7 28 TA U L A . Copia i completa aquesta taula sobre els compostos químics orgànics dels éssers vius: Compost Característiques … Funció energètica i estructural. Formats de… Lípids … … … … … 29 E S Q U E M A . Copia i completa aquest esquema sobre l’organització de la matèria viva: … … … … … Àtom Organisme 30 R E S U M . Explica els quatre postulats de la teoria cel·lular: a) Unitat morfològica. b) Unitat fisiològica. c) Unitat d ’origen. d) Unitat genètica. 31 D I B U I X . Indica el nom de les estructures assenyalades i resol les qüestions. a) Descriu quin tipus de cèl·lula representa. b) Indica quines estructures són comunes a tots els tipus cel·lulars. 32 D I B U I X . Escriu el nom dels elements assenyalats. a) Quin tipus cel·lular representa? b) Indica quin dels components assenyalats és exclusiu d ’aquest tipus cel·lular. 33 M A PA C O N C E P T U A L . Copia i completa. Orgànuls exclusius … … Orgànuls exclusius tenen que són … Estructures i orgànuls comuns Vegetals … poden ser que tenen que són Les cèl·lules eucariotes 34 V O C A B U L A R I . Defineix els elements següents i explica la funció que fan: Mitocondris Ribosomes Cloroplasts Centrosoma Reticle endoplasmàtic llis i rugós Lisosomes Aparell de Golgi 35 R E S U M . Fes un resum de la teoria endosimbiòtica. 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 o r g a n i t z o e l q u e h e a p r’ e s 116 5 36 Quin element químic diferencia, per la seva proporció i per les cadenes que forma, la matèria inerta de la matèria viva? 37 Quins són els elements químics més abundants de l’escorça terrestre? Es poden anomenar bioelements? Per què? 38 Relaciona cada monòmer amb la macromolècula de la qual forma part. Aminoàcid Glúcids Nucleòtid Lípids Àcid gras Proteïnes Monosacàrid Àcids nucleics 39 Ordena de menys a més complexitat els conceptes següents, i indica a quin nivell d ’organització dels éssers vius correspon cadascun: carboni – ésser humà – sang – cor – glòbul vermell – sistema circulatori – aigua. Hi falta algun nivell, en la llista anterior? Digues quin i defineix-lo. 40 B I O L O G I A I M AT E M ÀT I Q U E S . La mida cel·lular s’expressa en una unitat de mesura que és la micra (mm), equivalent a 10-6 m. Imagina que poguéssim aïllar una sola cèl·lula que tingués un diàmetre de 10 mm. Quina en seria la mida, expressada en centímetres? 41 B I O L O G I A I H I S T Ò R I A . Investiga què significa l’expressió llatina «Omnis cellula ex cellula». Qui va referir aquestes paraules i respecte a què? Representa en un eix cronològic els científics que van participar en el desenvolupament de la teoria cel·lular juntament amb els avenços en microscòpia que la van fer possible. Fes una recerca sobre cadascuna d ’aquestes persones i elabora un treball amb la informació que recullis, on assenyalis els seus descobriments i el que cadascú va aportar a la teoria cel·lular. Reflexiona, a més a més, sobre el fet que aquesta teoria es va establir abans de la invenció del microscopi electrònic i respon aquesta pregunta: per a què ha estat útil aquest avenç tecnològic en la biologia? 42 Fins al final del segle xix es pensava que el teixit nerviós era una espècie de xarxa. Aquesta teoria reticular s’oposava a la teoria cel·lular de la resta de teixits. No obstant això, Santiago Ramón y Cajal va generalitzar la teoria cel·lular per a tot tipus de cèl·lules, incloses les del sistema nerviós. Busca informació sobre aquest científic i escriu una breu biografia sobre els seus descobriments i les persones que el van ajudar amb els seus treballs. 43 Explica quins són els tres elements bàsics que tenen totes les cèl·lules, independentment del tipus que siguin. 44 Quina és la principal diferència entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes? Investiga sobre l’etimologia d ’aquestes dues paraules. 