PASSA A L’ACCIÓ: AFRONTA UN REPTE 5 PRACTICA LES TEVES DESTRESES: LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 4 Catalunya N S E O ARAGÓ ANDORRA COMUNITAT VALENCIANA F R A N Ç A Emb. de Mequinenza m a r M e d i t e r r a n i Mapa densitat població per municipis_Catalunya Amposta Tremp Bal aguer Mon tblanc Tàrrega Banyo les Móra d'Ebre Valls Barcelona Ol ot el Vendrel l Calafell Sitges Sant Pere de Ribes Berga el Pon t de Suert Vic la Bisbal d'Empordà Pui gcerdà Viella les Borges Blanques Reus Vilafranca del Penedès Cervera Ripoll Vilanova i la Geltrú Falset Sabadell Figueres Sant Boi de Llobregat Viladecans Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Cugat del Vallès Rubí l’Hospitalet de Llobregat el Prat de Llobregat Castelldefels Badalona Santa Coloma de Gramenet Cerdanyola del Vallès Mollet del Vallès Gandesa Santa Co loma de Farners Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Blanes Pineda de Mar Palafrugell Salt Girona la Seu d 'Urgell Grano llers So lsona Igualada Esparreguera Olesa de Montserrat Sort Lleida Tarragona Salou Vila-seca Cambrils Manresa Moià Mataró Tortosa Terrassa Mol leru ssa Barcelona Gavà Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts Sant Joan Despí Molins de Rei Martorell Sant Andreu de la Barca Esplugues de Llobregat el Masnou Premià de Mar Montcada i Reixac Ripollet Barberà del Vallès Ciutats més poblades (en habitants) Capital de comarca amb menys de 20.000 Entre 20.000 i 50.000 Entre 50.000 i 100.000 Entre 100.000 i 300.000 Més de 1,5 milions Densitat per municipis (en hab./km2) De 120 a 80 De 2.000 a 500 Més de 2.000 De 500 a 120 De 80 a 20 Menys de 20 0 13 quilòmetres esca la ES0000000004066 509964_p52_CatPob_MOD_ES001_1690486.pdf 1 30/6/22 12:42 E n % 0 - 4 5 - 9 10 - 14 15 - 19 20 - 24 25 - 29 30 - 34 35 - 39 40 - 44 45 - 49 50 - 54 55 - 59 60 - 64 65 - 69 70 - 74 75 - 79 + de 80 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 P o b l a c i ó ma s c u l i n a P o b l a c i ó f eme n i n a FON T: I d e s c a t . Piràmide de població ES0000000004066 509964_p53_Cataluna_Infraestructuras_MOD_ES001_1690487.pdf 1 12/7/22 9:46 Densitat de població APRENDO A ESTUDIAR Una infografia et proporcionarà una síntesi visual de cada paisatge. Selecciona els elements més representatius d’un paisatge, com ara per on s’estén, com són les temperatures i les precipitacions, o quina vegetació hi creix. Sigues creatiu i inventa’t icones o dibuixos senzills per representar cada element. Organitza els dibuixos i relaciona’ls entre si. Afegeix-hi textos breus que t’ajudin a repassar les idees fonamentals. Per exemple: TA U L A Pots resumir la informació en una taula extensa o fer taules parcials amb informació més detallada, i comparar-les després. APRENC A ESTUDIAR 5 I N FO G R A F I A És un seguit de dibuixos, gràfics i textos breus que resumeixen un tema perquè sigui més fàcil d’entendre. És molt útil per sintetitzar un contingut, recordar-ne els elements fonamentals i repassar-lo. Una taula comparativa t’ajudarà a sintetitzar les diferències entre paisatges. Repassa els trets que defineixen cada tipus de paisatge i pensa quins elements en destacaràs: clima, localització, poblament, vegetació, etc. Pots triar un dels models de taula que et mostrem i personalitzar-lo. M O D E L A Localització Clima Vegetació Poblament P A I S A T G E S C À L I D S Equatorial … … … … Tropical … … … … Desèrtic … … … … T E M P E R A T S Oceànic … … … … Mediterrani … … … … Continental … … … … F R E D S Alta muntanya … … … … Polar … … … … PAISATGES CÀLIDS Selva Sabana Desert On es localitza? … … … Com influeix el clima en la vegetació? … … … És un paisatge molt transformat o poc? Per què? … … … Sempre altes, sense diferència entre estacions ni entre el dia i la nit. Vegetació densa i sempre verda. Escalonada segons l’altura Paisatge poc poblat. Rius cabalosos i regulars. Molt abundants (més de 2.000 mm anuals) i regulars tot