2 Model geoquímic Podem establir un altre tipus de capes a l’interior terrestre, segons l’estat físic de les roques i el seu comportament mecànic quan les ones sísmiques les travessen . Litosfera. Capa més externa i rígida . Inclou tota l’escorça continental i oceànica i el mantell superior rígid . Mantell sublitosfèric o astenosfera. Part del mantell amb una temperatura pròxima al punt de fusió, però està en estat sòlid , encara que molt plàstic. Arriba fins als 670 km. Mantell inferior o mesosfera. És una capa de roques que també estan en estat sòlid , encara que més rígida que la part superior del mantell . Nucli extern. És l’única capa de l’interior terrestre que està fosa . Arriba fins als 5.150 km de profunditat. Nucli intern. Està en estat sòlid , encara que amb una composició semblant a l’extern . Model geodinàmic Segons les diferències en la composició de les roques, en l’estructura interna de la Terra es distingeixen tres capes concèntriques. Escorça. És la capa exterior de la Terra , rígida i freda . Se’n distingeixen dos tipus: - E scorça continental . Formada per tot tipus de roques, entre les quals predomina el granit. Entre 35 i 70 km de profunditat, depenent de les zones. - E scorça oceànica. Formada fonamentalment per basalts. No supera els 10 km de profunditat. Mantell . Capa intermèdia formada per roques denses, fonamentalment peridotites. Arriba fins als 2.900 km de profunditat. Nucli . Constituït principalment per ferro i una quantitat menor de níquel. Abasta des dels 2.900 km de profunditat fins al centre de la Terra . Escorça oceànica Nucli Escorça continental Lehmann Litosfera continental Mantell mantell superior rígid Litosfera oceànica Nucli extern Nucli intern Mantell sublitosfèric o astenosfera Mantell inferior o mesosfera Gutenberg Mohorovicic 43
RkJQdWJsaXNoZXIy