2 La teoria de la deriva continental L’expansió del fons oceànic La va proposar Alfred Wegener el 1915. Encara que la idea que les masses continentals havien estat unides formant un supercontinent ja s’ havia plantejat, Wegener va ser el primer a aportar-ne proves científiques, i va anomenar aquest supercontinent Pangea. Proves geològiques i geogràfiques La similitud de les línies de costa , sobretot entre Àfrica i Amèrica del Sud , permetia proposar que encaixaven com a part d’un supercontinent. Proves paleontològiques La distribució de la fauna i la f lora fòssils, de característiques idèntiques i de la mateixa edat, en continents diferents només es podia explicar si aquests havien estat units prèviament. Proves paleoclimàtiques Les formacions rocoses de la mateixa edat generades en les mateixes condicions climàtiques però situades actualment en continents separats, només es podien explicar pel fet que s’ havien produït en un mateix continent, com ara les empremtes deixades per una antiga glaciació. Gràcies a avenços tecnològics com ara el sonar, a partir del 1950 es va obtenir més informació sobre els fons oceànics, la qual cosa va permetre al geòleg Harr y Hess proposar, el 1962, la teoria de l’extensió del fons oceànic. Es van descobrir serralades submarines, les dorsals oceàniques, que presenten una activitat volcànica i sísmica contínua . S’ hi origina nova litosfera . El magnetisme romanent La lava que surt a través de les dorsals té cristalls de magnetita que s’orienten segons el camp magnètic de la Terra quan la lava es refreda . El magnetisme queda «imprès» en les roques, fet que es coneix com a magnetisme romanent. El camp magnètic de la Terra canvia cada diversos centenars de milers d’anys. Per això l’orientació dels cristalls de magnetita canvia . A banda i banda de la dorsal , es va descobrir que les roques que s’ havien format simultàniament tenien la mateixa polaritat magnètica i formen vetes paral·leles i simètriques a banda i banda d ’aquesta . Els moviments horitzontals Lystrosaurus Cynognatus Glossopteris Mesosaurus Roques amb polaritat magnètica com l’actual Roques amb polaritat magnètica inversa 45
RkJQdWJsaXNoZXIy