Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: Alber t Ghanime Rodríguez Raquel Rubalcaba Bermejo Francisco Javier Zabaleta Estévez EDICIÓ Ruth Mar tín Jiménez Raquel Rubalcaba Bermejo Mar ta Ballester Gassó Queralt Badia Moragas DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Et xebarria Orella Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. 2 E S O Geografia i Història
Un i t a t Punt de partida: la situació d ’aprenentatge Const rue i x e l teu cone i xement Sabers bàs i cs Ki t d ’e ines Introducció a l’estudi de la Història 8 Conèixer el passat per entendre el present 1 L’inici de l’edat mitjana. Els nous centres de poder 10 Hi ha relació entre l’inici de l’edat mitjana i la creació d ’un espai polític, social i cultural europeu? 1. L a fragmentació de l’Imperi romà. Les invasions germàniques 2. E ls regnes germànics 3. L a societat rural germànica 4. D el regne dels francs a l’Imperi carolingi 5. L ’evolució de l’Imperi bizantí 6. C om era la vida a l’Imperi bizantí 7. E l naixement i l’evolució de l’islam 8. L a societat i l’economia islàmiques 9. C iència, cultura i art en la civilització islàmica Analitzar l’Imperi carolingi per mitjà de documents Analitzar l’edifici de la mesquita 2 La societat feudal. Drets i desigualtats 38 La igualtat de drets és imprescindible perquè una societat sigui justa? 1. N oves onades d ’invasions 2. L a debilitat de les monarquies 3. L es bases de la societat feudal 4. La pagesia 5. La noblesa 6. L ’Església i el clergat 7. L ’expansió de la cristiandat 8. E l romànic, l’arquitectura 9. L a funció didàctica de l’escultura i la pintura romàniques Analitzar l’evolució d ’un regne medieval Interpretar el tapís de Bayeux Comparar textos sobre les croades Reconèixer els trets arquitectònics romànics 3 El ressorgiment de les ciutats europees 68 Per què les ciutats medievals van ser centres de progrés? 1. L a ciutat en l’Europa medieval 2. E l desenvolupament de l’artesania 3. L a prosperitat econòmica 4. U n temps de renovació cultural 5. L es monarquies feudals es consoliden 6. E l principi de la fi de l’edat mitjana 7. L’arquitectura gòtica 8. L ’escultura i la pintura gòtiques Analitzar rutes comercials a partir d ’un mapa Analitzar una catedral gòtica 4 Al-Àndalus i els regnes cristians peninsulars. El repte de la convivència 92 Per què a l’edat mitjana la península Ibèrica era un mosaic cultural? 1. E l naixement d ’al-Àndalus. Conquesta i emirat 2. E l califat de Còrdova 3. L ’evolució d ’al-Àndalus després de la desaparició del califat 4. C om era la vida a al-Àndalus? 5. L ’art i la cultura andalusines 6. L a influència islàmica a Catalunya 7. E l naixement i l’evolució del regne de Lleó 8. L a corona de Castella 9. E ls nuclis cristians pirinencs i la seva evolució 10. E ls comtats catalans i el casal de Barcelona 11. C atalunya i la corona d ’Aragó 12. C atalunya fins al segle xv 13. A venç cap al sud dels regnes cristians i repoblació 14. U n mosaic artístic i cultural als regnes cristians Descobrir un conjunt arqueològic medieval: Medina Azahara Analitzar la recreació històrica d ’un habitatge hispanomusulmà Interpretar l’organigrama de la corona de Castella Analitzar l’origen de les Corts catalanes 5 L’inici de l’edat moderna. L’afany per explorar 128 La tecnologia permet conèixer i apropar cultures? 1. L ’Europa del segle xv era així 2. E l desenvolupament tecnològic, clau en els viatges d ’exploració 3. L es exploracions portugueses 4. L es exploracions castellanes 5. A mèrica abans de l’arribada de Cristòfor Colom Interpretar un mapa del segle xv Elaborar la biografia d ’un personatge històric Analitzar els viatges de Colom a partir de diverses fonts Índex 2
Pract i ca l es competènc i es espec í f iques Passo a l ’acc i ó : e l repte f ina l Expl ora nous cone i xement s La geograf i a en l a meva v ida Fa i g serv i r informac i ó responsabl ement Comprenc perspect i ves El regne visigot Constantinoble, la nova Roma Les populoses ciutats islàmiques medievals L’origen de l’idioma més estudiat del món Consulto els fons digitalitzats de la Biblioteca Nacional d ’Espanya (Analitzar la importància de la digitalització per a la difusió del coneixement) Penso críticament: cert o fals? Totes les persones àrabs són musulmanes? Els pobles germans segons els romans Crear un documental sobre altres pobles de l’edat mitjana Qui eren els vikings? La vida quotidiana de les famílies pageses La vida als castells Les abadesses medievals Els monestirs, molt més que llocs d ’oració La diàspora del poble gitano i l’arribada a territori cristià Algunes tradicions nadalenques molt vives Interpreto una llegenda: El rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona ( Valorar les llegendes com a fonts històriques) Penso críticament: cert o fals? L’edat mitjana va ser una època obscura? Quan peregrinar a Compostel·la era una aventura perillosa Crear un joc de taula ambientat en l’edat mitjana Anar a comprar a les ciutats medievals Un dia a la universitat Les guerres medievals, només cosa d’homes? Jan van Eyck vist de prop La influència medieval a El senyor dels anells Llegeixo una novel·la medieval (Analitzar un llibre d ’època com a font històrica) Penso críticament: cert o fals? Els costums higiènics medievals eren tan allunyats dels actuals com sembla? La cara B de la pesta negra Fer publicitat d ’una ciutat medieval La religió jueva L’esplendor de la Còrdova califal Les minories religioses als territoris cristians Les cartes de poblament Granada, un patrimoni cultural i únic al món Identifico les dades històriques sobre el Cid Campeador ( Valorar el contrast entre fonts per conèixer la biografia d ’un personatge històric) Penso críticament: cert o fals? Al-Àndalus va ser tolerant amb les poblacions mossàrab i jueva? Les Drassanes Reials de Barcelona, de construir vaixells a caserna i, finalment, Museu Marítim Inventar un objecte La Xina Ming Els mapes moderns, objectes de luxe La dona a l’Amèrica precolombina Tikal, la imponent ciutat maia Si surts a navegar, no t’oblidis de portar una carta nàutica Creo un fil a Twitter: #voltaalmon1522 (Divulgar la història a través de les xarxes socials) Penso críticament: cert o fals? La població europea va conèixer l’existència d ’Amèrica el 1492? Travessar l’Atlàntic, ahir i avui Organitzar una exposició sobre avenços tecnològics en l’edat moderna 3
