Emprenedoria i cerca de noves rutes comercials El 1453, els turcs van conquerir Constantinoble, la tradicional porta d’entrada a Europa de molts product es de luxe que arribaven d’Orient. Amb aquest fet van posar fi a l’ Imperi bizantí , i el comerç europeu a través de la ruta de la seda va quedar interromput. Els mercaders van haver de cercar itineraris alternatius per arribar a l ’Àsia . A això s’ hi va afegir l’interès per explorar amb la finalitat de trobar noves oportunitats i aconseguir la fama , estimulat per la proliferació dels llibres de viatges que descrivien les riqueses d’Orient, com La descripció del món : Llibre de les meravelles, del mercader venecià Marco Polo. Ai xí , durant el s segles xv i xvi, navegants europeus al ser vei de diferents cases rei al s van emprendre v i at ges oceànics que van permetre conèi xer amb més exactitud com és la Terra i els territoris que la conformen . La difusió dels instruments de navegació Tot i qu e en l ’ edat mitjana s’ hav i en dut a t erme exp edi cions mar ít ime s importants, com les dels vikings cap a les illes Britàniques, Islàndia o Groenlàndia , l’ús d ’a lguns instruments de navegació durant el segle xv va impul sar el s viatges de manera espectacular. El desenvolupament de la cartografia El creixement del comerç a llarga distància des del final de l’edat mitjana i la necessitat de conèixer les rutes per transportar les mercaderies van donar un fort impuls a la cartografia . (4) Des del segle xiii es van començar a fer ser vir els portolans o cartes nàutiques, en els quals es traçaven les rutes marítimes. (31) 2. El desenvolupament tecnològic, clau en els viatges d’exploració 4. Sebastiano Caboto. Va ser mariner, explorador i cartògraf. En el segle xvi va elaborar un mapa en què va dibuixar les principals terres explorades. COMUNICACIÓ Investiga i explica com funcionaven la brúixola i l’astrolabi. L’astrolabi (5) i el quadrant mesuraven la latitud a partir de l ’a ltura del Sol i de l’estel polar sobre l’ horitzó. La longitud es calculava de manera aproximada i no es va poder conèixer amb exactitud fins al segle xviii. La corredissa era una corda que es llançava al mar i s’anava deixant anar. Amb l’ajut d’un rellotge d ’a rena o ampolleta, que mesurava el temps, s’estimava la velocitat de navegació. (6) La brúixola va arribar a Europa des d’Orient, probablement per mitjà dels comerciants àrabs. Tenia una agulla imantada que assenyalava el nord magnètic, de manera que permetia navegar sense tenir la costa a la vista . (7) Això va facilitar la navegació nocturna i va escurçar els viatges. 5. Astrolabi. 6. Corredissa (A) i ampolleta. (B) 7. Brúixola. A B 132
RkJQdWJsaXNoZXIy