El llibre Llengua+, per al sisè curs de Primària, és una obra col·lectiva, concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l’elaboració hi ha participat l’equip següent: TEXT Jordi Bosch Gemma Comas Meritxell Martí ASSESSORAMENT Lluís Payrató IL·LUSTRACIÓ David Permanyer EDICIÓ Laura Coma Carme Kellner Montse Santos DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero P R I MÀR IA Tas qu es i d es t r es es comun i c a t i ves
Presentació é s e l n o u p ro j e c t e d e G r u p P romo t o r / Sa n t i l l a n a amb e l q u a l a p re n d r à s d ’ u n a ma n e r a d i f e re n t . p re s e n t a u n ENFOCAMENT FUNC I ONAL d e l ’ a p re n e n t a t g e , d e c a r à c t e r mé s c omu n i c a t i u , q u e s e c e n t r a e n l e s d e s t re s e s b à s i q u e s ( p a r l a r, e s c o l t a r, l l e g i r i e s c r i u re ) , i d e i x a e n s e g o n p l a e l s c o n t i n g u t s d e c a r à c t e r c o n c e p t u a l . S ’ h i p ropo s a u n t re b a l l p e r t a s q u e s q u e f a c i l i t a a q u e s t e n f o c ame n t : e n t o t mome n t s a b r à s e l q u e e s t à s f e n t i p e r q u è h o f a s . t é u n a ORGAN I TZAC I Ó F LEX I BLE . E l ma t e r i a l s ’ e s t r u c t u r a e n b l o c s d e t a s q u e s i t a l l e r s , q u e e s pod e n c omb i n a r l l i u reme n t . E l s b l o c s d e t a s q u e s e s d i s t r i b u e i x e n d ’ a q u e s t a ma n e r a : El s t a l l e r s es desenvolupen en f i txes de t reba l l breus i pràct iques, i serve i xen de compl ement a l es tasques. A s i sé curs s’ofere i xen e l Ta l l e r d ’ o r t og r a f i a, e l Ta l l e r de g r amà t i c a i e l Ta l l e r de v oc abu l a r i. A més a més, en a lgunes tasques hi ha un Laborator i d’ informació, que et permet rà ref l ex ionar i exerc i tar l es teves dest reses en l ’ús de l s mi t j ans de comuni cac ió. Per acabar, aquest l l ibre inc lou un I t inerar i l i terar i, que té com a obj ect iu desper tar e l teu interès per l a l i teratura. a f a v o re i x u n APRENENTATGE ACT I U , e n e l q u a l l a mo t i v a c i ó i l ’ emo c i ó s ó n p re m i s s e s f o n a m e n t a l s . P e r a i x ò , a q u e s t ma t e r i a l c omb i n a l ’ o r a l i l ’ e s c r i t , l ’ i n d i v i d u a l i e l c o l · l e c t i u , e l j o c i l a c re a t i v i t a t . . . L e s p ropo s t e s u s a n i ma r a n a p a r l a r e n p ú b l i c , a f e r s e r v i r d i v e r s o s s u po r t s p e r a l e s v o s t re s p rod u c c i o n s e s c r i t e s . . . , i pod re u d e s a r e l s t re b a l l s e n u n po r t a f o l i s p e r s o n a l . A l e s p à g i n e s d ’ a q u e s t l l i b re t rob a re u u n e s i c o n e s q u e f a n re f e rè n c i a a e l eme n t s f o n ame n t a l s p e r d e s e n v o l u p a r l e s a c t i v i t a t s : Àud i o . G r a v a c i o n s c re a d e s e s p e c i a l me n t p e r a l b l o c d e Comu n i c a c i ó o r a l . Sob re de ma t e r i a l s, q u e c o n t é i ma t g e s i s u po r t s n e c e s s a r i s p e r d e s e n v o l u p a r t a s q u e s c o n c re t e s . Re t a l l ab l e s q u e c a l f e r s e r v i r p e r c omp l e t a r a l g u n e s a c t i v i t a t s . Quade r n . Ac t i v i t a t s q u e c a l f e r e n u n f u l l a p a r t o a l a l l i b re t a . COMUNICACIÓ ORAL COMPE TÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA ITINERARI LITERARI EDUCACIÓ LITERÀRIA
Taula de continguts COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA TASCA 1. Fem un pòdcast TASCA 2. Enregistra un missatge de veu TASCA 3. Exposa una situació injusta TASCA 4. Demana l’opinió TASCA 5. Exposa una necessitat TASCA 6. Organitza el cap de setmana TASCA 7. Indica un itinerari TASCA 8. Participa en un debat TASCA 9. Presenta un homenatge TASCA 1. Narració popular: Sa bubota. La víbria TASCA 2. Història d’un indret: Tibidabo: del tren de la bruixa a la realitat virtual TASCA 3. Poemes breus: Haikus TASCA 4. Narració en primera persona: Cleòpatra, culta i poderosa TASCA 5. Reportatge social: Un hospital ple de somriures TASCA 6. Cançó: El món és teu TASCA 7. Text argumentatiu: Dur o no dur mòbil, aquesta és la qüestió TASCA 8. El blog: Un blog de llibres per a gent jove. Un blog per entusiasmar-se llegint TASCA 9. Enigmes: A fer bullir l’olla...! TASCA 10. Narració d’investigació: Intriga a l’aeroport TASCA 11. Locucions i onomatopeies: Xerric-xerrac i de metro TASCA 12. Interpretació d’imatges: Lectura d’art TASCA 13. Llegenda asiàtica: Els quatre dracs Retallables TASCA 1. La biografia TASCA 2. El diàleg en una narració TASCA 3. Descripció d’un animal TASCA 4. Comentari com a usuari en una pàgina web TASCA 5. El mapa conceptual TASCA 6. Els haikus TASCA 7. L’entrada d’un blog TASCA 8. La lletra d’una cançó TASCA 9. Una predicció meteorològica TASCA 10. La invitació a un acte TASCA 11. Instruccions d’ús d’un aparell TASCA 12. Descripció de la nostra manera de ser TASCA 13. Reportatge turístic d’una població TASCA 14. La narració d’aventures TASCA 15. Un formulari TASCA 16. Normes d’una casa de colònies Retallables
EDUCACIÓ LITERÀRIA TALLERS TASCA 1. L’afició a la lectura: 400 camells carregats de llibres TASCA 2. Els relats breus: Amb poques paraules TASCA 3. Fantasia, terror i ciència-ficció: Segur que no existeixen els unicorns? TASCA 4. Els poemes musicats: Paraules musicals TASCA 5. Literatura i cinema: Del paper a la pantalla TASCA 6. El còmic: Novel·les en vinyetes TASCA 7. El premi Nobel de literatura: El premi dels premis TASCA 8. Escriptura col·lectiva: Et toca! Davant del full en blanc... Ortografia FITXA 1. La h intercalada FITXA 2. La ela geminada (l·l) FITXA 3. La be alta i la ve baixa FITXA 4. L’ús de c o g a final de mot FITXA 5. Les lletres p, b, t, d a final de mot FITXA 6. L’ús de les lletres g i j FITXA 7. L’ús de les lletres m i n FITXA 8. Les grafies x, ix, tx i ig FITXA 9. Les vocals a, e, o, u àtones en els verbs FITXA 10. L’apòstrof FITXA 11. El guionet FITXA 12. Aleshores / a les hores; alhora / a l’hora FITXA 13. Perquè / per què; sinó / si no FITXA 14. Repàs d’accentuació FITXA 15. Repàs de puntuació Gramàtica FITXA 1. Oració i text FITXA 2. Les propietats textuals FITXA 3. El subjecte: tipus FITXA 4. El complement de nom FITXA 5. El predicat: parts FITXA 6. El predicat: tipus FITXA 7. Verbs regulars, irregulars i perífrasis verbals FITXA 8. El complement directe. La veu passiva FITXA 9. El complement indirecte FITXA 10. El complement circumstancial FITXA 11. L’atribut FITXA 12. Els pronoms febles ITINERARI LITERARI LECTURA 1. Segrestats d’incògnit, d’Estrella Ramon LECTURA 2. L’estiu de les llums misterioses, de Miquel Arguimbau LECTURA 3. Molts contes per jugar, de Gianni Rodari Vocabulari FITXA 1. L’origen de les paraules FITXA 2. Els neologismes FITXA 3. Els manlleus FITXA 4. La formació de noms FITXA 5. La formació d’adjectius FITXA 6. La formació de verbs FITXA 7. Alguns prefixos FITXA 8. La precisió lèxica FITXA 9. Mots incorrectes d’ús freqüent FITXA 10. Tabús i eufemismes FITXA 11. Hipònims i hiperònims FITXA 12. Els registres lingüístics
