Història de la Filosofia 2 B A T X I L L E R A T Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ' Edicions de Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz. En l 'elaboració ha par ticipat: Nerea Blanco Marañón Antonio Chazarra Blanco (coordinador) Eduardo Infante Perulero Enrique Palacios Gómez Belén Saiz Noeda EDICIÓ Pepa Belmonte Carmona Pere Macià Arqué Belén Saiz Noeda Type Publishing Ser vices SL DIRECCIÓ DEL PROJECTE Mercedes Rubio Cordovés Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Índex Unitat FiloRepte Construeix el teu coneixement Sabers bàsics 1 L’origen de la filosofia 6 Quan ens vam fer la primera pregunta filosòfica? 1. El sorgiment de la filosofia occidental a Grècia 2. El pas del mite al logos 3. Els presocràtics i la cerca de l’arkhé 4. Filosofia i ciutadania en la Il·lustració grega 2 L’idealisme de Plató 26 Què és un bon governant? 1. Plantejament de la filosofia platònica 2. Realitat i coneixement: la teoria de les idees 3. Antropologia. Dualisme i tipus de psique 4. Ètica. Teoria de les virtuts 5. Política. La justícia, els governants i el millor ordre social 3 La filosofia aristotèlica i l'hel·lenisme 48 Com es pot modelar el nostre caràcter? 1. El pensament aristotèlic 2. La lògica i els principis del raonament 3. Naturalesa: realitat i coneixement 4. Antropologia. La unió substancial d’ànima i cos 5. La filosofia pràctica: ètica i política 6. Filosofia, ciència i cultura en l’hel·lenisme. Saviesa i art de viure 4 Origen del pensament medieval: Agustí d’Hipona i Hildegarda de Bingen 72 És útil la fe? 1. El plantejament del pensament cristià 2. La patrística 3. Neoplatonisme i patrística: Agustí d’Hipona 4. La cultura i els monestirs a l’edat mitjana 5. Hildegarda de Bingen: mística, Déu i ésser humà 6. La preparació d’una època nova 5 Apogeu i crisi de l’escolàstica. De Tomàs d’Aquino a Guillem d’Ockham 92 Podem demostrar que les nostres creences són veritables? 1. La filosofia escolàstica 2. L’apogeu de l’escolàstica. Tomàs d’Aquino 3. La crisi de l’escolàstica. Guillem d’Ockham 6 La modernitat filosòfica. Renaixement i racionalisme 114 Com diferencio la veritat de la falsedat? 1. El plantejament de la filosofia moderna 2. Ésser humà i política en el Renaixement. De l’humanisme al realisme polític 3. La Revolució Científica 4. El racionalisme i René Descartes 5. La raó de ser en el racionalisme de Baruch Spinoza i Gottfried Leibniz 7 L’empirisme de Hume i el debat polític modern. Rousseau 138 Som bons per naturalesa? 1. El desenvolupament de la ciència moderna als segles xvi i xvii 2. L’empirisme: John Locke 3. La filosofia empirista i escèptica de David Hume 4. Plantejament de la filosofia política moderna 5. La filosofia política de Jean-Jacques Rousseau 6. El materialisme fins a la Il·lustració 8 La Il·lustració. Kant i el debat polític contemporani 162 Em puc apropiar d’una cosa que he trobat? 1. La Il·lustració: entre la modernitat i el món contemporani 2. L’idealisme transcendental d’Immanuel Kant 3. Què puc conèixer? Crítica de la raó pura 4. Què haig de fer? L’ètica formal 5. Què em cal esperar? El futur de la humanitat 6. L’utilitarisme. John Stuart Mill i el debat ètic contemporani 9 La política contemporània. Marx i l’Escola de Frankfurt. Hannah Arendt 186 Com es pot saber si una cosa és justa? 1. El plantejament de la filosofia contemporània 2. Dialèctica i idealisme en Hegel i els seus seguidors 3. El materialisme històric de Karl Marx. El marxisme del segle xx 4. La dialèctica de la Il·lustració a l’Escola de Frankfurt 5. La crítica del totalitarisme de Hannah Arendt i la banalitat del mal 6. La filosofia política fins als nostres dies 10 Crítica de la cultura. De Nietzsche a la postmodernitat 210 Per què desconfiem de les persones diferents de nosaltres? 1. Perspectives filosòfiques del segle xix 2. El plantejament filosòfic del vitalisme de Nietzsche 3. Crítica de la cultura occidental 4. La transmutació dels valors. La mort de Déu i el superhome 5. Les idees nietzscheanes en el segle xx: Foucault 6. Postmodernitat, desconstrucció i pensament feble: Lyotard, Vattimo, Baudrillard 11 Corrents filosòfics del segle xx i el pensament espanyol. José Ortega y Gasset i María Zambrano 232 Per què ens fa por la mort? 1. Corrents filosòfics del segle xx 2. La filosofia analítica i de la ciència: Russell, Wittgenstein i Popper 3. L’existencialisme en Heidegger i Sartre. L’existencialisme espanyol: Unamuno 4. Perspectives de la filosofia espanyola. La raó vital de José Ortega y Gasset 5. La raó poètica de María Zambrano. L’Escola de Madrid 12 El pensament feminista. Mary Wollstonecraft i Simone de Beauvoir 256 Un home hauria de ser feminista? 