45 Quin tipus cel·lular s’observa en la imatge següent? Com es diuen aquests éssers vius? Descriu les tres característiques que defineixen aquest tipus de cèl·lules. 46 Defineix aquests conceptes: Citoplasma Citosol Citoesquelet c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s 117 47 Quina és la funció principal dels ribosomes? En quins tipus cel·lulars els trobem? 48 Analitza la notícia següent: Descobrei xen el bact eri més gran conegut f ins ara Per norma general , els bacteris acostumen a ser tan petits que necessitem un microscopi per veure’ ls, però el bacteri recentment descrit a la revista Science és molt més gran del que mai hem obser vat. Té una única cèl·lula filiforme, però tan grossa que és visible a simple vista : creix fins a 2 centímetres i és 5.000 vegades més grossa que la de molts altres microbis. Aquest bacteri gegant podria ser la baula perduda entre els organismes unicel·lulars i les cèl·lules que componen els humans. Ha estat batejat com a Thiomargarita magnifica per un equip internacional d’investigadors [...] [...] Té una estranya peculiaritat que el distingeix de la majoria dels bacteris: porta tot el material genètic dins d’una bossa membranosa (mentre que la majoria dels altres bacteris deixen el DNA surant). Per aquest motiu els científics afirmen que es pot classificar en algun lloc entre un organisme procariota (cèl·lules simples, sense un nucli ben definit i el material genètic del qual es reparteix per tot el seu interior) i un eucariota (cèl·lules bastant més complexes i compartimentades, amb un nucli envoltat per una membrana que guarda el DNA i orgànuls que fan diferents funcions, com ara els arbres i els éssers humans). I és que aquesta característica no només distingeix el bacteri descobert recentment d ’a ltres bacteris, sinó que també el distingeix d ’a ltres procariotes, un grup d’organismes amb estructures cel·lulars molt petites i simples. [...] Aquest descobriment és tot un desafiament, ja que suggereix que les dues branques principals de la vida no són tan diferents, al cap i a la fi , i que el bacteri T. magnifica podria ser la baula perduda que explica com va evolucionar la vida complexa a partir dels organismes unicel·lulars més primitius, fa més de 1.000 milions d ’anys. Muy interesante, 28/02/2022 a) Cerca més informació sobre aquest bacteri i completa la notícia amb més dades, com ara on i quan es va descobrir i qui ha participat en l’estudi. b) Resumeix quines són les característiques d ’aquest bacteri tan singular que el fan tan diferent de la resta de procariotes. 49 Les imatges representen dos tipus diferents de teixits. a) Indica a quin tipus cel·lular correspon cadascuna. b) Explica les raons que et fan classificar-les d ’aquesta manera. 50 Identifica i explica la funció dels orgànuls cel·lulars següents. N’hi ha cap que sigui exclusiu d ’algun tipus de cèl·lula? A A C B D B c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s 118 Les dones i la ciència A l’hora de fer les biografies, ressalteu els principals avenços i descobriments en què han intervingut aquestes dones. Expliqueu alguns fets importants de la seva carrera, si van tenir o no dificultats, el càrrec que van ocupar o que ocupen. La imatge és molt important. Hi podeu posar grans fotografies, o frases impactants relacionades amb les dones i la ciència. Prepareu el recorregut: Ordeneu les científiques cronològicament i ressalteu les que han intervingut en avenços relacionats amb la cèl·lula. Procureu que l’ordre de la visita quedi ben clar. Podeu numerar cada parada, fins i tot marcar amb fletxes el recorregut. Acabeu l’exposició redactant, entre tota la classe, un informe amb les vostres conclusions. També podeu fer una breu explicació sobre la situació de les dones actualment a l’hora de fer estudis científics i de dedicar-se a la ciència. Investigueu si en l’actualitat existeix igualtat d ’oportunitats amb els homes i si es dona en tots els països de la mateixa manera. Podeu repartir una enquesta entre les persones que visitin l’exposició, que reculli la seva opinió sobre la igualtat de gènere en la ciència en el moment actual. 