Aprendre és un camí de llarg recorregut que et durarà tota la vida. La meta sempre és recórrer-lo CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat en aquest itinerari per a tu: Itinerari didàctic EL PUNT DE PARTIDA: LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: POSA’T A PROVA 3 Aprèn a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: dibuixos, mapes, línies del temps... Reflexiona sobre un aspecte real o simulat de la vida quotidiana, vinculat amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, per començar a construir i donar sentit al teu aprenentatge. Compromet-te amb els ODS i contribueix al desenvolupament sostenible dels pobles i el planeta. Accepta el REPTE proposat a partir de la situació d ’aprenentatge. Ves més enllà i investiga. EXPLORA casos, personatges i altres aspectes d ’interès que ampliïn el teu coneixement del món. Per fer-ho, busca informació contrastada, organitza-la i treu-ne conclusions. Pensa, estableix connexions i expressa’t amb esperit crític a partir de les diferents ACTIVITATS proposades. Treballa com un especialista. Per fer-ho, disposes d ’un KIT D’EINES en què trobaràs els procediments fonamentals de l’àrea. Utilitza les CLAUS per repassar i assegurar-te que has comprès els sabers. VALORA EL QUE HAS APRÈS. Avalua’t: pren consciència del que has après i de com has construït els teus coneixements. Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs a EM POSO A PROVA. Entrena la ment. Practica RUTINES DE PENSAMENT que potenciaran la reflexió i faran visible el teu pensament. Àvia i neta del poble san, a Namíbia. Els desafiaments demogràfics del segle xxi 9 Assegurar l’accés a la sanitat i el benestar a tothom Milions de persones no reben l ’atenció sanitària que necessiten ni gaudeixen d’un benestar mínim. L’OMS ens convida a desenvolupar iniciatives que millorin la qualitat de vida de la gent gran, un dels grups socials que pateixen més aquestes mancances. R E P T E Q U È A P R E N D R É ? Coneixeré les raons del creixement demogràfic desigual al món, la UE , Espanya i Catalunya. Identificaré els trets d ’una població envellida. Sabré per què migren les persones. Analitzaré els contrastos en el poblament i les conseqüències. Passaré a l’acció compartint el temps amb gent gran. En el segle xxi, el s grans desafiaments demogràfics que han d ’a frontar el s governs tenen relació amb el creixement de les poblacions, l’envelliment, les migracions i la gestió de les grans ciutats davant de l ’augment de la població urbana . En general , les persones grans, que ja no treballen , tenen uns ingressos més reduïts. L’augment de la gent gran planteja el repte de com garantir una vida digna a totes aquestes persones. També a la població migrant, que sovint s’ ha vist obligada a abandonar el seu país per motius de conf licte, inestabilitat política o econòmica , o desastres naturals. C O N C E P T E S C L A U : envelliment, protecció social, benestar. P U N T D E PA R T I DA Quants anys vivia de mitjana una persona a Espanya fa un segle? I en l’actualitat? Quines millores creus que ho han fet possible? Aquestes millores tenen relació amb el fet que avui dia hi hagi més persones grans que el 1920? A què atribueixes la disminució de la població jove? Què passaria si l’Estat espanyol no oferís a la població una atenció sanitària gratuïta? Quins efectes tindria en el benestar de la ciutadania? S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA QUANTS ANYS VIVIM DE MITJANA, LES PERSONES? COM ES DISTRIBUEIX LA POBLACIÓ PER EDAT? L’últim segle s’ha duplicat el nombre d ’anys que s’espera que visqui una persona en el moment de néixer. ANY Augmenta el percentatge de persones que tenen 65 anys o més, mentre