l’any. LA SELVA equador M O D E L B 29 28 5 P U N T D E PA R T I DA 1. Penseu entre tot el grup classe a quin espai del centre podeu organitzar l’exposició. Això us ajudarà a decidir alguns aspectes. Per exemple: Com organitzareu l ’ordre de l a v i s i ta? S ’hi poden insta l · l ar pane l l s o car te l l s de gran format? Quantes persones caben en aquest espa i ? Establ i reu torns de v i s i ta? On se s i tuarà e l començament de l ’expos i c i ó? 2. Comenteu i valoreu en quina data fareu l’exposició. La podríeu utilitzar per commemorar un dia especial, com ara el Dia de la Ciència i la Tecnologia. 3. Penseu un títol atractiu per a l’exposició. La difusió d ’instruments relacionats amb la navegació, així com l’aplicació de millores i noves tècniques en la construcció naval, van constituir un dels motors dels viatges per mar. Aquests viatges ens van llegar un coneixement més exacte de la forma i les dimensions del planeta. Us convidem a donar a conèixer a la resta d ’alumnes del centre els avenços tecnològics que van fer possibles les exploracions. D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 4. Poseu en marxa una pluja d ’idees per decidir quins instruments, objectes o tècniques voleu donar a conèixer. Vaixells: naus, caravel·les, galions, etc. Mapes elaborats a l’època. Instruments per navegar. Millores aplicades als vaixells. 5. Busqueu informació i elaboreu fitxes o panells explicatius. 6. Organitzeu la informació en seccions. 7. Busqueu fotografies sobre el que voleu mostrar o feu dibuixos explicatius. També us podeu animar a fabricar maquetes senzilles. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 8. Munteu l’exposició entre tot el grup. Distribuïu les tasques perquè el treball sigui àgil. 9. Feu publicitat de l’exposició. Feu servir diferents mecanismes per arribar a tot l’alumnat i la comunitat educativa: Elaboreu cartells i col·loqueu-los a diferents llocs del centre. Escriviu una nota informativa a la pàgina web del centre. Passeu per altres classes per explicar el projecte. 10. Animeu-vos a fer de guies de l’exposició. R E P T E Organitzar una exposició sobre avenços tecnològics en l’edat moderna PA S S O A L’AC C I Ó 261 PUNT DE PARTIDA 1. Abans de començar, coneixeu alguns dels personatges que van envoltar Felip II i Guillem d ’Orange. Esbrineu qui van ser i decidiu quins també participaran en l’entrevista. Per exemple: D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 2. Decidiu qui representarà a cada personatge. Esbrineu dades biogràfiques que us ajudin a comprendre la manera d ’actuar de cadascun. Per exemple: Guillem d ’Orange va ser nomenat stadhouder. Què significava aquest càrrec? Qui el va designar per exercir-lo? Quina relació hi havia entre Guillem d ’Orange i Felip II? Es coneixien bé? 3. Informeu-vos. Suposeu que l’entrevista se celebra el 1566. Investigueu què va ser i què va significar el pacte de Breda d ’aquest any. Quines conseqüències se’n van derivar? Com descriuríeu la situació dels territoris dels Països Baixos en aquesta època? 4. Elaboreu un guió. Quins objectius tenien Felip II i Guillem d ’Orange, respectivament? Quines peticions farà cadascun? En què basaran els seus arguments? Hi intervindran altres personatges històrics? Quins? Per què? 5. Assageu abans de representar el diàleg a classe. Recordeu que l’objectiu és evitar la guerra i arribar a un acord conjunt pacífic. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 6. Representeu l’entrevista a l’aula. Podeu ambientar l’escena amb detalls que recreïn aquell temps. 7. Un cop feta, reflexioneu i plantegeu hipòtesis. Què hauria passat si s’hagués plantejat una solució pacífica al problema dels Països Baixos? 