Un i t a t Punt de par t ida : l a s i tuac i ó d ’aprenentatge Const rue i x e l teu cone i xement Sabers bàs i cs Ki t d ’e ines 6 Una nova mentalitat. La formació de l’edat moderna 150 Les noves idees, com les dels humanistes, canvien el món? 1. U na nova mentalitat: Humanisme, art i ciència 2. L ’arquitectura renaixentista: edificis a la mesura humana 3. L ’escultura en el Renaixement 4. L a pintura renaixentista 5. L a fractura en les creences: Reforma i Contrareforma 6. U na època de creixement econòmic 7. C anvis socials. L’ascens de la burgesia 8. E l naixement de l’estat modern. Els Reis Catòlics Analitzar un edifici renaixentista Analitzar i comparar escultures renaixentistes Comparar l’educació en l’edat moderna i en l’actualitat Analitzar la política d ’expansió territorial dels Reis Catòlics a partir de documents 7 La monarquia hispànica. Un imperi mundial 180 Per què és important que els conflictes bèl·lics acabin en acords de pau? 1. L a política imperial. Carles I i Felip II 2. P roblemes i conflictes en la política imperial 3. E l govern d ’un imperi extens 4. C atalunya durant els regnats de Carles I i Felip II 5. C om eren l’economia i la societat en l’Imperi espanyol 6. L a conquesta d ’Amèrica 7. L ’organització i l’administració de l’Amèrica colonial 8. L ’economia i la societat a l’Amèrica colonial Analitzar la revolta comunera a partir d ’un document històric Investigar sobre la participació femenina en la conquesta i la colonització d ’Amèrica Contrastar textos històrics sobre el tracte a la població indígena 8 El món barroc. Noves potències hegemòniques 208 Per què és important respectar els drets humans? 1. U na època de nombroses crisis greus 2. L a decadència de la monarquia hispànica 3. L a Catalunya del segle xvii 4. E l final de l’hegemonia hispànica 5. L ’absolutisme francès. Lluís XIV 6. D os sistemes diferents: les Províncies Unides i Anglaterra 7. U na revolució científica i cultural 8. L’arquitectura barroca 9. L’escultura barroca 10. L a pintura barroca Interpretar la imatge d ’un favorit: el comte-duc d ’Olivares Analitzar l’absolutisme Comparar dos estils escultòrics barrocs Analitzar la pintura de Velázquez Introducció a l’estudi de la Geografia 240 9 Els desafiaments demogràfics del segle xxi 242 Hi ha relació entre la demografia i el benestar de les persones? 1. Q uins indicadors ens diuen com és la població? 2. E l creixement demogràfic s’alenteix 3. L a població dels països envelleix 4. L es migracions: dignitat humana i drets universals 5. E ls contrastos en la població s’accentuen 6. E ls desafiaments demogràfics a la UE, Espanya i Catalunya Fer una enquesta Interpretar una piràmide de població 10 Un estudi geogràfic sobre la desigualtat social 266 Per què, per ser justa, una societat ha de reduir les desigualtats? 1. L a desigualtat de riquesa 2. L a desigualtat de gènere 3. L a desigualtat en la infància i en la vellesa 4. O bjectiu: reduir la desigualtat al món Interpretar gràfics: quant hem avançat per aconseguir l’ODS 10? 11 La pressió d’un món cada vegada més urbà 284 És possible fer que les grans urbs mundials siguin sostenibles? 1. E ls trets que defineixen la ciutat. 2. E l paisatge urbà reflecteix la història 3. L es ciutats s’expandeixen 4. U na jerarquia entre les ciutats 5. E ls grans reptes del món urbà 6. E l medi rural enfront de la ciutat Analitzar la transformació d ’un espai rural a través d ’imatges 12 Geopolítica, conflictes i cooperació per la pau 306 Per què és important resoldre els conflictes entre estats de manera pacífica? 1. Q uè entenem pel terme pau 2. L a comunitat internacional 3. A liances i conflictes entre els estats 4. C ooperar per mantenir la pau 5. L es organitzacions de cooperació a Europa 6. L a pau i la cooperació internacional 7. E l paper de les organitzacions internacionals 8. L a UE i el Consell d ’Europa Analitzar un text fundacional: la Carta de les Nacions Unides Glossari 4
Pract i ca l es competènc i es espec í f iques Passo a l ’acc i ó : e l repte f ina l Expl ora nous cone i xement s La geograf i a en l a meva v ida Fa i g serv i r informac i ó responsabl ement Comprenc perspect i ves Qui va ser Leonardo da Vinci? El taller d ’un artista del Renaixement Llibres a l’abast de tothom Elaboro el currículum de Miquel Àngel (Conèixer èpoques històriques a través de la vida d ’un personatge) Penso críticament: cert o fals? L’expulsió de la població jueva va ser només una qüestió religiosa? Una mirada a La Gioconda a través dels segles Crear un blog per reconèixer el paper de les dones en la construcció de l’edat moderna La conquesta dels imperis asteca i inca La ciutat a l’Amèrica espanyola Sevilla, port d ’Índies La primera globalització es va produir en l’edat moderna? Valoro críticament la imatge d ’un personatge històric (Analitzar informació i emetre’n un judici) Penso críticament: cert o fals? Francis Drake va ser un dels pirates més famosos de la història? Migrants del passat i del nostre temps Recrear una entrevista entre dos personatges històrics Medicina i epidèmies en el segle xvii Viure a Versalles L’origen dels sistemes parlamentaris Analitzo una caricatura de Lluís XIV (Reflexionar sobre la caricatura com a font històrica) Penso críticament: cert o fals? Hi va haver realment una revolució científica en el segle xvii? Ser dona i artista en el barroc i en l’actualitat Representar una obra de teatre contra l’esclavitud Els desafiaments de les societats multiculturals Què és l’«Espanya buida»? T’imagines viure disset anys en un camp per a persones refugiades? Descobreixo formes de solidaritat intergeneracional (Buscar informació veraç) Penso críticament: cert o fals? La malnutrició només afecta la població dels països pobres? Com ha canviat el comportament de la natalitat i la mortalitat amb el temps? Organitzar una visita a una residència de gent gran L’ingrés mínim vital Ser dona sota el règim talibà Les crisis humanitàries han fet augmentar la bretxa de la desigualtat La meva experiència d ’un voluntariat Analitzo estereotips que obstaculitzen la igualtat de gènere (Buscar i difondre informació veraç) Penso críticament: cert o fals? És possible erradicar la pobresa? La immobilitat social en un sistema de castes Participar en una taula rodona sobre l’ajuda al desenvolupament Un recorregut històric per les ciutats espanyoles Les megaciutats del món Les ciutats intel·ligents o smart cities Els noms dels carrers i les places Em moc per la ciutat amb un mapa turístic (Utilitzar informació gràfica de manera pràctica) Penso críticament: cert o fals? Tenen moltes ciutats, els països? Les dues cares d ’una ciutat Fer propostes per millorar el barri La disputa pels recursos naturals de l’Àrtic Què es commemora el Dia d ’Europa? M’afecten, les decisions de l’ONU? Valoro els continguts d ’Internet ( Valorar la veracitat de la informació que consultes a Internet) Penso críticament: cert o fals? Hi ha escassetat d ’aigua al món? Les guerres del segle xxi es disputen al ciberespai Aprendre a negociar 5
Aprendre és un camí de llarg recorregut que et durarà tota la vida. La meta sempre és recórrer-lo CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat en aquest itinerari per a tu: Itinerari didàctic EL PUNT DE PARTIDA: LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: POSA’T A PROVA 3 Aprèn a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: dibuixos, mapes, línies del temps... Reflexiona sobre un aspecte real o simulat de la vida quotidiana, vinculat amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, per començar a construir i donar sentit al teu aprenentatge. Compromet-te amb els ODS i contribueix al desenvolupament sostenible dels pobles i el planeta. Accepta el REPTE proposat a partir de la situació d ’aprenentatge. Ves més enllà i investiga. EXPLORA casos, personatges i altres aspectes d ’interès que ampliïn el teu coneixement del món. Per fer-ho, busca informació contrastada, organitza-la i treu-ne conclusions. Pensa, estableix connexions i expressa’t amb esperit crític a partir de les diferents ACTIVITATS proposades. Treballa com un especialista. Per fer-ho, disposes d ’un KIT D’EINES en què trobaràs els procediments fonamentals de l’àrea. Utilitza les CLAUS per repassar i assegurar-te que has comprès els sabers. VALORA EL QUE HAS APRÈS. Avalua’t: pren consciència del que has après i de com has construït els teus coneixements. Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs a EM POSO A PROVA. Entrena la ment. Practica RUTINES DE PENSAMENT que potenciaran la reflexió i faran visible el teu pensament. Àvia i neta del poble san, a Namíbia. Els desafiaments demogràfics del segle xxi 9 Assegurar l’accés a la sanitat i el benestar a tothom Milions de persones no reben l ’atenció sanitària que necessiten ni gaudeixen d’un benestar mínim. L’OMS ens convida a desenvolupar iniciatives que millorin la qualitat de vida de la gent gran, un dels grups socials que pateixen més aquestes mancances. R E P T E Q U È A P R E N D R É ? Coneixeré les raons del creixement demogràfic desigual al món, la UE , Espanya i Catalunya. Identificaré els trets d ’una població envellida. Sabré per què migren les persones. Analitzaré els contrastos en el poblament i les conseqüències. Passaré a l’acció compartint el temps amb gent gran. En el segle xxi, el s grans desafiaments demogràfics que han d ’a frontar el s governs tenen relació amb el creixement de les poblacions, l’envelliment, les migracions i la gestió de les grans ciutats davant de l ’augment de la població urbana . En general , les persones grans, que ja no treballen , tenen uns ingressos més reduïts. L’augment de la gent gran planteja el repte de com garantir una vida digna a totes aquestes persones. També a la població migrant, que sovint s’ ha vist obligada a abandonar el seu país per motius de conf licte, inestabilitat política o econòmica , o desastres naturals. C O N C E P T E S C L A U : envelliment, protecció social, benestar. P U N T D E PA R T I DA Quants anys vivia de mitjana una persona a Espanya fa un segle? I en l’actualitat? Quines millores creus que ho han fet possible? Aquestes millores tenen relació amb el fet que avui dia hi hagi més persones grans que el 1920? A què atribueixes la disminució de la població jove? Què passaria si l’Estat espanyol no oferís a la població una atenció sanitària gratuïta? Quins efectes tindria en el benestar de la ciutadania? S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA QUANTS ANYS VIVIM DE MITJANA, LES PERSONES? COM ES DISTRIBUEIX LA POBLACIÓ PER EDAT? L’últim segle s’ha duplicat el nombre d ’anys que s’espera que visqui una persona en el moment de néixer. ANY Augmenta el percentatge de persones que tenen 65 anys o més, mentre que disminueix el dels joves. Joves (de 0 a 14 anys) Adults (de 15 a 65 anys) Gent gran (65 anys i més) 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2022 2050 41,2 anys 50 anys 50,1 anys 62,1 anys 69,9 anys 72,4 anys 75,6 anys 76,9 anys 82,3 anys 83,6 anys 87 anys 32,2 % 5,7 % 27,8 % 9,1 % 14 % 20,1 % FONT: INE FONT: INE QUÈ NECESSITEN LES PERSONES GRANS PER GAUDIR DE BENESTAR? Atenció sanitària. En molts casos, cures de llarga durada. Recursos econòmics suficients per gaudir d’una vida digna. El 2021, el 17,5 % de la gent gran estava en risc de pobresa. 9 vegades, els menors de 0 a 4 anys 3 vegades, els menors de 5 a 14 anys 3 vegades, els adults de 15 a 49 anys 5 vegades, els adults de 50 a 64 anys 8 vegades, la gent gran de 65 a 79 anys 11 vegades, la gent gran de 80 anys i més 71,5 % destinat al pagament de les pensions. 28,5 % destinat a altres despeses socials. Quantes vegades vam anar a la consulta mèdica d’atenció primària el 2021? FONT: Ministeri de Sanitat. Mitjana anual. Despesa social de l’Estat pressupostada per al 2023: 266.719milions d’euros. es preveu que el 30,4 % de la població espanyola tingui 65 anys o més. 1920 1970 2022 2050 Per al 62,1 % 63,1 % 65,9 % ANY 177 176 E X P L O R A La teva investigació Busqueu informació a Internet de quan i per quin motiu es va crear el moviment Black Lives Matter. (20) Com es podria traduir aquest nom? Elabora una llista on anotis els elements que consideris propis de la teva cultura. Comparteix la llista amb la resta de la classe i completeu-ne una altra entre tots. IGUALTAT. Penses que hi ha cultures, com la gitana, que són discriminades a Espanya? En què et bases? Quina opinió et mereix? Quina proposta faries per fomentar la convivència intercultural al teu barri? Comparteix-la amb el company o la companya. Unes societats cada vegada més multiculturals No hi ha unes cultures més valuoses que unes altres, sinó, senzillament, diferents. Cada cultura respon a les característiques de les persones i el lloc on es va originar. (17 i 18) Però les cultures no són una cosa immutable: estan en transformació constant. El contacte amb persones de cultures diferents enriqueix les societats, ja que permet l’intercanvi de sabers i de visions del món . Els avenços en els transports i les comunicacions, que han intensificat les relacions entre els països i han provocat un augment sense precedents de les migracions, han donat com a resultat que les societats siguin cada vegada més multiculturals, especialment a les ciutats. El repte d’una convivència inclusiva i en pau La convivència entre cultures no sempre és fàcil . Alguns governs discriminen i persegueixen les persones de cultures minoritàries, com passa , per exemple, amb els hazares, una minoria ètnica d’origen turc i mongol que és perseguida pels talibans a l ’A fganistan . La discriminació i el rebuig al que és diferent es manifesten en tots els aspectes de la vida quotidiana : en les dificultats per accedir al treball , a l’educació, a l’ habitatge i als ser veis socials, etc. També en actituds hostils contra les persones immigrants i refugiades, i en l’ús d ’a rguments racistes i xenòfobs en el discurs polític i ciutadà . El món en què vivim, cada vegada més multicultural , s’enfronta al desafiament de fomentar el respecte, la tolerància i la bona convivència entre persones de cultures diferents. Per aconseguir -ho, és necessari ser conscients que la diversitat cultural fa les societats més riques i versàtils, els dona una visió més àmplia del món i n’a favoreix el progrés. (19) 20. Protesta contra les morts de persones afroamericanes en accions policials als Estats Units, organitzada pel moviment Black Lives Matter el 2020. 19. Cada 21 de maig se celebra el Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament. Els desafiaments de les societats multiculturals La cultura és el conjunt dels trets distintius d’una societat o grup social . (16) Entre aquests trets hi ha la llengua, la manera de viure, els valors, les creences i les tradicions, el coneixement i les tècniques que posen en pràctica aquest coneixement, l ’art i la gastronomia. La cultura és important perquè defineix la identitat de les persones, els proporciona una manera d’entendre la realitat i els dona sentit de pertinença. La gran riquesa cultural del món La diversitat de cultures del planeta és sorprenent. Hi ha cultures orals i escrites, rurals i urbanes, religioses i no religioses, patriarcals i matriarcals, globals i locals, etc. Només a l’estat de Papua Nova Guinea , a Oceania , amb una població de 9,1 milions de persones, es parlen més de 800 llengües diferents. A Mèxic hi ha 68 cultures autòctones diferents, i a l’ Índia es reconeixen 705 grups ètnics. La major part de les cultures s’inclouen en un d ’aquests quatre grans grups, encara que dins de cadascun hi ha diferències notables entre les diverses cultures. 