● La major part de les partícules alfa travessaven la làmina sense experimentar cap desviació. ● Algunes es desviaven lleugerament. ● Una de cada 20.000 es desviava molt. ● Una de cada 20.000 no va travessar la làmina i va rebotar, sent detectada per les pantalles col·locades davant de la làmina . Si el model de Thomson hagués estat vàlid , totes les partícules alfa haurien passat sense dificultat a través de la làmina d’or, només unes poques s’ haurien desviat o dispersat en trobar -se amb electrons, i cap hauria rebotat. Rutherford va explicar aquests fets basant-se en el seu model de l’ àtom nuclear : 2.1. Model de Rutherford L’últim dels models presentats és el model nuclear de Rutherford, sorgit arran del conegut experiment del bombardeig d’una làmina d’or amb partícules alfa . Rutherford va demanar a dos dels seus estudiants, Geiger i Marsden, que bombardegessin una finíssima capa d’or amb partícules alfa , nuclis d’ heli molt pesants. El que va sorgir de l’experiment va revolucionar el coneixement sobre l’estudi intern de la matèria : 4 Contesta de manera breu i raonada les preguntes següents: a) Com es va arribar a la conclusió que gairebé tota la massa d’un àtom estava al centre d’aquest? b) Com es van descobrir els neutrons? c) Com es distribueixen els electrons en el model de Thomson? d) Per què cal que hi hagi neutrons al nucli atòmic? A C T I V I T A T S Partícules a El model nuclear de Rutherford presentava dos problemes: La major part de la massa i tota la càrrega positiva de l’ àtom estan concentrades en una regió molt petita anomenada nucli . La major part de l’ àtom està buida . La magnitud de la càrrega positiva és diferent per a cada àtom, i és aproximadament la meitat de la massa atòmica de l’element. Un nucli format només per partícules positives no seria estable, a causa de les repulsions electroestàtiques. Rutherford va predir l’existència d’una partícula neutra dins del nucli que compensaria aquestes repulsions. El 1932, Chadwick va descobrir aquestes partícules neutres, els neutrons. Segons les l lei s de l’electromagneti sme, quan una partícula carregada , l’electró ho és, es mou de manera accelerada emet radiació electromagnètica contínuament, el moviment circular al voltant del nucli de l’electró és un moviment amb acceleració centrípeta . Aquesta emi ssió de radiació faria que l’electró anés perdent energia , per tant, velocitat. Al final es precipitaria sobre el nucli , en conseqüència el model nuclear no seria estable. Ruther ford no va aconseguir resoldre aquest problema . Fora del nucli es mouen els electrons en un nombre igual al d’unitats positives al nucli . Així es justifica que l’ àtom sigui elèctricament neutre. 2. Història del models atòmics 12
RkJQdWJsaXNoZXIy