7 Què hauria passat si Felip II i Guillem d ’Orange haguessin arribat a un acord en comptes d ’enfrontar-se en una guerra? Pensar sobre aquesta hipòtesi pot ajudar a comprendre els fets històrics que van produir-se després. Per això, us proposem que simuleu, sense oblidar el rigor històric, una entrevista o conversa entre aquests dos personatges sobre la situació, les preocupacions, els interessos i el futur de les Províncies Unides. R E P T E Recrear una entrevista entre dos personatges històrics Cardenal Granvelle Recordeu que les guerres de totes les èpoques, tant passades com presents, només provoquen por, sofriment, mort i destrucció. Mantenir la pau és fonamental per assolir un món tan just com sigui possible per a totes les persones que hi habiten. Per això cal intentar resoldre tota mena de conflictes mitjançant el diàleg, i evitar la violència. Comte d ’Horn Maria d ’Àustria Fernando Álvarez de Toledo, duc d ’Alba Comte d ’Egmont Margarida de Parma 32. Guillem d ’Orange. PA S S O A L’AC C I Ó 319 Estableix connexions amb la teva vida, els teus interessos, el que t’envolta. Troba el vincle entre el que has après i el món al qual pertanys a LA GEOGRAFIA O LA HISTÒRIA EN LA MEVA VIDA. Pensa críticament. Observa el món a través dels teus ulls. En la secció FAIG SERVIR INFORMACIÓ RESPONSABLEMENT trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar fake news i mites. Obre la ment. Analitza i contrasta diferents punts de vista i realitats que contribuiran a fer que comprenguis la diversitat del món on vius a COMPRENC PERSPECTIVES. No t’aturis. Actua. PASSA A L’ACCIÓ, afronta el REPTE proposat i contribueix a construir altres mons més sostenibles, més equitatius, més justos. En cada etapa d ’aquest itinerari comptes amb el suport de... Un DIARI D’APRENENTATGE que conté una síntesi dels sabers essencials i proposa tècniques per aprendre’ls i consolidar-los. Un ATLES DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA que t’ajudarà a comprendre millor l’espai que t’envolta. L’origen dels sistemes parlamentaris La Declaració de Drets del 1689 va assentar les bases del parlamentarisme a Anglaterra en establir, entre altres coses, que el Parlament havia de ser convocat sovint, que s’ hi havia de respectar la llibertat d’expressió i que les persones havien de rebre un tracte judicial just. 11 Analitza i investiga. Recorda les circumstàncies històriques que van desembocar en la redacció de la Declaració de Drets del 1689. Analitza el text de la declaració. En quins aspectes limita el poder reial? Quins poders atorga al Parlament? Repassa els fonaments de les monarquies absolutes. En què es diferencien del nou tipus de monarquia establerta en aquesta declaració? 12 Imagineu que heu d ’aprovar o rebutjar aquesta declaració del 1689. Dividiu la classe en dos grups, un de partidaris d ’aprovar la Declaració i un altre que s’hi oposa. Cada grup elaborarà arguments en defensa o en contra. Debateu durant un temps fixat. Voteu l’aprovació o el rebuig d ’aquesta declaració. Compteu els vots i exposeu-ne el resultat de manera oral. Per fer més realista l’activitat, busqueu informació i vestiu-vos a la moda del segle xvii. 13 FAIG CONNEXIONS. Investigueu i responeu. Busqueu a la pàgina web del Congrés dels Diputats la Constitució espanyola del 1978. – Consulteu-ne el títol II i indiqueu quins poders té la corona. – Llegiu-ne el títol II i indiqueu els poders de les Corts. Compareu la Constitució del 1978 amb la Declaració de Drets. Quina vinculació veieu entre l’esperit de tots dos documents? 14 A DEBAT Per què la Declaració de Drets del 1689 es considera tan important? Per què es diu que aquesta declaració va assentar les bases de les actuals monarquies parlamentàries? Justifiqueu la resposta amb exemples. Investigueu. Fins a quin segle no hi va haver monarquies parlamentàries de manera habitual als països europeus? Com es va aconseguir implantar-les? Per què era tan important que les monarquies fossin parlamentàries? 1. Que el pretès poder de suspendre les l lei s [...] en virtut de l ’autoritat reial i sense el consentiment del Parlament és il·legal . [...] 