1. Una història de la filosofia des de la perspectiva de gènere 2. La primera ona feminista: Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges 3. La lluita pels drets civils i polítics als segles xix i xx. Simone de Beauvoir 4. El debat entre el feminisme de la diferència i el feminisme de la igualtat 5. El pensament feminista en l’actualitat. Sexe i gènere en Judith Butler 6. Les restes filosòfiques del segle xxi Caixa d’eines filosòfiques 276 2
Cap a la universitat Filosofia al carrer Fites de la filosofia Filosofia entre línies Parar i pensar Posa’t a prova Plató, Apologia de Sòcrates I si tot canviés sense cap raó? Un mètode implacable… Però necessari? Textos filosòfics… momificats! Un gran resum de la realitat Defensar-se costi el que costi? Michael Sandel, En defensa del diàleg • Analitzar i comentar un text Examinar la vida amb les nostres preguntes Filosofia en acció. Preguntes per viure: un àudio o un vídeo ple d’admiració filosòfica Plató, La República El que veiem és la vertadera realitat? La fórmula de la bellesa Amor platònic? És real tot això que visc? Poder… per ser injust? Un ordre social… perfecte? Opinions o veritats? I si em decideixo per les ombres? Podem dialogar amb el nostre desig? Una vida senzilla? Utòpic o totalitari? Plató, La República • Dissertar filosòficament El poder del diàleg: de l’àgora a les xarxes Filosofia en acció. Un canal per debatre a la ciutat virtual Aristòtil, Ètica nicomaquea Assenyalar el camí de la filosofia Desemmascarar la mentida Forma humana? Per què aquesta realitat? Viure sense memòria Furtar la felicitat? L’oligarquia a V de Vendetta Les invasions bàrbares Tots tenim les mateixes habilitats en potència? Feliços? Què ens correspon? Una medicina per a l’ànima? Aristòtil, Ètica nicomaquea • Analitzar una imatge filosòficament Una harmonia senzilla Filosofia en acció. L’art de la felicitat (en una imatge) Agustí d’Hipona, La ciutat de Déu El coneixement ens dona la felicitat? Fe sense raó científica Castigar el pecat Ciutat de Déu? Les arts liberals Visions inspiradores Rebre la llum? Creadors de somnis Visions o migranyes? Agustí d’Hipona, Soliloquis • Relacionar idees en un text filosòfic Un món cec? Filosofia en acció. Una petita obra d’art per captar allò que no es pot expressar Tomàs d’Aquino Summa teològica Investigar amb la fe i la raó Déu es pot demostrar? Només tenim el nom de la rosa Idees en guerra «Els infidels són gent com nosaltres» «L’ocell» és veritat? Tomàs d’Aquino, Summa teològica • Determinar l’estructura argumentativa d’un text filosòfic Només el nom? Filosofia en acció. Un nominari de més que paraules René Descartes, Meditacions metafísiques Ciutats utòpiques L’ardu avanç científic El llibre de la naturalesa i el gran teatre del món Existeix el món al meu voltant? Un ésser humà… diví? Un animal privilegiat? És millor ser estimat o temut? Una educació per a la vida? I si només fóssim una ment? Humans màquina? Per tradició? René Descartes, Meditacions metafísiques • Argumentar idees Imagino, ergo sum? Filosofia en acció. Un videojoc per a ments imaginatives Jean-Jacques Rousseau, El contracte social Escrivint en la ment d’un altre Oblida’t de mi Una alba digna de Hume La identitat i els records El zombi és home per al zombi Ciència, progrés i… societat? Per què continuem conduint? La vida com a remei contra l’escepticisme Una tirania sense tirans? Caos o cooperació? David Hume, Recerca sobre l’enteniment humà • Definir conceptes Primeres impressions Filosofia en acció. Un diari de les meves impressions Immanuel Kant, Fonamentació metafísica dels costums Adreces temporals Kant en imatges Sobreviure o ser moralment bo? Quines són les preguntes més importants de la vida? Carpetada a la filosofia? La felicitat: costa un ronyó? Hi haurà pau? John Stuart Mill, Sobre la llibertat • Sintetitzar idees i obtenir-ne les tesis principals Ètica a la carta Filosofia en acció. Un joc ètic Karl Marx, La ideologia alemanya Cadenes de producció Snowpiercer I si els diners perden el valor? Còmplices? Va acabar l’alienació? Les meves idees són el fruit de la meva condició social? Treballa els diners? Funciona