Sabers bàs i cs Procediment s c i ent í f i cs Act i tud cr í t i ca 1. El moviment dels cossos celestes. 2. La gravetat: la força que mou els astres. 3. L'univers. 4. Els moviments de translació i rotació. 5. La càrrega elèctrica i la força elèctrica. 6. El magnetisme. 7. Relació entre electricitat i magnetisme. 8. Les forces nuclears. Utilitzar un electroscopi per detectar la càrrega elèctrica. Fer l'experiència d ’Ørsted. Comprovar el funcionament d'un electroimant. Generar corrent elèctric amb un imant. 1. Què és l'energia. 2. Formes en què es presenta l'energia. 3. Propietats de l'energia. 4. Fonts d'energia. 5. Impacte mediambiental de l'energia. 6. L'energia que utilitzem. 7. Estalvi energètic i desenvolupament sostenible. Analitzar per a què s'utilitza l'energia. Analitzar les transformacions d'energia en una central elèctrica solar. Interpretar balances energètiques. Funcionen els panells solars només els dies assolellats d'estiu? Hem d'apagar la calefacció quan sortim de casa o és millor deixar-la a una temperatura constant? 1. La magnitud temperatura. 2. El termòmetre. 3. Què és la calor? 4. Efectes de la calor. Canvi de temperatura. 5. Efectes de la calor. Canvis d'estat. 6. Efectes de la calor. La dilatació. 7. Com es propaga la calor. Identificar objectes «calents» i «freds». Construir un termòmetre de dilatació. Analitzar intercanvis d'energia. Determinar la temperatura d'equilibri. Comprovar com augmenta la temperatura en diferents cossos que reben la mateixa quantitat de calor. Comprovar el canvi d'estat en la mateixa massa de substàncies diferents que reben la mateixa quantitat de calor. Comprovar la conducció de la calor en els metalls. Analitzar com es propaga la calor. Pot cremar el gel? Taula periòdica dels elements 4. La taula periòdica dels elements R E P T E 18 INTERPRETO LA IMATGE. Algunes vegades ens recomanen seguir dietes riques en calci, potassi o ferro i altres vegades, baixes en sodi. a) En quins aliments podem trobar aquests elements químics? b) Busca a la taula periòdica aquests elements i escriu-ne el símbol. Algun d’ells és un metall? Quins? En l ’ actua l itat es conei xen 118 elements qu ímics. Els pots troba r ordenats a la tau la per iòd ica . 6 138,9 57 La Lantani 140,1 58 Ce Ceri 140,9 59 Pr Praseodimi 144,2 60 Nd Neodimi (145) 61 Pm Prometi 150,4 62 Sm Samari 152,0 63 Eu Europi 157,3 64 Gd Gadolini 158,9 65 Tb Terbi 162,5 66 Dy Disprosi 164,9 67 Ho Holmi 167,3 68 Er Erbi 168,9 69 Tm Tuli 173,0 70 Yb Iterbi 175,0 71 Lu Luteci 7 (227) 89 Ac Actini 232,0 90 Th Tori 231,0 91 Pa Protactini 238,0 92 U Urani (237) 93 Np Neptuni (244) 94 Pu Plutoni (243) 95 Am Americi (247) 96 Cm Curi (247) 97 Bk Berkeli (251) 98 Cf Californi (252) 99 Es Einsteini (257) 100 Fm Fermi (258) 101 Md Mendelevi (259) 102 No Nobeli (262) 103 Lr Lawrenci Lantanoides Actinoides GRUP 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 PERÍODE 1 1,008 