2. La mesura Moltes de les propietats de la matèria són quantitatives, és a dir, les valorem amb un nombre i una unitat. 2.1. El Sistema Internacional d’unitats (SI) Per mesurar una magnitud , per exemple, la longitud , necessitem una unitat. Obser va aquests dos germans: Emprar diferents unitats fa que sigui difícil comparar valors. Per això, l’or - ganisme internacional Conferència General de Pesos i Mesures ha establert un conjunt d’unitats anomenat Sistema Internacional (SI). Molts països, com Espanya , l’ han adoptat. Per expressar quantitats molt grans o molt petites, l’SI també ha establert múltiples i submúltiples d’aquestes unitats. R E P T E 11 Imagina que has de dissenyar uns envasos. Quines magnituds has de conèixer del material que vols envasar? Com pots saber el valor d’aquestes magnituds? 12 Pots dissenyar un envàs gran que agrupi diversos envasos individuals? Com ho faries? Quins avantatges i desavantatges tenen els envasos grans enfront els petits? Expressem el resultat de la mesura amb un nombre seguit de la unitat utilitzada . L’SI fixa el símbol de les unitats, els múltiples i submúltiples, i estableix normes per a la seva escriptura . El símbol de les unitats s’escriu en minúscula llevat que es refereixi al nom d’una persona : m (metre), J ( joule). El símbol dels múltiples i submúltiples va abans de la unitat: km, cl , etc. Els símbols no porten mai la «s» del plural . Així , per escriure vuit quilòmetres, indiquem 8 km, i no pas 8 kms. Anomenem magnitud qualsevol propietat de la matèria que es pot mesurar, és a dir, que s’expressa amb un nombre i una unitat. Una unitat és una quantitat d’una magnitud que prenem com a referència per mesurar aquesta magnitud . Mesurar una magnitud és comparar -la amb una unitat per veure quantes vegades la conté. Longitud de la pila 5,0 cm magnitud quantitat unitat La seva germana petita la mesura amb passos i obté 6 passos. El germà gran mesura la catifa amb pams: la catifa mesura 14 pams. Quant mesura la catifa? 14
RkJQdWJsaXNoZXIy