que disminueix el dels joves. Joves (de 0 a 14 anys) Adults (de 15 a 65 anys) Gent gran (65 anys i més) 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2022 2050 41,2 anys 50 anys 50,1 anys 62,1 anys 69,9 anys 72,4 anys 75,6 anys 76,9 anys 82,3 anys 83,6 anys 87 anys 32,2 % 5,7 % 27,8 % 9,1 % 14 % 20,1 % FONT: INE FONT: INE QUÈ NECESSITEN LES PERSONES GRANS PER GAUDIR DE BENESTAR? Atenció sanitària. En molts casos, cures de llarga durada. Recursos econòmics suficients per gaudir d’una vida digna. El 2021, el 17,5 % de la gent gran estava en risc de pobresa. 9 vegades, els menors de 0 a 4 anys 3 vegades, els menors de 5 a 14 anys 3 vegades, els adults de 15 a 49 anys 5 vegades, els adults de 50 a 64 anys 8 vegades, la gent gran de 65 a 79 anys 11 vegades, la gent gran de 80 anys i més 71,5 % destinat al pagament de les pensions. 28,5 % destinat a altres despeses socials. Quantes vegades vam anar a la consulta mèdica d’atenció primària el 2021? FONT: Ministeri de Sanitat. Mitjana anual. Despesa social de l’Estat pressupostada per al 2023: 266.719milions d’euros. es preveu que el 30,4 % de la població espanyola tingui 65 anys o més. 1920 1970 2022 2050 Per al 62,1 % 63,1 % 65,9 % ANY 177 176 E X P L O R A La teva investigació Busqueu informació a Internet de quan i per quin motiu es va crear el moviment Black Lives Matter. (20) Com es podria traduir aquest nom? Elabora una llista on anotis els elements que consideris propis de la teva cultura. Comparteix la llista amb la resta de la classe i completeu-ne una altra entre tots. IGUALTAT. Penses que hi ha cultures, com la gitana, que són discriminades a Espanya? En què et bases? Quina opinió et mereix? Quina proposta faries per fomentar la convivència intercultural al teu barri? Comparteix-la amb el company o la companya. Unes societats cada vegada més multiculturals No hi ha unes cultures més valuoses que unes altres, sinó, senzillament, diferents. Cada cultura respon a les característiques de les persones i el lloc on es va originar. (17 i 18) Però les cultures no són una cosa immutable: estan en transformació constant. El contacte amb persones de cultures diferents enriqueix les societats, ja que permet l’intercanvi de sabers i de visions del món . Els avenços en els transports i les comunicacions, que han intensificat les relacions entre els països i han provocat un augment sense precedents de les migracions, han donat com a resultat que les societats siguin cada vegada més multiculturals, especialment a les ciutats. El repte d’una convivència inclusiva i en pau La convivència entre cultures no sempre és fàcil . Alguns governs discriminen i persegueixen les persones de cultures minoritàries, com passa , per exemple, amb els hazares, una minoria ètnica d’origen turc i mongol que és perseguida pels talibans a l ’A fganistan . La discriminació i el rebuig al que és diferent es manifesten en tots els aspectes de la vida quotidiana : en les dificultats per accedir al treball , a l’educació, a l’ habitatge i als ser veis socials, etc. També en actituds hostils contra les persones immigrants i refugiades, i en l’ús d ’a rguments racistes i xenòfobs en el discurs polític i ciutadà . El món en què vivim, cada vegada més multicultural , s’enfronta al desafiament de fomentar el respecte, la tolerància i la bona convivència entre persones de cultures diferents. Per aconseguir -ho, és necessari ser conscients que la diversitat cultural fa les societats més riques i versàtils, els dona una visió més àmplia del món i n’a favoreix el progrés. (19) 20. Protesta contra les morts de persones afroamericanes en accions policials als Estats Units, organitzada pel moviment Black Lives Matter el 2020. 