4. Que tot cobrament d’impostos en benef ici de la corona , o per al seu ús [. . .] sense consentiment del Parlament [...] és il·legal . 5. Que és un dret dels súbdits presentar peticions al rei , i és i l·legal tota presó o processament del s peticionaris. 6. Que el reclutament o mant eniment d’un exèrcit, dins de les fronteres del regne en temps de pau , sense l ’autorització del Parlament, són contraris a la llei . [...] 8 . Q u e l e s el e c c ions d el s membre s d el Parl ament han de ser lliures. 9. Que les llibertats d’expressió, discussió i actuació al Parl ament no poden ser jutjades ni investigades per cap altre tribunal que el Parlament. Declaració de Drets, 1689 (Adaptació) 46. Parlament britànic al començament del segle xviii. L A H I S T Ò R I A E N L A M E V A V I D A 346 8 Una caricatura és un dibuix en què la imatge d’un personatge es deforma, en general amb l’objectiu de criticar algun aspecte que hi està relacionat. Els dibuixos satírics més antics trobats fins avui dia pertanyen a l ’antiguitat. Ara bé, el desenvolupament més gran de la caricatura va tenir lloc a partir del segle xvi, època de la qual es conser ven caricatures de personatges identificables. A continuació et proposem que analitzis una caricatura de Lluís XIV feta en el segle xix per William Makepeace Thackeray, un escriptor, periodista i il·lustrador britànic que va il·lustrar algunes de les seves obres amb dibuixos satírics. Analitzo una caricatura de Lluís XIV 15 Analitza la caricatura. Què hi veus? Esbrina’n l’autoria. Qui és el personatge representat? Què és la primera figura a l’esquerra del dibuix? Qui és el personatge central? I el de la dreta del dibuix? Són la mateixa persona? En què es diferencien? Aquesta caricatura es va fer a partir del retrat de Lluís XIV pintat per Jacint Rigau-Ros, conegut com Hyacinthe Rigaud, el 1701. Busca aquesta obra i descriu-la. – Quins elements destaquen el poder del rei en el retrat de Rigaud? Descriu-los. – Esbrina quants anys tenia Lluís XIV quan es va pintar aquest retrat. Concorda amb la imatge que es transmet del rei en la pintura? – Quin creus que era l’objectiu d ’aquesta pintura? 16 Interpreta la caricatura. Compara el retrat de Rigaud amb la caricatura. Què significa aquesta caricatura? Quin objectiu devia tenir? Compara la teva opinió amb la de la resta del grup. Et sembla que una caricatura és una bona font d ’informació històrica? Per què? Hi va haver realment una revolució científica en el segle xvii? 17 INVESTIGA Esbrina quins van ser els avenços científics i tècnics més importants fets en el segle xvii. Explica en què van consistir i en quins camps van tenir lloc. Investiga i explica els efectes que van tenir en la vida quotidiana de les persones. Posa’n exemples. 18 CONTRASTA Compara les fonts que has fet servir amb les de la resta de la classe. Les consideres fonts fiables? Per què? 19 EMET UN JUDICI Què significa el terme revolució? Creus que es pot aplicar als avenços científics i tècnics del segle xvii? Raona la resposta. Com respondríeu a la pregunta inicial d ’aquesta secció? Justifiqueu-ho. O F AL S ? CERT 48. Microscopi del segle XVII. Aquest invent va permetre estudiar els capil·lars sanguinis, per exemple. 47. Què fa rei a un rei?, obra de William Makepeace Thackeray. F A I G S E R V I R I N F O R M A C I Ó R E S P O N S A B L E M E N T P E N S O C R Í T I C A M E N T 347 Dedicar -se professionalment a la pintura o a l’escultura és una cosa normal avui dia , però no ho era tant en l’època barroca . Les pintores solien ser filles, germanes o esposes de pintors, que aprenien l’ofici i sovint l’exercien als tallers familiars, tot i que sense cap reconeixement ni retribució. Les dones que es dedicaven a la pintura no rebien la mateixa formació que els homes; per exemple, no podien assistir com a alumnes a les classes de nu, cosa que els dificultava l ’aprenentatge de l ’anatomia . A més, no se les creia capacitades per fer obres