TASCA 1 Nom Data COMPETÈNCIA LECTORA • NARRACIÓ POPUL AR La víbria Diuen que pel cel, de tant en tant, sobrevola un drac femella d’aspecte ferotge. Amb el coll llarg i arquejat i una terrible expressió a la cara, la víbria recorre el territori català sembrant la por. Diuen que només ataca les persones que van vestides, però si es troba un home o una dona despullats, fuig ben espantada. A poblacions com Torredembarra o Reus, han construït reproduccions de la víbria per treure-la a recórrer els carrers en jornades de festa. Aquesta víbria és inofensiva i la canalla glateix per veure-la passar, movent-se com un drac de terra recober t d’escates verdes, al so de la música i dels petards. A Barcelona, la víbria sur t al carrer durant la diada de Sant Jordi. Sa bubota Conta un mite balear que, de nit, per Mallorca es passegen fantasmes de tota mena. Per cruïlles, camins i carrers, i també als cementiris, ronden les bubotes. Les bubotes són quasi invisibles; duen vestits blancs i transparents, i s’amaguen per fer por quan algú passa prop seu. Als cementiris, les bubotes s’estan quietes a llocs amagats. Quan passa algú, es belluguen com fantasmes i fan ensur ts per espantar els vius que hi van a dur flors als difunts. El seu rastre fantasmagòric provoca un calfred. Per fer por a la canalla, quan s’expliquen aquestes històries es fa servir una nina amb un vestit blanc o negre, com si fos un titella, que representa sa bubota i l’anomenen Bubota Negra o Bubú. 29
RkJQdWJsaXNoZXIy