19. Cada 21 de maig se celebra el Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament. Els desafiaments de les societats multiculturals La cultura és el conjunt dels trets distintius d’una societat o grup social . (16) Entre aquests trets hi ha la llengua, la manera de viure, els valors, les creences i les tradicions, el coneixement i les tècniques que posen en pràctica aquest coneixement, l ’art i la gastronomia. La cultura és important perquè defineix la identitat de les persones, els proporciona una manera d’entendre la realitat i els dona sentit de pertinença. La gran riquesa cultural del món La diversitat de cultures del planeta és sorprenent. Hi ha cultures orals i escrites, rurals i urbanes, religioses i no religioses, patriarcals i matriarcals, globals i locals, etc. Només a l’estat de Papua Nova Guinea , a Oceania , amb una població de 9,1 milions de persones, es parlen més de 800 llengües diferents. A Mèxic hi ha 68 cultures autòctones diferents, i a l’ Índia es reconeixen 705 grups ètnics. La major part de les cultures s’inclouen en un d ’aquests quatre grans grups, encara que dins de cadascun hi ha diferències notables entre les diverses cultures. 16. En la cultura tailandesa, com en moltes altres d ’orientals, les persones se saluden sense tocar-se. La cultura occidental Es localitza a Europa , Amèrica i els països d ’Austràlia i Nova Zelanda , a Oceania . Té els orígens en la filosofia grega de l ’antiguitat, el dret romà i la religió cristiana , per exemple. Aquest grup, però, engloba cultures tan diferents com l ’anglosaxona , l’escandinava o la mediterrània . La cultura oriental Agrupa cultures molt diverses, bàsicament asiàtiques, però tan diferents com la xinesa , l’índia o la japonesa . Comprèn multitud de llengües i religions. Entre les llengües destaca el xinès mandarí , el segon idioma més parlat al món després de l ’anglès; i entre les religions, el budisme i l’ hinduisme. La cultura islàmica És la cultura predominant als països del nord de l ’À frica i en alguns països asiàtics, sobretot de la regió sud-occidental del continent. Com a religió tenen l’islam, del qual deriven les normes socials i polítiques. La cultura africana S’estén per l ’À frica central i meridional . Moltes cultures tenen un origen tribal . L’animisme ancestral , que creu que hi ha esperits que animen totes les coses, està molt present, i fins i tot conviu amb la pràctica d ’a ltres religions. 17. Abans d ’entrar a la mesquita per pregar, els fidels fan una ablució menor: es renten parts del cos per purificar-lo. 18. En l’ètnia karo, els homes i les dones es pinten els cossos. 191 190 Per analitzar l’expansió territorial dels Reis Catòlics a partir de diversos documents, pots seguir aquestes pautes: Analitza cada document de manera individual. – Si és un mapa, identifica’n el tema, fixa’t en la llegenda i interpreta els símbols i els colors que hi figuren. – Si és un document escrit, resumeix-ne les idees principals. – Si és una imatge, analitza què mostra i com ho fa. Anota les dades i els aspectes que consideris importants: fets, dates, idees... Relaciona el contingut dels documents amb el que has après a la unitat. Es fa així Observa i analitza els mapes. – Quins territoris posseïen els Reis Catòlics a la península Ibèrica al començament del seu regnat? Quins van incorporar després? – Quins territoris van conquerir a la resta d ’Europa? – Anomena els territoris que van sumar al nord de l’Àfrica. Investiga a Internet quins d ’aquests territoris formen part d ’Espanya en l’actualitat. Elabora un eix cronològic que reculli els fets més significatius de l’expansió territorial dels Reis Catòlics. Llegeix el text i explica els interessos de cada corona