El llibre Llengua+, per al quart curs de Primària, és una obra col·lectiva, concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració ha participat l’equip següent: TEXT Jordi Bosch Meritxell Martí Eva Mengual ASSESSORAMENT Lluís Payrató IL·LUSTRACIÓ Gabriel Salvadó Jordi Baeza EDICIÓ Laura Coma Carme Kellner Eva Mengual Alba Vila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero P R I MÀR IA Tas qu es i d es t r es es comun i c a t i ves
Presentació é s e l n o u p ro j e c t e d e G r u p P romo t o r / Sa n t i l l a n a amb e l q u a l a p re n d r à s d ’ u n a ma n e r a d i f e re n t . p re s e n t a u n ENFOCAMENT FUNC I ONAL d e l ’ a p re n e n t a t g e , d e c a r à c t e r mé s c omu n i c a t i u , q u e s e c e n t r a e n l e s d e s t re s e s b à s i q u e s ( p a r l a r, e s c o l t a r, l l e g i r i e s c r i u re ) , i d e i x a e n s e g o n p l a e l s c o n t i n g u t s d e c a r à c t e r c o n c e p t u a l . S ’ h i p ropo s a u n t re b a l l p e r t a s q u e s q u e f a c i l i t a a q u e s t e n f o c ame n t : e n t o t mome n t s a b r à s e l q u e e s t à s f e n t i p e r q u è h o f a s . t é u n a ORGAN I TZAC I Ó F LEX I BLE . E l ma t e r i a l s ’ e s t r u c t u r a e n b l o c s d e t a s q u e s i t a l l e r s , q u e e s pod e n c omb i n a r l l i u reme n t . E l s b l o c s d e t a s q u e s e s d i s t r i b u e i x e n d ’ a q u e s t a ma n e r a : El s t a l l e r s es desenvolupen en f i txes de t reba l l breus i pràct iques, i serve i xen de compl ement a l es tasques. A tercer curs s’ofere i xen e l Ta l l e r d ’ o r t og r a f i a, e l Ta l l e r de g r amà t i c a i e l Ta l l e r de v oc abu l a r i. A més a més, en a lgunes tasques hi ha un Laborator i d’ informació, que et permet rà ref l ex ionar i exerc i tar l es teves dest reses en l ’ús de l s mi t j ans de comuni cac ió. Per acabar, aquest l l ibre inc lou un I t inerar i l i terar i, que té com a obj ect iu desper tar e l teu interès per l a l i teratura. a f a v o re i x u n APRENENTATGE ACT I U , e n e l q u a l l a mo t i v a c i ó i l ’ emo c i ó s ó n p re m i s s e s f o n a m e n t a l s . P e r a i x ò , a q u e s t ma t e r i a l c omb i n a l ’ o r a l i l ’ e s c r i t , l ’ i n d i v i d u a l i e l c o l · l e c t i u , e l j o c i l a c re a t i v i t a t . . . L e s p ropo s t e s u s a n i ma r a n a p a r l a r e n p ú b l i c , a f e r s e r v i r d i v e r s o s s u po r t s p e r a l e s v o s t re s p rod u c c i o n s e s c r i t e s . . . , i pod re u d e s a r e l s t re b a l l s e n u n po r t a f o l i s p e r s o n a l . A l e s p à g i n e s d ’ a q u e s t l l i b re t rob a re u u n e s i c o n e s q u e f a n re f e rè n c i a a e l eme n t s f o n ame n t a l s p e r d e s e n v o l u p a r l e s a c t i v i t a t s : Àud i o . G r a v a c i o n s c re a d e s e s p e c i a l me n t p e r a l b l o c d e Comu n i c a c i ó o r a l . Sob re de ma t e r i a l s, q u e c o n t é i ma t g e s i s u po r t s n e c e s s a r i s p e r d e s e n v o l u p a r t a s q u e s c o n c re t e s . Re t a l l ab l e s q u e c a l f e r s e r v i r p e r c omp l e t a r a l g u n e s a c t i v i t a t s . Quade r n . Ac t i v i t a t s q u e c a l f e r e n u n f u l l a p a r t o a l a l l i b re t a . COMUNICACIÓ ORAL COMPE TÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA ITINERARI LITERARI EDUCACIÓ LITERÀRIA
Taula de continguts COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA TASCA 1. Explica com és un familiar TASCA 2. Descriu un animal de companyia TASCA 3. Explica un conte oralment TASCA 4. Explica un joc de taula TASCA 5. Descriu un edifici singular TASCA 6. Explica un record TASCA 7. Exposa la teva opinió TASCA 8. Fes una crítica cinematogràfica TASCA 9. Fes un reportatge radiofònic TASCA 10. Representa un monòleg TASCA 1. Notícia breu: Inaugurat el Caminet Marítim de Banyuls TASCA 2. Descripció d’una ruta: La Via Verda de les Terres de l’Ebre TASCA 3. Poesia breu: Instruments poètics TASCA 4. Auca: L’auca del llibre TASCA 5. Text històric: Les termes TASCA 6. Reportatge: Les zones blaves TASCA 7. Anunci: Un anunci planetari TASCA 8. Text teatral: Mar i cel TASCA 9. Presentació d’un personatge: El fantasma Anselm TASCA 10. Frases fetes i expressions: Més clar... l’aigua! TASCA 11. Lectura de la imatge: ...I tu què hi veus? TASCA 12. Llegenda: L’Atlàntida TASCA 1. El diari personal TASCA 2. La narració de ciència-ficció TASCA 3. E l text científic TASCA 4. Descripció d’un mitjà de transport TASCA 5. El cartell TASCA 6. L’opinió personal TASCA 7. La descripció d’un mateix TASCA 8. La ressenya d’un llibre TASCA 9. U n article sobre un tema TASCA 10. Biografia d’un familiar TASCA 11. Un itinerari TASCA 12. Missatge de correu electrònic TASCA 13. El poema TASCA 14. E l text informatiu TASCA 15. El programa d’actes