la democràcia? Hannah Arendt, Els orígens del totalitarisme • Contextualitzar textos filosòfics Val la pena? Filosofia en acció. Una carta en defensa de la humanitat Friedrich Nietzsche, La gaia ciència És innocent l’esdevenir? El dia en què Nietzsche va plorar Si Déu ha mort… Una vida desconstruïda Malinterpretat? L’ésser humà és el final del camí? Això és art? Vivim en la postmodernitat? Jean-François Lyotard, Què és la postmodernitat? • Desconstruir filosòficament Més intel·ligent que GPT Filosofia en acció. Microrelat María Zambrano, Filosofía y poesía El llenguatge surrealista Amants parisencs Una imatge de l’Espanya que necessita regenerar-se Entrevista amb una professora Puc jutjar un autor per la seva biografia? Són suficients les paraules? La vida… com a projecte José Ortega y Gasset, El tema de nuestro tiempo • Relacionar la filosofia amb altres creacions culturals Els temes del nostre temps Filosofia en acció. Un article de premsa que reflecteixi els problemes actuals Simone de Beauvoir, El segon sexe Renunciar a tot per aconseguir la igualtat Sirenetes Una jove que incomoda Una política del futur? Per què invisibles? S’ha aconseguit la igualtat? És normal que sigui normal? Com serà el nostre futur? Judith Butler, Gènere en disputa • Fer una lectura crítica Visions de gènere Filosofia en acció. Una campanya publicitària igualitària 3
Itinerari didàctic Conèixer el món que hem heretat, amb els seus problemes i els seus reptes, és una de les exigències de l’educació actual. Buscar respostes i solucions als reptes que ens planteja és la nostra responsabilitat com a ciutadanes i ciutadans per seguir CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, et proposem l’itinerari següent: El FiloRepte, formulat amb una pregunta sobre la teva realitat, que evoca un diàleg fecund en la història del pensament occidental, planteja un repte al qual respondràs en el desenvolupament de la unitat. Una imatge treta de la realitat et porta a la filosofia des de la vida i cap al món: activa els teus coneixements i planteja interrogants fonamentals, convidant-te a reflexionar filosòficament a partir d’aquesta i a indagar sobre les idees en el seu context i en la història. Prepara’t per a la universitat des de la primera pàgina. Aprèn a filosofar. Amb ajuda dels quadres al marge, amplia la informació, contextualitza el coneixement, relaciona la filosofia amb altres matèries i indaga sobre la realitat i els problemes de l’ésser humà explorant les relacions dialèctiques que les idees filosòfiques mantenen a la història, mentre desenvolupes la teva capacitat d’anàlisi. A les Activitats, comprèn, relaciona i posa en pràctica els conceptes apresos, alhora que avalues els teus coneixements. PUNT DE PARTIDA: LA REALITAT I LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS Coneix les idees i teories filosòfiques, així com també els filòsofs i filòsofes principals, en el seu context cultural i en l’esdevenir de la història del pensament. Aprèn a partir de continguts clars, ben argumentats i amb imatges, elements organitzadors i gràfics (esquemes, taules, línies del temps…) que t’ajudaran a contextualitzar-los i te’n facilitaran la comprensió. Fonamenta els coneixements en la lectura de textos diversos acompanyats de preguntes (Llegim filosofia). Quan ens vam fer la primera pregunta filosòfica? No et pots creure que les teves amigues discuteixin la primera setmana de classe! «Segons aquesta –una d’elles assenyala aïrada l’altra, la teva millor amiga, que no para de donar la llauna amb la vida dels nostres avantpassats des que va visitar un jaciment arqueològic–, els neandertals eren uns filòsofs.» La teva millor amiga se sent ofesa pel to i respon: «S’enterraven… Havien de ser conscients que moririen i, d’alguna manera, responien a aquesta por. Tan estrany us sembla que es preguntessin per què existim o quin sentit té tot el que ens envolta?» Després de fer aquesta darrera pregunta, et mira com demanant-te l’opinió. Li diràs que és una exagerada, que la filosofia és una altra cosa. Del curs passat, recordes que la filosofia va sorgir per una actitud diferent davant dels problemes de l’existència: qüestionar-ho tot, atrevir-se a saber… Com ho podia fer, això, un neandertal? I, tanmateix, dubtes. Encara que fos de manera intuïtiva, aquells éssers humans no es devien preguntar qui eren, quin era el sentit de la seva vida o com havia