16. En la cultura tailandesa, com en moltes altres d ’orientals, les persones se saluden sense tocar-se. La cultura occidental Es localitza a Europa , Amèrica i els països d ’Austràlia i Nova Zelanda , a Oceania . Té els orígens en la filosofia grega de l ’antiguitat, el dret romà i la religió cristiana , per exemple. Aquest grup, però, engloba cultures tan diferents com l ’anglosaxona , l’escandinava o la mediterrània . La cultura oriental Agrupa cultures molt diverses, bàsicament asiàtiques, però tan diferents com la xinesa , l’índia o la japonesa . Comprèn multitud de llengües i religions. Entre les llengües destaca el xinès mandarí , el segon idioma més parlat al món després de l ’anglès; i entre les religions, el budisme i l’ hinduisme. La cultura islàmica És la cultura predominant als països del nord de l ’À frica i en alguns països asiàtics, sobretot de la regió sud-occidental del continent. Com a religió tenen l’islam, del qual deriven les normes socials i polítiques. La cultura africana S’estén per l ’À frica central i meridional . Moltes cultures tenen un origen tribal . L’animisme ancestral , que creu que hi ha esperits que animen totes les coses, està molt present, i fins i tot conviu amb la pràctica d ’a ltres religions. 17. Abans d ’entrar a la mesquita per pregar, els fidels fan una ablució menor: es renten parts del cos per purificar-lo. 18. En l’ètnia karo, els homes i les dones es pinten els cossos. 191 190 Per analitzar l’expansió territorial dels Reis Catòlics a partir de diversos documents, pots seguir aquestes pautes: Analitza cada document de manera individual. – Si és un mapa, identifica’n el tema, fixa’t en la llegenda i interpreta els símbols i els colors que hi figuren. – Si és un document escrit, resumeix-ne les idees principals. – Si és una imatge, analitza què mostra i com ho fa. Anota les dades i els aspectes que consideris importants: fets, dates, idees... Relaciona el contingut dels documents amb el que has après a la unitat. Es fa així Observa i analitza els mapes. – Quins territoris posseïen els Reis Catòlics a la península Ibèrica al començament del seu regnat? Quins van incorporar després? – Quins territoris van conquerir a la resta d ’Europa? – Anomena els territoris que van sumar al nord de l’Àfrica. Investiga a Internet quins d ’aquests territoris formen part d ’Espanya en l’actualitat. Elabora un eix cronològic que reculli els fets més significatius de l’expansió territorial dels Reis Catòlics. Llegeix el text i explica els interessos de cada corona en la política exterior i com es van expandir territorialment. En què coincidien i en què es diferenciaven? Observa i interpreta la pintura. – Quin fet representa? Quines conseqüències va tenir? – Quina relació trobes entre aquest esdeveniment i la política d ’expansió territorial dels Reis Catòlics? COMUNICACIÓ. A partir de tota la informació que has obtingut, escriu un text titulat La política d’expansió territorial dels Reis Catòlics. Ara tu Analitzar la política d’expansió territorial dels Reis Catòlics a partir de documents Els Reis Catòlics van emprendre una expansió territorial important: (39, 40 i 41) El 1492 van conquerir el regne nassarita de Granada, l’últim territori musulmà de la Península , i el van incorporar a la corona de Castella . (41) Aquest mateix any van finançar l’expedició de Cristòfor Colom a Amèrica . Van incorporar Melilla (1497) i altres enclavaments del nord de l ’À frica. El 1496 van concloure la conquesta de les Canàries. El 1504, el regne de Nàpols es va integrar a la corona d ’A ragó. Ferran va conquerir el regne de Navarra el 1512. Va quedar incorporat a la corona de Castella . 6 Dominica Martinica Juana (Cuba) Santiago (Jamaica) Huanahaní (San Salvador) O C E À A T L À N T I C ma r Ca r i b San Juan (Puerto Rico) La Hispaniola (Santo Domingo) FONT: ANTONIO DOMÍNGUEZ ORTIZ, Historia Universal. Edad Moderna 274321_10_p182_h01_ RRCC_en_america ES0000000166465 274321_06_p23_h01_ RRCC_en_america_MOD_ES001_2647490.pdf 1 6/2/23 14:13 40. POSSESSIONS DELS REIS CATÒLICS A AMÈRICA 41. TERRITORIS DELS REIS CATÒLICS A EUROPA I L’ÀFRICA 39. Ferran d ’Aragó i Isabel de Castella. R E G N E D E F R A N Ç A C O R O N A D ' A R A G Ó C O R O N A D E C A S T E L L A P O R T U G A L Sardenya Sicília illes Balears NÀPOLS (1504) GRANADA NAVARRA (1512) Orà (1509) ROSSELLÓ CATALUNYA ARAGÓ penyal de Vélez de la Gomera (1508) penyal d'Alger (1510) Trípoli (1509) Bugia (1510) Melilla (1497) illes Canàries ESTATS PONTIFICIS 274321_06_p23_h02_territorios_RRCC S A C R E I M P E R I R O M A N O G E R M À N I C (1492) (1496) Mers el-Kbir (1505) Còrsega O C E À A T L À N T I C m a r M e d i t e r r a n i Corona de Castella l'any 1479 Conquestes de Ferran el Catòlic Conquestes dels Reis Catòlics Corona d'Aragó l'any 1479 Límits del Sacre Imperi romanogermànic FONT: JOSÉ RAMÓN JULIÁ, Atles d'Història Universal (Adaptació) ES0000000166465 274321_06_p23_h02_territorios_RRCC_MOD_ES001_2647489.pdf 1 10/2/23 16:54 Durant la monarquia del s Rei s Catòlics, cada corona va mantenir uns interessos diferenciats en política exterior. La corona de Castel la havia estat aliada de França , mentre que la d ’A ragó h i e st av a en f ront a d a t ra di c i on a lm ent . Al mateix temps, per raons geogràfiques i econòmiques, els interessos de la corona de Castella es dirigien cap a l’oceà Atlàntic i el resultat lòg i c v an s e r e l s v i a t ge s d e C o l om a Am è r i c a , mentre que els ulls de la corona d ’A ragó es dirigien cap al mar Mediterrani . Isabel i Ferran coincidien en l’objectiu de dominar el Mediterrani occidental i frenar l’expansió de l’ Imperi turc otomà . D’entre les accions relacionades amb aquest es pret ensions, cal assenyal ar el s int ent s de c ontro l ar el mar de s de l’estret de Gibraltar fins a Tunísia i la inter venció a Itàlia . J. Edwards, «L’Espanya dels Reis Catòlics», a John Lynch, Història d’ Espanya Vol . 10 (Adaptació) 42. La rendició de Granada, obra de Francisco Pradilla, pintor del segle xix. Isabel de Castella, (A) Ferran d ’Aragó (B) i el rei nassarita de Granada, Boabdil. (C ) A B C K I T D ’ E I N E S 285 284 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 2 2 Defineix aquests termes: Masia Consell d ’Aragó Audiència Població criolla Casa de Contractació Encomienda Diputació del General 3 Compara la rebel·lió de les Comunitats i la de les Germanies: causes, integrants i resultat. 4 Dibuixa un mapa esquemàtic d ’Amèrica. Acoloreix els virregnats espanyols del segle xvi i escriu-ne els noms. Escriu el nom de les ciutats principals de l’època. Explica el mapa a la companya o el company. 5 Explica les diferències que hi ha entre els territoris que va dominar Carles I i els que va dominar el seu fill Felip II. 6 Escriu la data de cada esdeveniment i ordena’ls cronològicament. Després, dibuixa una línia del temps i situa’ls-hi. Fes servir colors diferents per als regnats a què corresponen aquests fets: Creació del Consell d ’Aragó Incorporació de Portugal a la monarquia hispànica Rebel·lió de les Comunitats Lleis d ’Índies Derrota de l’Armada Invencible Abdicació de Carles V Revolta dels Països Baixos Batalla de Mühlberg Creació del Consell d ’Índies A P L I C O E L Q U E H E A P R È S M ’ O R G A N I T Z O L E S I D E E S 1 Resumeix les idees. Copia i completa l’esquema a la llibreta. E M P O S O A P R O V A 7 Observeu i analitzeu la imatge i el gràfic. Després, reflexioneu sobre el descens de la població indígena a Amèrica. 