EDUCACIÓ LITERÀRIA TALLERS TASCA 1. Estructura del text narratiu: Com s’escriu una història TASCA 2. Personatges i rols: Els «bons» i els «dolents» TASCA 3. T ipus de narradors: Què sap el narrador? TASCA 4. Personatges fantàstics: Amb ales, banyes o peülles TASCA 5. Poesia: Ho direm amb versos TASCA 6. Cançó: Poemes o cançons? TASCA 7. Biografia: Una vida novel·lada TASCA 8. Biblioteca escolar: Una illa de llibres dins de l’escola Ortografia FITXA 1. Accent obert i tancat FITXA 2. Accentuació de paraules agudes FITXA 3. Accentuació de paraules planes FITXA 4. Accentuació de paraules esdrúixoles FITXA 5. L’accent diacrític i la dièresi FITXA 6. Puntuació: el punt FITXA 7. Puntuació: la coma FITXA 8. Puntuació: dos punts i punts suspensius FITXA 9. Els signes d’exclamació i d’interrogació FITXA 10. La puntuació dels diàlegs FITXA 11. Les consonants mudes FITXA 12. La h FITXA 13. Els dígrafs FITXA 14. Les majúscules FITXA 15. Les grafies l, ll i l·l FITXA 16. Les grafies b/v i mb/nv FITXA 17. La s sorda i la s sonora Gramàtica FITXA 1. El gènere i el nombre del nom FITXA 2. T ipus de noms FITXA 3. L’adjectiu. Concordança amb el nom FITXA 4. L’article FITXA 5. Demostratius, possessius i numerals FITXA 6. Els pronoms FITXA 7. El verb i les conjugacions verbals FITXA 8. El verb i els temps verbals FITXA 9. L’oració FITXA 10. T ipus d’oracions ITINERARI LITERARI LECTURA 1. La Rita fredolica, Anna Manso LECTURA 2. Mixatxibutxi, Jordi Andreu i Corbatón LECTURA 3. Una cangur excepcional, Teresa Guiluz Vocabulari FITXA 1. Els camps semàntics FITXA 2. Les famílies de paraules FITXA 3. Paraules primitives i paraules derivades FITXA 4. Derivació: prefixos FITXA 5. Derivació: sufixos FITXA 6. Paraules compostes FITXA 7. Paraules homònimes FITXA 8. Comparació i metàfora
Taula de situacions d’aprenentatge COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA EDUCACIÓ LITERÀRIA TALLERS ORTO. GRAM. VOCAB. 1. En primera persona - - 7 3 1 - - 2. Celebrem el dia mundial de la música! 2 - - 6 2, 3, 4 - - 3. Projectem l’escola dels nostres somnis 5 6 - - 5 - - 4. Benvinguts a la matinal científica! - 8 3 - 6, 7 - - 5. Viatgem al passat 6 - 1 - 8 5 - 6. M’expliques un conte? 3 - 8 1 10 - - 7. Dinamitzem l’hora del pati 4 - - - 13 - - 8. Visitem el Centre de Gestió de Residus - - 12 - - 8 - 9. Un dia de cine! 8 - - 2 16 9 - 10. Estem de bon humor! 10 9 - - 15 1 - 11. Fem sentir la nostra veu! 7 11 6 8 9 - - 12. Marxem de colònies - 2 11 - - - 4 13. Organitzem la festa de la primavera - - 15 - - 10 5 14. Col·laborem en una secció del diari local - 1 14 - 17 7 - 15. Cada família és un món 1 - 10 7 14 - - 16. Sabies que…? 9 7 9 - - 2 6 17. Escrivim un conte col·laboratiu - 10 2 4 - - 3 18. Cal·ligrames de tardor - 4 13 5 - 4 2 19. Un disseny que farà història - 12 5 - 11, 12 - - 20. 3, 2, 1… Vacances! - 13 4 - - - -
COMUNICACIÓ ORAL
COMUNICACIÓ ORAL 9 1 Escolta l’enregistrament i respon les qüestions següents: • De q u i n f am i l i a r p a r l a l a p ro t a g o n i s t a d e l ’ a u d i c i ó ? • Qu i n s t re t s f í s i c s d e s t a c a r i e s d ’ a q u e s t p e r s o n a t g e ? E s c r i u - n e t re s : • Com e s d e s c r i u l a s e v a ma n e r a d e s e r ? Ap u n t a ’ n t re s c a r a c t e r í s t i q u e s : • Qu i n e s a f i c i o n s t e n i a ? • Com v e s t i a ? • Qu è l i v a s u c c e i r a l f i n a l d e l a s e v a v i d a ? TASCA 1. Explica com és un familiar Nom Data Pensa en els membres de la teva família amb qui tens més contacte. Quin podria representar, per tu, un exemple de persona... ...dolça? ...simpàtica? ...treballadora? ...seriosa? ...enginyosa? ...intel·ligent? ...tossuda? ...for ta? Exp l i ca a un company o companya e l s qua t re exemp l es que h a s v i s t mé s c l a r s i e x p o s a - l i e l s a r g ume n t s d e l a t e v a t r i a . PENSA - H I I PARLA’ N
10 2 La descripció que has sentit és plena de comparacions. Fixa’t en aquestes imatges i explica amb quin detall de l’audició es podrien relacionar: a b c d 1 . Escul l un fami l i ar i por ta ’n una fotog raf i a a l ’escol a . 2. Organitzats en equips de quatre persones, explica als companys com és el familiar que has escollit . Recorda: aspecte general, trets físics, manera de ser i de vestir... 3. Al f ina l de l a teva intervenció, respon les preguntes que et puguin fer sobre aquesta persona . 4 . Escol ta l a va lorac ió que fan el s companys de l a teva intervenció. Va lora tu l a seva responent aquestes qüest ions : CONTINGUT CORRECCIÓ ENTONACIÓ La descr ipció seguei x un ordre clar i permet fer-se una idea del protagoni sta? Ut i l i tza vocabular i r ic i divers? Fa servi r comparacions? S’expressa de manera entenedora? PREN LA PARAULA a b c d
COMPETÈNCIA LECTORA
