Nucleòtids lliures Nucleòtids lliures 2. La replicació del DNA 7 El missatge genètic està escrit al DNA. Perquè aquest missatge sigui conseqüent ha de complir, almenys, dues funcions: ha d’autoreplicar -se per transmetre’s a la descendència i ha d’expressar -se. Watson i Crick van esbossar el s principi s teòrics sobre la manera com es produïa aquesta replicació del DNA. És la coneguda replicació semiconser vativa. Les cadenes que formen la doble hèlix de DNA són complementàries, per això cadascuna d’elles és el motlle de l’altra. Podrien actuar com a motlles per a altres cadenes. Per fer -ho, haurien de separar -se trencant els ponts d’hidrogen que uneixen les bases complementàries. Cada doble hèlix nova està composta per una cadena original o parental i una de nova síntesi . Totes dues són idèntiques a l’hèlix inicial . Experiment de Meselson i Stahl Matthew Meselson i Franklin Stahl van confirmar el model de replicació semiconser vativa que proposaven Watson i Crick. Van cultivar E. coli durant diverses generacions en un medi amb nucleòtids marcats amb 15N, un isòtop més pesat que el 14N, que és el més abundant a la natura . Van passar aquests bacteris a un medi amb 14N. En van anar extraient el DNA i centrifugant-lo cada 20 minuts. Al minut 0, el DNA mostrava una densitat corresponent a l’isòtop 15N. Als 20 minuts, el DNA mostrava una densitat intermèdia entre el 15N i el 14N. El que suggereix que les hèlixs del DNA són híbrides. DNA 14N DNA 14-15N DNA 15N DNA parental 1.ª replicació 2.ª replicació 3.ª replicació En cadascuna de les cadenes simples s’incorporen nucleòtids complementaris, formant així dues cadenes noves. Cadena parental Cadena de nova síntesi Als 40 minuts apareixien dues bandes, una de densitat intermèdia entre el 15N i el 14N i una altra que corresponia a cadenes lleugeres formades per 14N. Les generacions següents mostraven la banda del 14N cada vegada més gruixuda . 157
RkJQdWJsaXNoZXIy