reconec que aquesta gran tempestat s’ha aixecat contra vosaltres per culpa meva. 13Amb tot, els mariners es posaren a remar intentant de tornar a terra; però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més. 14Llavors van pregar al Senyor: –Ah, Senyor, no ens enviïs la mort perquè ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d’un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols. 15Els mariners, doncs, agafaren Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria. 16Llavors es va apoderar d’aquells homes un gran respecte pel Senyor. Van oferir un sacrifici al Senyor i li feren prometences. Ac 2, 42-43 42Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 114 A N N E X A b Abdies Ac Fets dels Apòstols Ag Ageu Am Amós Ap Apocalipsi Ba Baruc 1 Co Primera carta als Corintis 2 Co Segona carta als Corintis Coh Cohèlet (Eclesiastès) Col Carta als Colossencs 1 Cr Primer llibre de les Cròniques 2 Cr Segon llibre de les Cròniques Ct Càntic dels Càntics Dn Daniel Dt Deuteronomi Ef Carta als Efesis Esd Esdres Est Ester Ex Èxode Ez Ezequiel Fl Carta als Filipencs Gn Gènesi Is Isaïes Jdt Judit Jn Evangeli segons Joan 1 Jn Primera carta de Joan 2 Jn Segona carta de Joan 3 Jn Tercera carta de Joan Jon Jonàs Jr Jeremies Js Josuè Jt Jutges Lc Evangeli segons Lluc Lm Lamentacions Lv Levític 1Ma Primer llibre dels Macabeus 2Ma Segon llibre dels Macabeus Mc Evangeli segons Marc M i Miquees M l Malaquies Mt Evangeli segons Mateu Nm Nombres Os Osees 1 Pe Primera carta de Pere 2 Pe Segona carta de Pere Pr Proverbis 1 Re Primer llibre dels Reis 2 Re Segon llibre dels Reis Rm Carta als Romans Rt Rut 1 Sa Primer llibre de Samuel 2 Sa Segon llibre de Samuel Sir Eclesiàstic Sl Salms Sv Saviesa 1 Te Primera carta als Tessalonicencs 2 Te Segona carta als Tessalonicencs 1 Tm Primera ca ta a Timoteu 2 Tm Segona carta a Timoteu Tt Carta a Titus Za Zacaries A breviatures bíbliques (segons l’Associació Bíblica de Catalunya) PROJECTES: aprofundeix en algun aspecte dels sabers bàsics treballats, des d’una perspectiva cooperativa. ANNEX: al final del llibre trobaràs documents que són necessaris per fer les activitats. De què parlem? Ens situem La paraula ecologia fou emprada per primera vegada pel científic alemany Ernst Haeckel l’any 1869; prové del terme grec okologie, que està format per dos vocables: oikos (‘casa’,‘ llar ’) i logos (‘tractat’ o ‘ciència’). Per això el DIEC defineix ecologia com la «part de la biologia que estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen». Com a disciplina científica no va adquirir una gran rellevància fins la segona meitat del segle , i va tardar més a convertir-se en una qüestió social. Des de fa un cert temps, però, la comunitat científica ha transmès a la societat la seva preocupació pel futur de la nostra llar, és a dir, del planeta i dels éssers que l’habitem. En aquest projecte investigarem com els cristians s’han de compromet re f e rmame n t e n ma t è r i a e co l òg i c a i d u r a t e rme l a m i s s i ó d e s e r col·laboradors de la Creació. Per a què passem per aquest món? Per a què vam venir a aquesta vida? Per a què treballem i lluitem? Per a què ens necessita aquesta terra? Per això, ja no n’hi ha prou amb dir que ens hem de preocupar per les generacions futures. Cal advertir que el que hi ha en joc és la nostra pròpia dignitat. Nosaltres som els primers interessats a deixar un planeta habitable per a la humanitat que vindrà. Audiència general del papa Francesc, maig de 2014 • El llibre de l’Eclesiàstic. Posa l’accent