33 TASCA 1 Nom Data COMPETÈNCIA LECTORA • NOTÍCIA BREU Fes una llista de deu activitats que podries fer a la platja i encercla les tres que t’agradin més: I ara, per anar-hi ben preparat, anota els estris que t’hi enduries: ABANS DE COMENÇAR . . . A partir de l’1 de juliol i fins al 31 d’agost, a Banyuls de la Marenda (al Rosselló), es podrà «passejar» pel mar, en una visita guiada per damunt del fons marí. Inaugurat el Caminet Marítim de Banyuls A q u e s t a p a s s e j a d a a q u à t i c a s ’ i n i c i a a l a p l a t j a d e P e r a f i t a , d i n s d e l a R e s e r v a N a t u r a l Ma r i n a d e C e r v e r a - B a n y u l s . A l l à s ’ h a a d e q u a t u n e s p a i p e r f e r i mme r s i ó i d e s c o b r i r e l s e c o s i s t eme s d e l a Co s t a Ve r me l l a . Amb un neoprè lleuger, un tub i unes aletes, es podrà gaudir del fons marí al voltant de les roques i entre la posidònia, amb tota la vida submarina que s’hi amaga. Aquest itinerari lúdic i científic, senyalitzat al llarg de 250 m de longitud, permet descobrir la biodiversitat del fons marí seguint el caminet traçat per boies. A cada boia trobarem un cartell submergit que explica quines espècies hi podem trobar a prop. En total hi ha cinc boies amb cinc cartells informatius. Flora i fauna del Caminet Aquest espai marítim està poblat, sobretot, de posidònia, una planta que manté viu el fons marí. Enmig de la posidònia es poden trobar moltíssims peixos, típicament mediterranis, com el mol l, l’escórpora, el cabot, el congre, la guiula, etc. Igualment s’hi poden veure mol·luscos, com les ostres, els musclos, les orel les, els eriçons i els cargols de mar, i les escopinyes, com també pops i sèpies. Quant als crustacis, hi obser varem gambes, l lagostes, l lamàntols i crancs. Servei educatiu i de lleure L’obser vació i la descoberta de totes aquestes espècies ajuda els nens i les nenes a apreciar-les i protegir-les davant les amenaces que les posen en perill. Així doncs, durant tot l’estiu es pot anar a Banyuls a descobrir una part «oculta» de la natura, a la qual fins ara només tenien accés els practicants de submarinisme i de snorkel (amb tub respirador). És una manera d’apropar els infants i els joves al coneixement científic i l’ecologia per mitjà d’una activitat esportiva i d’oci. Els visi tants exploren el fons mar í per descobr i r els peixos que viuen entre la posidònia.
34 1 Llegeix els peus de foto i respon: • Qu è f a l a v i s i t a n t d e l a p r i me r a i ma t g e ? • Qu i n ú s a l t e r n a t i u pod e n t e n i r l e s bo i e s d e l Cam i n e t ? 2 Llegeix aquestes informacions, troba-hi les incorreccions i escriu-les adequadament: • E l Cam i n e t p e rme t c o n è i x e r e l s e c o s i s t eme s d e l a Co s t a B r a v a . • L’ a c t i v i t a t e s pod r à d u r a t e rme t o t s e l s d i e s d ’ e s t i u . • E s n e c e s s i t a u n a bombo n a d ’ o x i g e n p e r pod e r re s p i r a r s o t a l ’ a i g u a d u r a n t e l t r a j e c t e . Les boies, a més d’ofer i r informació, ser veixen per fer un pet i t descans. Horar i de l ’act ivi tat : de 12 a 18 h Tar i fes: � Lloguer de peus d’ànec, ul leres i tub: 7 € Grups (a par t i r de 10 persones) : 6 € � Preu de la vi s i ta guiada: 2 € per persona Grups: 20 € Els nens i les nenes amb miopia o ast igmat isme han de portar les seves pròpies ul leres de snorkel graduades (si no en tenen, les poden encarregar en qualsevol òpt ica). T’apuntaries a fer aquesta activitat? Afegeix arguments a la teva resposta: DESPRÉS DE L LEG I R . . .
35 • L e s bo i e s ma rq u e n e l s l í m i t s d e l a z o n a d ’ i mme r s i ó . • S ’ h i pod e n t rob a r 2 5 0 c a r t e l l s , u n c a d a c i n c me t re s . TASCA 1. Inaugurat el Caminet Marítim de Banyuls Nom Data 3 Què és la posidònia? • Qu è é s e l q u e l a f a t a n i mpo r t a n t p e r a l f o n s ma r í ? 4 Abans de l’organització, només tenien accés a la descoberta d’aquesta riquesa natural els practicants de dos esports. Quins són? 5 A la platja de Perafita hi arriba la família Solé i la classe de 4t de l’Escola Miratge de Pineda de Dalt, disposats tots, també el mestre, a fer la immersió. COMPETÈNCIA LECTORA • NOTÍCIA BREU
36 P re u p e r p e r s o n a : P re u p e r p e r s o n a : • Qu a n t e l s c o s t a r i a f e r l ’ a c t i v i t a t , amb e l l l o g u e r d e t o t s e l s e s t r i s i e l g u i a i n c l ò s ? F e u e l s c à l c u l s c o r re s po n e n t s i i n d i q u e u f i n a l me n t e l s d i n e r s q u e h a u r i a d e po s a r c a d a p e r s o n a : 6 Fixa’t en les imatges, revisa el text i esbrina quins exemplars de la fauna de la Costa Vermella es poden observar al fons marí: Re s po n e u p e r p a re l l e s : • S i l ’ a c t i v i t a t d u r a u n s 6 0 m i n u t s , a q u i n a h o r a c om a mà x i m h a n d ’ i n i c i a r l ’ a c t i v i t a t ? Pe r q u è ? Famí l ia So l é C lasse de 4t de l ' Esco la Mi ratge
73 TASCA 2 6
ESCR IPTURA ESCRIPTURA