Taula de situacions d’aprenentatge COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA EDUCACIÓ LITERÀRIA TALLERS ORTO. GRAM. VOCAB. 1. Farem història! - 4 1 7 1 - - 2. Som biblioinstagramers 4 8 7 - 2 - - 3. Meteoràdio 1 - 9 - 3 1 - 4. Amb música, millor! - 6 8 4 4 - - 5. El centre excursionista 6 - 13 - 5 2 - 6. Misteri resolt 2 9 - - 6 3, 4 - 7. Organitzem el viatge de fi de curs 7 - 16 - 7 5, 6 - 8. Celebrem el Dia Internacional de la Gent Gran! 9 11 10 - 8 - - 9. Ho veig molt negre... - 10 2 8 9 - - 10. Celebrem la Setmana de la Infància i la Joventut - - 12 - 10, 11 7 6 11. Fem xarxa! 3 - 4 - 12, 13 8, 9 - 12. Connexió Japó - 3, 14 6 - - - 1, 2, 3 13. A debat 8 7 - - - - 4, 5 14. Organitzem una campanya de mecenatge - 5 - - - 10 - 15. Preparem un joc d’escapada - 1 14 3 - - 7 16. Organitzem un banc de temps - 2 15 5 - - 8 17. L’encertanimal - - 3 6 14 - 9 18. Posem-hi ordre! - - 5 2 15 - 10 19. La diada dels invents 5 - 11 - - 11, 12 - 20. CalendART - 12 - 1 - - 11, 12
COMUNICACIÓ ORAL
COMUNICACIÓ ORAL TASCA 1. Fem un pòdcast Nom Data Els pòdcasts són arxius d’àudio o audiovisuals que es poden descarregar d’Internet i reproduir en qualsevol dispositiu digital, com tauletes o mòbils. N’hi ha de temes ben diversos: història, entreteniment, humor, literatura, ciència, entrevistes, música, cuina... • Pe r e l a bo r a r u n pòd c a s t , p r i me r c a l d e c i d i r s ob re q u i n a t emà t i c a t r a c t a r à i po s a r- h i t í t o l . De s p ré s , c a l d r à e s c r i u re ’ n e l gu i ó i , f i n a l me n t , en reg i s t r a r- l o. PENSA - H I I PARLA’ N 1 Escolta el pòdcast següent i respon les preguntes: https://podcasts.cat/319/27343383 (del minut 45.32 al 51.13) • Q u i n t í t o l po s a r i e s a l pòd c a s t ? • P e n s e s q u e e l s p re s e n t a do r s s e g u e i x e n u n g u i ó o i mp ro v i s e n ? Pe r q u è ? • C re u s q u e u t i l i t z e n v o c a b u l a r i i e x p re s s i o n s p rop i s d e l s m i t j a n s d e c omu n i c a c i ó , o mé s a v i a t s ’ a s s emb l e n a l l l e n g u a t g e q u e f em s e r v i r n o s a l t re s h a b i t u a l me n t ? • Q u è t ’ h a s emb l a t mé s i n t e re s s a n t d e l pòd c a s t ? 2 Llegeix els títols de pòdcast següents. Amb un company o companya comenteu de quins temes poden tractar. Després, poseu-ho en comú amb la resta de la classe. P l o u i f a s o l Ro c k & Pod L e s r e c e p t e s d e l a i a i a L a v o l t a a l mó n e n 8 0 pod c a s t E n j o c ! Un po u d e c i è n c i a Imatge guitarra de rock Imatge jocs de taula Imatge avió Imatge espàtula i cassola Imatge utensilis laboratori Imatge paisatge i cel 9
3 Ara us toca a vosaltres! Per parelles, penseu com faríeu un pòdcast sobre llibres dirigit a nens i nenes de la vostra edat. A l’hora de crear-lo, hauríeu de tenir en compte els aspectes següents: • Q u i n t í t o l h i po s a r í e u ? • Q u i n e s s e c c i o n s pod r i a t e n i r ? • Q u i n e s p e r s o n e s h i p a r t i c i p a r i e n ? F EM UN PÒDCAST ! Ab a n s d e c ome n ç a r, é s re c oma n a b l e t e n i r e x emp l e s d e re f e rè n c i a . F e u u n a c e rc a a I n t e r n e t d e pòd c a s t s d e d i f e re n t s t emà t i q u e s , c om p e r e x emp l e , Va n f e r h i s t ò r i a, L a r à d i o d e l s n e n s , K i d s XS, e t c . i c omp a re u - n e e l s e s t i l s . Se g u r q u e u s pod e n s e r v i r d ’ i n s p i r a c i ó . A r a , amb t o t e l q u e j a s a b e u d e l s pòd c a s t s , é s mome n t d e c re a r- n e u n . O r g a n i t z a t s e n g r u p s d e t re b a l l , s e g u i u e l s p a s s o s s e g ü e n t s : • P r i me r d e t o t , h e u d e d e c i d i r e l t ema d e q u è p a r l a re u e n e l s d i f e re n t s c a p í t o l s . Po t s e r mo l t c o n c re t ( p e r e x emp l e , u n pòd c a s t d e c u i n a e n q u è s ’ e x p l i q u i u n a re c e p t a d i f e re n t e n c a d a e n t re g a ) , o u n t ema mé s g e n e r a l q u e e s c o n c re t i e n c a d a c a p í t o l ( c om a r a u n pòd c a s t d e re c oma n a c i o n s e n q u è e s p a r l i d ’ u n p rod u c t e d i f e re n t c a d a v e g a d a : u n a s è r i e , u n l l i b re , u n c òm i c , u n a p e l · l í c u l a u n g r u p mu s i c a l . . . ) . • A c o n t i n u a c i ó , c a l q u e e n p e n s e u e l t í t o l. Ha d e s e r o r i g i n a l , p e rq u è h a d e c r i d a r l ’ a t e n c i ó d e l ’ a u d i è n c i a , i a l ma t e i x t emp s h a d e d e i x a r c l a r d e q u è p a r l a r à . • Se g u i d ame n t , e s c r i v i u - n e e l gu i ó. No ob l i d e u p re s e n t a r e l t ema d e l pòd c a s t , i p re s e n t a r- v o s . A l ’ h o r a d e d e s e n v o l u p a r e l c a p í t o l , c a l q u e v a l i d e u l e s i n f o rma c i o n s q u e a po r t e u . Pe r a i x ò é s i mpo r t a n t c o n s u l t a r f o n t s d ’ i n f o rma c i ó f i a b l e s , c om a r a p à g i n e s we b o f i c i a l s o c o n e g u d e s p e r l a v e r a c i t a t d e l a i n f o rma c i ó q u e o f e re i x e n . • Un c op re v i s a t e l g u i ó p r a c t i q u e u - l o i , f i n a l me n t , en reg i s t reu - l o. Pod e u p e n j a r- l o a l b l o g d e l ’ e s c o l a p e rq u è t o t h om e l p u g u i e s c o l t a r ! L ABO RAT O RI D’ I NF O R MA CI Ó • 10
COMPETÈNCIA LECTORA