complexes, com ara escenes religioses o mitològiques, i s’ havien de dedicar al retrat, la pintura de f lors o les natures mortes. Per aquestes raons, rebien menys retribució per les obres que els homes i , per això disposaven de pitjors materials per treballar. Encara ho tenien més difícil les escultores, ja que es considerava que aquesta activitat requeria un esforç físic que no posseïa una dona , i que no era una tasca pròpia del sexe femení . Malgrat això, en el barroc van destacar pintores com Artemisia Gentileschi , Judith Leyster, Clara Peeters, Elisabetta Sirani , Mar y Beale o Rachel Ruysch , (49) i escultores com Luisa Roldán . Ser dona i artista en el barroc i en l’actualitat 20 Analitza. Quines dificultats havien d ’afrontar les dones que volien treballar com a pintores o escultores en l’època barroca? Tria dues pintores i una escultora de les esmentades en aquesta pàgina i busca’n informació. – On i quan es van iniciar en la professió. – Explica com van desenvolupar la seva carrera professional. – Indica quin tipus d ’obres van pintar més sovint. Observa els autoretrats d ’aquesta pàgina. Explica quins recursos han fet servir les pintores per demostrar que són persones acomodades i cultes, que es dediquen professionalment a la pintura. 21 Investiga. Quan les artistes morien, moltes de les seves obres s’atribuïen a artistes homes de l’època, fins i tot encara que algunes duien la signatura de les autores. Per què creus que passava, això? A més de tenir talent, què has de fer avui dia per dedicar-te a la pintura o a l’escultura? Poden fer-ho en igualtat de condicions homes i dones? 22 POSA’T AL SEU LLOC. Respon. Com et sentiries si per ser dona no et deixessin exercir la professió que has triat? Creus que això continua passant en l’actualitat en algun lloc del món? Debateu-ho. A B 49. Autoretrat d’Artemisia Gentileschi com a al·legoria de la pintura. (A) Autoretrat de Mary Beale. (B) Autoretrat de Judith Leyster. (C ) Autoretrat d’Elisabetta Sirani com a al·legoria de la pintura. (D) C D C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S 348 D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 3. Comenteu el curtmetratge per grups. Quina situació presenta? Quin era l’objectiu de les persones que arriben al poble indígena? Era un objectiu bo? Es corresponia amb les necessitats d ’aquest poble? Com van reaccionar els indígenes davant les propostes que els van fer? Valoreu l’impacte que va tenir aquesta iniciativa en l’economia, el progrés social i el medi ambient del poblat. Penseu que van aconseguir l’objectiu desitjable? 4. Prepareu l’exposició per al debat de la taula rodona i trieu una persona de l’equip perquè us representi. 10 Participar en una taula rodona sobre l’ajuda al desenvolupament P U N T D E PA R T I DA 1. Mireu a YouTube el curtmetratge animat «Allá vamos, otra vez», de 2’26’’ de durada. Està produït per Survival International, una organització que lluita pels drets dels pobles indígenes a tot el món. 2. Dividiu la classe en grups. Amb arguments sòlids, uns defensaran el projecte de les persones que arriben al poblat per impulsar-ne el creixement econòmic i el desenvolupament, mentre que uns altres ho qüestionaran en un debat que portarà per títol: «És eficaç, un projecte imposat?». P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 5. Organitzeu la taula rodona. Establiu els torns de paraula i la durada de cadascuna de les intervencions dels representants dels equips. Aquests representants només parlaran quan els arribi el torn, i no han d ’interrompre l’exposició dels companys i les companyes de la taula. 