147 ITINERARI LITERARI LECTURA 1. Segrestats d’incògnit Nom Data Segrestat s d ’incògnit Segon que degotava el rellotge, segon que em trobava més feta pols i plorava més for t . En aquells moments, estava tan trista que tant se me’n donava que el Sanmocmar tín pogués aprofitar l’avinentesa de veure’m plorar per esbombar-ho dilluns enmig de la classe i burlar-se de mi fins a la fi del món. Però, per estranyíssim que semble, el cas és que, en lloc de burlar-se de les meues llagrimotes, em va atansar un mocador de paper dels que sempre por ta a milers al damunt i, sense fer cas de les ordre del Gerard, va dir-me molt , molt fluix: –Va, Mar ta, para de plorar. Té, un mocador. Ja veuràs com no li faran res, al teu germà. Fa una nit molt fosca i de segur que ni s’han adonat que és voltant per allà. Deuen estar convençuts que no ens hem mogut de la furgoneta. I just ho acabava de dir i jo em pessigava la cuixa per estar segura que era el Ferran Sanmar tín qui intentava consolar-me i que no ho havia somiat jo de la mateixa angoixa que tenia, quan va esclatar el flaix d’una càmera (el meu germà encara estava bé, visca!) i es van començar a sentir els IOIOIOIOIOIO d’un cotxe de la policia o potser de més d’un. Estàvem salvats! Estrell a Ramon Aquesta història de malentesos i persecucions és, al mateix temps, una exhibició de riquesa i varietat lèxica. Els capítols avancen replets de frases fetes, metàfores, adjectius i expressions originals i divertides per narrar la vivències dels protagonistes. 1 La Marta s’emporta una grata sorpresa amb la reacció del Ferran. Per què creus que no s’ho espera? A què es deu el canvi d’actitud del Ferran? T’ha passat mai res de semblant? 2 A la història hi apareixen moltes frases fetes: «D’on no n’hi ha, no en pot rajar», «Estar a punt de caramel», «Muts i a la gàbia», «Anar a tota castanya», «No badar boca», etc. Aquest tipus d’expressions aporten identitat a una llengua i l’enriqueixen. Comenteu-ne el significat i busqueu-ne d’altres. 3 Al llarg del llibre, l’autora utilitza diverses metàfores per referir-se a la lluna: «Vaig quedarme-la mirant una bona estona, la lluna, i la vaig trobar preciosa. Semblava un tall de meló que esquitxés llum per entre els núvols i els arbres». També parla dels «Fils de purpurina que la lluna esquitxa entre les branques dels pins». Saps explicar què és una metàfora? Pensa altres metàfores relacionades amb la lluna.
RkJQdWJsaXNoZXIy