Una altra diferència és que el DNA dels procariotes té gens policistrònics, és a dir, gens que es transcriuen en un únic RNAm i que generen diverses proteïnes. No obstant això, el DNA dels eucariotes és monocistrònic, cada cadena codifica una única proteïna. Final de la traducció 7 6.2. Traducció als eucariotes Encara que els dos processos són semblants hi ha certes diferències: L’RNAm processat passa al citoplasma on té lloc la traducció als eucariotes. És un procés independent de la transcripció. 12 L’antibiòtic tetraciclina bloqueja el centre A del ribosoma bacterià. L’estreptomicina, un altre antibiòtic, provoca una lectura incorrecta del codi. Quin efecte produeix cadascun d’aquests antibiòtics? 13 Quin efecte tindria sobre la síntesi d’una proteïna de 100 aminoàcids un canvi al triplet 25 de CAA a UAA? A C T I V I T A T S FR Codó de terminació Proteïna 3’ 3’ 3’ 5’ 5’ 5’ La cadena polipeptídica queda lliure. Es desmunta l’assemblatge RNAm-ribosoma , les subunitats del qual , separades, queden disponibles per a un nou cicle de traducció. L’inici és diferent; primer s’uneixen l’aminoaciltRNA que porta la metionina amb la subunitat petita del ribosoma . Aquest complex reconeix la caputxa 5’ de l’RNAm i s’hi fixa . El complex recorre l’RNAm fins a localitzar el triplet d’inici AUG, per enganxar -s’hi al centre P. Finalment, s’uneix la subunitat gran del ribosoma . L’elongació de la cadena prossegueix fins que el centre A s’ocupa amb un dels codons de terminació (UAA, UAG o UGA). Aquests codons no fixen cap aminoacil-tRNA, sinó unes proteïnes, els factors de terminació (FR). Gen 1 Gen 2 Gen 3 Gen DNA RNAm Proteïnes RNAm policistrònic RNAm monocistrònic Transcripció Traducció CAP 5’ Met 3’ U A A AU G E P A 5’ 3’ AU G Met 167
RkJQdWJsaXNoZXIy