TASCA 1 Nom Data COMPETÈNCIA LECTORA • NARRACIÓ POPUL AR La víbria Diuen que pel cel, de tant en tant, sobrevola un drac femella d’aspecte ferotge. Amb el coll llarg i arquejat i una terrible expressió a la cara, la víbria recorre el territori català sembrant la por. Diuen que només ataca les persones que van vestides, però si es troba un home o una dona despullats, fuig ben espantada. A poblacions com Torredembarra o Reus, han construït reproduccions de la víbria per treure-la a recórrer els carrers en jornades de festa. Aquesta víbria és inofensiva i la canalla glateix per veure-la passar, movent-se com un drac de terra recober t d’escates verdes, al so de la música i dels petards. A Barcelona, la víbria sur t al carrer durant la diada de Sant Jordi. Sa bubota Conta un mite balear que, de nit, per Mallorca es passegen fantasmes de tota mena. Per cruïlles, camins i carrers, i també als cementiris, ronden les bubotes. Les bubotes són quasi invisibles; duen vestits blancs i transparents, i s’amaguen per fer por quan algú passa prop seu. Als cementiris, les bubotes s’estan quietes a llocs amagats. Quan passa algú, es belluguen com fantasmes i fan ensur ts per espantar els vius que hi van a dur flors als difunts. El seu rastre fantasmagòric provoca un calfred. Per fer por a la canalla, quan s’expliquen aquestes històries es fa servir una nina amb un vestit blanc o negre, com si fos un titella, que representa sa bubota i l’anomenen Bubota Negra o Bubú. 29
1 A partir del que has llegit, explica què és una bubota: • En q u i n s i n d re t s s ’ ama g u e n ? • Qu è a c o s t ume n a f e r- l i a l a g e n t q u e p a s s e j a ? 2 Marca l’opció correcta en cada cas, sense tornar a llegir el text: L e s b u bo t e s s ó n n e g re s i po r t e n v e s t i t s d e f l o r s . L e s b u bo t e s s ó n g a i re b é i n v i s i b l e s . L e s b u bo t e s ma i n o s ’ e s t a n q u i e t e s . Sa b u bo t a é s u n m i t e pop u l a r q u e s ’ e x p l i c a a Ma l l o rc a . Sa b u bo t a é s u n a l l e g e n d a p ròp i a d e l e s i l l e s Ca n à r i e s . Sa b u bo t a é s u n c o n t e mod e r n p u b l i c a t a l e s i l l e s Ba l e a r s . L a Bu bo t a Ne g r a é s u n t i t e l l a q u e f a po r n omé s a l a n i t . L a Bu bo t a Ne g r a é s u n a n i n a q u e p ro t e g e i x l a c a n a l l a d e l s f a n t a sme s . L a Bu bo t a Ne g r a a c omp a n y a l e s h i s t ò r i e s d e po r q u e s ’ e x p l i q u e n a l a c a n a l l a . 3 Explica com és físicament una víbria: Quin és l’hàbit de la víbria que trobes més sorprenent? 4 Què tenen en comú les històries de sa bubota i la víbria? Escriu dues semblances que els trobis: • • 30
COMPETÈNCIA LECTORA • HISTÒRIA D’ UN INDRET TASCA 2 Nom Data Tibidabo: del tren de la bruixa a la real i tat vi rtual Mà g i c , e n t r a n y a b l e , f am i l i a r, e l e g a n t… E l Ti b i d a b o é s u n p a r c d ’ a t r a c c i o n s e s p e c i a l q u e me r e i x mé s d ’ u n a v i s i t a . A da l t de t o t de Ba rc e l on a , c o ron a n t l a s e r r a l ada de Co l l s e ro l a , h i h a e l s e gon pa rc d ’ a t r a c c i on s mé s a n t i c d ’ Eu ropa . E s v a c on s t r u i r f a mé s d ’ u n s e g l e i , ma l g r a t l a c r i s i qu e v a v i u re a l s a n y s no r a n t a i l ’ ame n a ç a de t a n c ame n t , e l T i b i dabo c on t i n u a obe r t i re no v a t , amb mé s v i s i t a n t s qu e ma i . Con e gu em u n a m i c a l a h i s t ò r i a d ’ aqu e s t pa rc , t a n d i f e re n t de l s pa rc s t emà t i c s de l e s da r re re s dè c ade s , i de i x em- no s e n amo r a r pe r l a s e v a mà g i a . Un pa rc que ne i x amb e l s eg l e A m i t j a n s d e j u n y d e 1 9 0 0 e s v a n c o n s t r u i r e l Tr amv i a B l a u i e l f u n i c u l a r q u e d u i e n a l a mu n t a n y a d e l T i b i d a bo , p e r a c c e d i r a l n o u p a rc d ’ a t r a c c i o n s q u e s ’ h i h a v i a c o n s t r u ï t f e i a po c . E l s p r i me r s v i s i t a n t s v a n pod e r g a u d i r d e l e s v i s t e s ma g n í f i q u e s s ob re Ba rc e l o n a , l e s b à s c u l e s a u t omà t i q u e s i l e s mà q u i n e s d e v e n d a d e po s t a l s , e l s t e l e s c op i s i e l s p r i smà t i c s , i a l g u n s g ro n x a do r s . De s p ré s v a n v e n i r e l s m i r a l l s , u n a a t r a c c i ó q u e e n l ’ a c t u a l i t a t p e rd u r a e n c a r a i q u e t é mo l t è x i t p e r l e s i ma t g e s d e f o rma d e s q u e re t o r n a ; e l s a u t òma t s , f i g u re s h uma n e s q u e e s mo u e n c om p e t i t s robo t s , o l ’ e s t a c i ó d e c o l oms m i s s a t g e r s . A l T i b i d a bo , e n a q u e l l s p r i me r s a n y s , s ’ h i f e i en t ambé ascens i ons en g l obus i h i a c t u a v e n b a n d e s , o rq u e s t re s i c o r s . Tamb é s ’ h i p re s e n t a v e n n o v e t a t s mu n d i a l s , c om e l c a r r u s e l e l è c t r i c o e l f e r ro c a r r i l a e r i . 31
E l pa r ad í s de l s nens De m i c a e n m i c a , v a n a n a r a r r i b a n t n o v e s a t r a c c i o n s , c om a r a l a t a l a i a i l ’ a v i ó , q u e e n c a r a h i s ó n i h a n c a n v i a t b e n po c . L a t a l a i a é s u n a e s t r u c t u r a d e f e r ro amb d u e s c i s t e l l e s , u n a a c a d a e x t rem , q u e s ’ e n l a i re n f i n s a c i n q u a n t a me t re s d ’ a l ç à r i a . No c a l d i r q u e é s l ’ a t r a c c i ó q u e g e n e r a mé s v e r t i g e n a l s v i s i t a n t s . L’ a v i ó do n a v o l t e s d e s d e l 1 9 2 8 i é s u n a rè p l i c a d e l q u e v a f e r e l p r i me r v o l ent re Barce lona i Madr id. A mi t j an segl e xx e s v a n i n s t a l · l a r e l t e l e f è r i c , e l s c o t x e s e l è c t r i c s , e l c a s t e l l e n c a n t a t , l e s o l l e s v o l a do re s i , f i n a l me n t , l a f amo s í s s i ma mu n t a n y a r u s s a . E l T i b i d a bo e s v a c o n v e r t i r e n u n p a r a d í s f am i l i a r o n t o t h om g a u d i a , d e s d e l s n e n s f i n s a l s n o t a n n e n s . A l g u n e s a t r a c c i o n s a n t i g u e s e s v a n d e s m u n t a r ( e l g i r a - s o l o e l s p l a t e t s d e c omb a t ) , p e r d e s ú s o p e rq u è e n v a n a r r i b a r d e n o v e s q u e t e n i e n mé s è x i t e n t re e l s v i s i t a n t s , c om a r a e l s a u t o s d e x o c . D i f e ren t de l s pa rc s t emà t i c s Ca p a f i n a l s d e l s e g l e p a s s a t , e l T i b i d a bo e s v a mod e r n i t z a r i s e ’ l v a a n ome n a r « L a Mu n t a n y a Mà g i c a » , amb a t r a c c i o n s e s t re l l a c om a r a e l D i a v o l o , l ’ A l a d i n o , e l P i r a t a… A l e s h o re s , v a a r r i b a r l a c r i s i . L’ emp re s a p rop i e t à r i a v a f e r f a l l i d a e l 1 9 9 9 , j u s t q u a n