sorgit tot? Però, aleshores, la primera pregunta filosòfica, se la va fer el primer ésser humà? Arronses les espatlles i, com a bona filòsofa, reconeixes la teva ignorància: «La veritat és que no sé quan ens vam fer la primera pregunta filosòfica.» Examinar la vida amb les nostres preguntes Filosofar és examinar la vida, preguntar-se per allò que sembla habitual, interrogar-la, precisament per poder viure-la humanament i totalment. Amb aquest convenciment et proposem valorar aquesta assignatura i connectar-la amb les nostres vivències, situar-la «al carrer», al món i a la teva vida, vincular-la amb les preocupacions quotidianes. Per fer-ho, partirem d’una reflexió filosòfica, del fet de «preguntar-se» com un tret peculiar de l’ésser humà, segons afirma la filòsofa María Zambrano, i buscarem, alhora, el rastre de les produccions culturals que han abordat aquesta mateixa temàtica i la portarem a les nostres preguntes habituals. Preguntes per viure: un àudio o un vídeo ple d’admiració filosòfica Tria i sintetitza les preguntes que et semblen més importants i fes-ne una obra audiovisual (un pòdcast, un vídeo breu, un documental…) en la qual plantegis una reflexió sobre l’admiració filosòfica. Comparteix el treball, els teus interrogants i les teves inquietuds amb la classe. F I L O S O F I A E N A C C I Ó F I L O S O F I A A L C A R R E R 7 1 L’origen de la filosofia O N A N E M ? 1 El sorgiment de la filosofia occidental a Grècia 2 El pas del mite al logos 3 Els presocràtics i la cerca de l’arkhé 4 Filosofia i ciutadania en la Il·lustració grega C o n è i x e r l ’ u n i v e r s i l a c i u t a t Descobrir el sentit de l’univers i de l’ésser humà van ser les preocupacions de les quals van sorgir la filosofia i la ciència . Els primers pensadors van explicar la natura amb l’àtom i van millorar la vida a la ciutat amb la democràcia . D ’ O N V E N I M ? Imagina’t que poguessis anar cap enrere en el temps, com els protagonistes de Les al·lucinants aventures de Bill i Ted (Bill & Ted’s excellent adventure), i et trobessis els filòsofs de la Grècia antiga. Quins penses que són els temes que més els preocupaven? Quin és l’origen de tot? Com he de viure una bona vida? Per què ocorren els fenòmens de la natura? Quines preguntes penses que es van plantejar els primers filòsofs? Quina és, segons tu, la primera pregunta que ens formulem? Per què? 6 2 Plató va contemplar l’enfonsament del projecte democràtic atenès. La seva infantesa va estar marcada per la guerra del Peloponès (431aC-404 aC), en la qual Atenes va ser derrotada per Esparta . Va veure com alguns dels seus amics i familiars exercien un poder tirànic en el govern dels Trenta Tirans (403 aC), i , ja durant la nova democràcia atenesa, va viure el judici injust i la condemna a mort del seu estimat mestre, Sòcrates (399 aC). Plató va confessar que el motiu de tota la seva filosofia era aconseguir que governessin els filòsofs o ensenyar filosofia als governants. Va intentar posar en marxa els seus ideals de justícia a Siracusa , sota el govern del tirà Dionís I, i va acabar essent venut com a esclau . Expliquen que Anníceris va pagar un rescat per ell i després no va acceptar la devolució dels diners, amb els quals finalment Plató va comprar els terrenys per a la seva Acadèmia, el primer gran centre de saber de l’ antiguitat, on va desenvolupar i va sotmetre a discussió les parts més importants de la seva obra. Plató va triar la forma literària del diàleg per divulgar el seu pensament. Amb això retia homenatge al seu mestre Sòcrates, que havia fet del diàleg el mètode de l a f i losof i a . En l es se ves obres , el s p ersonat ges so l en ser històrics, com Sòcrates, Parmènides, Protàgores o Gòrgies, mentre que el mat ei x Plató mai no aparei x. Sabem que és autor, almenys, de quaranta-dos diàlegs, juntament amb algunes cartes escrites en la vellesa , que són fonamentals per reconstruir la seva vida i el seu pensament, com la Carta VII. Les seves obres se solen classificar en quatre etapes: Diàlegs de joventut Critó, Protàgores i Apologia de Sòcrates. Tracten temes ètics. Diàlegs de transició Gòrgies, Cràtil i Menó. Aborden el coneixement, l’ètica, qüestions polítiques… Diàlegs de maduresa El banquet, Fedó, La República i Fedre. En aquesta època apareix la teoria de les idees i el dualisme antropològic, amb els seus mites més representatius. Diàlegs de vellesa Teetet, Parmènides, El