6 Aprendre és un camí de llarg recorregut que durarà tota la teva vida. La fita és sempre poder-lo recórrer CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat aquest itinerari per a tu: Les dones i la ciència La Martina va aprendre el curs passat que al cos humà hi tenim molts tipus de cèl·lules, com ara les neurones. Santiago Ramón y Cajal va ser el descobridor del funcionament d ’aquestes cèl·lules. Ha trobat per Internet que Cajal va treballar amb un grup de científiques que es coneix com «les dones científiques de Cajal». Una d’elles, Manuela Serra, va ser pionera en neurologia, però no va estudiar medicina perquè la seva mare s’ hi va negar, atès que, seguint els costums de l’època, s’ havia de casar quan arribés el moment. A classe han parlat d ’aquest tema i de la injustícia que van patir les dones que es volien dedicar a la ciència en temps passats. I han decidit fer una exposició sobre les dones i la ciència al llarg de la història. R E P T E La cèl·lula 5 Fer una exposició sobre dones científiques 104 Creus que els éssers vius i la matèria inerta estan formats per les mateixes substàncies? Explica-ho. Quina diferència hi ha entre un ésser unicel·lular i un altre de pluricel·lular? Cita’n dos exemples de cada. INTERPRETO LA IMATGE Copia la imatge de la dreta i completa-la amb els següents nivells d ’organització dels éssers vius ordenats de menys a més complexitat: teixit – àtom – cèl·lula – organisme – aparells i sistemes – teixits – orgànuls – molècules. Quin és el primer nivell amb vida independent? Els bacteris són organismes unicel·lulars. A quin regne pertanyen? Recorda i descriu com es reprodueixen. Creus que totes les cèl·lules d ’un organisme pluricel·lular són idèntiques? Raona la resposta. Recordes els tipus de cèl·lules que hi ha? INTERPRETO LA IMATGE . Observa la imatge de l’esquerra i classifica els éssers vius segons que tinguin cèl·lules eucariotes animals o vegetals. Descriu les diferències que recordis entre aquests dos tipus de cèl·lules. A PUNT PER COMENÇAR. . . 1 La química de la vida 2 La teoria cel·lular 3 L’estructura i els tipus de cèl·lules 4 Les cèl·lules procariotes 5 Les cèl·lules eucariotes 6 Els tipus de cèl·lules eucariotes Amb aquest repte cont r ibui ràs a . . . Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i les nenes a tot el món . [Fita 5.1] Assegurar la participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d 'oportunitats de lideratge a tots els nivells decisoris en la vida política , econòmica i pública . [Fita 5.5] Des del principi del segle passat, fins als nostres dies, hi ha hagut canvis importants per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en el camp de la ciència . Creieu que en l ’actualitat existeix una igualtat plena? Amb el treball que fareu ho podreu esbrinar i exposar -ho per a la resta de l ’a lumnat del centre. Fins i tot hi podeu convidar familiars i amics de fora l’escola . F E S M E M Ò R I A 105 Cèl·lules animals Tenen formes molt variades, segons el teixit on es trobin , encara que tendeixen a ser esfèriques. Poden mesurar entre 10 i 30 μm. 6. Els tipus de cèl·lules eucariotes Les cèl·lules eucariotes poden ser animals o vegetals. Es diferencien per les estructures i els orgànuls característics de cada tipus i per la forma i la mida. 19 Enumera les estructures i els orgànuls de les cèl·lules eucariotes animal i vegetal, i assenyala els que són comuns i els que són específics de cadascuna. 20 «Per permetre la supervivència de la cèl·lula, els seus orgànuls i estructures han d ’interactuar i cooperar.» Per parelles, redacteu un breu informe que expliqui aquesta afirmació. Fixeu-vos, per exemple, en la relació que hi ha entre els ribosomes i el reticle endoplasmàtic. 21 INTERPRETO LA IMATGE. Observa el dibuix que il·lustra la teoria endosimbiòtica. Què serien en origen els cloroplasts i els mitocondris? 