5 0 10 15 20 25 30 En milions 1519 1523 1548 1568 1580 1595 1605 274321_11_p22_h01_poblacion_indigena ES0000000166465 274321_11_p22_h01_poblacion_indigena_MOD_ES001_2680212.pdf 1 24/2/23 15:45 Què mostra la imatge del còdex? Com creus que va arribar a Amèrica aquesta malaltia, que era mortal en l’època? Fixa’t en el gràfic i descriu l’evolució de la població indígena al Virregnat de Nova Espanya (Mèxic). Quants milions hi havia el 1519? I el 1605? Per què penses que va descendir tan dràsticament la població indígena americana? Hi va haver una sola causa o n’hi van intervenir diverses? Argumenta-ho. 9 Observa la pintura i respon. Com vesteix el personatge? A quin grup social devia pertànyer aquesta jove? Defineix en una paraula, una idea i una frase la impressió que et provoca aquesta obra. 10 Explica el paper de la dona a l’Espanya de l’edat moderna. A quin grup social pertanyien les dones que van destacar? 11 Consulta un atles i cerca en un mapa d ’Amèrica ciutats que tinguin el mateix nom que ciutats espanyoles actuals. Ordena-les en una taula indicant el país americà i la comunitat autònoma on es troben. 12 A DEBAT. Quins efectes va tenir la conquesta d’Amèrica a les colònies? I a Espanya? Considereu que van ser efectes negatius o positius? Argumenteu-ho amb exemples. 7 V A L O R O E L Q U E H E A P R È S Què sabies sobre l’Imperi espanyol i l’Amèrica colonial abans de començar aquesta unitat? Què n’has après? Escriu cinc idees fonamentals de la unitat. Quins temes t’han resultat més interessants? Creus que els conceptes clau estan ben triats? N’afegiries o en trauries algun? Justifica la resposta. 8 PREGUNTES MOTIVADORES Planteja les preguntes següents a la teva parella. – Si fossis Carles V, com explicaries per què vas abdicar i vas dividir l’Imperi? – Quins consells donaries a Felip II per evitar les fallides del seu regnat? – Si fossis una persona indígena de l’Amèrica espanyola, què li preguntaries a un crioll? I a un conqueridor espanyol? I a una altra persona indígena com tu? Govern de l ’ Imper i Economi a Soc i etat Imper i espanyo l Po l í t i ca imper i a l ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Probl emes exter i ors i conf l i ctes Carles I Felip II Política religiosa: ... Política centralitzadora: ... ... ... Noblesa 29. Retrat d’una jove dama, obra de Sofonisba Anguissola. Recorda que al Diari d ’aprenentatge trobaràs recursos per estudiar els continguts d ’aquesta unitat. 315 314 6
PASSA A L’ACCIÓ: AFRONTA UN REPTE 5 PRACTICA LES TEVES DESTRESES: LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 4 Catalunya N S E O ARAGÓ ANDORRA COMUNITAT VALENCIANA F R A N Ç A Emb. de Mequinenza m a r M e d i t e r r a n i Mapa densitat població per municipis_Catalunya Amposta Tremp Bal aguer Mon tblanc Tàrrega Banyo les Móra d'Ebre Valls Barcelona Ol ot el Vendrel l Calafell Sitges Sant Pere de Ribes Berga el Pon t de Suert Vic la Bisbal d'Empordà Pui gcerdà Viella les Borges Blanques Reus Vilafranca del Penedès Cervera Ripoll Vilanova i la Geltrú Falset Sabadell Figueres Sant Boi de Llobregat Viladecans Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Cugat del Vallès Rubí l’Hospitalet de Llobregat el Prat de Llobregat Castelldefels Badalona Santa Coloma de Gramenet Cerdanyola del Vallès Mollet del Vallès Gandesa Santa Co loma de Farners Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Blanes Pineda de Mar Palafrugell Salt Girona la Seu d 'Urgell Grano llers So lsona Igualada Esparreguera Olesa de Montserrat Sort Lleida Tarragona Salou Vila-seca Cambrils Manresa Moià Mataró Tortosa Terrassa Mol leru ssa Barcelona Gavà Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts Sant Joan Despí Molins de Rei Martorell Sant Andreu de la Barca Esplugues de Llobregat el Masnou Premià de Mar Montcada i Reixac Ripollet Barberà del Vallès Ciutats més poblades (en habitants) Capital de comarca amb menys de 20.000 Entre 20.000 i 50.000 Entre 50.000 i 100.000 Entre 100.000 i 300.000 Més de 1,5 milions Densitat per municipis (en hab./km2) De 120 a 80 De 2.000 a 500 Més de 2.000 De 500 a 120 De 80 a 20 Menys de 20 0 13 quilòmetres esca la ES0000000004066 509964_p52_CatPob_MOD_ES001_1690486.pdf 1 30/6/22 12:42 E n % 0 - 4 5 - 9 10 - 14 15 - 19 20 - 24 25 - 29 30 - 34 35 - 39 40 - 44 45 - 49 50 - 54 55 - 59 60 - 64 65 - 69 70 - 74 75 - 79 + de 80 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 P o b l a c i ó ma s c u l i n a P o b l a c i ó f eme n i n a FON T: I d e s c a t . Piràmide de població ES0000000004066 509964_p53_Cataluna_Infraestructuras_MOD_ES001_1690487.pdf 1 12/7/22 9:46 Densitat de població APRENDO A ESTUDIAR Una infografia et proporcionarà una síntesi visual de cada paisatge. Selecciona els elements més representatius d’un paisatge, com ara per on s’estén, com són les temperatures i les precipitacions, o quina vegetació hi creix. Sigues creatiu i inventa’t icones o dibuixos senzills per representar cada element. Organitza els dibuixos i relaciona’ls entre si. Afegeix-hi textos breus que t’ajudin a repassar les idees fonamentals. Per exemple: TA U L A Pots resumir la informació en una taula extensa o fer taules parcials amb informació més detallada, i comparar-les després. APRENC A ESTUDIAR 5 I N FO G R A F I A És un seguit de dibuixos, gràfics i textos breus que resumeixen un tema perquè sigui més fàcil d’entendre. És molt útil per sintetitzar un contingut, recordar-ne els elements fonamentals i repassar-lo. Una taula comparativa t’ajudarà a sintetitzar les diferències entre paisatges. Repassa els trets que defineixen cada tipus de paisatge i pensa quins elements en destacaràs: clima, localització, poblament, vegetació, etc. Pots triar un dels models de taula que et mostrem i personalitzar-lo. M O D E L A Localització Clima Vegetació Poblament P A I S A T G E S C À L I D S Equatorial … … … … Tropical … … … … Desèrtic … … … … T E M P E R A T S Oceànic … … … … Mediterrani … … … … Continental … … … … F R E D S Alta muntanya … … … … Polar … … … … PAISATGES CÀLIDS Selva Sabana Desert On es localitza? … … … Com influeix el clima en la vegetació? … … … És un paisatge molt transformat o poc? Per què? … … … Sempre altes, sense diferència entre estacions ni entre el dia i la nit. Vegetació densa i sempre verda. Escalonada segons l’altura Paisatge poc poblat. Rius cabalosos i regulars. Molt abundants (més de 2.000 mm anuals) i regulars tot l’any. LA SELVA equador M O D E L B 29 28 5 P U N T D E PA R T I DA 1. Penseu entre tot el grup classe a quin espai del centre podeu organitzar l’exposició. Això us ajudarà a decidir alguns aspectes. Per exemple: Com organitzareu l ’ordre de l a v i s i ta? S ’hi poden insta l · l ar pane l l s o car te l l s de gran format? Quantes persones caben en aquest espa i ? Establ i reu torns de v i s i ta? On se s i tuarà e l començament de l ’expos i c i ó? 2. Comenteu i valoreu en quina data fareu l’exposició. La podríeu utilitzar per commemorar un dia especial, com ara el Dia de la Ciència i la Tecnologia. 3. Penseu un títol atractiu per a l’exposició. La difusió d ’instruments relacionats amb la navegació, així com l’aplicació de millores i noves tècniques en la construcció naval, van constituir un dels motors dels viatges per mar. Aquests viatges ens van llegar un coneixement més exacte de la forma i les dimensions del planeta. Us convidem a donar a conèixer a la resta d ’alumnes del centre els avenços tecnològics que van fer possibles les exploracions. D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 4. Poseu en marxa una pluja d ’idees per decidir quins instruments, objectes o tècniques voleu donar a conèixer. Vaixells: naus, caravel·les, galions, etc. Mapes elaborats a l’època. Instruments per navegar. Millores aplicades als vaixells. 