sofista, Timeu, El polític i Les lleis. Plató revisa críticament la seva obra. L L O C S D E L S A B E R L’Acadèmia Cap a l’any 387 aC, als afores d’Atenes, Plató va fundar la seva escola filosòfica, l’Acadèmia, el nom de la qual ha esdevingut sinònim de temple de la ciència i comunitat de savis que busquen la veritat. S’hi van conrear especialment les matemàtiques i la dialèctica mitjançant diàlegs, debats, discussions i lliçons. La finalitat última de l’escola era educar ciutadans capaços de renovar l’Estat. Plató creia en el poder de la raó per conjurar l’obscurantisme, desemmascarar els errors i guiar-nos cap a la veritat i la virtut. Considerava les matemàtiques un paradigma de saber, ja que els teoremes no són opinions, sinó veritats universals i independents de tota ideologia. Una veritat matemàtica no depèn del fet que la persona que l’enuncia sigui home o dona, ric o pobre, espartà o atenès. Amb l’estudi de les matemàtiques es crea un hàbit de pensament i es desenvolupen les facultats intel·lectuals necessàries per a la pràctica de la filosofia. Mosaic romà de l’Acadèmia de Plató (segle i dC). Expliquen que a l’entrada hi havia escrit: «Que no hi entri ningú que no conegui la geometria». Segle iv aC F I L O S O F I A H I S T Ò R I A I S O C I E TAT Naixement de Plató a Atenes (427 aC) Època daurada d’Atenes (governs de Pèricles, 479 aC-431 aC) Guerra del Peloponès (431aC-404 aC) Trenta tirans (403 aC) Reinstauració de la democràcia (403 aC) Començament de la relació estreta amb Sòcrates (407 aC) Primer viatge a Siracusa (388 aC) Mort de Sòcrates (399 aC) Fundació de l’Acadèmia (368 aC) Mort de Plató (347 aC) V I DA I F I L O S O F I A D E P L ATÓ Segle v aC ⎧ ⎪ ⎨ ⎪ ⎩ ⎧ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎩ 29 Si ens preguntem què fa que una obra , un governant o una ciutat siguin bons, podríem discutir incansablement sobre els gustos estètics, les inclinacions polítiques o sobre al lò que cadascú considera que és bo, però aquest camí ens mantindria tancats en les nostres pròpies opinions, ens allunyaria de la veritat comuna a la qual es refereix el text i que s’ aconsegueix mitjançant la raó. El filòsof atenès Plató va convertir la realitat ideal, que permetia veure el món «a la l lum de la veritat», en el nucli de la seva f i losof ia . El seu pensament és idealista perquè no es conforma amb el fet de percebre les coses tal com les veiem en la seva forma habitual , tal com les percebem a l’ ombra dels nostres p re j u d i c i s , s i n ó qu e i n t e n t a t r o b a r a l l ò qu e e xp l i c a e l qu e s ó n re a l m e n t . Conèixer el veritable significat de la bellesa , de la bondat i de la justícia , present en una obra bella , en una persona bondadosa o en governants que tenen el poder de manera justa , és l ’ única possibi litat de fer que sigui bel l , bo, just; aquest és l’ objectiu final de la filosofia platònica . 1. Plantejament de la filosofia platònica V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C idea. Forma (eidós) o model intel·ligible de les coses, essència o concepte, que explica per què les coses són el que són. Per a Plató, és la veritable realitat i té caràcter objectiu. P l a t ó Aristocles dA’ tenes (427 aC-347 aC), amb el sobrenom de «Plató» per la seva esquena ampla (platos), va abandonar el destí de poeta tràgic per seguir Sòcrates, la mort injusta del qual el va marcar i el va enemistar amb la democràcia. Va viatjar pel Mediterrani, es va relacionar amb pitagòrics i seguidors de Parmènides, i es va formar en matemàtiques. Va fundar l’Acadèmia a Atenes, una institució educativa que va durar quasi mil anys, on es van formar figures com Aristòtil o sant Agustí. S’ ha arribat a dir, fins i tot, que tota la filosofia és una nota a peu de pàgina de la seva obra; la força del seu idealisme va modelar el caràcter de la cultura occidental, va crear la primera utopia política i va plantejar els problemes principals que tota la història posterior de la filosofia ha intentat resoldre. Què signifiquen els dos mons de Plató? Què és la veritat? Quina relació té amb les matemàtiques? En el mite de la caverna , Plató ens parla de dos mons. Ja hem insistit en el fet qu e e s tract a d ’una al · l egor i a . P l ató no pret én qu e hi hagi cer t ament do s mons, un on v iurien el s éssers humans «normal s» i un altre on v iurien el s filòsofs, una espècie de savi s bojos que