5 R E P T E 51 Quina relació hi ha entre el citoesquelet i el centrosoma? 52 En un tub d ’assaig s’ha aïllat un orgànul cel·lular; si s’hi afegeix aigua, s’observa que es desprèn oxigen. De quin orgànul es deu tractar? Quin procés té lloc en el tub? Raona la resposta. 53 Les plantes fan la fotosíntesi perquè les seves cèl·lules tenen cloroplasts, però, també tenen mitocondris? Quina és la funció dels mitocondris? Les plantes també respiren? 54 Totes les cèl·lules eucariotes vegetals presenten un gran vacúol al citoplasma. Investiga si existeixen vacúols també a les cèl·lules animals i explica les diferències d ’aquest orgànul entre els dos tipus cel·lulars. 55 Classifica les oracions següent en certes o falses i explica per què. En el cas que siguin falses, escriu-les correctament: a) Tots els orgànuls de les cèl·lules tenen una membrana doble. b) Les cèl·lules vegetals presenten centrosomes. c) El reticle és un conjunt de túbuls sense connexió entre si. d) Totes les cèl·lules tenen cilis i flagels la funció dels quals és que la cèl·lula es desplaci. 56 Quin és el compost químic més abundant de la paret de les cèl·lules vegetals? És el mateix que el que forma la paret dels bacteris? Busca informació sobre el nom i la composició d ’aquest últim compost. 57 Observa el dibuix i assenyala el nom de totes les estructures que hi apareixen. Explica la relació entre aquestes estructures i les funcions que realitzen, i raona per què representa un exemple d ’organització i cooperació entre components cel·lulars. 58 Investiga sobre què és l’apoptosi cel·lular o mort programada. Redacta un breu informe sobre el que hagis descobert. No t’oblidis de citar les fonts que consultis. A S S O L I T ! 119 D’àcids nucleics (RNA missatger) BioNTech, Pfizer i Moderna Aquestes vacunes contenen part de les «instruccions» del virus que causa la COVID-19. Això permet a les cèl·lules mateix de l’organisme produir una proteïna que és específica del virus. De vectors vírics AstraZeneca, Oxford i Janssen, Johnson & Johnson Aquestes vacunes utilitzen un virus diferent i inofensiu per vehicular les «instruccions» del virus causant de la COVID-19. Això permet a les cèl·lules mateix de l’organisme produir la proteïna específica del virus de la COVID-19. Com s’han desenvolupat tan ràpidament les vacunes contra la COVID-19? ✓ Algunes vacunes contra la COVID-19 es van de- senvolupar uti litzant mètodes idèntics al s que s’ han fet ser vir per a altres vacunes. Això significa qu e e s podran ut i litzar l e s e str ucture s exi st ents per fabri car vacun es contra l a COVID-19 en grans quantitats. ✓ Algunes vacunes contra la COVID-19 s’ han elab o ra t u t i l i t z a n t m è t o d e s n o u s qu e e n p o d e n au gment ar el v o lum i a c c el erar l a v elo c it at d e p r o d u c c i ó , e n c o m p a r a c i ó a m b a l t r e s t i p u s de vacunes. ✓ El s cientí f ics van poder accelerar algunes par ts d el pro c é s c ombinant di ferent s fase s d ’assajo s clínics o realitzant alguns estudis alhora . L’Agència Europea de Medicaments va començar a examinar les dades resultants fins i tot abans que les empreses li’n sol·licitessin l’autorització. ✓ S ’ h a n e f e c tu a t i nv e r s i o n s e n o r m e s p e r p o s a r ràpidament a punt vacunes contra la COVID-19. ✓ Les empreses estan augmentant la capacitat per produir ràpidament milions de dosis de vacunes autoritzades contra la COVID-19. Comissió Europea Fabr icac ió «exprés» de vacunes cont ra l a pandèmi a de l a COVID-19 > Explica què passa quan el sistema immunitari d ’una persona vacunada reconeix en el seu cos una proteïna que és específica d ’un virus. > Escriu un text breu sobre la importància que ha tingut el desenvolupament tan ràpid de vacunes contra aquesta pandèmia. Vacunes aprovades per la Comissió Europea De 10 anys a 1 : vacunes s egu res en un temps rè cord . 