4. Les migracions: dignitat humana i drets universals Què són les migracions? No tots els desplaçaments de la població es consideren migracions; només ho són els que es fan per motius no relacionats amb el lleure i que comporten un canvi del lloc de residència. Per tant, si una persona marxa de vacances a l’estranger, no és una migració, però si decideix estudiar una carrera universitària o treballar en un altre país, sí que ho és. Les migracions s’ han fet més intenses a mesura que milloraven i s’abaratien els transports, perquè això facilitava els desplaçaments. També amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, que permeten conèixer millor altres llocs. Com poden ser les migracions? Les migracions es classifiquen atenent a diferents criteris: Migracions temporals, si la persona que emigra torna al cap d’un temps al seu lloc d’origen . Migracions permanents, si la persona que emigra es queda a viure al lloc de destinació. Segons la durada del desplaçament Migracions voluntàries, si la persona decideix migrar lliurement. Les més nombroses obeeixen a motius socioeconòmics: que el país de destinació ofereixi més oportunitats d’ocupació o salaris més alts, accés a ser veis sanitaris i educatius de més qualitat o més especialitzats, etc. (10) Migracions forçoses, si la persona es veu obligada a abandonar el seu lloc d’origen perquè és perseguida per les seves idees, ètnia, religió, etc., i la seva vida corre perill; això passa a països amb règims polítics totalitaris i que estan en guerra . És el cas de les persones refugiades. També hi ha persones que es veuen obligades a abandonar casa seva perquè s’ han vist afectades per desastres naturals causats per fenòmens meteorològics associats al canvi climàtic: llargues sequeres, inundacions, huracans, etc. El 2020, uns 30 milions de persones van emigrar per aquest motiu , i el 2050 es preveu que els anomenats migrants climàtics siguin 140 milions. Segons el motiu del desplaçament 10. Frontera entre els Estats Units i Mèxic. Emigrants mexicans que ambicionen l’entrada legal al país veí. Migracions interiors o nacionals, si la destinació és un altre lloc situat dins del mateix país. La majoria de les migracions que es produeixen al món són d ’aquest tipus. El 2020, uns 70 0 milions de persones vivien en un altre territori diferent del que van néixer, però dins del seu país. Migracions exteriors o internacionals, si la destinació és un altre estat. La majoria de les persones que emigren a l’estranger ho fan a un país proper, de la mateixa regió geogràfica . El 2020, uns 281 milions de persones (el 3,6 % de la població mundial) vivien en un país estranger. (11) Segons el lloc de destinació 252
RkJQdWJsaXNoZXIy