e s c omp l i a e l c e n t e n a r i d e l a f u n d a c i ó . L e s c a u s e s d ’ a q u e s t a c r i s i v a n s e r, d ’ u n a b a n d a , l a ma l a g e s t i ó e c o n òm i c a , i d e l ’ a l t r a , l a c omp e t è n c i a g e n e r a d a p e r l a i n a u g u r a c i ó d e Po r t Av e n t u r a . E l T i b i d a bo e r a v i s t c om u n p a rc a n t i q u a t i po c a t r a c t i u , do n a d a l a n o v a o f e r t a d ’ emo c i o n s q u e p rome t i e n e l s p a rc s t emà t i c s . Amb t o t , l ’ a n y 2 0 0 4 , e l T i b i d a bo re n e i x , re n o v a t p e rò ma n t e n i n t l a s e v a e s s è n c i a , c om a e s p a i d ’ o c i i d i v e r s i ó , p e rò c o n s e r v a n t l ’ e n c a n t h i s t ò r i c . Pe r a t re u re d e n o u e l s v i s i t a n t s , s ’ i n s t a l · l e n a s c e n s o r s p a n o r àm i c s q u e a f e g e i x e n u n e s v i s t e s e x t r a o rd i n à r i e s a l p a rc , i n o v e s a t r a c c i o n s , c om e l c i n ema e n 4D o l a n o v a i e s p e c t a c u l a r mu n t a n y a r u s s a , ú n i c a a Eu rop a . L a v i s i t a e s po t c omp l e t a r amb u n a p ro j e c c i ó d e l a h i s t ò r i a d e l T i b i d a bo a l Te a t re Ce l . Mé s en l l à de l a rea l i t a t En e l s d a r re r s t emp s , e l T i b i d a bo h a e s t re n a t l a p r i me r a a t r a c c i ó d e re a l i t a t v i r t u a l . E s t r a c t a d e l t r a j e c t e d e l ’ a n t i c f e r ro c a r r i l a e r i , q u e a r a e s po t f e r amb u l l e re s d e re a l i t a t v i r t u a l . « Un mó n f a n t à s t i c a p a re i x e r à d a v a n t d e l s n o s t re s u l l s » , d i u l ’ a n u n c i q u e p re s e n t a l a n o v a a t r a c c i ó . Se g o n s l e s n o rme s d e s e g u re t a t , p o d r a n f e r s e r v i r l e s u l l e re s l e s p e r s o n e s mé s a l t e s d ’ 1 , 2 0 m . L a mà g i a de l T i b i dabo a n t i c e s ba r re j a amb l e s no v e s t e c no l og i e s pe r o f e r i r s e n s a c i on s i v i v è n c i e s a l s v i s i t a n t s , i s e gu i r- no s a t r a i e n t a l s s e u s e s c e n a r i s f o r a de l t emp s . 32
ESCRIPTURA
ESCR IPTURA Un a b i og r a f i a é s l a n a r r a c i ó d e l a v i d a d ’ u n a p e r s o n a , s o v i n t e x p l i c a d a e n o rd re c ro n o l ò g i c . En u n a b i o g r a f i a s ’ h i e x p l i q u e n e l s f e t s mé s re l l e v a n t s d e l a t r a j e c t ò r i a v i t a l d e l a p e r s o n a , i e s rema rc a , e s p e c i a l me n t , e n q u i n àmb i t s h a d e s t a c a t . Qu a n l a b i o g r a f i a s ’ e s c r i u e n p r i me r a p e r s o n a , é s a d i r, q u a n a l g ú e x p l i c a l a s e v a p ròp i a h i s t ò r i a , s ’ a n ome n a a u t ob i o g r a f i a . TASCA 1. La biografia Nom Data 1 Accedeix a la pàgina web d’InfoK i cerca els vídeos següents. S’hi explica la vida i obra de dues dones que han servit d’inspiració a moltes persones: « L a Ma l a l a h a a c a b a t l a u n i v e r s i t a t » https://www.ccma.cat/tv3/sx3/la-malala-ha-acabat-la-universitat/video/6132617/ « Sa l v e n u n a c a s a mo l t e s p e c i a l ! » https://www.ccma.cat/tv3/sx3/salven-una- casa-molt-especial/video/5663761/ 2 Mira els vídeos i anota aquelles dades que consideris importants. Després, completa la taula: • Co n s i d e re s q u e e t f a l t a i n f o rma c i ó ? F e s u n a c e rc a a I n t e r n e t i c omp l e t a ’ n l e s d a d e s . • G r à c i e s a p e r s o n e s c om l a Ma l a l a i l a Ro s a Pa r k s , c o l · l e c t i u s c om l e s do n e s o l e s p e r s o n e s n e g re s a s s o l e i x e n d re t s q u e n o s emp re h a n t i n g u t . Pe r a i x ò e n d i em q u e s ó n a c t i v i s t e s . Pe rò , q u è é s l ' a c t i v i sme ? Bu s c a ' n i n f o rma c i ó i e x p l i c a - h o amb l e s t e v e s p a r a u l e s . «La Malala ha acabat la univers i tat» «Salven una casa mol t especial !» Qui n’és la protagoni sta? Quan i on va néi xer ? Per què es tracta d’una persona rel levant? Què ha apor tat a la societat? 81
3 Els fragments de biografia següents són d’una altra dona activista: la Greta Thunberg. Ordena’ls cronològicament, tal com es presentarien escrits en una biografia: T ’ ADM I RO ! Pensa en una persona coneguda que admiris per la seva feina, tasca social, persona l i tat , etc. Pot ser una persona actua l o un personatge hi stòr i c. T ingues en compte que n’hauràs d’escr iure una breu biograf i a. Fes una cerca de la informació necessària per explicar els aspectes més rellevants de la seva vida i de la seva obra. Recopila les dades, fes-ne una tria i ordena-les. Una vegada cont rastada l a informac ió, escr iu l a biograf i a. Recorda què cal teni r en compte a l ’hora d’escr iure una biograf ia: • Ca l q u e re d a c t i s e l s f e t s e n o rd re c ro n o l ò g i c . • En p r i me r l l o c , h a s d e p re s e n t a r e l p e r s o n a t g e i re s um i r b re ume n t q u i é s . • E x p l i c a l e s d i f e re n t s e t a p e s i e l s f e t s q u e h a n ma rc a t l a s e v a v i d a . • Ac a b a e l t e x t e x p l i c a n t p e r q u è e s t r a c t a d ’ u n p e r s o n a t g e re l l e v a n t p e r a t u . L AB O RAT O RI D’ I NF O R MA CI Ó • 82 Ac t u a l me n t , l a G re t a c o n t i n u a amb l e s s e v e s p ro t e s t e s . A d i a d ’ a v u i h a re b u t n omb ro s o s p rem i s i re c o n e i x eme n t s , i s e g u e i x do n a n t s u po r t a p ro j e c t e s d ’ a r re u d e l mó n q u e l l u i t e n c o n t r a l a c r i s i c l i mà t i c a . Va s e r a l ’ e s t i u d e l 2 0 1 8 q u a n v a d e c i d i r n o a s s i s t i r a l ’ e s c o l a i ma n i f e s t a r- s e c a d a d i v e n d re s p e r d ema n a r a l g o v e r n q u e a dop t é s me s u re s c o n t r a e l c a n v i c l i mà t i c . E l s p r i me r s a n y s , d e s p ré s d e q u e s e l i d i a g n o s t i q u é s l a s í n d rome d ’ A s p e r g e r, l a G re t a i e l s s e u s p a re s v a n c ome n ç a r a f e r p e t i t e s a c c i o n s , c om a r a n o v i a t j a r e n a v i ó , n o me n j a r c a r n , e t c . A r r a n d e a l e s n o t í c i e s q u e l i a r r i b a v e n , q u a n t e n i a 8 a n y s e s v a c ome n ç a r a p re o c u p a r p e r l a s a l u t me d i amb i e n t a l d e l p l a n e t a . L a G re t a T h u n b e r g é s u n a a c t i v i s t a p e l me d i amb i e n t q u e l l u i t a p e r re v e r t i r e l s e f e c t e s d e l ’ e s c a l f ame n t g l ob a l d e l p l a n e t a . E l 2 0 1 5 , l i v a n d i a g n o s t i c a r s í n d rome d ’ A s p e r g e r. Re p e t i a a q u e s t a a c c i ó c a d a d i v e n d re s , i f e i a s e r v i r u n c a r t e l l amb e l l ema « Sk o l s t re j k f ö r k l i ma t e t » q u e v o l d i r « Va g a e s c o l a r p e l c l i ma » . Se g u i n t e l s e u e x emp l e , c a d a d i v e n d re s , m i l e r s d e p e r s o n e s d ’ a r re u e l mó n e s c o n c e n t re n a l s c a r re r s s o t a e l l ema « F r i d a y s f o r f u t u re » . Va n é i x e r a E s t o c o l m e l 3 d e g e n e r d e l 2 0 0 3 .
