X Z A 1. Models atòmics Teoria atòmica de Dalton, 1803. Àtom indivisible. Entra en crisi amb el descobriment de l’electró, 1897. L’ àtom no és indivisible. Model atòmic de Thomson, 1904. Electrons incrustats en una esfera de càrrega positiva amb densitat homogèni a . Entra en cr i si amb l ’ e xp er iment d e l a l àmina d ’or, 1911 . L a d ensit at d e càr rega e l è ctr i ca p o sit iva no e st à igualment distribuïda per l’ àtom. Model atòmic de Rutherford, 1911. Electrons a l’escorça de l ’ àtom a manera de si stema planetari amb el nucli al centre que concentra la càrrega elèctrica positiva . Entra en crisi amb la constatació de les maneres en què l’ àtom intercanvia energia amb el seu entorn , 1913. El model no explica degudament per què les òrbites dels electrons són estables. 2. Magnituds atòmiques El s àtoms estan compostos per tres par tícul es el ementals: protons i neutrons al nucli i electrons a l’escorça . El nombre atòmic, Z, indica el nombre de protons que té un àtom. E l nombre mà ssi c, A, é s i gua l a l n ombre d e nu c l e on s (protons més neutrons). A = Z + N Un àtom qualsevol se simbolitza així: . E X E M P L E R E S O LT 1 Indica el nombre de protons, neutrons i electrons de . En llegir el símbol, identifica: Z = 15 i A = 31. El nombre de protons és Z = 15. Com que no s’indica càrrega, l’ àtom és neutre i el nombre d’electrons coincideix amb Z = 15. El nombre de neutrons és N = A - Z = 31 - 15 = 16. 3. Nombres quàntics d’un electró El nombre quàntic principal, n, indica el nivell d’energia principal en què es troba l’electró. El nombre quànt i c se cund ar i, l, indi ca l a forma d e l a zona de l’espai on es mou l’electró. El nombre quàntic magnètic, ml , indica , davant la direcció d’un camp magnètic a l ’espai , l ’orientació de l ’òrbita per la qual es mou l’electró. El nombre quànti c de spin, ms, indi ca l ’or i ent ac ió d el camp magnètic intrínsec de l’electró. La combinació dels quatre nombres quàntics s’anomena t ètrada, i ens expressa l ’estat de l ’el ectró a l ’escorça de l’ àtom. En un mateix àtom no pot haver -hi dos electrons amb la mateixa tètrada . Un exemple de tètrada és (3, 2, -1, +1/2). 4. Radiació electromagnètica Una radiació electromagnètica és una manera de transmissió d’energia que es propaga en forma d’ona . L on g i tud d ’ona, l, é s l a di st àn c i a mí nima ent re du e s crestes successives d’una ona . La seva unitat en el SI és el metre. Freqüència, f (també s’abreuja amb la l letra grega n), és el nombre d e cre st e s qu e passen p er un punt d et ermi - nat per unitat de t emps. L a s e v a u n i t a t é s l ’ i nv e r s d e l s e g o n , s-1, o h e r t z , Hz . És l ’invers del període, T. Amplitud A x (cm) t (s) -A Període Línia d’equilibri A partir d’aquí l’ona es repeteix Longitud d’ona i freqüència es relacionen a través de l’expressió: c = f ? l. Sent c la velocitat de la llum en el buit i igual a : 3 ? 108 m ? s-1. EXEMPLE RESOLT 2 Calcula la longitud d’ona que emet un forn microones si la seva freqüència d’emissió és 2.450 MHz. Dada: c = 3 ? 108 m ? s-1. Primerament expressa la freqüència en unitats del SI. ? ? f MHz 1 MHz 10 Hz 2,45 10 Hz 6 9 = = 2.450 Tingues en compte la relació entre longitud d’ona i freqüència: ? ? · , s s m , c f f c 2 45 10 1 3 10 0 122 m 9 8 & l l = = = = REPASSO QUÍMICA P 15 31 8
RkJQdWJsaXNoZXIy