en la política exterior i com es van expandir territorialment. En què coincidien i en què es diferenciaven? Observa i interpreta la pintura. – Quin fet representa? Quines conseqüències va tenir? – Quina relació trobes entre aquest esdeveniment i la política d ’expansió territorial dels Reis Catòlics? COMUNICACIÓ. A partir de tota la informació que has obtingut, escriu un text titulat La política d’expansió territorial dels Reis Catòlics. Ara tu Analitzar la política d’expansió territorial dels Reis Catòlics a partir de documents Els Reis Catòlics van emprendre una expansió territorial important: (39, 40 i 41) El 1492 van conquerir el regne nassarita de Granada, l’últim territori musulmà de la Península , i el van incorporar a la corona de Castella . (41) Aquest mateix any van finançar l’expedició de Cristòfor Colom a Amèrica . Van incorporar Melilla (1497) i altres enclavaments del nord de l ’À frica. El 1496 van concloure la conquesta de les Canàries. El 1504, el regne de Nàpols es va integrar a la corona d ’A ragó. Ferran va conquerir el regne de Navarra el 1512. Va quedar incorporat a la corona de Castella . 6 Dominica Martinica Juana (Cuba) Santiago (Jamaica) Huanahaní (San Salvador) O C E À A T L À N T I C ma r Ca r i b San Juan (Puerto Rico) La Hispaniola (Santo Domingo) FONT: ANTONIO DOMÍNGUEZ ORTIZ, Historia Universal. Edad Moderna 274321_10_p182_h01_ RRCC_en_america ES0000000166465 274321_06_p23_h01_ RRCC_en_america_MOD_ES001_2647490.pdf 1 6/2/23 14:13 40. POSSESSIONS DELS REIS CATÒLICS A AMÈRICA 41. TERRITORIS DELS REIS CATÒLICS A EUROPA I L’ÀFRICA 39. Ferran d ’Aragó i Isabel de Castella. R E G N E D E F R A N Ç A C O R O N A D ' A R A G Ó C O R O N A D E C A S T E L L A P O R T U G A L Sardenya Sicília illes Balears NÀPOLS (1504) GRANADA NAVARRA (1512) Orà (1509) ROSSELLÓ CATALUNYA ARAGÓ penyal de Vélez de la Gomera (1508) penyal d'Alger (1510) Trípoli (1509) Bugia (1510) Melilla (1497) illes Canàries ESTATS PONTIFICIS 274321_06_p23_h02_territorios_RRCC S A C R E I M P E R I R O M A N O G E R M À N I C (1492) (1496) Mers el-Kbir (1505) Còrsega O C E À A T L À N T I C m a r M e d i t e r r a n i Corona de Castella l'any 1479 Conquestes de Ferran el Catòlic Conquestes dels Reis Catòlics Corona d'Aragó l'any 1479 Límits del Sacre Imperi romanogermànic FONT: JOSÉ RAMÓN JULIÁ, Atles d'Història Universal (Adaptació) ES0000000166465 274321_06_p23_h02_territorios_RRCC_MOD_ES001_2647489.pdf 1 10/2/23 16:54 Durant la monarquia del s Rei s Catòlics, cada corona va mantenir uns interessos diferenciats en política exterior. La corona de Castel la havia estat aliada de França , mentre que la d ’A ragó h i e st av a en f ront a d a t ra di c i on a lm ent . Al mateix temps, per raons geogràfiques i econòmiques, els interessos de la corona de Castella es dirigien cap a l’oceà Atlàntic i el resultat lòg i c v an s e r e l s v i a t ge s d e C o l om a Am è r i c a , mentre que els ulls de la corona d ’A ragó es dirigien cap al mar Mediterrani . Isabel i Ferran coincidien en l’objectiu de dominar el Mediterrani occidental i frenar l’expansió de l’ Imperi turc otomà . D’entre les accions relacionades amb aquest es pret ensions, cal assenyal ar el s int ent s de c ontro l ar el mar de s de l’estret de Gibraltar fins a Tunísia i la inter venció a Itàlia . J. Edwards, «L’Espanya dels Reis Catòlics», a John Lynch, Història d’ Espanya Vol . 10 (Adaptació) 42. La rendició de Granada, obra de Francisco Pradilla, pintor del segle xix. Isabel de Castella, (A) Ferran d ’Aragó (B) i el rei nassarita de Granada, Boabdil. (C ) A B C K I T D ’ E I N E S 285 284 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 2 2 Defineix aquests termes: Masia Consell d ’Aragó Audiència Població criolla Casa de Contractació Encomienda Diputació del General 3 Compara la rebel·lió de les Comunitats i la de les Germanies: causes, integrants i resultat. 