22 Quina és la diferència fonamental entre el microscopi electrònic i el microscopi òptic? Podem observar cèl·lules vives al microscopi electrònic? Explica per què. 23 Busca informació sobre Lynn Margulis i explica en què consisteix la teoria de l’endosimbiosi. Analitza el significat d ’aquest text que va escriure Margulys: «Tots som comunitats de microbis. Cada planta i cada animal de la Terra és producte de la simbiosi». R E P T E Membrana Citoplasma Citoesquelet Ribosomes Mitocondri Vacúol Lisosomes RER REL Aparell de Golgi Nucli Centríols. Dues estructures cilíndriques buides, formades per filaments proteics i disposades perpendicularment. Es localitzen al centrosoma. Participen en l’organització del citoesquelet, en la mobilitat i en la divisió cel·lular. Cilis i f lagels. Estructures cilíndriques similars al centríol , envoltades de membrana , que presenten algunes cèl·lules. Els cilis són abundants i curts. Els f lagels són escassos i llargs. Permeten el moviment de la cèl·lula en medis f luids. 112 Cèl·lules vegetals Acostumen a tenir una forma prismàtica per la seva paret. Tendeixen a ser més grosses que les animals ( fins a 100 μm), però depèn molt del tipus cel·lular. 5 Com van sorgir les cèl·lules eucariotes Lynn Marguli s va publicar, el 1967, l a t eori a de l ’endosimbiosi. Aquesta teoria defensa que l’organització molt més complexa de la cèl·lula eucariota fa pensar que va aparèixer posteriorment a la procariota . Així , el s seus orgànuls deriven de cèl·lules procariotes que van ser fagocitades per unes altres, i es va establir una simbiosi entre elles a l’interior cel·lular. Membrana Citoplasma Citoesquelet Ribosomes Mitocondri Lisosomes RER REL Aparell de Golgi Nucli Paret cel·lular. Embolcall extern que envolta la membrana plasmàtica . La funció principal és donar suport i rigidesa a aquestes cèl·lules. Està composta principalment per cel·lulosa . Cloroplasts. Amb doble membrana , acumulen un pigment, la clorofil·la , que els permet fer la fotosíntesi . A dins també hi ha ribosomes i petites molècules de DNA. Vacúol gran i únic. Compartiment tancat i envoltat de membrana simple que conté f luids, normalment aigua. Membrana plasmàtica Cèl·lula procariota ancestral La membrana plasmàtica fa plecs Apareixen el nucli i els sistemes de membranes S’ hi incorpora un bacteri que utilitza oxigen per viure S’ hi incorpora un bacteri fotosintètic Sorgeix la cèl·lula eucariota vegetal Sorgeix la cèl·lula eucariota animal Reticle endoplasmàtic DNA Nucli Bacteri Bacteri Mitocondris Cloroplasts 113 5 Els nivells d’organització L a m a t è r i a v i v a s’o rg a n i t z a e n g r a u s successius de complexitat. Partícules subatòmiques i àtoms. Elements químics que en els éssers vius reben el nom de bioelements. Molècules i macromolècules. En els éssers vius s’anomenen biomolècules. Orgànuls. Agrupacions de macromolècules amb funcions específiques en la vida cel·lular. Alguns són característics d’un tipus cel·lular. Cèl·lules. Mínima estructura de vida independent. Són molt petites, fan entre 0,5 i 20 micres de diàmetre. La micra (μm) és un milió de vegades més petita que el metre. Però hi ha excepcions, com ara el rovell dels ous dels ocells o dels rèptils, que són cèl·lules molt grosses. Una única cèl·lula pot constituir un ésser viu complet; és el cas dels organismes unicel·lulars. Si les cèl·lules es presenten en agrupacions amb més o amb menys organització parlem d’organismes pluricel·lulars. En els organismes pluricel·lulars, si les cèl·lules tenen un mateix origen i fan una mateixa funció, s’anomenen teixits. Aquests, al seu torn , s’agrupen en òrgans, que en conjunt formen aparells o sistemes. L’associació final d ’aquests origina un ésser viu capaç de fer totes les funcions vitals, que anomenem organisme. Neurona Teixit ner viós Bacteri unicel·lular Cer vell Sistema ner viós Organisme Carboni Glucosa Mitocondri Ribosoma 107 LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE. EL REPTE 1 UN ODS I LES SEVES FITES 2 LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 3 Esprem-te el cervell per recordar el que saps. Fes memòria dels teus coneixements adquirits en altres cursos, en altres unitats o en les teves pròpies experiències. Contribueix, amb la realització del repte, a complir una o diverses fites d ’un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Utilitza els continguts del teu llibre per trobar les respostes. Busca informació contrastada a Internet, en altres llibres, en les persones del teu entorn... Organitza-la i extreu les teves conclusions per resoldre