1 H Hidrogen 4,003 2 He Heli 2 6,94 3 Li Liti 9,012 4 Be Beril·li 10,81 5 B Bor 12,01 6 C Carboni 14,01 7 N Nitrogen 16,00 8 O Oxigen 19,00 9 F Fluor 20,18 10 Ne Neó 3 22,99 11 Na Sodi 24,31 12 Mg Magnesi 26,98 13 Al Alumini 28,09 14 Si Silici 30,97 15 P Fòsfor 32,06 16 S Sofre 35,45 17 Cl Clor 39,95 18 Ar Argó 4 39,10 19 K Potassi 40,08 20 Ca Calci 44,96 21 Sc Escandi 47,87 22 Ti Titani 50,94 23 V Vanadi 52,00 24 Cr Crom 54,94 25 Mn Manganès 55,85 26 Fe Ferro 58,93 27 Co Cobalt 58,69 28 Ni Níquel 63,55 29 Cu Coure 65,38 30 Zn Zinc 69,72 31 Ga Gal·li 72,63 32 Ge Germani 74,92 33 As Arsènic 78,97 34 Se Seleni 79,90 35 Br Brom 83,80 36 Kr Criptó 5 85,47 37 Rb Rubidi 87,62 38 Sr Estronci 88,91 39 Y Itri 91,22 40 Zr Zirconi 92,91 41 Nb Niobi 95,95 42 Mo Molibdè ( 97) 43 Tc Tecneci 101,1 44 Ru Ruteni 102,9 45 Rh Rodi 106,4 46 Pd Pal·ladi 107,9 47 Ag Plata 112,4 48 Cd Cadmi 114,8 49 In Indi 118,7 50 Sn Estany 121,8 51 Sb Antimoni 127,6 52 Te Tel·luri 126,9 53 I Iode 131,3 54 Xe Xenó 6 132,9 55 Cs Cesi 137,3 56 Ba Bari 57-71 Lantanoides 178,5 72 Hf Hafni 180,9 73 Ta Tàntal 183,8 74 W Tungstè 186,2 75 Re Reni 190,2 76 Os Osmi 192,2 77 Ir Iridi 195,1 78 Pt Platí 197,0 79 Au Or 200,6 80 Hg Mercuri 204,4 81 Tl Tal·li 207,2 82 Pb Plom 209,0 83 Bi Bismut (209) 84 Po Poloni (210) 85 At Àstat (222) 86 Rn Radó 7 (223) 87 Fr Franci (226) 88 Ra Radi 89-103 Actinoides (267) 104 Rf Rutherfordi (270) 105 Db Dubni (269) 106 Sg Seaborgi (270) 107 Bh Bohri (269) 108 Hs Hassi (278) 109 Mt Meitneri (281) 110 Ds Darmstadti (281) 111 Rg Roentgeni (286) 112 Cn Copernici (284) 113 Nh Nihoni (285) 114 Fl Flerovi (289) 115 Mc Moscovi (293) 116 Lv Livermori (293) 117 Ts Tennes (294) 118 Og Oganessó Els elements estan disposats en set files anomenades períodes i divuit columnes anomenades grups. Els elements estan ordenats per ordre creixent del seu nombre atòmic, que indica el nombre de protons que tenen els àtoms de cada element. Per exemple, tots els àtoms del primer element de la taula, l’hidrogen (H), tenen 1 protó, mentre que els àtoms de l’últim element, l’oganessó (Og), tenen 118 protons. Per representar cada element químic s’utilitza un símbol format per una o dues lletres. La primera lletra és la inicial del seu nom i s’escriu sempre amb majúscula. H és el símbol de l’hidrogen. Li és el símbol del liti. Per a alguns elements que es coneixen des de l’Antiguitat es fa servir el nom en grec o en llatí. Per exemple, Hg és el símbol del mercuri. El seu nom en llatí és hydrargyrum, que significa «aigua de plata». Si hi ha diversos elements amb la mateixa inicial, el símbol porta una segona lletra que s’escriu amb minúscula. Per exemple, He és el símbol de l’heli, per distingir-lo del H, hidrogen. Nom 40,08 20 Ca Calci Símbol (els elements artificials, com el Tc, es representen amb caràcters blancs) Nombre atòmic 68 3 19 Tot i això, altres elements químics poden ser tòxics per a les