ESCR IPTURA 1 Quin d’aquests textos creus que encaixa més com a diari personal? Marca l’opció triada i argumenta la teva elecció: TASCA 1. El diari personal Nom Data 14 d ’ abr i l de 2014 Avu i m’ he l l evat més av i at que e l s d i es d ’esco l a . He t i ngut sor t i da amb l ’esp l a i , i m’ ha tocat cami nar de va l ent . Sor t que no hem fet n i t i no ca l i a l a motx i l l a sencera ! E l s caps són una passada ! Ens han fet j ugar tot e l d i a . He estat pensant que , de gran , j o també vo l dré ser cap, i ensenyaré a l s menuts tot e l que ara est i c aprenent . Hem ar r i bat que j a es fe i a fosc , i . . . de cap a l a dutxa ! Demà penso dormi r f i ns a l ’ hora de d i nar ! La Cl a r a v a a r r i b a r a l ’ e n t r a d a d e l p a r c am b u n a m i c a d e r e t a r d . El s s e u s am i c s j a h a v i e n r e c o l l i t e l t i q u e t i e r e n a d i n s , p a s s e j a n t s e n s e e l l a . Qu a n v a a c c e d i r a l ’ i n d r e t , v a b u s c a r - l o s am b d e s f i c i , f i n s q u e e l s v a l o c a l i t z a r v o r a e l s x i m p a n z é s . Es t a v e n t a n f a s c i n a t s , q u e d e l l u n y n o s ’ e n d e v i n a v a s i e l s o b s e r v a d o r s e r e n e l l s o e l s p r i ma t s . Qu i n a f i l a q u e f e i e n ! Va n p a s s a r l ’ e s t o n a r i e n t am b l ’ a n è c d o t a . Aviat faré 1 0 anys , i t rob o que p ot ser una aventu ra mo l t emoc ionant. Això de ten i r j a dues x ifres em fa sent i r gran. A més , demanaré per l ’an i versari que e l s pares em canviï n l a b ic ic l eta actua l per una de més gran. He fet una b ona est i rada, i m’an i rà gen ia l per a l ’est i u. Par l ant de l ’est i u, aquest any m’agradaria fer p l at j a, amb e l s pares . E l s ho prop osaré. Podria ser d i ver t it dormi r tots quat re en una tenda, a l càmp i ng . A mo l t e s p e r s o n e s e l s a g r a d a p re n d re n o t a d e l e s c o s e s q u e h a n f e t d u r a n t e l d i a , d e l e s a n è c do t e s que han v i scut , de l s seus pensaments. . . Pot ser una bo n a ma n e r a d ’ o r g a n i t z a r l e s i d e e s i d e re c o rd a r, e n u n f u t u r, s i t u a c i o n s i mpo r t a n t s . En a q u e s t a t a s c a e s c r i u r à s u n a p à g i n a d e l t e u d i a r i p e r s o n a l . 81
3 Atura’t a rumiar què vas fer durant el dia d’ahir. Anota-ho tot seguit de manera breu i ordenada: Imagina que ahir és avui i escriu el teu diari personal del dia en un full. 2 Pinta les característiques que ha de tenir un diari personal: S ’ e s c r i u e n t e rc e r a p e r s o n a . Pa r l a d e l q u e e l s s u c c e e i x a a l t re s p e r s o n e s . E s t à e s c r i t e n p a s s a t . Du u l a d a t a d e l d i a e n q u è s ’ e s c r i u . Pa r l a d e f e t s q u e s u c c e i r a n e n e l f u t u r. Qu i l ’ e s c r i u n ’ é s e l p ro t a g o n i s t a . S ’ e s c r i u e n p r i me r a p e r s o n a . 82
ESCR IPTURA TASCA 3 1 L e s f u l l e s c a p t e n d i ò x i d d e c a r bo n i d e l ’ a i re i l a b a r re j a amb l a s a b a b r u t a e s t r a n s f o rma e n s a b a e l a bo r a d a g r à c i e s a l a l l um d e l s o l . É s e l p ro c é s a n ome n a t f o t o s í n t e s i. L e s f u l l e s , c om a re s u l t a t d e l a f o t o s í n t e s i , a l l i b e re n o x i g e n a l ’ a tmo s f e r a , l ’ o x i g e n q u e t o t s n o s a l t re s n e c e s s i t em p e r re s p i r a r. Po s t e r i o rme n t , l a s a b a b r u t a p u j a p e r l a t i j a d e l a p l a n t a f i n s a l e s f u l l e s a t r a v é s d ’ u n s t u b s mo l t f i n s , a n ome n a t s v a s o s l l e n y o s o s. P r i me r ame n t , l ’ a r re l d e l e s p l a n t e s a b s o r b e i x a i g u a i s a l s m i n e r a l s a t r a v é s d e l s s e u s p è l s a b s o r b e n t s , i e s f o rma u n a b a r re j a : l a s a b a b r u t a . F i n a l me n t , l a s a b a e l a bo r a d a q u e s ’ h a p rod u ï t a l e s f u l l e s e s re p a r t e i x p e r t o t a l a p l a n t a . D ’ a q u e s t a ma n e r a , t amb é l ’ a r re l i l a t i j a re b e n l ’ a l i me n t q u e n e c e s s i t e n . 111
EDUCACIÓ LITERÀRIA
TASCA 1. Com s’escriu una història Nom Data Pe r on comencem? Ab a n s d e c ome n ç a r a e s c r i u re u n a h i s t ò r i a , h em d e c re a r u n a r g ume n t , i n v e n t a r u n s p e r s o n a t g e s , u n e s s i t u a c i o n s i u n s e s c e n a r i s o n p a s s e n l e s c o s e s . L’a r gumen t é s u n re s um d e l s f e t s q u e p a s s e n e n l a n a r r a c i ó i s ’ a r t i c u l a e n t re s p a r t s : e l p l a n t e j ame n t , e l n u s i e l d e s e n l l a ç . E l p l an t e j amen t É s e l p r i n c i p i d e l a h i s t ò r i a , l a s i t u a c i ó i n i c i a l q u e d e s e n c a d e n a e l s f e t s q u e s ’ e x p l i c a r a n . H i h a mo l t e s ma n e re s d e c ome n ç a r u n a n a r r a c i ó , p e rò s o l e n t e n i r e n c omú q u e p re s e n t e n u n s p e r s o n a t g e s i u n c o n t e x t . De l s p e r s o n a t g e s , e n s d i u q u i s ó n i e n s a v a n ç a a l g u n a c o s a d e l q u e e l s po t p a s s a r. De l c o n t e x t , e n s d i u e n q u i n l l o c i q u i n a è po c a e s t rob e n . 1 Busca més fórmules d’inici de rondalles i contes tradicionals i escriu-les a la llibreta. A i xò e r a i no e r a . . . H i h a i n f i n i t e s ma n e re s d e c ome n ç a r u n a n a r r a c i ó . Ca d a a u t o r po t c ome n ç a r c om v u l g u i l a s e v a h i s t ò r i a , p e r e x emp l e : El cavaller Trelawney, el doctor Livesey i altres cavallers m’han demanat que escrigui el relat del que ens va succeir a l’illa del tresor. Robert Louis Stevenson. L’Illa del tresor Quan tenia sis anys, vaig veure una vegada un magnífic dibuix en un llibre sobre la Selva Verge que es deia Històries viscudes. El dibuix representava una serp boa empassant-se una fera. Antoine de Saint-Exupéry. El petit príncep El primer dia que la vaig veure li voleiaven els cabells. Eulàlia Canal. Un petó de mandarina COMPETÈNCIA LITERÀRIA • ESTRUCTURA DEL TEX T NARRATIU 115