les qüestions que se’t plantegen. Pensa críticament. Debat sobre la veracitat d ’aquests continguts. En la secció CERT O FALS? trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar les notícies falses i els mites. Reflexiona sobre un aspecte de la vida quotidiana, posant-te en el lloc dels personatges que el presenten. Accepta el repte que se’t proposa a partir de la situació d ’aprenentatge. Investiga, pensa i respon les qüestions que t’ajudaran a anar resolent el repte i les competències específiques. Analitza imatges de microscòpia electrònica La mida dels orgànuls de les cèl·lules és tan petita que no es poden veure amb el microscopi òptic, per això fins a la dècada de 1950, quan es va inventar el microscopi electrònic, no es van arribar a conèixer bé. En aquests microscopis la llum se substitueix per un feix d ’electrons, i les lents, per camps magnètics. D’aquesta manera es poden aconseguir fins a un milió d ’augments. Les imatges es formen en blanc i negre, però es poden acolorir. No permeten observar material viu, però es poden observar imatges de superfícies en tres dimensions i de talls en dues dimensions, en les quals es visualitzen les estructures internes. 26 Observa les fotografies i digues quines estan fetes amb un microscopi òptic i quines, amb un microscopi electrònic. 27 Relaciona cada fotografia amb el terme corresponent: Centríols Teixit de cèl·lules vegetals Mitocondri Reticle endoplasmàtic rugós Cloroplast Bacteris Teixit de cèl·lules animals Vacúol Cèl·lules sanguínies vistes amb microscopi electrònic. Imatge acolorida. Conclusions A B C D E F G H 115 5 El plat saludable Encara que la dieta s’ ha d’adaptar a les característiques de cada individu , hi ha unes recomanacions generals que ens ajuden a preparar àpats saludables i equilibrats. El Plat de Har vard és una eina senzilla que ser veix com a guia per preparar aquests plats. Aquest plat representa el tipus i la proporció del s diferents aliments que hem de tenir en compte en cada àpat. O F A L S C E R T ? Les dietes miraculoses El control del pes és una qüestió que cada vegada interessa a més persones. Tot sovint rebem dels mitjans de comunicació missatges que animen suposadament a perdre pes per millorar la nostra salut. La cultura de l’aprimament ha contribuït a l’augment de les anomenades dietes miraculoses. Els defensors d’aquestes dietes et prometen que no passaràs gana i t’ofereixen eliminar les toxines, millorar l’estat de salut i perdre pes molt ràpidament. Per contra , e sp eci ali st e s en nutr i ció veu en en aqu e st e s di et e s una cerca de benef ici s econòmics i un peri l l per a l a salut , per diverses causes, com ara la pèrdua de massa muscular i la formació de substàncies nocives. Busqueu informació sobre algunes de les dietes miraculoses (Dunkan, hipocalòrica, dissociativa, excloent...), i feu un debat a la classe sobre la conveniència o no de seguir-les i si és bo o no perdre molt de pes en poc temps. Cuina amb olis vegetals com el d’oliva i redueix el consum de mantega. Més d’una quarta part del teu plat ha d’estar formada per verdures i hortalisses. Com més varietat en triïs, més saludable serà el teu plat. Les fruites s’ han de prendre senceres i no espremudes. Si beus sucs, no en prenguis més d’un got petit al dia. Pren fruites de tots els colors perquè aporten nutrients diferents. Beu principalment aigua i evita els refrescos. Pren llet o iogurts sense sucres afegits. Menja pa, arrossos, cereals i pastes integrals, perquè són més beneficiosos. Tria proteïnes vegetals com les dels llegums i la fruita seca, que són molt saludables. Tria les proteïnes animals d’aviram, peix i ous. Limita les carns vermelles, com ara vedella, porc i xai , i evita les processades, com ara les botifarres i els embotits. Fes almenys una hora d’activitat física diària. VERDURES I HORTALISSES FRUITES PROTEÏNA SALUDABLE CEREALS INTEGRALS Basat en el Plat Saludable de Harvard. 65 3 ELS SABERS BÀSICS 4 Experimenta i duu a terme pràctiques senzilles. Resol aquests procediments aplicant tot el que has après. Aprèn els sabers bàsics a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: fotografies, dibuixos, infografies... Itinerari didàctic
RkJQdWJsaXNoZXIy