persones, com el mercuri, el plom o l’arsènic. Investiga quins aliments els poden contenir i com hi han arribat i prepara un cartell amb tota la informació per penjar a l’aula. 20 Localitza al supermercat productes que continguin elements químics a la seva etiqueta, fes-los fotos i prepara un collage amb elles. El lloc que ocupa un element a la taula periòdica ens permet conèi xer-ne les propietats. Els elements d ’un mateix grup tenen propietats semblants. 6 138,9 57 La Lantani 140,1 58 Ce Ceri 140,9 59 Pr Praseodimi 144,2 60 Nd Neodimi (145) 61 Pm Prometi 150,4 62 Sm Samari 152,0 63 Eu Europi 157,3 64 Gd Gadolini 158,9 65 Tb Terbi 162,5 66 Dy Disprosi 164,9 67 Ho Holmi 167,3 68 Er Erbi 168,9 69 Tm Tuli 173,0 70 Yb Iterbi 175,0 71 Lu Luteci 7 (227) 89 Ac Actini 232,0 90 Th Tori 231,0 91 Pa Protactini 238,0 92 U Urani (237) 93 Np Neptuni (244) 94 Pu Plutoni (243) 95 Am Americi (247) 96 Cm Curi (247) 97 Bk Berkeli (251) 98 Cf Californi (252) 99 Es Einsteini (257) 100 Fm Fermi (258) 101 Md Mendelevi (259) 102 No Nobeli (262) 103 Lr Lawrenci GRUP 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 PERÍODE 1 1,008 1 H Hidrogen 4,003 2 He Heli 2 6,94 3 Li Liti 9,012 4 Be Beril·li 10,81 5 B Bor 12,01 6 C Carboni 14,01 7 N Nitrogen 16,00 8 O Oxigen 19,00 9 F Fluor 20,18 10 Ne Neó 3 22,99 11 Na Sodi 24,31 12 Mg Magnesi 26,98 13 Al Alumini 28,09 14 Si Silici 30,97 15 P Fòsfor 32,06 16 S Sofre 35,45 17 Cl Clor 39,95 18 Ar Argó 4 39,10 19 K Potassi 40,08 20 Ca Calci 44,96 21 Sc Escandi 47,87 22 Ti Titani 50,94 23 V Vanadi 52,00 24 Cr Crom 54,94 25 Mn Manganès 55,85 26 Fe Ferro 58,93 27 Co Cobalt 58,69 28 Ni Níquel 63,55 29 Cu Coure 65,38 30 Zn Zinc 69,72 31 Ga Gal·li 72,63 32 Ge German 74,92 33 As Arsènic 78,97 34 Se Seleni 79,90 35 Br Brom 83,80 36 Kr Criptó 5 85,47 37 Rb Rubidi 87,62 38 Sr Estronci 88,91 39 Y Itri 91,22 40 Zr Zirconi 92,91 41 Nb Niobi 95,95 42 Mo Molibdè ( 97) 43 Tc Tecneci 101,1 44 Ru Ruteni 102,9 45 Rh Rodi 106,4 46 Pd Pal·ladi 107,9 47 Ag Plata 112,4 48 Cd Cadmi 114,8 49 In Indi 118,7 50 Sn Estany 121,8 51 Sb Antimoni 127,6 52 Te Tel·luri 126,9 53 I Iode 131,3 54 Xe Xenó 6 132,9 55 Cs Cesi 137,3 56 Ba Bari 57-71 Lantanoid 178,5 72 Hf Hafni 180,9 73 Ta Tàntal 183,8 74 W Tungstè 186,2 75 Re Reni 190,2 76 Os Osmi 192,2 77 Ir Iridi 195,1 78 Pt Platí 197,0 79 Au Or 200,6 80 Hg Mercuri 204,4 81 Tl Tal·li 207,2 82 Pb Plom 209,0 83 Bi Bismut (209) 84 Po Poloni (210) 85 At Àstat (222) 86 Rn Radó 7 (223) 87 Fr Franci (226) 88 Ra Radi 89-103 Actinoides (267) 104 Rf Rutherfordi (270) 105 Db Dubni (269) 106 Sg Seaborgi (270) 107 Bh Bohri (269) 108 Hs Hassi (278) 109 Mt Meitneri (281) 110 Ds Darmstadti (281) 111 Rg Roentg ni (286) 112 Cn Copernici (284) 113 Nh Nihoni (285) 114 Fl Flerovi (289) 115 Mc Moscovi (293) 116 Lv Livermori (293) 117 Ts Tennes (294) 118 Og Oganessó Tots els gasos nobles es troben al grup 18. Reben el nom de gasos nobles perquè són elements