6. Després de donar per conclosa la taula rodona, extraieu-ne conclusions personals i poseu-les per escrit. R E P T E 26. Indígenes de l’Amazònia. Els pobles indígenes són un dels col·lectius que pateixen més la discriminació i la pobresa al món. El 15 % de la població més pobra és indígena. Per fer prevaldre les seves cultures i donar a conèixer la situació i les necessitats dels 476 milions d ’indígenes que viuen repartits entre noranta països, les Nacions Unides van declarar el 9 d ’agost el Dia Internacional dels Pobles Indígenes. Moltes organitzacions duen a terme projectes de desenvolupament amb la finalitat de millorar l’economia i el benestar d ’aquests pobles, però no sempre tenen l’impacte social (o canvi generat) que s’esperava. Quin pot ser-ne el motiu? Us proposem organitzar una taula rodona sobre l’ajuda al desenvolupament. Una taula rodona és una reunió de persones molt informades sobre un tema que s’ajunten per exposar les seves opinions, normalment diferents. PA S S O A L’AC C I Ó 219 13 931375_p13_localizacion_europa Principales cumbres Principales ríos Lagos 2.500 m 2.000 m 1.500 m 1.000 m 400 m 200 m 0 m 931375_p14_15_leyenda_europa_ sico Europa: polític FEDERACIÓ DE RÚSSIA O C E À G L A C I AL À R T I C m a r M e d i t e r r a n i m a r d e l N o r d m a r N e g r e m a r C a s p i ma r B à l t i c A T L À N T I C O C E À F. DE RÚSSIA Berna REPÚBLICA TXECA P orto Sevi lla Valènci a Barcelona Marsella Lió Liverpool Glasgow Rotterdam Hamburg Colònia Frankfurt Mun ic Milà Nàpo ls Istanbul Odessa Vol gograd San Petersburg A B C D E F G H I J K L M 2 2 D E F G H I J K 5 4 3 5 4 3 Andorra la Vella La Valleta Roma Ankara Lisboa San Marino Atenes Ljublj ana Sarajevo Bakú Londres Skopj e Bel grad Luxemburg Sofi a Berl ín Mad rid Tall inn Brati sl ava Minsk Tbi lis i Brussel·les Moscou Tirana Bucarest Mònaco Vaduz Budape st Nicòsia Varsòvia Copenhaguen Osl o Viena Dublí n Parí s Víln ius Erevan Podgori ca Zagreb Estocolm Praga Amsterdam Hèlsi nki Pristina Kíiv Reykj avík Chisi nau Riga ALBÀNIA ESTÒNIA MOLDÀV IA ALEMANYA MONTENEGRO ANDORRA FINLÀNDIA ARMÈNIA** FRANÇA NORUEGA GEÒRGIA** PAÏSOS BAIXOS AZERBA IDJAN** GRÈCIA POLÒN IA BIELORÚSSIA HONGRIA PORTUGAL BÒSNIA I HERCEGOVINA IRLANDA REGNE UNIT BULGÀRIA ISLÀNDIA BÈLGICA ITÀLIA ROMANIA XIPRE KOSOVO* SAN MARINO CIUTAT DEL VATICÀ LETÒNIA SÈRBIA CROÀCIA LIECHTENSTEIN SUÈCIA DINAMARCA LITUÀNIA SUÏSSA ESLOVÀQU IA LUXEMBURG TURQUIA** ESLOVÈNIA MACEDÒNIA DEL NORD UCRAÏNA ESPANYA MALTA MÒNACO ÀUSTRIA 40 º 30 º 20 º 10 º 0º 10 º 20 º 30 º 40 º 50 º 60 º 70 º 70 º 60 º 50 º 40 º 30 º 20 º 10 º 0º 10 º 20 º 40 º 50 º 40 º 30 º me ri d ià de Gr ee nw ic h ce rc le po lar à r ti c 50 º 40 º 191920_ p14_ 15_ europa_ politico N S E O 0 160 qu iòmet res escal a 191920_p14_15_europa_politico_final_MOD.pdf 1 11/3/22 17:26 191920_p12_13_leyenda_europa_politico Ciutats principals Limit d'estat * No reconegut com a estat independent per tots els països. ** La UE i altres organismes internacionals inclouen Turquia, Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan com a països europeus, mentre que altres organitzacions (com ara l'ONU) els consideren països asiàtics. Capital d'estat 931375_p13_localizacion_europa FON T: E u r o s t a t . 2 0 2 0 . 1 2 1 0 8 6 4 2 0 - 2 1 9 6 0 1 9 6 5 E n ‰ 1 9 7 0 1 9 7 5 1 9 8 0 1 9 8 5 1 9 9 0 1 9 9 5 2 0 0 0 2 0 0 5 2 0 1 0 2 0 1 5 2 0 1 9 C r e i x eme n t r e a l B a l a n ç m i g ra t o r i C r e i x eme n t n a t u ra l 933943_02_p069_h01_evol_saldo_veget_saldo_migrat ES0000000119471 ES0000000095078 933943_02_p069_h01_evol_saldo_veget_saldo_migrat_MOD_ES001_2531457_ES001_2556168.pdf 1 30/6/22 16:30 933943_02_p65_mundi_migraciones O C E À A T L À N T I C O C E À Í N D I C O C E À P A C Í F I C O C E À P A C Í F I C 0 1.400 quilòmetres escala FONT: ONU. 2021. ES0000000095078 933943_02_p65_mundi_migraciones_MOD_ES001_2531444.pdf 1 15/3/22 18:04 Un creixement demogràfic a dues velocitats Als països més desenvolupats, el creixement és feble (0,2 %), a causa, sobretot, de la caiguda de la fecunditat. Els països menys desenvolupats estan en plena fase de transició demogràfica. Tenen un creixement alt (entre l’1,3 % i el 2,3 %), i també ho és la taxa de fecunditat. Les societats envelleixen