ESCR IPTURA So v i n t e n l e s n a r r a c i o n s h i h a f r a gme n t s e n q u è e l s p ro t a g o n i s t e s ma n t e n e n u n a c o n v e r s a i pod em l l e g i r e x a c t ame n t a l l ò q u e e s d i u e n . Aq u e s t s d i à l e g s a po r t e n r i tme a l a h i s t ò r i a i a j u d e n e l l e c t o r a v i u re - l a i n t e n s ame n t . Comp ro v a - h o ! TASCA 2. El diàleg en una narració Nom Data 1 Ordena i copia les intervencions dels personatges de manera que el diàleg tingui sentit: Ama g a d a d a r re re e l s c o n t e n i do r s , l a No n a pod i a s e n t i r- h o t o t . —No em t r a c t i s d e v o s t è , a r a , q u e em f a s s e n t i r v e l l ! —Co n t ro l a t ? Au , v a ! —v a c r i d a r e l c a p—. Hem t o r n a t a f a l l a r ! —Pe rdo n i… p e rdo n a ! F a rem q u e h i e n t r i u n robo t ! Bo n a i d e a , o i ? —Ho t i n c t o t c o n t ro l a t —d e i a e l d e l a v e u f i n a . —No , d e d e bò . A r a s é c om e l i m i n a r q u a l s e v o l r a s t re , f a c i ’ m c a s ! L a No n a v a ama g a r e l c a p p e r i n s t i n t q u a n v a s e n t i r l a c l e c a d e l c a p i t o s t . J a d e n i t , q u a n e l p a rc v a q u e d a r d e s e r t , e l s x i mp a n z é s v a n e n t r a r e n a c c i ó . —S í , i t u e l mé s l l e u g e r, B i mb a . Tu s e r à s e l p r i me r a s a l t a r l a t a n c a ! —Ac o s t e u - v o s a l a re i x a… —v a c ome n ç a r a x i u x i u e j a r l a B l a n q u e t a . —S í , s í ! J o em po s o a s o t a i v o s a l t re s u s e n f i l e u a l a me v a e s q u e n a . —To t t a l c om h o h em p re p a r a t , d ’ a c o rd ? —v a d i r e n P i g a t . —No , B i mb a , q u e n o ! —v a re n y a r- l o l a B l a n q u e t a—. Qu e e n P i g a t é s e l mé s g ro s ! — — — — — — — — — — 83
2 Inventa’t el que diuen els protagonistes d’aquest diàleg a partir de la informació que et proporciona la resta del text i els incisos que hi trobaràs: Qu a n v a s o n a r e l t i mb re , l ’ E l n a , l a d e p e n d e n t a d e l a j o i e r i a mé s c o n e g u d a d e l b a r r i , v a c ó r re r a ob r i r l a po r t a . Ma i n o e s pod i a f e r e s p e r a r u n c l i e n t . — —v a p re g u n t a r l ’ E l n a , e d u c a d ame n t . — —v a re s po n d re a q u e l l s e n y o r, b r a n d a n t u n ob j e c t e d e l a m i d a d ’ u n e n c e n e do r amb a s p e c t e d e p i s t o l a . — —v a e x c l ama r, s o r p re s a— — I a q u e l l m i s t e r i ó s p e r s o n a t g e s e ’ n v a a n a r amb l e s ma n s a l e s b u t x a q u e s , t a l c om h a v i a e n t r a t . 3 Observa la situació i, amb imaginació, escriu un breu diàleg entre els protagonistes, utilitzant incisos que aclareixin qui parla en cada ocasió: E l p a r t i t c ome n ç a v a a emb r u t a r- s e i l ’ à r b i t re v a c r i d a r e l s c a p i t a n s p e r re c u p e r a r l ’ o rd re . 4 Tria una de les imatges de la làmina que hi ha al sobre de materials i, a partir del que hi veus i t’imagines, escriu en un full una breu narració que contingui un diàleg. Comparteix-la després amb tota la classe. 84
EDUCACIÓ LITERÀRIA
COMPETÈNCIA LITERÀRIA • L’AFICIÓ A L A LECTURA TASCA 1. 400 camells carregats de llibres Nom Data H i h a q u i p e n s a q u e l l e g i r é s a v o r r i t . H i e s t à s d ’ a c o rd ? E t c o n v i d em a l l e g i r a q u e s t e s a n è c do t e s s ob re l a l i t e r a t u r a i e l s l l i b re s… «Sempre he cregut que el Paradís seria algun tipus de biblioteca!» Jorge Luis Borges Un dels lectors més apassionats de la història sembla que va ser el persa Al-Sahib ibn Abbad abd al-Qasim Ismal. Aquest personatge no sortia mai de viatge sense el seu tresor més preuat: els seus llibres. Eren 117.000 llibres que duia damunt de 400 camells, avançant pel desert fent una caravana… en l’ordre alfabètic dels llibres que portaven! H i h a re l a t s mo l t l l a r g s , d e m i l e r s d e p à g i n e s . E l s l l i b re s mo l t e x t e n s o s e s p u b l i q u e n e n d i v e r s o s v o l ums . S i n o , s e r i a i mpo s s i b l e e n q u a d e r n a r- l o s i ma n i p u l a r- l o s ! Aq u e s t e s t re s ob re s e s c o n s i d e re n rè c o rd e n n omb re d e p à g i n e s i p a r a u l e s : • Ma r i e n b a d My L o v e, d e Ma r k L e a c h ( 1 0 . 0 0 0 p à g i n e s ) . É s u n a n o v e l · l a d e c i è n c i a - f i c c i ó q u e v a d ’ e x t r a t e r re s t re s i q u e l ’ a u t o r v a t r i g a r u n s t re n t a a n y s a e s c r i u re . • T h e S t o r y o f t h e V i v i a n G i r l s, d e He n r y Da r g e r ( 9 m i l i o n s d e p a r a u l e s ) . E l ma n u s c r i t d ’ a q u e s t a h i s t ò r i a f a n t à s t i c a e s v a d e s c ob r i r d e s p ré s q u e l ’ a u t o r h a g u é s mo r t . • A l a r e c e r c a d e l t emp s p e r d u t, d e Ma rc e l P ro u s t ( 3 . 0 3 1 p à g i n e s ) . Aq u e s t a n o v e l · l a é s u n a d e l e s q u e h a t i n g u t i t é mé s l e c t o r s . P ro u s t v a t r i g a r c a t o r z e a n y s a e s c r i u re - l a . En c a n v i , h i po t h a v e r re l a t s d e mo l t poq u e s p a r a u l e s , c om a q u e s t d e Me r i t x e l l Ma r t í : H i s t ò r i e s de t o t a mi da To r na ré . S i gna t : Fug i t i v a 121