serien sempre a la l luna . Tot el contrari : Pl ató és per fectament consci ent que només hi ha un únic món , que dins i fora de la caverna som al mateix món : en aquest món. Més aviat, el que hi ha són dues maneres d’il·luminar aquest món , dues maneres de veure’ l , dues maneres de comprendre’ l , dues maneres d’ habitar-lo i dues maneres d’intentar actuar -hi . El món que experimentem des de la filosofia és, sens dubte, aquest món, però vist tenint en compte la veritat, la justícia i la bellesa . […] Mentre els atenesos mesuren el món «a la manera atenesa», els espartans ho fan «a l’ espar - tana» i els perses «a la persa». La geometria , en canvi , mesura el món segons una vara de mesurar que han d’admetre com a vertadera tant el s at enesos com els espartans, com els perses. Suposem que som, per exemple, espartans. Quan els espartans veuen el món, pensen que el veuen «a la llum del sol». Tanmateix, el veuen també a la llum de les tradicions espartanes, a la llum de la religió que han heretat dels pares i avis, a la llum dels altres que a Esparta tenen més poder per fer -se escoltar als mitjans de comunicació, més poder per a la propaganda , més poder, fins i tot , per mentir, si ai xò és el que el s convé; ho estan vei ent a l a l lum d ’un milió de prejudicis que la història d’Esparta ha anat dipositant al seu cap, en l a se va cultura , en el s seus costums… Un espar tà mesura el s contorns del món «a la manera espartana». I, no obstant això, hem vist que la geometria és testimoni que és possible mesurar el món des d’una llum diferent, independentment de tot aqu est t ei xit cultural . Ai xò passa quan mesurem el món amb la raó teòrica. Doncs bé, la llum que permet a la raó orientar -se, la llum que il·lumina el món per a la raó teòrica , és allò que la filosofia va anomenar veritat. Carlos Fernández-Liria , Per a què ser vim els filòsofs? L L E G I M F I L O S O F I A #ALaLlumDeLaVeritat 28 2. Realitat i coneixement: la teoria de les idees 2 F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S Amor platònic? En plena Segona Guerra Mundial, els protagonistes de la pel·lícula Casablanca (1942) es debaten entre el desig i els ideals. Rick i Ilsa, antics amants, han de triar entre continuar el seu idil·li, utilitzant uns salconduits per fugir plegats, o sacrificar la seva passió per ajudar a escapar el líder de la resistència txeca, Laszlo, que és el marit d’Ilsa. Els amants lluiten entre el desig apassionat i la defensa dels ideals del bé encarnats en Laszlo, a qui tots dos aprecien per allò que representa. Amb un gir interessant en el guió, la pel·lícula ens acaba recordant la importància tant d’allò viscut com de les causes per les quals val la pena lluitar, d’on sorgeix una amistat inesperada. L’amor cap als ideals i cap als qui els representen és un «amor platònic»? Dialèctica . La dialèctica va ser la metodologia emprada a l ’ Acadèmia per practicar la filosofia i , amb això, formar una ciutadania competent. El terme dialèctica (del grec, dialektiké tékhne, del verb dialego, ‘conversar, discutir’) fa referència a l ’ ar t de l ’ argumentació i la contrargumentació. Consi stia a contraposar dos arguments ben construïts lògicament i , deixant de costat les veritats parcials, assolir el que es podia acceptar com a comú i veritable sobre el tema discutit. A diferència del debat o de l’ opinió, el mètode dialèctic és sistemàtic: sintetitza totes les parts en una sola visió que les unifica i mostra l’ essència dels diversos fenòmens. Mitjançant la dialèctica s’ aconseguia adquirir la visió de conjunt. Amor. En el seu diàleg El banquet, Plató proposa fer ser vir l’ éros (desig, amor) per ascendir des de les coses sensibles f ins a la idea de bé, progressivament, perquè el que realment s’estima és la forma del bé present en l’ objecte o ésser estimat ; en l ’ amor sexual , no és un cos, sinó el bé qu e aqu est cos encarna en forma de bel lesa . En un esglaó superior hi ha l ’ atracció per les ànimes belles, a les quals fan belles les bones accions que duen a terme. Els indiv idus cultivats, atrets per aquesta bel l esa superior, transcendei xen el món material i intenten que el fruit del seu amor no sigui fí sic, sinó espiritual: la justícia , la veritat o el bé mateix. Així , per a Plató, el grau d’amor més alt és de naturalesa espiritual , en el qual no s’estima res corporal , sinó una idea , la idea del bé. El conei