2 Redacta l’inici d’una història. No cal que tinguis un argument, només una idea de com començar: E l nus E l n u s é s l a p a r t mé s l l a r g a d e l c o n t e o l a n o v e l · l a , o n p a s s e n l a ma j o r i a d e f e t s . De s p ré s d e p re s e n t a r e l s p e r s o n a t g e s i e l c o n t e x t , c ome n ç a l ’a c c i ó, e s d e s e n v o l u p a l a h i s t ò r i a . No rma l me n t , e l p ro t a g o n i s t a s ’ h a d ’ e n f ro n t a r a a l g u n p rob l ema o b é h a d ’ a c o n s e g u i r a l g u n a c o s a , i e n a q u e s t p ro c é s h i h a u r à e s d e v e n i me n t s q u e e l f a r a n e v o l u c i o n a r i d emo s t r a r l e s c a p a c i t a t s q u e t é . L e s emoc i on s q u e s e n t e n e l s p e r s o n a t g e s s ó n t a n i mpo r t a n t s c om l e s a v e n t u re s q u e v i u e n . Po t s e r f i n s i t o t mé s ! I a q u e s t e s emo c i o n s e n s l e s t r a n sme t e n d u r a n t l a l e c t u r a . En el moment en què en Bastian seguí el lleó a través d’un arc fosc que menava a l’interior del palau d’en Graó-graman, li va semblar que les seves passes eren menys vigoroses que abans, fins i tot més fatigades i feixugues. A través d’un passadís fosc, per diferents escales que baixaven i pujaven, varen arribar a una gran por ta, els batents de la qual també semblaven fets de roca negra. Quan en Graó-graman trepitjà la llinda, la por ta es va obrir sola i, un cop que en Bastian l’hagué traspassada, es tornà a tancar darrere d’ell. Ara es trobaven en una sala molt espaiosa o, més ben dit, en una cova il·luminada per centenars de llums. El foc que hi cremava s’assemblava al joc de flames multicolors del pelatge d’en Graó-graman. Al bell mig , el sòl, cober t d’un mosaic policrom, pujava escalonadament fins a una plataforma rodona sobre la qual reposava un bloc de pedra negra. Lentament, en Graó-graman va girar cap a en Bastian el seu esguard, que ara semblava com somor t. –La meva hora és a prop, senyor –va dir, i la seva veu sonà com un murmuri–, i ja no tindrem temps d’enraonar. Tanmateix, no t’amoïnis i espera el dia. Allò que sempre ha succeït, també aquesta vegada succeirà. I, potser, fins em podràs dir per què. Després va tombar el cap en direcció a una petita por ta que hi havia a l’altre extrem de la cova. –Entra-hi, senyor. Ho trobaràs tot a punt per a tu. Aquesta cambra t’espera des de temps molt remots. Michael Ende. La història interminable TAST DE TEXT 116
3 En parelles, trieu un llibre que hàgiu llegit fa poc i canvieu-ne el final. Ha de ser coherent amb la resta de la història i no podeu inventar res que no lligui amb l’argument. Resumeix el nou final que heu inventat: TASCA 1. Com s’escriu una història Nom Data E l de s en l l aç Qu a n l a h i s t ò r i a é s a p u n t d ’ a c a b a r- s e , s u c c e e i x a q u e l l f e t q u e t o t h o c a pg i r a i t o t h o re s o l . É s e l d e s e n l l a ç . Pe r f i e l p e r s o n a t g e a r r i b a a l l à o n v o l a r r i b a r, re s o l e l p rob l ema q u e t e n i a o t rob a e l q u e b u s c a v a . Pe r f i ! Pe rò l e s h i s t ò r i e s n o s ’ a c a b e n d e c op . A po c a po c e s v a n d e s c ob r i n t l e s c l a u s q u e po r t e n a u n a c o n c l u s i ó , po t s e r e s d e s v e l a a l g u n s e c re t o l ’ a u t o r e n s re s e r v a u n a s o r p re s a . É s i mpo r t a n t q u e e n e l d e s e n l l a ç e s re s o l g u i n t o t s e l s d u b t e s i q u e l a h i s t ò r i a q u e d i t a n c a d a . El GAG expressà el seu desig d’aprendre a parlar bé i Sophie, que se l’estimava com si fos el seu pare, s’oferí a fer-li classe cada dia. A les seves hores lliures llegia llibres. També començà la tasca d’escriure assaigs sobre la seva vida passada. Quan Sophie en llegia alguns, li deia: –Són molt bons. Em penso que algun dia et conver tiràs en un escriptor de debò. –Oh, això m’agradaria molt! –exclamà el GAG–. Et sembla que ho aconseguiré? –N’estic segura –digué Sophie–. Per què no comences per escriure un llibre sobre tu i jo? –Molt bé –digué el GAG–. Ho provaré. I així ho feu. Hi treballà molt i a l’últim l’acabà. I ara em preguntareu: on és aquest llibre que va escriure el GAG? Doncs aquí el teniu. És el que acabeu de llegir. Roald Dahl. El gran amic gegant TAST DE TEXT COMPETÈNCIA LITERÀRIA • ESTRUCTURA DEL TEX T NARRATIU 117