Què l l ege i x en e l s e s c r i p t o r s ? Po t s e r c re u s q u e e l s e s c r i p t o r s s ó n l e c t o r s d i s c i p l i n a t s , q u e l l e g e i x e n mo l t i q u e a c a b e n t o t s e l s l l i b re s q u e c ome n c e n . Bé , do n c s n o é s a i x í . Un e s c r i p t o r b r i t à n i c a n ome n a t K i n g s l e y Am i s v a d i r q u e e l l n omé s l l e g i r i a l l i b re s q u e c ome n c e s s i n amb a q u e s t a f r a s e : « A l e s h o re s e s v a s e n t i r e l t re t d ’ u n re v ò l v e r. » Aq u e s t a a n è c do t a s e r v e i x p e r e x p l i c a r q u e t o t h om t é e l s e u p rop i g u s t l e c t o r. E l q u e a u n l i po t s emb l a r « l ’ ob r a d e l a s e v a v i d a » , p e r u n a l t re po t s e r u n a a u t è n t i c a l l a u n a . É s a d i r, t o t s t e n i m l l i b re s « c a r a » i l l i b re s « c re u » : e l s q u e e n s a p a s s i o n e n d e s d e l a p r i me r a p à g i n a i a q u e l l s q u e s om i n c a p a ç o s d e l l e g i r p e r mé s q u e h o i n t e n t em . 1 Quins són els teus llibres «cara» i «creu»? Comenta què t’ha agradat més i què t’ha desagradat més de cadascun: 2 Recordes el teu primer llibre? O un llibre que t’agradés molt quan encara no sabies llegir? I alguna lectura que t’hagi impactat? Explica’n el que recordis: Enganx a ’t a l a l i t e r a t u r a ! De s d e p e t i t s , e n s d i u e n q u e l l e g i r é s bo . En s re g a l e n e l p r i me r l l i b re q u a n n o t e n i m n i u n a n y : d e p l à s t i c , q u e m i rem a l a b a n y e r a , o d e rob a , po t s e r amb t e x t u re s o s o n s d i v e r s o s… Qu a n e n c a r a n o s a b em l l e g i r, e n s e x p l i q u e n h i s t ò r i e s me n t re e n s mo s t re n u n c o n t e i l · l u s t r a t . I a me s u r a q u e n ’ a p re n em d e s c ob r i m e l s c l à s s i c s , c om L a Ca p u t x e t a Ve rme l l a, E l g a t amb bo t e s o q u a l s e v o l d ’ An d e r s e n o d e l s g e rma n s G r i mm , p e rò t amb é d ’ a u t o r s b e n a c t u a l s . I u n d i a e n s a do n em q u e pod em l l e g i r n o v e l · l e s d e c e n t o d u e s - c e n t e s p à g i n e s . J a s om l e c t o r s ! É s po s s i b l e q u e a q u e s t a a c t i v i t a t e n s a c omp a n y i t o t a l a v i d a . Pe rò n o t o t h om t rob a « t emp s p e r l l e g i r » . J a q u e l a l e c t u r a t é u n g r a n « c omp e t i do r » e n e l t emp s d e l l e u re . En d e v i n e s q u i n é s ? L a p a n t a l l a , j a s i g u i d e l mòb i l , l a t a u l e t a , l ’ o rd i n a do r o e l t e l e v i s o r. L l e g i r é s u n p l a e r q u e v o l t emp s i a g a f a r- n e e l c o s t um . Amb l a p r à c t i c a , i s i t r i e s l e s l e c t u re s a d e q u a d e s , a r r i b a u n mome n t q u e e n c ome n c e s a g a u d i r. I e n v o l s mé s . 122
TASCA 1. 400 camells carregats de llibres Nom Data 3 Llegeix i classifica els comentaris. Uns són de fans de la lectura (FL), i altres, de gent a qui costa llegir (CLl). Posa a la casella les inicials que corresponen a cada cas: Extreu informació de les opinions i afegeix-ne, si convé: Escull un dels comentaris negatius i escriu què diries per rebatre’n l’argument. 1 . No t robo ma i e l mome n t . A l a n i t , e s t i c ma s s a c a n s ada pe r l l e g i r. ( Àn n i a ) 3 . No t i n c on f e r- ho amb c a l ma . Ca s a me v a é s pe t i t a i s emp re h i h a s o ro l l . ( Na t x o ) 5 . Em f a ma nd r a l l e g i r e l s l l i b re s qu e d i u e n e l s me s t re s . En g e n e r a l , no m’ a g r ade n . ( Pa u ) 6 . S i t ’ o rg a n i t z e s , h i h a t emp s pe r a t o t : j ug a r, n a v e g a r, e s t ud i a r, l l e g i r… ( En r i c ) 7 . M’agrada l legi r, però al vespre m’ e ng a n x o a l mòb i l i qu a n me n ’ adono j a é s ho r a de do rm i r. (Ma r i n a ) 8 . L a c l a u é s t r i a r u n l l i b re qu e t ’ e ng a n x i . No e l po t s de i x a r ! ( Ade l ) 4 . Qu a n ob ro u n l l i b re em de s c on n e c t o de l món i e n t ro e n a l t re s mon s . Ho n e c e s s i t o . ( Xa v i ) 2 . Em pa s s o e l d i a m i r a n t pa n t a l l e s . L l e g i r e n pape r em re l a x a . ( T x e l l ) Momen t s pe r l l eg i r L l oc s on l l eg i r Ac t i v i t a t s a l t e r na t i v e s a l a l ec t u r a Sens ac i ons que p rovoca l a l ec t u r a • • • • A l a n i t • • • • A c a s a • • • • Xatejar • • • • Relaxació COMPETÈNCIA LITERÀRIA • L’AFICIÓ A L A LECTURA 123
—Però és que l’àvia és taaan avorrida —va dir en Ben. Era un fred vespre de divendres del mes de novembre, i com sempre estava escarxofat al seient del darrere del cotxe dels seus pares. Una vegada més, es disposava a passar la nit a casa de la seva àvia—. Tota la gent gran ho és. —No parlis així de l’àvia —va dir el pare amb poc convenciment, amb la panxa botida enclastada al volant del petit cotxe familiar de color marró. —No m’agrada gens estar amb ella —va protestar en Ben—. La tele no li funciona, només vol jugar a l’Scrabble i fa pudor de col! L’àvia va sor tir de la cuina i en Ben va llençar la resta de l’ou per la finestra i després va mirar si trobava alguna altra cosa per menjar. Sabia que l’àvia tenia un amagatall secret per a unes galetes de xocolata que guardava en un prestatge de dalt de tot de la cuina. L’àvia en donava una a en Ben pel seu aniversari i ell n’agafava una de tant en tant, quan les exquisideses de col de l’àvia el deixaven afamat com un llop. De manera que va arrambar la cadira al davant dels armaris, s’hi va enfilar per agafar les galetes i va abastar la capsa. Pesava molt. Molt més del que havia de pesar. Que estrany. En Ben la va sacsejar una mica. No semblava que hi hagués galetes a dins. Era més aviat com si hi hagués pedres o bales. Encara més estrany. En Ben va obrir la tapa de la capsa. Va mirar. I després va mirar una mica més. No es podia creure el que hi havia dins. Diamants! Anells, braçalets, collarets, arracades, tots plens de diamants centellejants. TAST DE TEXT 4 Marca l’opció que et sembla que conté les dades que corresponen realment al text i subratlla el títol que trobis més suggeridor. Coincideixen? En r i c Pa rd a l s . Un v e s p r e a c a s a l ’ à v i a. Da v i d Wa l l i ams . Ga n g s t a G r a n n y ( L a i n c r e ï b l e h i s t ò r i a d e… L’ à v i a g à n g s t e r ). Ma r g a r i t a Av e l l a n a . Cómo r e l a c i o n a r t e c o n t u a b u e l a . Ac t i t u d e s y r e c u r s o s. Un cop sàpigues si l’has encer tada, busca informació sobre la novel·la. Escriu un títol per al fragment que has llegit, com si fos el d’un capítol. 124
ITINERARI LITERARI