4 Luis Enjuanes, Isabel Sola i Sonia Zúñiga al Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC (CNB-CSIC). «Les vacunes [que ja estan disponibles] són molt positives perquè proporcionen protecció, però no són perfectes; són susceptibles de millores. Per això cal continuar investigant i innovant i millorant [noves vacunes]». P re c u r s o ra d e l e s du e s p r i m e re s v a c u n e s a u t o r i t z a d e s c o n t r a e l S AR S - C o V- 2 i f a - b r i c a d e s a mb l a n o v a t e c n o l o g i a d ’ RNA mi ssatger, que han demostrat ser segures i eficaces. El 1984 va fer el primer gran pas en sintetitzar l ’ RNA mi ssatger, però a l ’ hora d’aplicar -lo s’ hav i en d e sa lv a r do s pro b l em e s imp or t ant s : una forta reacció inf lamatòria i una producció escassa de proteïna per part de les cèl·lules immunitàries. Van haver de passar molts anys de feina constant, entrega , fortalesa i grans esforços perquè Karikó i Weissman (col·laborador seu) aconseguissin , a Filadèlfia , liderar un important equip d’investigadors que va solucionar aquests problemes en obtenir un RNA modificat (2005) i embolcallat en nanopartícules lipídiques (2014) que en facilitaven l’entrada a les cèl·lules i que, posteriorment, s’utilitzarien en el desenvolupament de les vacunes. Associació Espanyola de Vacunologia Kat al i n Ka r i kó 1955. Szolnok (Hongria) Doctora en Bioquímica > Investiga i descriu com és la vacuna de l’equip de Luis Enjuanes. Les vacunes del CSIC El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) treballa en tres prototips de vacuna . Mariano Esteban i Juan García Arriaza (CNB-CSIC). «Hi ha d’ haver diverses vacunes contra la COVID-19. No hi haurà una vacuna guanyadora —la guanyadora és la societat—, sinó una seqüència de diverses que s’aniran incorporant a poc a poc com a fàrmacs contra el SARS-CoV-2». Vicente Larraga, del Centre de Recerques Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC). «La cursa per aconseguir la vacuna és de resistència , no de velocitat». > Busca informació sobre Katalin Karikó. Descriu com va ser la seva vida acadèmica i professional fins que va aconseguir l’aprovació de les seves recerques. La ma re de l a vacuna cont ra l a COV I D -19 : tot hom pen s ava que e ra una boge r i a . E l Pa í s E l 2020 es van aprova r les dues pr ime res vacunes cont ra el SARS - CoV-2 obt i ngudes amb l a nova te cnol og i a de l’ RNA mi s s atge r. 5 LES ACTIVITATS FINALS 5 DIFON EL TEU REPTE 6 Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs en l’apartat ORGANITZO I COMPROVO EL QUE HE APRÈS. Pensa críticament. Analitza una notícia i respon les preguntes que potenciaran la reflexió i visibilitzaran el teu pensament. Estableix connexions entre la biologia i la geologia i altres branques del saber. T’ajudaran a comprendre la diversitat del món on vius. No t’aturis. Conclou el repte i comunica el que has aconseguit a les persones que t’envolten; comparteix els resultats amb el teu entorn proper. Així contribuiràs a construir un món millor per a tothom. En cada etapa d ’aquest itinerari, disposes del suport de: Un QUADERN D’AVENÇOS CIENTÍFICS, que t’ajudarà a comprendre la importància de la ciència en la nostra societat.
RkJQdWJsaXNoZXIy