en el que s’ha di t anter iorment . En el passatge següent es pre - senta l ’ésser humà dotat del s cinc sent i ts i , a di - ferència del s animal s, també ha rebut de Déu la intel·ligència i la qualitat del llenguatge. D’aquesta manera es pot diferenciar el bé del mal i reconeixe’l en l a seva obra , és a d i r, cada cosa creada és un reflex seu. El fet que estiguem fets «a imatge seva» no ens ha de dur a jugar a ser Déu, sinó a veure’ns a n o s a l t re s ma t e i xo s i a l s a l t re s com a re f l e xo s d ’Aquell que ens va crear. Déu, que posa la mirada en el cor humà, l ’omple i el capacita per a l ’amor, ens ensenya que només podem ser la seva imatge si actuem des d ’aquest amor, i que aquest sigui la mesura de les nostres decisions i actes. • E l No u Te s t a me n t . Eva n g e l i d e s a n t Ma t e u. E l tex t de l a dreta recu l l pa rau l es de Jesús que ens fa n re co rd a r qu e no e n s h em d e p re o c up a r p e r l ’a c u m u l a c i ó d e b é n s , j a q u e e n s c o n d u e i x a l ’ava r í c i a i l ’e g o i sme . E l l en s conv i d a a d e i x a r d e banda e l mater i a l i sme perquè ens cent rem en l a c o n s t r u c c i ó d e l s e u Re g n e , i e n s c o n v e r t i m e n persones j us tes , bones i so l i dà r i es . Déu ha dotat e l mó n , l a n o s t ra c a s a , amb p ro u re c u r s o s p e r - què tot s puguem v i ure sense necess i tat de pre - ocupa r -nos pe l demà . Però l’emmagatzematge i l ’acumu l ac i ó d ’aques t s re cu r s o s en man s d ’un s poc s pa ï s o s fan que no exce l · l e i x i n n i e l Regne n i l a j us t í c i a . Com a pe r - s o n e s c r i s t i a n e s , s ’ h i p o t f e r a l g u n a c o s a p e r capg i ra r aques ta s i tuac i ó? A P R E N E N TATG E B A SAT E N P ROJ EC T E S F A S E 1 Des d’una perspect iva bíblica Al llarg de la Bíblia descobrim com Déu ens encoratja a protegir tota la Creació, i hi ha molts textos que transmeten aquestes ensenyances. En aquest projecte ens centrarem en tres d ’aquests textos: • El llibre del Gènesi. Com hem pogut veure en la unitat anterior, en el text sobre la Creació, Déu ens nomena els seus administradors quan ens lliura totes les seves obres. Fa palès que això no comporta una actitud de superioritat de la persona per damunt dels altres éssers, sinó de respecte: estem obligats a protegir, mantenir i preservar aquest regal, per a nosaltres i perquè les futures generacions el puguin gaudir. Déu digué encara: –Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. Gn 1, 29 26Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? 28I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen. 31Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 34No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps. Mt 6, 26-28.31-34 Gènesi , de Sebastián Salgado. 5Va rebre l’ús de les cinc facultats del Senyor; com a sisena, el va fer partícip de la intel·ligència, i com a setena, de la paraula que serveix per a interpretar les altres facultats. 6Va donar als homes capacitat de discernir, llengua, ulls, orelles, i un cor perquè pensessin. 7Els omplí de saber i d’intel·ligència, i els va fer conèixer el bé i el mal. 8Va ensenyar als homes a respectarlo, els mostrà la grandesa de les seves obres 9i els ha permès d’alegrar-se eternament per les seves meravelles. 10Per això lloaran el seu sant nom i proclamaran la grandesa de les seves obres. Sir 17, 5-10 Els sentits (les cinc facultats) ens ajuden a percebre el regal de la Creació i a gaudir-lo. 32 33
RkJQdWJsaXNoZXIy