molt estables i els seus àtoms gairebé mai es combinen amb altres, igual que passava amb la noblesa, que no es barrejava amb altres classes socials. A diferència de la resta d’elements de la taula, els metalls es caracteritzen per ser sòlids a temperatura ambient (excepte el mercuri, que es troba en estat líquid) i bons conductors de l’electricitat i de la calor, entre d’altres característiques. Aquests elements pertanyen als períodes 6 i 7 i algunes de les seves propietats són semblants a les dels elements del grup 3. Molts són radioactius. 21 Troba cinc elements que tinguin el símbol format per una sola lletra i escriu-ne a la llibreta el símbol i el nom. 22 Escriu el símbol i el nom de cinc elements que estiguin presents al teu voltant. Són substàncies simples o compostos? Localitza’ls a la taula periòdica. A C T I V I T A T S SEMIMETALLS NO-METALLS METALLS GASOS NOBLES 69 4. La taula periòdica dels elements R E P T E 18 INTERPRETO LA IMATGE. Algunes vegades ens recomanen seguir dietes riques en calci, potassi o ferro i altres vegades, baixes en sodi. a) En quins aliments podem trobar aquests elements químics? b) Busca a la taula periòdica aquests elements i escriu-ne el símbol. Algun d’ells és n m tall? Quins? En l ’ actua l itat es conei xen 118 elements qu ímics. Els pots troba r ordenats a la tau la per iòd ica . 6 138,9 57 La Lantani 140,1 58 Ce Ceri 140,9 59 Pr Praseodimi 144,2 60 Nd Neodimi (145) 61 Pm Prometi 150,4 62 Sm Samari 152,0 63 Eu Europi 157,3 64 Gd Gadolini 158,9 65 Tb Terbi 162,5 66 Dy Disprosi 164,9 67 Ho Holmi 167,3 68 Er Erbi 168,9 69 Tm Tuli 173,0 70 Yb Iterbi 175,0 71 Lu Luteci 7 (227) 89 Ac Actini 232,0 90 Th Tori 231,0 91 Pa Protactini 238,0 92 U Urani (237) 93 Np Neptuni (244) 94 Pu Plutoni (243) 95 Am Americi (247) 96 Cm Curi (247) 97 Bk Berkeli (251) 98 Cf Californi (252) 99 Es Einsteini (257) 100 Fm Fermi (258) 101 Md Mendelevi (259) 102 No Nobeli (262) 103 Lr Lawrenci Lantanoides Actinoides GRUP 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 PERÍODE 1 1,008 1 H Hidrogen 4,003 2 He Heli 2 6,94 3 Li Liti 9,012 4 Be Beril·li 10,81 5 B Bor 12,01 6 C Carboni 14,01 7 N Nitrogen 16,00 8 O Oxigen 19,00 9 F Fluor 20,18 10 Ne Neó 3 22,99 11 Na Sodi 24,31 12 Mg Magnesi 26,98 13 Al Alumini 28,09 14 Si Silici 30,97 15 P Fòsfor 32,06 16 S Sofre 35,45 17 Cl Clor 39,95 18 Ar Argó 4 39,10 19 K Potassi 40,08 20 Ca Calci 44,96 21 Sc Escandi 47,87 22 Ti Titani 50,94 23 V Vanadi 52,00 24 Cr Crom 54,94 25 Mn Manganès 55,85 26 Fe Ferro 58,93 27 Co Cobalt 58,69 28 Ni Níquel 63,55 29 Cu Coure 65,38 30 Zn Zinc 69,72 31 Ga Gal·li 72,63 32 Ge Germani 74,92 33 As Arsènic 78,97 34 Se Seleni 79,90 35 Br Brom 83,80 36 Kr Criptó 5 85,47 37 Rb Rubidi 87,62 38 Sr Estronci 88,91 39 Y Itri 91,22 40 Zr Zirconi 92,91 41 Nb Niobi 95,95 42 Mo Molibdè ( 97) 43 Tc Tecneci 101,1 44 Ru Ruteni 102,9 45 Rh Rodi 106,4 46 Pd Pal·ladi 107,9 47 Ag Plata 112,4 48 Cd Cadmi 