Perfil del químic analític Què fan? Estudia la composició química d’una mostra d’un material mitjançant mètodes de laboratori . Com ho fan? Tria la tècnica analítica avançada més adequada per a la resolució d’un problema analític específic. Demostra el compliment dels requisits tècnics per assegurar la qualitat del procés analític. Modifica un pla de treball experimental en funció de l’obtenció de resultats inesperats. 1 A P L I C O E L Q U E H E A P R È S P E R F I L P R O F E S S I O N A L Raigs X i radiografies E l s ra i g s X s ón ra d i a c i ó e l e c t r oma g n è t i c a , d e l ma t e i x t i pus qu e l a l lum v i si bl e , l e s mi cro on e s ut i l itzad e s p er e scal far e l s al iment s o l e s on e s d e ràdio qu e emet i d e - t e c t a e l n o s t re t e l è f o n m ò b i l . L a s e v a l o n g i tu d d ’o n a o sc i l · l a entre 0 , 001 nm i 10 nm ( 1nm = 10–9 m) . S ón inv i si bl e s i , a mé s , mo lt en ergèt i c s . Ai xò fa qu e trav e ssin obst a cl e s amb fa c i l it at , i aqu e st a caract er í st i ca é s l a qu e re sult a t an út i l en medi cina . En e fe ct e , quan un fe i x d e rai gs X ar r i ba al no stre c o s , tra - v e ssa l e s p ar t s tov e s , c om ara e l s mú scul s , p e rò é s ab - s o r b i t p e r l e s p a r t s m é s d u r e s : e l s o s s o s . Pe r a i xò , s i c o l · l o qu em u n a p a n t a l l a a d e qu a d a d a r re re d e l a p a r t d e l c o s qu e v o l em e xaminar, obt indrem una imat ge d e l ’ int er ior d e l ’organi sme , amb e l s o ss o s cl arament di ferenc i at s . W. C . Rönt gen e l s v a d e s c o br i r e l 1 8 9 5 , f e t p e l qu a l v a rebre el pr imer P remi Nob el d e Fí si ca , el 1901 . Rönt gen va fer l a pr imera «radiog raf i a» d e l a hi stòr i a , qu e mo s - t r av a l a m à d e l a s e v a e s p o s a , e l 2 2 d e d e s e m b r e d e l ’any 1895 . Per generar un fei x de raigs X: 1. Primer es genera un corrent d’alt voltatge que es fa passar per un filament a l’interior d’un tub de vidre en el qual s’ ha fet el buit, com en les bombetes tradicionals. 2. El s electrons que formen aquest corrent són par tícules amb càrrega negativa , i se sent en atrets a gran velocitat cap al pol positiu del generador. 3. Abans d’arribar a el l xoquen amb una peça metàl·lica . El s àtoms del met al l incor poren aqu e st s el ectrons a la seva escorça . 4. En l a c o l · l i si ó p e rd en en e rg i a , i en aqu e st pro c é s e s genera un fei x de raigs X. El s raigs X suposen menys del 5% de l ’energi a que por t en el s el ectrons. La resta escal fa les diverses par ts del tub. 5. El fei x de raigs X es dirigei x cap al pacient. 6. El s raigs X travessen el cos del pacient. 7. La radi ació impacta en una pel · lícul a o en un sensor digital , i forma una imatge on es diferencien el s ossos de les par ts més toves. ÀNODE CÀTODE blindatge electrons vidre 34
RkJQdWJsaXNoZXIy