5. Busqueu informació i elaboreu fitxes o panells explicatius. 6. Organitzeu la informació en seccions. 7. Busqueu fotografies sobre el que voleu mostrar o feu dibuixos explicatius. També us podeu animar a fabricar maquetes senzilles. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 8. Munteu l’exposició entre tot el grup. Distribuïu les tasques perquè el treball sigui àgil. 9. Feu publicitat de l’exposició. Feu servir diferents mecanismes per arribar a tot l’alumnat i la comunitat educativa: Elaboreu cartells i col·loqueu-los a diferents llocs del centre. Escriviu una nota informativa a la pàgina web del centre. Passeu per altres classes per explicar el projecte. 10. Animeu-vos a fer de guies de l’exposició. R E P T E Organitzar una exposició sobre avenços tecnològics en l’edat moderna PA S S O A L’AC C I Ó 261 PUNT DE PARTIDA 1. Abans de començar, coneixeu alguns dels personatges que van envoltar Felip II i Guillem d ’Orange. Esbrineu qui van ser i decidiu quins també participaran en l’entrevista. Per exemple: D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 2. Decidiu qui representarà a cada personatge. Esbrineu dades biogràfiques que us ajudin a comprendre la manera d ’actuar de cadascun. Per exemple: Guillem d ’Orange va ser nomenat stadhouder. Què significava aquest càrrec? Qui el va designar per exercir-lo? Quina relació hi havia entre Guillem d ’Orange i Felip II? Es coneixien bé? 3. Informeu-vos. Suposeu que l’entrevista se celebra el 1566. Investigueu què va ser i què va significar el pacte de Breda d ’aquest any. Quines conseqüències se’n van derivar? Com descriuríeu la situació dels territoris dels Països Baixos en aquesta època? 4. Elaboreu un guió. Quins objectius tenien Felip II i Guillem d ’Orange, respectivament? Quines peticions farà cadascun? En què basaran els seus arguments? Hi intervindran altres personatges històrics? Quins? Per què? 5. Assageu abans de representar el diàleg a classe. Recordeu que l’objectiu és evitar la guerra i arribar a un acord conjunt pacífic. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 6. Representeu l’entrevista a l’aula. Podeu ambientar l’escena amb detalls que recreïn aquell temps. 7. Un cop feta, reflexioneu i plantegeu hipòtesis. Què hauria passat si s’hagués plantejat una solució pacífica al problema dels Països Baixos? 7 Què hauria passat si Felip II i Guillem d ’Orange haguessin arribat a un acord en comptes d ’enfrontar-se en una guerra? Pensar sobre aquesta hipòtesi pot ajudar a comprendre els fets històrics que van produir-se després. Per això, us proposem que simuleu, sense oblidar el rigor històric, una entrevista o conversa entre aquests dos personatges sobre la situació, les preocupacions, els interessos i el futur de les Províncies Unides. R E P T E Recrear una entrevista entre dos personatges històrics Cardenal Granvelle Recordeu que les guerres de totes les èpoques, tant passades com presents, només provoquen por, sofriment, mort i destrucció. Mantenir la pau és fonamental per assolir un món tan just com sigui possible per a totes les persones que hi habiten. Per això cal intentar resoldre tota mena de conflictes mitjançant el diàleg, i evitar la violència. Comte d ’Horn Maria d ’Àustria Fernando Álvarez de Toledo, duc d ’Alba Comte d ’Egmont Margarida de Parma 32. Guillem d ’Orange. PA S S O A L’AC C I Ó 319 Estableix connexions amb la teva vida, els teus interessos, el que t’envolta. Troba el vincle entre el que has après i el món al qual pertanys a LA GEOGRAFIA O LA HISTÒRIA EN LA MEVA VIDA. Pensa críticament. Observa el món a través dels teus ulls. En la secció FAIG SERVIR INFORMACIÓ RESPONSABLEMENT trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar fake news i mites. Obre la ment. Analitza i contrasta diferents punts de vista i realitats que contribuiran a fer que comprenguis la diversitat del món on vius a COMPRENC PERSPECTIVES. No t’aturis. Actua. PASSA A L’ACCIÓ, afronta el REPTE proposat i contribueix a construir altres mons més sostenibles, més equitatius, més justos. En cada etapa d ’aquest itinerari comptes amb el suport de... Un DIARI D’APRENENTATGE que conté una síntesi dels sabers essencials i proposa tècniques per aprendre’ls i consolidar-los. Un ATLES DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA que t’ajudarà a comprendre millor l’espai que t’envolta. L’origen dels sistemes parlamentaris La Declaració de Drets del 1689 va assentar les bases del parlamentarisme a Anglaterra en establir, entre altres coses, que el Parlament havia de ser convocat sovint, que s’ hi havia de respectar la llibertat d’expressió i que les persones havien de rebre un tracte judicial just. 11 Analitza i investiga. Recorda les circumstàncies històriques que van desembocar en la redacció de la Declaració de Drets del 1689. Analitza el text de la declaració. En quins aspectes limita el poder reial? Quins poders atorga al Parlament? Repassa els fonaments de les monarquies absolutes. En què es diferencien del nou tipus de monarquia establerta en aquesta declaració? 12 Imagineu que heu d ’aprovar o rebutjar aquesta declaració del 1689. Dividiu la classe en dos grups, un de partidaris d ’aprovar la Declaració i un altre que s’hi oposa. Cada grup elaborarà arguments en defensa o en contra. Debateu durant un temps fixat. Voteu l’aprovació o el rebuig d ’aquesta declaració. Compteu els vots i exposeu-ne el resultat de manera oral. Per fer més realista l’activitat, busqueu informació i vestiu-vos a la moda del segle xvii. 13 FAIG CONNEXIONS. Investigueu i responeu. Busqueu a la pàgina web del Congrés dels Diputats la Constitució espanyola del 1978. – Consulteu-ne el títol II i indiqueu quins poders té la corona. – Llegiu-ne el títol II i indiqueu els poders de les Corts. Compareu la Constitució del 1978 amb la Declaració de Drets. Quina vinculació veieu entre l’esperit de tots dos documents? 14 A DEBAT Per què la Declaració de Drets del 1689 es considera tan important? Per què es diu que aquesta declaració va assentar les bases de les actuals monarquies parlamentàries? Justifiqueu la resposta amb exemples. Investigueu. Fins a quin segle no hi va haver monarquies parlamentàries de manera habitual als països europeus? Com es va aconseguir implantar-les? Per què era tan important que les monarquies fossin parlamentàries? 1. Que el pretès poder de suspendre les l lei s [...] en virtut de l ’autoritat reial i sense el consentiment del Parlament és il·legal . [...] 4. Que tot cobrament d’impostos en benef ici de la corona , o per al seu ús [. . .] sense consentiment del Parlament [...] és il·legal . 5. Que és un dret dels súbdits presentar peticions al rei , i és i l·legal tota presó o processament del s peticionaris. 6. Que el reclutament o mant eniment d’un exèrcit, dins de les fronteres del regne en temps de pau , sense l ’autorització del Parlament, són contraris a la llei . [...] 8 . Q u e l e s el e c c ions d el s membre s d el Parl ament han de ser lliures. 