146 El poder de l’amistat L’úl t im curs de pr imàr ia és un bon moment per fer balanç i ref lex ionar sobre el s vincles que heu anat for jant durant aquesta etapa, dins i fora de l ’escola. Us trobeu en un moment vi tal en què l ’ami stat cada cop prendrà més rel levància. Les tres lectures proposades ref lex ionen sobre l ’ami stat i el paper que pot teni r en la superació de di f icul tats , i ens mostren que les relacions amb el nostre entorn són més pos i t ives i fruct í feres s i valorem la plural i tat , la divers i tat i la igual tat . Sovint , malgrat que d’entrada ens sembl i que no tenim res en comú amb algú al tre, acabem descobr int que hi som mol t propers . Aquests tres l l ibres ens par len, pr incipalment , d’ai xò. . . , de com una mi rada basada en l ’acceptació pot fer canviar la manera de relacionar-nos i ens pot acostar a persones increïbles que sempre hem t ingut a la vora, però que no havíem valorat mai . Lectura 1. Aquest llibre explica la història de dos companys de classe que no es poden suportar. Un dia que els castiguen a l’escola per una baralla, i sense saber ben bé com, acaben segrestats dins una furgoneta atrotinada. A partir d’aquí, viuran junts una aventura que, a més de donarlos un bon ensurt, els farà descobrir que tenen molt més en comú que una enemistat irreversible. Segrestats d’incògnit Estrella R amon Segrestats d’incògnit Estrella R amon I ŀ lus t racions de Petra Steinmeyer ats d’incògnit mon Petra Steinmeyer es pod ien esperar la Mar ta i el la tarda plujosa de novembre u ltes d ’ haver-se bara l lat a en la nit d ins d ’una f urgoneta restats d ’ incògnit per un poc recomanable. els «dolents» e vegades les o en són tant; s coses no són n . -ho? 3a EDICIÓ C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro rest at s _ d i ncog n it _GRUP_ 3ed _4 8168 1 15/12/2020 9:48:06 L’estiu de les llums misterioses Miquel Arguimbau +10 N A R R AT I V A L’estiu de les llums misterioses Miquel Arguimbau Il· lust racions de Cinta Ar r ibas L’estiu de les llums misterioses Miquel Arguimbau I l· lus t racion s de Cinta A r r ibas L’A lber t v iurà un est iu de trobades inesperades, amb fenòmens d if íci ls de creure i moltes emocions. Per pr imera vegada t indrà una l larga conv ivència amb els av is que v iuen a Ma l lorca i amb la seva cosina Marga l ida, amb qui descobr irà uns d iar is amb t itu lars referents a l ’apar ició d ’ov nis a les i l les Ba lears. www. jollibre.com El firmament és ple d’estels i misteris, però sovint les persones que més ens estimen i estimem sembla que estiguin a milions d’anys llum . C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro ES0 0 0 0 0 0 0152338 231260 _ Est iu _ L lumes _ Mi ster ioses _GRUP_123979 ES0000000152338 231260_Estiu_Llumes_Misterioses_GRUP_123979.indd 1 11/04/2022 8:48:05 Le c t u r a 2 . L’Alber t , e l protagoni sta de l l l ibre, va a passar l ’est iu amb e l s seus av i s a Ma l lorca, on fa un descobr iment que tor narà més interessants aque l l s l l args di es d’est iu. Fina lment , s’adonarà que, tot i que ha marxat sol i és l luny de l s pares, se sent més acompanyat que ma i per un ésser. . . que no és prec i sament de l a Ter ra. Le c t u r a 3 . E l l l i b re d e G i a n n i Rod a r i é s u n re c u l l d e v i n t c o n t e s q u e t e n e n u n d e n om i n a do r c omú : l a re f l e x i ó s ob re l ’ a c c e p t a c i ó d e l a d i f e rè n c i a , l a g e n e ro s i t a t , l a i g u a l t a t i l ’ am i s t a t . To t p l e g a t l l i g a t a u n d e s t í q u e e s t à e n ma n s d e q u i e l s l l e g e i x , p e rq u è s e r a n e l s l e c t o r s e l s q u e h a u r a n d e re f l e x i o n a r i e s c o l l i r q u i n é s e l d e s e n l l a ç q u e me re i x c a d a h i s t ò r i a . Gianni Rodari Molts contes per jugar Gianni Rodari Molts contes per jugar tes per jugar r ta d ’Emi l io Urber uaga u l l 20 contes. El desenl laç es queda ober t a tres n or ig ina l recurs que mu lar la creat iv itat l iteràr ia món. Gianni Rodar i dei xa lades de la seva fina a una cr ida a la ositat, la imag inació Rodari , ativitat , ctors 5a EDICIÓ C i a n Magent a A ma r i l lo Neg ro pa ra _ juga r_GRUP_ 5ed _4 8173 09/02/2022 11:12:10
147 ITINERARI LITERARI LECTURA 1. Segrestats d’incògnit Nom Data Segrestat s d ’incògnit Segon que degotava el rellotge, segon que em trobava més feta pols i plorava més for t . En aquells moments, estava tan trista que tant se me’n donava que el Sanmocmar tín pogués aprofitar l’avinentesa de veure’m plorar per esbombar-ho dilluns enmig de la classe i burlar-se de mi fins a la fi del món. Però, per estranyíssim que semble, el cas és que, en lloc de burlar-se de les meues llagrimotes, em va atansar un mocador de paper dels que sempre por ta a milers al damunt i, sense fer cas de les ordre del Gerard, va dir-me molt , molt fluix: –Va, Mar ta, para de plorar. Té, un mocador. Ja veuràs com no li faran res, al teu germà. Fa una nit molt fosca i de segur que ni s’han adonat que és voltant per allà. Deuen estar convençuts que no ens hem mogut de la furgoneta. I just ho acabava de dir i jo em pessigava la cuixa per estar segura que era el Ferran Sanmar tín qui intentava consolar-me i que no ho havia somiat jo de la mateixa angoixa que tenia, quan va esclatar el flaix d’una càmera (el meu germà encara estava bé, visca!) i es van començar a sentir els IOIOIOIOIOIO d’un cotxe de la policia o potser de més d’un. Estàvem salvats! Estrell a Ramon Aquesta història de malentesos i persecucions és, al mateix temps, una exhibició de riquesa i varietat lèxica. Els capítols avancen replets de frases fetes, metàfores, adjectius i expressions originals i divertides per narrar la vivències dels protagonistes. 1 La Marta s’emporta una grata sorpresa amb la reacció del Ferran. Per què creus que no s’ho espera? A què es deu el canvi d’actitud del Ferran? T’ha passat mai res de semblant? 2 A la història hi apareixen moltes frases fetes: «D’on no n’hi ha, no en pot rajar», «Estar a punt de caramel», «Muts i a la gàbia», «Anar a tota castanya», «No badar boca», etc. Aquest tipus d’expressions aporten identitat a una llengua i l’enriqueixen. Comenteu-ne el significat i busqueu-ne d’altres. 3 Al llarg del llibre, l’autora utilitza diverses metàfores per referir-se a la lluna: «Vaig quedarme-la mirant una bona estona, la lluna, i la vaig trobar preciosa. Semblava un tall de meló que esquitxés llum per entre els núvols i els arbres». També parla dels «Fils de purpurina que la lluna esquitxa entre les branques dels pins». Saps explicar què és una metàfora? Pensa altres metàfores relacionades amb la lluna.