Una societat envelleix quan la proporció de població de gent gran augmenta enfront de la proporció de població jove, a causa d ’un descens de la natalitat i d ’un augment de l’esperança de vida. L’envelliment demogràfic és un dels factors que dificulta garantir en un futur pròxim l’estat del benestar. Les migracions Les migracions són els desplaçaments que fa la població des d ’un lloc d ’origen fins a un altre de destinació, per motius que no són de lleure, i q e comporten un canvi de residència. S’originen per causes econòmiques; socials i familiars; polítiques i religioses, i per catàstrofes naturals. Tenen efectes demogràfics, econòmics, culturals i socials. Els fluxos migratoris actuals Europa. Una mica més de la meitat dels migrants internacionals procedeixen d ’un altre país europeu. Àsia. És emissor de migrants. Més de la meitat dels migrants es dirigeixen a un altre país del mateix continent. Amèrica. Els Estats Units i el Canadà són receptors de migrants, i Iberoamèrica és emissora de migrants. Àfrica. Les migracions internacionals són molt importants. Oceania. Austràlia i Nova Zelanda són les destinacions principals de la migració. Les migracions internacionals: població estrangera per país. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S 1 La població de la Unió Europea El 20 % de la població té 65 anys o més, i l’edat mitjana és de 43 anys. Aquest envelliment demogràfic té dues causes: Unes taxes baixes de natalitat (9,3 ) i de fecunditat (1,5 naixements per dona). Una esperança de vida elevada: 81 anys de mitjana. L’evolució de la població En el segle xix i fins al 1970, la població va experimentar un fort creixement demogràfic. Aquest creixement es va alentir al final del segle xix, i des del 2012 el creixement natural és negatiu. El balanç migratori positiu permet el creixement demogràfic. Actualment, a la UE viuen uns 448 milions de persones. Els problemes demogràfics d ’Espanya Un creixement natural negatiu. La població creix per la immigració. Un país envellit. L’esperança mitjana de vida (83 anys) és una de les més altes del món. Els buits demogràfics. Bona part de l’interior peninsular, sobretot les zones rurals, s’ha anat «buidant». La població de Catalunya L’any 2021 va arribar als 7.739.758 habitants. La natalitat és baixa. L’esperança de vida és alta. El creixement de la població s’explica per la immigració. La població es concentra majoritàriament a les poblacions de la costa i del prelitoral. Hi ha un despoblament progressiu de les comarques de l’interior i de muntanya («Catalunya buidada»). T I N G U E S E N CO M P T E Consulta també al llibre el mapa dels principals fluxos migratoris entre dos països o regions. Evolució del creixement natural i el balanç migratori a la UE. CO N C E P T E S FO N A M E N TA L S balanç migratori Catalunya «buidada» creixement natural creixement real densitat de població envelliment demogràfic Espanya «buidada» migracions taxa bruta de mortalitat taxa bruta de natalitat taxa de fecunditat Menys del 5 Del 5 al 10 Del 10 al 15 933943_02_p65_leyenda_mundi_migraciones Del 15 al 20 Més del 20 Població estrangera (en %) ES0000000095078 933943_02_p65_leyenda_mundi_migraciones_MOD_ES001_2514688.pdf 1 15/3/22 18:07 Pr i nc i pa l s pa ï sos de sor t i da Pr i nc i pa l s pa ï sos d ' aco l l i da Mèx i c ( 11 mi l i ons ) Í nd i a ( 18 mi l i ons ) F . de Rús s i a ( 11 mi l i ons ) X i na ( 10 mi l i ons ) S í r i a ( 8 mi l i ons ) EUA ( 51 mi l i ons ) A l emanya ( 16 mi l i ons ) Ar àb i a Saud i t a ( 13 mi l i ons ) F . de Rús s i a ( 12 mi l i ons ) Regne Un i t ( 9 mi l i ons ) 933943_02_p065_h02_pobl_inmig_inter ES0000000095078 933943_02_p065_h02_pobl_inmig_inter_MOD_ES001_2531445.pdf 1 15/3/22 17:59 T I N G U E S E N CO M P T E Consulta el gràfic de l’evolució del creixement natural i del balanç migratori a Espanya. D O C U M E N T C L A U D O C U M E N T C L A U 11 10 7
RkJQdWJsaXNoZXIy