4 Indica quin d’aquests fragments correspon al plantejament, quin al nus i quin al desenllaç d’aquesta adaptació del conte L’aranya, de Josep Carner: Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt del seu camell, en veure aquella mena d’estrella, la va començar a seguir. L’aranya de mica en mica desfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi amb una barba llarga i rossa qui es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes es van trobar i van decidir anar plegats, quan unes hores més tard va ser un tercer home més vell que els altres i de barba negra, que enlluernat per la resplendor d’aquell estrany astre, se’ls va afegir i tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’uns dies van arribar a l’estable i també van poder adorar Jesús i oferir-li els seus presents. Fora, els boscos i camps del voltant eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veure la lluentor que sor tia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals de cadascú i adorar-lo. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradat de tenir-ne, ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum. Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer que l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llum pròpia, i cel amunt es va conver tir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món molt diferent: gent que no coneixia, que parlaven en altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven bocabadats d’aquella lluentor. Una vegada era una aranya que vivia confor tablement al sostre d’un estable, i quan ja arribava l’hivern, l’aranya, que ja s’amagava i es deixava por tar pel son del fred, tot esperant que arribés de nou el bon temps, diu que de sobte va sentir un gran soroll, eren Josep i Maria que entraven per instal·lar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al moment va néixer Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava tothom. 118
ITINERARI LITERARI
136 Un planeta per a tothom L’educació ambiental, l’aventura i la fantasia són els temes tranversals que compar teixen les tres històries que us presentem a continuació. Aquestes lectures ens proposen reflexionar sobre com n’és d’impor tant preservar el nostre entorn i prendre consciència de les conseqüències que tenen les nostres accions pel que fa a la vida i als recursos del planeta. S’hi tracten aspectes com el canvi climàtic, la contaminació, l’explotació dels recursos naturals i la conservació dels hàbitats i els ecosistemes. En totes les històries, l’acció humana i les decisions dels seus protagonistes seran determinants per fer del planeta un lloc millor. Le c t u r a 1 . L a p ro t a g o n i s t a d ’ a q u e s t a l e c t u r a é s u n a n e n a mo l t f re do l i c a q u e v i u a l a c i u t a t mé s f re d a d e l mó n . J u n t ame n t amb e l s e u a v i , v i u r à u n a a v e n t u r a mà g i c a p e r e l i m i n a r e l f re d p e r s emp re , e n c a r a q u e a i x ò t i n g u i c o n s e q ü è n c i e s d e s a s t ro s e s . Un a h i s t ò r i a q u e e n s f a re f l e x i o n a r s ob re l a re p e rc u s s i ó d e l s n o s t re s a c t e s i l a p r i o r i t a t d e l b e n e s t a r c o l · l e c t i u p e r s ob re d e l s i n t e re s s o s i n d i v i d u a l s . Lectura 3. En aquest re l at s’hi representa l a compl i c i tat ent re e l Max i l a seva nova cangur, l a Li sa. Tots dos s’endinsaran en una aventura cont ra re l lotge en què e l t reba l l en equip i l a coordinac ió seran c l aus. El rerefons de l a hi stòr i a és l a impor tànc i a de protegi r e l s anima l s i garant i r-ne tots tots e l s drets, j a que sov int estan indefensos davant l es acc ions egoi stes d’a lgunes persones. Le c t u r a 2 . Aq u e s t l l i b re e n s s i t u a a To r t o s a o , mé s b e n d i t , a l e s s e v e s c l a v e g u e re s , u n s u bmó n p l e d e c r i a t u re s f a n t à s t i q u e s , o n a c a b e n e l s t re s p ro t a g o n i s t e s d e l a h i s t ò r i a d e s p ré s d e s e r m i s t e r i o s ame n t e n c o n g i t s i a r ro s s e g a t s p e l f o r a t d e l a b a n y e r a . Pe rò p e r pod e r- n e s o r t i r h a u r a n d e p a g a r u n p re u b e n a l t . E l l l i b re f a p e n s a r s ob re e l p a p e r q u e t e n i m l e s p e r s o n e s e n l a c u r a d e l me d i amb i e n t i l a p re s e r v a c i ó d e l e s e s p è c i e s a n i ma l s . La Rita fredolica Anna Manso Il· lust racions de Núr ia Marqués Anna Manso La Rita f redolica fredolica Núr i a Marqués u av i v iuen a la ciutat més freda e l s és un problema perquè són Quan s’assabenten que el Gran la ciutat, no es queden de braços mpesquen per aconseg uir una fer rea l itat els seus desit jos. e de la màg ia pot ser per i l lós... b les varetes les fades si n bon ús dels En pots sortir 4a EDICIÓ R it a _ f redol ic a _GRUP_4ed _4 8167 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 7/26/2022 10:08:19 AM Teresa Guiluz Una cangur excepcional cangur excepcional Gui luz s de Luc i ano Lozano d ’en Ma x tenen una intensa v ida ò fa que sov int hag in de dei xar càr rec d ’una cangur. El l ha pat l ’ habi litat de desempa l legar-se’n ia, o el segon a tot estirar, per ai xò desfi len per