2.1. Enzims i proteïnes que formen part de la replicació DNA-polimerases Són enzims que, utilitzant les cadenes parentals senzilles com a motlle, afegeixen nucleòtids complementaris a l’extrem 3’ per formar les cadenes noves. Cada nucleòtid s’incorpora aparellant-se amb la base corresponent a la cadena motlle: A amb T, G amb C i viceversa . Els nucleòtids precursors arriben en forma de desoxiribonucleòtids trifosfat: dATP, dTTP, dGTP i dCTP. La reacció és exergònica , que dona estabilitat a la formació de la nova cadena . Complex que manté oberta la forqueta La replicació comença en l’origen de replicació. Es tracta d’una seqüència de nucleòtids que és reconeguda per unes proteïnes que s’uneixen a la cadena , trenquen alguns ponts d’hidrogen i obren el que s’anomena una bombolla de replicació. Cada bombolla està formada per dues forquetes a les quals s’acobla un complex enzimàtic que manté les cadenes obertes. DNA-ligasa Les DNA-pol imerases només sintet itzen cadenes en d i recció 5’ → 3’. Ten int en compte que les cadenes de DNA són ant ipa ra l·leles , les DNA-pol imerases es mouen sobre les cadenes pa re en d i recció 3’ → 5’. Per a i xò, una de les cadenes se sintet itza de manera cont ínua , la cadena l íder, i l’a ltra se sintet itza en pet its f ra gments d iscont inus , els f ra gments d’Okaza k i. És la cadena reta rdada . La DNAl igasa unei x aquests f ra gments per forma r una cadena cont inua . Primasa Les DNA-polimerases no poden iniciar per si soles una cadena , necessiten l’ajuda d’altres enzims. La primasa sintetitza petits fragments d’RNA en direcció 5’ → 3’ i els hibrida amb les cadenes senzilles de DNA. Aquests fragments són els encebadors o primers, que ofereixen un extrem 3’ lliure a partir del qual les DNApolimerases poden afegir nucleòtids i continuar la síntesi . Nucleòtid que s’incorpora (dTTP) Nova cadena Cadena motlle DNApolimerasa 5’ 5’ 5’ 5’ 3’ 3’ OH OH OH OH OH 3’ 3’ Pirofosfat Origen de replicació Forqueta de replicació 5’ 3’ 3’ 5’ Cadena líder Cadena retardada DNA-ligasa Fragments d’Okazaki 3’ 3’ 5’ 5’ Els nucleòtids s’afegeixen sempre a l’extrem 3’ de la cadena de síntesi , el que significa que la cadena creix en direcció 5’ → 3’. SSB. Proteïnes que s’uneixen a les cadenes senzilles de DNA per estabilitzar -les. Helicasa. Trenca els ponts d’hidrogen entre les bases i obre la doble cadena a la forqueta de replicació. Topoisomerases. Un exemple n’és la girasa, que talla , desenrotlla i enganxa les cadenes de DNA eliminant-hi tensions. 2. La replicació del DNA 158
RkJQdWJsaXNoZXIy