T’imagines viure disset anys en un camp per a persones refugiades? 9 Investiga. Entra a acnur.org/es-es/el-acnur.html i respon les preguntes: Quan es va crear l’ACNUR? Amb quin propòsit? És el mateix que té en l’actualitat? En quines situacions intervé avui dia? A qui ajuda? Com ha evolucionat el nombre de persones desplaçades per la força a tot el món? Com es finança la tasca que fa l’ACNUR? 10 Reflexiona. Coneixes algun conflicte recent que hagi provocat una onada de persones refugiades? Explica’n les causes i les conseqüències. Si haguessis de fugir del teu país i protegir-te en un camp de refugiats, com canviaria la teva vida? Què et resultaria més difícil? FAIG CONNEXIONS. És el mateix un emigrant que un refugiat? Justifica la resposta. El 2022 es va batre un trist rècord: per primera vegada en la hi stòria , la xifra de refugiats i refugiades al món va superar el s 100 mi lions de persones. Tot es aquestes persones s’ han vist obligades a abandonar casa seva per escapar de les guerres, les persecucions o la violació sistemàtica dels drets humans. La majoria de refugiats acaba vivint en camps per a p ers on e s refug i ad e s , assent ament s c onstr uït s p er ajudar el s que fugen del s conf lictes armats i la violència . Alguns d ’aquests camps acullen centenars de milers de persones. El camp de refugiats més gran del món és el de Kutupalong, a Bangladesh . Hi viuen prop d’un milió de rohing yes, un gr up ètnic minoritari , de religió musulmana , que es va veure obligat a abandonar Myanmar, el paí s veí on habitava des de feia generacions. L’èxode massiu va tenir lloc el 2017, quan l’exèrcit va l lançar una ofensiva brutal en contra seu , perquè el govern el s considerava immigrants il·legal s. Normalment , el s camps per a person es refugi ades els construeixen i administren organitzacions com a l ’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per al s Refugiats) o organitzacions no governamental s (O NG ) , c om l a C re u R o j a . To t i qu e s ó n a s s e n t a - ments temporals, les persones hi passen una mitjana de disset anys fins que poden tornar a casa seva o obtenen permís per establir -se en un altre país. To t j u st a r r i b a r a l c amp , l e s p e r s on e s re f u g i a d e s s’ han de regi strar. Després reben product es bàsics, com ara mantes, articles d’ higiene personal i per cuinar, o una galleda per recollir l ’a igua , i s’instal·len en tendes de campanya o en petites casetes prefabricades que seran la seva llar durant molt temps. La vida en un camp de refugiats és molt dura ; no hi ha electricitat ni calefacció, l ’a igua és escassa , i cada dia cal fer cues interminables per a tot: per rentar-se, per anar al lavabo, per al repartiment de menjar, per rebre atenció mèdica , etc. El s menors van a l ’escola i les persones adultes treballen en el que poden . Però, més enllà de les dificult ats di àr i es i l es mal alti es , el pitjor és l a manca de perspectives de futur. No saber què passarà amb les seves vides genera desesperança , apatia i , en molts casos, depressió. (25) Ebbaba Hame i da , una refug i ada qu e va passar diversos anys en un camp de Tindouf, a Algèria , assegura que «saber que tot el que tens depèn de l ’ajuda externa és molt dur ; és impossible realitzar -se com a persona». 25. Camp de refugiats a Lesbos (Grècia). L A G E O G R A F I A E N L A M E V A V I D A 262
RkJQdWJsaXNoZXIy