TALLER D’ORTOGRAFIA
TALLER D’ORTOGRAFIA FITXA 1. La h intercalada Nom Data 1 Busca a la sopa de lletres cinc paraules amb h inicial i vuit paraules amb h intercalada. Classifica-les: L a h é s u n a g r a f i a q u e n o e s p ro n u n c i a i q u e e s ma n t é p e r r a o n s h i s t ò r i q u e s , p e r re s p e c t a r l ’ o r i g e n d e l s mo t s . No rma l me n t v a a i n i c i d e p a r a u l a , c om a h o l a !, p e rò t amb é po t e s t a r e nm i g , c om a s u b h a s t a. I S M A L L O F L I H A A I E X H A L A R R O D R T N U O L E B I A R H U V H E S C P N U R A E H E I K S O L O A R R L E L R V E H I C L E U I U Z O I M O V I E S S C R A N N A L O R S A G O A X A E S N R R H V A P A L H O R A I J O S I T R H I E N A A N R U N E U O R I X A D H E R I R R H O N E S T A S R U R H i n i c i a l H i n t e rc a l ada 153
TALLER D’ORTOGRAFIA 2 Escriu una oració breu amb cadascuna d’aquestes paraules: • t o t h om • a l h o r a • p ro h i b i r 3 Busca al diccionari el significat de les paraules següents i copia’l: 4 Endreça les lletres i escriu la paraula que formen: 5 DICTAT. Escriu el text fent atenció a les paraules amb h intercalada: e x hau r i r i nhe ren t vehemència B A A S U H T S H A A L X E R S H O I Ó E C 154
TALLER D’ORTOGRAFIA FITXA 2. La ela geminada (l·l) Nom Data 1 Esbrina els mots corresponents a les definicions. Tots s’escriuen amb l·l: • Ma l a l t i a c o n t a g i o s a c a r a c t e r i t z a d a p e r l ’ a p a r i c i ó d e b u t l l o f e s . • Ma g , p e r s o n a q u e f a t r u c s i j o c s d e ma n s . • V i s i ó d ’ u n a c o s a q u e n o e x i s t e i x re a l me n t . • Co n j u n t d e c romo s , d e f ò s s i l s , d e q u a d re s… • Re l a t i u o p e r t a n y e n t a l c r i s t a l l . • N i n e t a d e l ’ u l l . 2 Completa el text amb els exemples de l’activitat 1: 4 Copia cada oració escrivint l’antònim de la paraula destacada: • C re u q u e é s l òg i c a c t u a r d ’ a q u e s t a ma n e r a . • L a d e s p e s a e n a q u e l l mome n t e r a l i m i t ada. L a e l a g em i n a d a e s re p re s e n t a amb d u e s e l e s s e p a r a d e s p e r u n p u n t v o l a t : l · l. No h i h a c a p re g l a q u e i n d i q u i q u a n s ’ h a d ’ e s c r i u re l a e l a g em i n a d a , p e r a i x ò c a l memo r i t z a r l e s p a r a u l e s q u e e n d u e n . Ta nma t e i x , s ’ e s c r i u e n amb e l a g em i n a d a : • M o t s que comencen amb a l · l - ( ) , i l · l - ( ) i co l · l - ( ) . • M o t s q u e a c a b e n amb -el · la ( ) , - i l · la ( ) . • M o t s d e l a ma t e i x a f am í l i a q u e d ’ a l t re s q u e t e n e n u n a l l ( ) . me t a • um • c r i s t a • c o r a • c a b e • i um i n a r c r i s t a i t z a r c o r a í c a p i a r me t à i c • c r i s t a i t z a c i ó • m e t a i t z a r • c a p i a r i t a t • c o r a i n a • i um i n a c i ó • • • • • • • • • • 3 Completa amb l·l o ll i relaciona les paraules de la mateixa família: 155
TALLER D’ORTOGRAFIA 5 Completa les paraules amb l o l·l. Si et cal, consulta el diccionari: • a e g r i a • c o oq u i • m i e r • e a bo r a r • n o v e a • t r a n q u i a • c o ò n i a • a è r g i a • c o a do r • e e g à n c i a • c o e g i • a x i a • m i í me t re • d e s t i a r • c e a 6 Escriu els noms que hi corresponen. Tots s’escriuen amb ela geminada: 7 Busca al diccionari i escriu el significat de les parelles de paraules següents: 8 DICTAT. Escriu el text del dictat. Para atenció als mots amb ela geminada: a n u l · l a r a n u l a r v i l · l a v i l a 156
TALLER DE GRAMÀTICA
TALLER DE GRAMÀTICA
TALLER DE GRAMÀTICA Af i rma o nega alguna cosa. Expressa una emoció. Pregunta alguna cosa. Dona una ordre. Expressa un dubte. Expressa un des ig. Explica per quina raó no són oracions les que no has marcat: 2 Fixa’t en les oracions següents i classifica-les: 1 Llegeix les seqüències de paraules següents i marca les que són oracions: E l g o s d e l a Ma r bo rd a s o v i n t . En Pe re u n e n t re p à d e p e r n i l . Aq u e l l p rop em d e i x a a u t ob ú s d e c a s a . L a Ca r l a m ’ a j u d a amb e l s d e u re s . FITXA 1. Oració i text Nom Data Una o r a c i ó és un con j un t de pa r au l es amb sen t i t comp l e t . A més a més : • Hi ha d’haver un verb en forma persona l . • L e s paraules q u e l a c o n s t i t u e i x e n h a n d ’ e s t a r ordenades. Pe r e x emp l e : L a n o i a c omp r a u n l l i b r e. Potser t’he agafat una cosa sense demanar-te-la… Voldria que alguna vegada demanessis el que agafes. Jo no he fet res. N’estic tan tipa de les vostres raons! Pareu de discutir d’una vegada! Que no has fet res? 185
RkJQdWJsaXNoZXIy