xement culmina quan s’ aprehèn l a i dea suprema , l ’ essènci a del bé. Poques persones són capaces de concloure aquest camí: aquestes seran precisament les destinades a governar, com il·lustra una de les pàgines fonamentals de la filosofia : el mite de la caverna de Plató. Un glossari cooperatiu de la teoria de les idees Formeu grups de quatre o cinc persones. Tot el grup comença a fer una pluja d’idees per trobar els conceptes més importants de la teoria de les idees de Plató, que es van escrivint en un full. Quan acabi aquesta primera tasca, repasseu els conceptes anotats i ordeneu-los de manera que la seqüència tingui lògica (per ordre d’aparició, agrupats en conceptes…). Mitjançant la tècnica del foli giratori, els membres de l’equip van escrivint la definició de cada terme per torns, mentre la resta del grup en supervisa la tasca i coopera en l’elaboració de la definició. A C T I V I T A T C O O P E R A T I V A En què consisteix l’aprenentatge? Per què? Com que l’ ànima és immortal i reneix moltes vegades i ha vist totes les coses, tant les d’ aquest món com les de l’Hades, no hi ha res que no tingui après. No és gens estrany, doncs, que sigui capaç de recordar el que abans sabia de la virtut i de les altres coses. Perquè sent íntimament connexes entre elles les parts de la natura tota i tenint-ho l’ànima après tot, res no impedeix que, recordant una sola cosa (els homes en diuen aprendre), un retrobi totes les altres, si és coratjós i no es cansa de cercar. Cercar, en efecte, i aprendre són, al cap i a la fi , una reminiscència. Pl ató, Menó L L E G I M F I L O S O F I A #ConèixerÉsRecordar Fotograma de la pel·lícula Casablanca (1942), dirigida per Michael Curtiz. 35 2.4. Mètodes de coneixement Una persona dedicada a la filosofia no s’ ha de quedar en el coneixement de les coses particulars, sinó aspirar a conèixer les essències. Ha de posseir una saviesa superior la missió de la qual és educar els altres éssers humans, guiantlos des de l a mera opinió f ins a l a veritat. A La R epública, Pl ató exempli f ica aquest ascens cap a la veritat amb l’ anomenada al·legoria de la línia: Aquesta al·legoria plasma en una línia recta el s dos mons que di stingei x Plató: el de les coses sensibles i el món de l ’ int el·ligible, ai xí com també el s di ferents tipus de conei xement que el s corresponen : dóxa i epi stéme, respectivament . L a par t d e l a l íni a qu e re pre sent a e l món sensi bl e se subdiv i d e i x en dues: l es imat ges o l es còpi es de l es coses i l es coses sensibl es. A l a par t del món int el · ligible, la primera div i sió correspon a les imatges de les idees ( les entitats matemàtiques), i la segona , a les idees mateixes. Cadascun d’ aquests segments represent a un camí de con ei xement l ’ objectiu del qual és asso lir l e s i d e e s en e l món i nt e l · l i g i b l e . E l món sen si b l e nom é s ap or t a opi ni on s a p a r t i r d ’ i m a t g e s ( i m a g i n a c i ó) i d e l c o n e i x e m e n t d i r e c t e d e l e s c o s e s (creença) ; el món int el · li gi bl e ens dona accés al con ei xement ver t ader mitjançant el raonament de tipus mat emàti c (raó di scursiva) i , al f inal , ascendint en l ’ abstracció, a la cont emplació de les idees en si (int el·lecció). Plató proposa diverses vies per ascendir des del coneixement de les coses fins a les seves essències: Reminiscència. Segons aquesta teoria , conèixer és recordar, perquè la nostra ànima , abans d’unir -se al cos, va contemplar les idees; però, en néi xer, cau en l ’ oblit. És una al · l egoria per i l · lustrar que exi st ei xen conei xements anteriors a l’ aprenentatge i independents de l’ experiència . En el diàleg Menó, Sòcrates interroga sobre un problema geomètric un esclau que desconeix les matemàtiques. Després de llançar respostes temptadores, però falses, el noi troba la resposta correcta . No obstant això, Sòcrates no li ha ensenyat res: només ha formulat les preguntes adequades perquè el noi trobi ref lexivament l a veritat mat emàtica . Mitjançant el raonament deductiu , l ’ ésser humà pot arribar a trobar veritats universals i necessàries, qüestió que s’explica amb la reminiscència : la veritat ha d’«haver estat» latent en néixer ; és a dir, és innata . V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C dóxa. Opinió o creença (del grec dokéo, ‘opinar’). Coneixement de tipus sensible, no demostrat; una