casa seva a cabassos. dia, per er ror, es topa amb la Lisa, n bé una cangur... ria plena d’aventures, divertit equívoc om Una cangur excepcional Teresa Guiluz Il· lust racions de Luciano Lozano 2a EDICIÓ _Una _ c a ng u r_ e xcepc iona l _Gr up_ 2ed _111893 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 111893.indd 1 2/13/2023 10:40:07 AM Jordi Andreu i Corbatón Mixatxibutxi +8 N A R R AT I V A Mixatxibutxi Jordi Andreu i Corbatón I l· lus t racion s d ’A nna C l ar i ana En Josep, en Ber nat i l ’Eugeni són tres nois que, com tants d ’a ltres, van a l ’escola, jug uen amb els companys... El que no s’ haur ien imag inat ma i és que, de cop i volta, es trobar ien d ins una aventura increïble. Amb el ls, podràs conèi xer l ’ ésser estrany i mister iós que els va canv iar la v ida. Tot un món secret , uns personatges increïbles i unes aventures fantàstiques per descobrir i viure-les. Estàs preparat? www. jollibre.com Mixatxibutxi Jordi Andreu i Corbatón Il· lust racions d ’Anna Clar iana 2a EDICIÓ ES0 0 0 0 0 0 0 0 4 4501 751869_ Mit x at x ibut x i _GRUP_ 2ed _4 8165 C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro Pa ntone 2655 C ES0000000044501 751869_Mitxatxibutxi_GRUP_2ed_48165.indd 1 27/04/2018 13:38:11
137 ITINERARI LITERARI LECTURA 1. La Rita fredolica Nom Data La Rita fredolica Era més pet i ta del que la Ri ta s ’havia imag inat , però mol t bonica. Desprenia una l lum de colors que feia pess igol les al s ul l s quan la mi raves . La Ri ta s ’havia quedat paral i tzada per l ’emoció. Quas i no podia respi rar i el cor semblava que est igués fent una cursa at lèt ica. La Ri ta va al largar la mà tot tremolant . Les paraules de l ’avi l i van veni r al cap: «Les varetes no es poden tocar». La Ri ta, ara, no sabia què fer. Va tancar el s ul l s i la va acar iciar suaument amb les puntes del s di ts . Una escal for tèbia l i va envai r tot el cos i va dei xar de tremolar. La Ri ta va respi rar for t i la va agafar. Se la va amagar sota l ’abr ic i va sor t i r al car rer de puntetes . Anna Manso Les emocions dels personatges i els ambients on transcorre la història són elements que cal descriure amb precisió. D’aquesta manera, el públic lector pot submergir-se en la història i posar-se en la pell dels protagonistes. L’ús d’adjectius, comparacions i metàfores ajuda a crear una atmosfera narrativa que ens permet posar-nos en el lloc dels personatges i imaginar-nos què pensen i què senten. 1 En el fragment es mostren les contradiccions que sent la Rita quan agafa la vareta. Per què creus que dubta? Penses que és una decisió egoista? Tu què hauries fet? 2 El text inclou diferents expressions que descriuen les sensacions de la Rita. Per parelles, reflexioneu sobre les següents: «s’havia quedat paralitzada», «el cor semblava que estigués fent una cursa atlètica» i «Una escalfor tèbia li va envair tot el cos». Després, penseu en altres expressions similars que feu servir, com ara «Estar feta un flam». 3 Els pares de la Rita tenen una botiga on venen ar ticles i roba d’hivern. «Rita, si no fes fred no es vendria ni un esquí, ni un guant , ni una bufanda. I llavors, de què viuríem? », li diuen els seus pares quan ella protesta perquè té fred. Aquest , però, no és l’únic negoci que perilla. Penseu en més inconvenients amb què es trobarien els habitants de la ciutat més freda del món i els seus comerços si, de cop i volta, desaparegués el fred per sempre.
TALLER D’ORTOGRAFIA
TALLER D’ORTOGRAFIA 143 1 Llegeix el poema fent atenció als accents gràfics i completa el text de sota: Un veí de Constantí diu que ha vist un ratolí. Son germà, l’americà, diu que viu al matalàs. –Mataré la pobra bèstia. No ho sé fer! Massa molèstia! Truca a un músic de Verdú (treu les rates com ningú) perquè bufi el seu trombó fins que toqui el pirandó! L’ accen t gr àfic pot se r obe r t ( ) o t anc a t ( ) , segons l a voca l : • La a semp re duu accen t obe r t, com a : , , . • La i i l a u semp re e l po r t en t anc a t, com a : , , i , , . • L a e i l a o e l pod e n d u r obe r t o t anc a t, c om a : , , i , . 2 Completa les paraules amb la vocal accentuada que hi falta: a c r b a t a Be s s m b i l c r t e r f o t g r a f g a l x i a Me rc o c e s r i e t e l f o n Tom s u r g n c i a • Qu è t e n e n e n c omú l e s p a r a u l e s q u e h a s a c c e n t u a t ? FITXA 1. Accent obert i tancat Nom Data
TALLER D’ORTOGRAFIA 3 Afegeix l’accent gràfic a les paraules que l’han perdut: M ’ h e t rob a t amb u n emb u s a l p a s s e i g d e G r a c i a i h e a r r i b a t t a rd a l ’ op e r a . L’ a r ro s amb p e s o l s i e l p u re s emp re em d e i x e n l ’ e s t oma c reme n a t . A l n o s t re p a i s h i h a l l o c s t a n bo n i c s c om l a s e r r a d e l Ca d i i l a v a l l d e Nu r i a . L’ e q u i p c a t a l a Ba rc e l o n a Bu f a l s h a j u g a t a v u i a l ’ E s t a d i O l i mp i c . De s p re s d e l a s a l u t a c i o , l a X e n i a l i v a f e r u n a c a r i c i a mo l t a f e c t u o s a . Gu i f re e l Pe l o s f o u u n c omt e i mpo r t a n t d u r a n t e l s e g l e i x. 4 Troba les set diferències que hi ha entre els dos dibuixos i escriu-ne les paraules: 5 Escriu paraules que continguin... à : è : é : í : ò : ó : ú : à : 6 DICTAT. Escriu el dictat: 144