9. Que les llibertats d’expressió, discussió i actuació al Parl ament no poden ser jutjades ni investigades per cap altre tribunal que el Parlament. Declaració de Drets, 1689 (Adaptació) 46. Parlament britànic al començament del segle xviii. L A H I S T Ò R I A E N L A M E V A V I D A 346 8 Una caricatura és un dibuix en què la imatge d’un personatge es deforma, en general amb l’objectiu de criticar algun aspecte que hi està relacionat. Els dibuixos satírics més antics trobats fins avui dia pertanyen a l ’antiguitat. Ara bé, el desenvolupament més gran de la caricatura va tenir lloc a partir del segle xvi, època de la qual es conser ven caricatures de personatges identificables. A continuació et proposem que analitzis una caricatura de Lluís XIV feta en el segle xix per William Makepeace Thackeray, un escriptor, periodista i il·lustrador britànic que va il·lustrar algunes de les seves obres amb dibuixos satírics. Analitzo una caricatura de Lluís XIV 15 Analitza la caricatura. Què hi veus? Esbrina’n l’autoria. Qui és el personatge representat? Què és la primera figura a l’esquerra del dibuix? Qui és el personatge central? I el de la dreta del dibuix? Són la mateixa persona? En què es diferencien? Aquesta caricatura es va fer a partir del retrat de Lluís XIV pintat per Jacint Rigau-Ros, conegut com Hyacinthe Rigaud, el 1701. Busca aquesta obra i descriu-la. – Quins elements destaquen el poder del rei en el retrat de Rigaud? Descriu-los. – Esbrina quants anys tenia Lluís XIV quan es va pintar aquest retrat. Concorda amb la imatge que es transmet del rei en la pintura? – Quin creus que era l’objectiu d ’aquesta pintura? 16 Interpreta la caricatura. Compara el retrat de Rigaud amb la caricatura. Què significa aquesta caricatura? Quin objectiu devia tenir? Compara la teva opinió amb la de la resta del grup. Et sembla que una caricatura és una bona font d ’informació històrica? Per què? Hi va haver realment una revolució científica en el segle xvii? 17 INVESTIGA Esbrina quins van ser els avenços científics i tècnics més importants fets en el segle xvii. Explica en què van consistir i en quins camps van tenir lloc. Investiga i explica els efectes que van tenir en la vida quotidiana de les persones. Posa’n exemples. 18 CONTRASTA Compara les fonts que has fet servir amb les de la resta de la classe. Les consideres fonts fiables? Per què? 19 EMET UN JUDICI Què significa el terme revolució? Creus que es pot aplicar als avenços científics i tècnics del segle xvii? Raona la resposta. Com respondríeu a la pregunta inicial d ’aquesta secció? Justifiqueu-ho. O F AL S ? CERT 48. Microscopi del segle XVII. Aquest invent va permetre estudiar els capil·lars sanguinis, per exemple. 47. Què fa rei a un rei?, obra de William Makepeace Thackeray. F A I G S E R V I R I N F O R M A C I Ó R E S P O N S A B L E M E N T P E N S O C R Í T I C A M E N T 347 Dedicar -se professionalment a la pintura o a l’escultura és una cosa normal avui dia , però no ho era tant en l’època barroca . Les pintores solien ser filles, germanes o esposes de pintors, que aprenien l’ofici i sovint l’exercien als tallers familiars, tot i que sense cap reconeixement ni retribució. Les dones que es dedicaven a la pintura no rebien la mateixa formació que els homes; per exemple, no podien assistir com a alumnes a les classes de nu, cosa que els dificultava l ’aprenentatge de l ’anatomia . A més, no se les creia capacitades per fer obres complexes, com ara escenes religioses o mitològiques, i s’ havien de dedicar al retrat, la pintura de f lors o les natures mortes. Per aquestes raons, rebien menys retribució per les obres que els homes i , per això disposaven de pitjors materials per treballar. Encara ho tenien més difícil les escultores, ja que es considerava que aquesta activitat requeria un esforç físic que no posseïa una dona , i que no era una tasca pròpia del sexe femení . Malgrat això, en el barroc van destacar pintores com Artemisia Gentileschi , Judith Leyster, Clara Peeters, Elisabetta Sirani , Mar y Beale o Rachel Ruysch , (49) i escultores com Luisa Roldán . Ser dona i artista en el barroc i en l’actualitat 20 Analitza. Quines dificultats havien d ’afrontar les dones que volien treballar com a pintores o escultores en l’època barroca? Tria dues pintores i una escultora de les esmentades en aquesta pàgina i busca’n informació. – On i quan es van iniciar en la professió. – Explica com van desenvolupar la seva carrera professional. – Indica quin tipus d ’obres van pintar més sovint. Observa els autoretrats d ’aquesta pàgina. Explica quins recursos han fet servir les pintores per demostrar que són persones acomodades i cultes, que es dediquen professionalment a la pintura. 21 Investiga. Quan les artistes morien, moltes de les seves obres s’atribuïen a artistes homes de l’època, fins i tot encara que algunes duien la signatura de les autores. Per què creus que passava, això? A més de tenir talent, què has de fer avui dia per dedicar-te a la pintura o a l’escultura? Poden fer-ho en igualtat de condicions homes i dones? 22 POSA’T AL SEU LLOC. Respon. Com et sentiries si per ser dona no et deixessin exercir la professió que has triat? Creus que això continua passant en l’actualitat en algun lloc del món? Debateu-ho. A B 49. Autoretrat d’Artemisia Gentileschi com a al·legoria de la pintura. (A) Autoretrat de Mary Beale. (B) Autoretrat de Judith Leyster. (C ) Autoretrat d’Elisabetta Sirani com a al·legoria de la pintura. (D) C D C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S 348 D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 3. Comenteu el curtmetratge per grups. Quina situació presenta? Quin era l’objectiu de les persones que arriben al poble indígena? Era un objectiu bo? Es corresponia amb les necessitats d ’aquest poble? Com van reaccionar els indígenes davant les propostes que els van fer? Valoreu l’impacte que va tenir aquesta iniciativa en l’economia, el progrés social i el medi ambient del poblat. Penseu que van aconseguir l’objectiu desitjable? 4. Prepareu l’exposició per al debat de la taula rodona i trieu una persona de l’equip perquè us representi. 10 Participar en una taula rodona sobre l’ajuda al desenvolupament P U N T D E PA R T I DA 1. Mireu a YouTube el curtmetratge animat «Allá vamos, otra vez», de 2’26’’ de durada. Està produït per Survival International, una organització que lluita pels drets dels pobles indígenes a tot el món. 2. Dividiu la classe en grups. Amb arguments sòlids, uns defensaran el projecte de les persones que arriben al poblat per impulsar-ne el creixement econòmic i el desenvolupament, mentre que uns altres ho qüestionaran en un debat que portarà per títol: «És eficaç, un projecte imposat?». P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 5. Organitzeu la taula rodona. Establiu els torns de paraula i la durada de cadascuna de les intervencions dels representants dels equips. Aquests representants només parlaran quan els arribi el torn, i no han d ’interrompre l’exposició dels companys i les companyes de la taula. 