9 Enumera els trets que defineixen millor la població espanyola, la catalana i la de la UE en conjunt. Són propis dels països desenvolupats? Explica quins desafiaments plantegen i per què. Reflexiona. Quins avantatges et comporta el fet de formar part de la ciutadania europea? La immigració i l’emigració augmenten La Unió Europea és una de les destinacions principals de la immigració internacional . El 2021, als països comunitaris residien 37,5 milions de persones nascudes fora de l a UE (el 8 , 4 % del tot al de l a pobl ació) i uns 17,8 milions procedents d’un altre estat membre. El país que acull més població estrangera és Alemanya, seguida d’Itàlia, França i Espanya. La immigració augmenta , però en una vintena de països també ho fa l’emigració, bé a un altre país comunitari , bé fora de la UE. La majoria de les persones que emi gren no són re si dents e strangers qu e deci dei xen tornar al seu lloc natal o canviar de país, sinó nacionals que busquen millorar la situació laboral . Tradicionalment, Espanya ha estat un paí s d’emigrants, però des del final del segle xx és, sobretot, receptor d’immigrants. A Catalunya, les migracions han estat un factor clau en el creixement demogràfic dels segles xx i xxi. Entre mitjan i final del segle xix , la migració interna del camp a la ciutat va ser predominant, mentre que en el segle xx ho va ser la migració arribada de la resta d’ Espanya . La situació canvia a final del segle xx i principi del xxi quan Catalunya experimenta un boom migratori procedent de diferents parts del món. E X P L O R A La teva investigació Mireu i comenteu el vídeo d ’RTVE «70 años de despoblación: las zonas rurales arrastran los efectos de la emigración» (durada: 1 minut i mig). Què és l’«Espanya buida»? Sabies que a Espanya hi ha 1.800 nuclis de població que tenen un únic habitant? Des de mitjan segle passat, bona part de l’interior peninsular, sobretot les zones rurals, s’ ha anat «buidant» de població. Els seus habitants han emigrat a llocs amb més activitat econòmica , com Madrid , Barcelona , el País Basc o la costa mediterrània . Les zones que ja s’ han despoblat, o que estan en risc de despoblar-se, formen el que s’anomena l’«Espanya buida» (o «buidada»). Es localitzen principalment a les comunitats de Castella i Lleó, Castella-la Manxa , Galícia , Extremadura i l ’A ragó. (24) Una població fonamentalment urbana A la Unió Europea , el 75 % de la població viu en ciutats, i a paï sos com Malta , Bèlgica , el s Paï sos Bai xos i Luxemburg supera el 90 %. A Espanya , la població urbana s’acosta al 80 %. Al s nucli s r ural s , el p ercent at ge de pobl ació de gent gran és més alt que a les ciutats, ja que moltes persones joves i adultes hi han emigrat. El d e spobl ament d el s nucl i s r ural s ha t ingut c onseqüències negatives per a les persones que s’ hi han quedat: el tancament de comerços i de centres escolars i sanitaris, l’empitjorament de les comunicacions en reduir -se el s ser vei s de transpor t, etc. Aquest es conseqü ènc i e s s ón t amb é l a cau sa qu e no a c on segu e i x i n recuperar la població que havien tingut. I D E E S C L A U 24. Valdegrulla és un dels pobles abandonats de la província de Soria. 259
RkJQdWJsaXNoZXIy