2 Redacta l’inici d’una història. No cal que tinguis un argument, només una idea de com començar: E l nus E l n u s é s l a p a r t mé s l l a r g a d e l c o n t e o l a n o v e l · l a , o n p a s s e n l a ma j o r i a d e f e t s . De s p ré s d e p re s e n t a r e l s p e r s o n a t g e s i e l c o n t e x t , c ome n ç a l ’a c c i ó, e s d e s e n v o l u p a l a h i s t ò r i a . No rma l me n t , e l p ro t a g o n i s t a s ’ h a d ’ e n f ro n t a r a a l g u n p rob l ema o b é h a d ’ a c o n s e g u i r a l g u n a c o s a , i e n a q u e s t p ro c é s h i h a u r à e s d e v e n i me n t s q u e e l f a r a n e v o l u c i o n a r i d emo s t r a r l e s c a p a c i t a t s q u e t é . L e s emoc i on s q u e s e n t e n e l s p e r s o n a t g e s s ó n t a n i mpo r t a n t s c om l e s a v e n t u re s q u e v i u e n . Po t s e r f i n s i t o t mé s ! I a q u e s t e s emo c i o n s e n s l e s t r a n sme t e n d u r a n t l a l e c t u r a . En el moment en què en Bastian seguí el lleó a través d’un arc fosc que menava a l’interior del palau d’en Graó-graman, li va semblar que les seves passes eren menys vigoroses que abans, fins i tot més fatigades i feixugues. A través d’un passadís fosc, per diferents escales que baixaven i pujaven, varen arribar a una gran por ta, els batents de la qual també semblaven fets de roca negra. Quan en Graó-graman trepitjà la llinda, la por ta es va obrir sola i, un cop que en Bastian l’hagué traspassada, es tornà a tancar darrere d’ell. Ara es trobaven en una sala molt espaiosa o, més ben dit, en una cova il·luminada per centenars de llums. El foc que hi cremava s’assemblava al joc de flames multicolors del pelatge d’en Graó-graman. Al bell mig , el sòl, cober t d’un mosaic policrom, pujava escalonadament fins a una plataforma rodona sobre la qual reposava un bloc de pedra negra. Lentament, en Graó-graman va girar cap a en Bastian el seu esguard, que ara semblava com somor t. –La meva hora és a prop, senyor –va dir, i la seva veu sonà com un murmuri–, i ja no tindrem temps d’enraonar. Tanmateix, no t’amoïnis i espera el dia. Allò que sempre ha succeït, també aquesta vegada succeirà. I, potser, fins em podràs dir per què. Després va tombar el cap en direcció a una petita por ta que hi havia a l’altre extrem de la cova. –Entra-hi, senyor. Ho trobaràs tot a punt per a tu. Aquesta cambra t’espera des de temps molt remots. Michael Ende. La història interminable TAST DE TEXT 116
RkJQdWJsaXNoZXIy