6. Després de donar per conclosa la taula rodona, extraieu-ne conclusions personals i poseu-les per escrit. R E P T E 26. Indígenes de l’Amazònia. Els pobles indígenes són un dels col·lectius que pateixen més la discriminació i la pobresa al món. El 15 % de la població més pobra és indígena. Per fer prevaldre les seves cultures i donar a conèixer la situació i les necessitats dels 476 milions d ’indígenes que viuen repartits entre noranta països, les Nacions Unides van declarar el 9 d ’agost el Dia Internacional dels Pobles Indígenes. Moltes organitzacions duen a terme projectes de desenvolupament amb la finalitat de millorar l’economia i el benestar d ’aquests pobles, però no sempre tenen l’impacte social (o canvi generat) que s’esperava. Quin pot ser-ne el motiu? Us proposem organitzar una taula rodona sobre l’ajuda al desenvolupament. Una taula rodona és una reunió de persones molt informades sobre un tema que s’ajunten per exposar les seves opinions, normalment diferents. PA S S O A L’AC C I Ó 219 13 931375_p13_localizacion_europa Principales cumbres Principales ríos Lagos 2.500 m 2.000 m 1.500 m 1.000 m 400 m 200 m 0 m 931375_p14_15_leyenda_europa_ sico Europa: polític FEDERACIÓ DE RÚSSIA O C E À G L A C I AL À R T I C m a r M e d i t e r r a n i m a r d e l N o r d m a r N e g r e m a r C a s p i ma r B à l t i c A T L À N T I C O C E À F. DE RÚSSIA Berna REPÚBLICA TXECA P orto Sevi lla Valènci a Barcelona Marsella Lió Liverpool Glasgow Rotterdam Hamburg Colònia Frankfurt Mun ic Milà Nàpo ls Istanbul Odessa Vol gograd San Petersburg A B C D E F G H I J K L M 2 2 D E F G H I J K 5 4 3 5 4 3 Andorra la Vella La Valleta Roma Ankara Lisboa San Marino Atenes Ljublj ana Sarajevo Bakú Londres Skopj e Bel grad Luxemburg Sofi a Berl ín Mad rid Tall inn Brati sl ava Minsk Tbi lis i Brussel·les Moscou Tirana Bucarest Mònaco Vaduz Budape st Nicòsia Varsòvia Copenhaguen Osl o Viena Dublí n Parí s Víln ius Erevan Podgori ca Zagreb Estocolm Praga Amsterdam Hèlsi nki Pristina Kíiv Reykj avík Chisi nau Riga ALBÀNIA ESTÒNIA MOLDÀV IA ALEMANYA MONTENEGRO ANDORRA FINLÀNDIA ARMÈNIA** FRANÇA NORUEGA GEÒRGIA** PAÏSOS BAIXOS AZERBA IDJAN** GRÈCIA POLÒN IA BIELORÚSSIA HONGRIA PORTUGAL BÒSNIA I HERCEGOVINA IRLANDA REGNE UNIT BULGÀRIA ISLÀNDIA BÈLGICA ITÀLIA ROMANIA XIPRE KOSOVO* SAN MARINO CIUTAT DEL VATICÀ LETÒNIA SÈRBIA CROÀCIA LIECHTENSTEIN SUÈCIA DINAMARCA LITUÀNIA SUÏSSA ESLOVÀQU IA LUXEMBURG TURQUIA** ESLOVÈNIA MACEDÒNIA DEL NORD UCRAÏNA ESPANYA MALTA MÒNACO ÀUSTRIA 40 º 30 º 20 º 10 º 0º 10 º 20 º 30 º 40 º 50 º 60 º 70 º 70 º 60 º 50 º 40 º 30 º 20 º 10 º 0º 10 º 20 º 40 º 50 º 40 º 30 º me ri d ià de Gr ee nw ic h ce rc le po lar à r ti c 50 º 40 º 191920_ p14_ 15_ europa_ politico N S E O 0 160 qu iòmet res escal a 191920_p14_15_europa_politico_final_MOD.pdf 1 11/3/22 17:26 191920_p12_13_leyenda_europa_politico Ciutats principals Limit d'estat * No reconegut com a estat independent per tots els països. ** La UE i altres organismes internacionals inclouen Turquia, Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan com a països europeus, mentre que altres organitzacions (com ara l'ONU) els consideren països asiàtics. Capital d'estat 931375_p13_localizacion_europa FON T: E u r o s t a t . 2 0 2 0 . 1 2 1 0 8 6 4 2 0 - 2 1 9 6 0 1 9 6 5 E n ‰ 1 9 7 0 1 9 7 5 1 9 8 0 1 9 8 5 1 9 9 0 1 9 9 5 2 0 0 0 2 0 0 5 2 0 1 0 2 0 1 5 2 0 1 9 C r e i x eme n t r e a l B a l a n ç m i g ra t o r i C r e i x eme n t n a t u ra l 933943_02_p069_h01_evol_saldo_veget_saldo_migrat ES0000000119471 ES0000000095078 933943_02_p069_h01_evol_saldo_veget_saldo_migrat_MOD_ES001_2531457_ES001_2556168.pdf 1 30/6/22 16:30 933943_02_p65_mundi_migraciones O C E À A T L À N T I C O C E À Í N D I C O C E À P A C Í F I C O C E À P A C Í F I C 0 1.400 quilòmetres escala FONT: ONU. 2021. ES0000000095078 933943_02_p65_mundi_migraciones_MOD_ES001_2531444.pdf 1 15/3/22 18:04 Un creixement demogràfic a dues velocitats Als països més desenvolupats, el creixement és feble (0,2 %), a causa, sobretot, de la caiguda de la fecunditat. Els països menys desenvolupats estan en plena fase de transició demogràfica. Tenen un creixement alt (entre l’1,3 % i el 2,3 %), i també ho és la taxa de fecunditat. Les societats envelleixen Una societat envelleix quan la proporció de població de gent gran augmenta enfront de la proporció de població jove, a causa d ’un descens de la natalitat i d ’un augment de l’esperança de vida. L’envelliment demogràfic és un dels factors que dificulta garantir en un futur pròxim l’estat del benestar. Les migracions Les migracions són els desplaçaments que fa la població des d ’un lloc d ’origen fins a un altre de destinació, per motius que no són de lleure, i q e comporten un canvi de residència. S’originen per causes econòmiques; socials i familiars; polítiques i religioses, i per catàstrofes naturals. Tenen efectes demogràfics, econòmics, culturals i socials. Els fluxos migratoris actuals Europa. Una mica més de la meitat dels migrants internacionals procedeixen d ’un altre país europeu. Àsia. És emissor de migrants. Més de la meitat dels migrants es dirigeixen a un altre país del mateix continent. Amèrica. Els Estats Units i el Canadà són receptors de migrants, i Iberoamèrica és emissora de migrants. Àfrica. Les migracions internacionals són molt importants. Oceania. Austràlia i Nova Zelanda són les destinacions principals de la migració. Les migracions internacionals: població estrangera per país. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S 1 La població de la Unió Europea El 20 % de la població té 65 anys o més, i l’edat mitjana és de 43 anys. Aquest envelliment demogràfic té dues causes: Unes taxes baixes de natalitat (9,3 ) i de fecunditat (1,5 naixements per dona). Una esperança de vida elevada: 81 anys de mitjana. L’evolució de la població En el segle xix i fins al 1970, la població va experimentar un fort creixement demogràfic. Aquest creixement es va alentir al final del segle xix, i des del 2012 el creixement natural és negatiu. El balanç migratori positiu permet el creixement demogràfic. Actualment, a la UE viuen uns 448 milions de persones. Els problemes demogràfics d ’Espanya Un creixement natural negatiu. La població creix per la immigració. Un país envellit. L’esperança mitjana de vida (83 anys) és una de les més altes del món. Els buits demogràfics. Bona part de l’interior peninsular, sobretot les zones rurals, s’ha anat «buidant». La població de Catalunya L’any 2021 va arribar als 7.739.758 habitants. La natalitat és baixa. L’esperança de vida és alta. El creixement de la població s’explica per la immigració. La població es concentra majoritàriament a les poblacions de la costa i del prelitoral. Hi ha un despoblament progressiu de les comarques de l’interior i de muntanya («Catalunya buidada»). T I N G U E S E N CO M P T E Consulta també al llibre el mapa dels principals fluxos migratoris entre dos països o regions. Evolució del creixement natural i el balanç migratori a la UE. CO N C E P T E S FO N A M E N TA L S balanç migratori Catalunya «buidada» creixement natural creixement real densitat de població envelliment demogràfic Espanya «buidada» migracions taxa bruta de mortalitat taxa bruta de natalitat taxa de fecunditat Menys del 5 Del 5 al 10 Del 10 al 15 933943_02_p65_leyenda_mundi_migraciones Del 15 al 20 Més del 20 Població estrangera (en %) ES0000000095078 933943_02_p65_leyenda_mundi_migraciones_MOD_ES001_2514688.pdf 1 15/3/22 18:07 Pr i nc i pa l s pa ï sos de sor t i da Pr i nc i pa l s pa ï sos d ' aco l l i da Mèx i c ( 11 mi l i ons ) Í nd i a ( 18 mi l i ons ) F . de Rús s i a ( 11 mi l i ons ) X i na ( 10 mi l i ons ) S í r i a ( 8 mi l i ons ) EUA ( 51 mi l i ons ) A l emanya ( 16 mi l i ons ) Ar àb i a Saud i t a ( 13 mi l i ons ) F . de Rús s i a ( 12 mi l i ons ) Regne Un i t ( 9 mi l i ons ) 933943_02_p065_h02_pobl_inmig_inter ES0000000095078 933943_02_p065_h02_pobl_inmig_inter_MOD_ES001_2531445.pdf 1 15/3/22 17:59 T I N G U E S E N CO M P T E Consulta el gràfic de l’evolució del creixement natural i del balanç migratori a Espanya. D O C U M E N T C L A U D O C U M E N T C L A U 11 10 7
RkJQdWJsaXNoZXIy