4 Dibuixa un mapa esquemàtic d ’Amèrica. Acoloreix els virregnats espanyols del segle xvi i escriu-ne els noms. Escriu el nom de les ciutats principals de l’època. Explica el mapa a la companya o el company. 5 Explica les diferències que hi ha entre els territoris que va dominar Carles I i els que va dominar el seu fill Felip II. 6 Escriu la data de cada esdeveniment i ordena’ls cronològicament. Després, dibuixa una línia del temps i situa’ls-hi. Fes servir colors diferents per als regnats a què corresponen aquests fets: Creació del Consell d ’Aragó Incorporació de Portugal a la monarquia hispànica Rebel·lió de les Comunitats Lleis d ’Índies Derrota de l’Armada Invencible Abdicació de Carles V Revolta dels Països Baixos Batalla de Mühlberg Creació del Consell d ’Índies A P L I C O E L Q U E H E A P R È S M ’ O R G A N I T Z O L E S I D E E S 1 Resumeix les idees. Copia i completa l’esquema a la llibreta. E M P O S O A P R O V A 7 Observeu i analitzeu la imatge i el gràfic. Després, reflexioneu sobre el descens de la població indígena a Amèrica. 5 0 10 15 20 25 30 En milions 1519 1523 1548 1568 1580 1595 1605 274321_11_p22_h01_poblacion_indigena ES0000000166465 274321_11_p22_h01_poblacion_indigena_MOD_ES001_2680212.pdf 1 24/2/23 15:45 Què mostra la imatge del còdex? Com creus que va arribar a Amèrica aquesta malaltia, que era mortal en l’època? Fixa’t en el gràfic i descriu l’evolució de la població indígena al Virregnat de Nova Espanya (Mèxic). Quants milions hi havia el 1519? I el 1605? Per què penses que va descendir tan dràsticament la població indígena americana? Hi va haver una sola causa o n’hi van intervenir diverses? Argumenta-ho. 9 Observa la pintura i respon. Com vesteix el personatge? A quin grup social devia pertànyer aquesta jove? Defineix en una paraula, una idea i una frase la impressió que et provoca aquesta obra. 10 Explica el paper de la dona a l’Espanya de l’edat moderna. A quin grup social pertanyien les dones que van destacar? 11 Consulta un atles i cerca en un mapa d ’Amèrica ciutats que tinguin el mateix nom que ciutats espanyoles actuals. Ordena-les en una taula indicant el país americà i la comunitat autònoma on es troben. 12 A DEBAT. Quins efectes va tenir la conquesta d’Amèrica a les colònies? I a Espanya? Considereu que van ser efectes negatius o positius? Argumenteu-ho amb exemples. 7 V A L O R O E L Q U E H E A P R È S Què sabies sobre l’Imperi espanyol i l’Amèrica colonial abans de començar aquesta unitat? Què n’has après? Escriu cinc idees fonamentals de la unitat. Quins temes t’han resultat més interessants? Creus que els conceptes clau estan ben triats? N’afegiries o en trauries algun? Justifica la resposta. 8 PREGUNTES MOTIVADORES Planteja les preguntes següents a la teva parella. – Si fossis Carles V, com explicaries per què vas abdicar i vas dividir l’Imperi? – Quins consells donaries a Felip II per evitar les fallides del seu regnat? – Si fossis una persona indígena de l’Amèrica espanyola, què li preguntaries a un crioll? I a un conqueridor espanyol? I a una altra persona indígena com tu? Govern de l ’ Imper i Economi a Soc i etat Imper i espanyo l Po l í t i ca imper i a l ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Probl emes exter i ors i conf l i ctes Carles I Felip II Política religiosa: ... Política centralitzadora: ... ... ... Noblesa 29. Retrat d’una jove dama, obra de Sofonisba Anguissola. Recorda que al Diari d ’aprenentatge trobaràs recursos per estudiar els continguts d ’aquesta unitat. 315 314 6
RkJQdWJsaXNoZXIy