114,8 49 In Indi 118,7 50 Sn Estany 121,8 51 Sb Antimoni 127,6 52 Te Tel·luri 126,9 53 I Iode 131,3 54 Xe Xenó 6 132,9 55 Cs Cesi 137,3 56 Ba Bari 57-71 Lantanoides 178,5 72 Hf Hafni 180,9 73 Ta Tàntal 183,8 74 W Tungstè 186,2 75 Re Reni 190,2 76 Os Osmi 192,2 77 Ir Iridi 195,1 78 Pt Platí 197,0 79 Au Or 200,6 80 Hg Mercuri 204,4 81 Tl Tal·li 207,2 82 Pb Plom 209,0 83 Bi Bismut (209) 84 Po Poloni (210) 85 At Àstat (222) 86 Rn Radó 7 (223) 87 Fr Franci (226) 88 Ra Radi 89-103 Actinoides (267) 104 Rf Rutherfordi (270) 105 Db Dubni (269) 106 Sg Seaborgi (270) 107 Bh Bohri (269) 108 Hs Hassi (278) 109 Mt Meitneri (281) 110 Ds Darmstadti (281) 111 Rg Roentgeni (286) 112 Cn Copernici (284) 113 Nh Nihoni (285) 114 Fl Flerovi (289) 115 Mc Moscovi (293) 116 Lv Livermori (293) 117 Ts Tennes (294) 118 Og Oganessó Els elements estan disposats en set files anomenade perío es i divuit columnes grups. Els elements estan ordenats per ordre creixent del seu no bre atòmic, que indica el nombr d protons qu tenen els àtoms de cada element. Per exemple, tots els àtoms del primer element de la taula, l’hidrogen (H), ten n 1 protó, mentre que els àtoms e l’últim el m t, l’oganessó (Og), tenen 118 protons. Per representar cada element químic s’utilitza un símbol format per una o dues lletres. La primera lletra és la inicial del seu nom i s’escriu sempre amb majúscula. H és el símbol de l’hidrogen. Li és el símbol del liti. Per a alguns elements que es coneixen des de l’Antiguitat es fa s rvir el nom en grec o n llatí. Per exemple, Hg és el símbol del mercuri. El seu nom en llatí és hydrargyrum, que significa «aigua de plata». Si hi ha diversos elements amb la mateixa inicial, el símbol po ta una segona lletra que s’escriu amb minúscula. Per exemple, He és el símbol de l’heli, per distingir-lo d l H, hidrogen. Nom 40,08 20 Ca alci Símbol (els elements artificials, com el Tc, es representen amb caràcter blancs) Nombre atòmic 68 3 19 Tot i això, altres elements químics poden ser tòxics per a les persones, com el mercuri, el plom o l’arsènic. Investiga quins aliments els poden contenir i c m hi han arribat i prepara un cartell amb tota la informació per penjar a l’aula. 20 Localitza al supermercat productes que continguin elem nts químics a la seva etiqueta, fes-los fotos i prepar un collage amb elles. El lloc que ocupa un element a la taula periòdica ens permet conèi xer-ne les propietats. Els elements d ’un mateix grup tenen propietats semblants. 6 138,9 57 La Lantani 140,1 58 Ce Ceri 140,9 59 Pr Praseodimi 144,2 60 Nd Neodimi (145) 61 Pm Prometi 150,4 62 Sm Samari 152,0 63 Eu Europi 157,3 64 Gd Gadolini 158,9 65 Tb Terbi 162,5 66 Dy Disprosi 164,9 67 Ho Holmi 167,3 68 Er Erbi 168,9 69 Tm Tuli 173,0 70 Yb Iterbi 175,0 71 Lu Luteci 7 (227) 89 Ac Actini 232,0 90 Th Tori 231,0 91 Pa Protactini 238,0 92 U Urani (237) 93 Np Neptuni (244) 94 Pu Plutoni (243) 95 Am Americi (247) 96 Cm Curi (247) 97 Bk Berkeli (251) 98 Cf Californi (252) 99 Es Einsteini (257) 100 Fm Fermi (258) 101 Md Mendelevi (259) 102 No Nobeli (262) 103 Lr Lawrenci GRUP 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 PERÍODE 1 1,008 1 H Hidrogen 4,003 2 He Heli 2 6,94 3 Li Liti 9,012 4 Be Beril·li 10,81 5 B Bor 12,01 6 C Carboni 14,01 7 N Nitrogen 16,00 8 O Oxigen 19,00 9 F Fluor 20,18 10 Ne Neó 3 22,99 11 Na Sodi 24,31 12 Mg Magnesi 26,98 13 Al Alumini 28,09 14 Si Silici 30,97 15 P Fòsfor 32,06 16 S Sofre 35,45 17 Cl Clor 39,95 18 Ar Argó 4 39,10 19 K Potassi 40,08 20 Ca Calci 44,96 21 Sc Escandi 47,87 22 Ti Titani 50,94 23 V Vanadi 52,00 24 Cr Crom 54,94 25 Mn Manganès 55,85 26 Fe Ferro 58,93 27 Co Cobalt 58,69 28 Ni Níquel 63,55 29 Cu Coure 65,38 30 Zn Zinc 69,72 31 Ga Gal·li 72,63 32 Ge Germani 74,92 33 As Arsènic 78,97 34 Se Seleni 79,90 35 Br Brom 83,80 36 Kr Criptó 5 85,47 37 Rb Rubidi 87,62 38 Sr Estronci 88,91 39 Y Itri 91,22 40 Zr Zirconi 92,91 41 Nb Niobi 95,95 42 Mo Molibdè ( 97) 43 Tc Tecneci 101,1 44 Ru Ruteni 102,9 45 Rh Rodi 106,4 46 Pd Pal·ladi 107,9 47 Ag Plata 112,4 48 Cd Cadmi 114,8 49 In Indi 118,7 50 Sn Estany 121,8 51 Sb Antimoni 127,6 52 Te Tel·luri 126,9 53 I Iode 131,3 54 Xe Xenó 6 132,9 55 Cs Cesi 137,3 56 Ba Bari 57-71 Lantanoid 178,5 72 Hf Hafni 180,9 73 Ta Tàntal 183,8 74 W Tungstè 186,2 75 Re Reni 190,2 76 Os Osmi 192,2 77 Ir Iridi 195,1 78 Pt Platí 197,0 79 Au Or 200,6 80 Hg Mercuri 204,4 81 Tl Tal·li 207,2 82 Pb Plom 209,0 83 Bi Bismut (209) 84 Po Poloni (210) 85 At Àstat (222) 86 Rn Radó 7 (223) 87 Fr Franci (226) 88 Ra Radi 89-103 Actinoides (267) 104 Rf Rutherfordi (270) 105 Db Dubni (269) 106 Sg Seaborgi (270) 107 Bh Bohri (269) 108 Hs Hassi (278) 109 Mt Meitneri (281) 110 Ds Darmstadti (281) 111 Rg Roentgeni (286) 112 Cn Copernici (284) 113 Nh Nihoni (285) 114 Fl Flerovi (289) 115 Mc Moscovi (293) 116 Lv Livermori (293) 117 Ts Tennes (294) 118 Og Oganessó Tots els gasos nobles es troben al grup 18. Reben el nom de gasos nobles perquè són elements molt estables i els seus àtoms gairebé mai es c mbinen amb altres, igual que passava amb la noblesa, que no es barrejava amb altres classes socials. A diferència de la resta d’elements de la taula, els metalls es caracteritzen p r ser sòlids a temperatura ambient (excepte el mercuri, que es troba en estat líquid) i bons conductors de l’electricitat i de la alor, entre d’altres caract rístiques. Aquests elements pertanyen als períodes 6 i 7 i algunes de les seves propietats són semblants a les d ls elements del grup 3. Molts són radioactius. 21 Troba cinc elements que tinguin el símbol format per una sola lletra i scriu-ne a la llibreta el símbol i el nom. 22 Escriu el símbol i el nom de cinc elements que estiguin presents al teu voltant. Són substàncies simples o comp stos? Localitza’ls a la taula periòdica. A C T I V I T A T S SEMIMETALLS NO-METALLS METALLS GASOS NOBLES 69 5
RkJQdWJsaXNoZXIy