TALLER D’ORTOGRAFIA 145 1 Subratlla les paraules en què la síl·laba tònica sigui l’última i encercla’n les lletres a partir de la vocal que duu l’accent: En l e s p a r a u l e s agude s, l a s í l · l a b a t ò n i c a é s l ’ú l t i ma i c a l a c c e n t u a r- l e s g r à f i c ame n t q u a n a c a b e n e n : - a , - e , - i , - o , - u - e n , - i n - a s , - e s , - i s , - o s , - u s 2 Escriu la paraula aguda accentuada que es correspon amb el que veus en cada imatge: FITXA 2. Accentuació de paraules agudes Nom Data à l i g a a n d a l ú s a p rè n à t om b a l a n c í p a r x í s Pe q u í n re pò s s èmo l a s o f à s òm i n e s t a u ró v a i v é v à t e r Be s a l ú c a p í t o l c omp à s f i l ò s o f j a po n è s p à g i n a 3 Completa les paraules amb la vocal accentuada corresponent: Ad r i a i x a p r n b amb c a s o l b e l l u g a d s d e l i c i s e s g l a mo l ma g a z n t r ampo l g a l t a p l n i n g t r am s p e r re v s r i u r s s a l m 5 è
146 TALLER D’ORTOGRAFIA 4 Posa els accents gràfics a les vocals que calgui: Me n j a re b a c a l l a amb roma n i e n u n re s t a u r a n t d ’ O r g a n y a . L’ Ag u s t i i j o e s c r i u rem u n l l i b re s ob re l e s re l a c i o n s e n t re Be r l i n i Du b l i n . Dema a l ma t i v i n d r a s a Be l l v i s i d e s d ’ a q u i a n i rem a Ca d a q u e s . He s om i a t q u e p u j a re a l Ca n i g o i e n u n p e n d i s ro c a l l o s em t re n c a re e l p e ro n e . E l g i mn a s roma n d r a t a n c a t p e r re f o rme s a l s v e s t i do r s , e l ma s c u l i i e l f eme n i . Pa r l a r a n d ’ u n f i l m d ’ a n i ma c i o s ob re u n e s c u rç o g e g a n t i q u e v a amb mo n op a t i . 5 Llegeix d’on és cadascú i completa les oracions: 6 DICTAT. Escriu el dictat: E l Gu u s p a r l a . L a L i -M i n g p a r l a . L a J u d i t e p a r l a . E l Pe d ro é s . E l Pa c o é s . L’ Abd u h é s . E l f i l l d e l a Tu i j a é s . L a Ma l a l a p a r l a .
TALLER DE GRAMÀTICA
179 TALLER DE GRAMÀTICA 1 Encercla tots els noms que trobis enmig d’aquest garbuix de paraules: FITXA 1. El gènere i el nombre del nom Nom Data s e r v e i x e n p e r a n ome n a r p e r s o n e s a n i ma l s c o s e s t e n e n g è n e re ma s c u l í s i n g u l a r f eme n í p l u r a l n omb re E l s noms 2 Escriu el femení d’aquestes paraules i encercla’n les lletres que hi has afegit o canviat: 3 Completa la informació amb els exemples femenins de l’activitat 2: Pe r f o rma r e l f emen í: • a f e g i m u n a - a a l ma s c u l í : , . • c a n v i em l a - e d e l ma s c u l í p e r u n a - a: , . • afegim -essa, - ina, -na o - iu a l mascul í : , , , . n e n : a l c a l d e : a l umn e : g a l l : a rq u i t e c t e : f i l l : re i : a c t o r : aviat quangot ba lena navego rodes i nte l · l igent b o leta i re esqu i ro l s p i ntàveu senyores dar rere maques onc le reco l l i ràs
180 TALLER DE GRAMÀTICA 4 Afegeix els exemples que falten en la informació amb l’ajut de les imatges: Alguns noms... pod e n t e n i r l a ma t e i x a f o rma p e r a l ma s c u l í i p e r a l f eme n í : e l / l a e l / l a són del tot diferents, i un és masculí i l’altre és femení: e l / l a e l / l ’ pod e n d e s i g n a r u n a c o s a s i s ó n ma s c u l i n s i u n a a l t r a s i s ó n f eme n i n s : e l / l a e l / l a 5 Escriu el plural d’aquestes paraules i encercla’n les lletres que hi has afegit o canviat: c am í : f r u i t a : l l i t : n i n a : n u s : o rd i n a do r : p a : c a c t u s : 6 Completa la informació amb els exemples de l’activitat 5: Pe r f o rma r e l p l u r a l a f e g i m - s, - e s, - n s o - o s a l s i n g u l a r : , , , , , , . Alguns noms tenen l a mate i xa forma en s ingul ar i en plura l : .
TALLER DE VOCABULARI
TALLER DE VOCABULARI 201 FITXA 1. Els camps semàntics Nom Data 1 Ordena les paraules per temes a la taula de sota: 2 Escriu el nom del camp semàntic de cada sèrie i ratlla’n la paraula intrusa: 3 Escriu tot de paraules que pertanyin al camp semàntic de la família: Mercuri camaleó quadrilàter pentàgon hexàgon tortuga serp Júpiter triangle Terra llangardaix Venus Planetes Rèptils Polígons Un c o n j u n t d e p a r a u l e s q u e t e n e n u n s i g n i f i c a t re l a c i o n a t amb u n ma t e i x t ema f o rma u n c amp s emàn t i c. h o r t a l i s s a ro u re a v e t a l z i n a po l l a n c re g ro c t a ro n j a ma r ró v e rd a l b e r g í n i a n a t a c i ó c i c l i sme t u r i sme t e n n i s p a t i n a t g e b ròq u i l e n c i am e s p a g u e t i s e s p i n a c s a p i
TALLER DE VOCABULARI 4 Completa les llistes amb el nom del camp semàntic i dels elements de les imatges: 5 Escriu tres paraules que pertanyin al mateix camp semàntic de... 6 Escriu el nom d’un camp semàntic i tres paraules que hi pertanyin: :
RkJQdWJsaXNoZXIy