aparença que s’oposa diametralment a la vertadera ciència o epistéme. epistéme. Ciència o saber. Coneixement vertader i demostrat. Només es produeix, segons Plató, quan coneixem l’immutable i universal, les idees. L’epistemologia és el saber sobre el coneixement. En els vídeos de Lluna Pineda sobre Plató i al canal de YouTube de Filofollower es fa un repàs de l’ontologia platònica i s’aprofundeix en els diferents camins del coneixement. R A C Ó D I G I TA L L’obra Dice (2015), del pintor de Conca José María Yturralde, que pren el títol del nom de la deessa grega protectora de la justícia (Dike), forma part de la seva sèrie «Enso», que significa ‘cercle’ en japonès. Per a l’artista, el cercle és un símbol d’infinitud, que té un sentit transcendent i místic. Aquesta obra és una reflexió pictòrica sobre l’origen i el final, l’esperit i la matèria, les geometries del nostre propi univers en relació amb el nostre interior, el destí de l’home i la seva capacitat de comprendre. Objectes Divisió de la realitat Tipus de coneixement Facultats dóxa (opinió) epistéme (coneixement o ciència) imatges (còpies de les coses) món sensible (kósmos horatos) món intel·ligible (kósmos noetos) imaginació (eikasía) coses creença (pistis) entitats matemàtiques idees (vertadera realitat) raó discursiva (diánoia) intel·lecció (noesis) EPISTEMOLOGIA (teoria del coneixement) ONTOLOGIA (teoria del ser) ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎩ ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎩ ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎩ ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎩ 34 4
Analitza, compara, argumenta, debat i desenvolupa el teu esperit crític a través del comentari de textos fonamentals de la història del pensament occidental (Fites de la filosofia), de les preguntes que es plantegen en les diverses seccions (Filosofia entre línies, Parar i pensar…). Familiaritza’t amb les proves d’accés a la universitat resolent les qüestions marcades amb la icona . Per acabar la unitat, descobreix la filosofia al teu entorn i relaciona-la amb altres formes d’expressió cultural (Filosofia al carrer): pensa la vida i viu el pensament. «Celebra la filosofia» i porta-la a l’acció a través d’un microprojecte interdisciplinari (Filosofia en acció), que et permet prendre consciència de la teva responsabilitat amb la societat i comprometre’t amb els valors comuns. Actua per construir un món més just! Organitza els continguts de la unitat amb un mapa conceptual. CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: COMPROVA EL TEU PROGRÉS I PREPARA’T PER A LA UNIVERSITAT AFRONTA ELS REPTES DEL SEGLE xxi: PASSA A L’ACCIÓ! DESENVOLUPA LES TEVES HABILITATS: PRACTICA LES TEVES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Consolida i aplica el que has après mitjançant les Activitats de repàs, que fomenten l’anàlisi, la síntesi comparativa i la pràctica del pensament complex, i autoavalua’t amb un test d’Avaluació per a cada unitat. Així mateix, mitjançant l’exercici de comentari de textos, imatges o gràfics, i la pràctica de les diferents eines filosòfiques, consolida els continguts i prepara’t per a la prova d’accés a la universitat (Posa’t a prova). Pensa com un filòsof o una filòsofa. A la Caixa d’eines filosòfiques trobaràs els procediments bàsics de la filosofia, que t’ajudaran a resoldre les tasques i afrontar els reptes proposats, i aquells que es plantegen en el dia a dia, i, d’aquesta manera, contribueixen a comprendre millor el sentit de la realitat i la condició humana. 2. Realitat i coneixement: la teoria de les idees 2 Explica les idees fonamentals del text i la relació que hi ha entre elles. A què es refereix Plató amb l’afirmació: «en el món intel·ligible, la idea del bé és l’últim que es veu, i amb esforç»? Quina importància té aquesta idea en el seu pensament? Quines dues «regions» hi ha en el mite de la caverna? Quina relació té aquesta dualitat amb la realitat platònica i la teoria de les idees? I amb els graus del coneixement? El mite de la caverna explica «el camí de l’ànima cap a l’àmbit intel·ligible». Com es fa aquest camí? Amb quins mètodes s’assoleix l’àmbit intel·ligible? –Tota aquesta imatge, estimat Glaucó –vaig dir -li–, cal que l’ enllacis amb el que hem dit abans, la regió que ens és revelada per la vista l’ has de comparar amb l’ estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol , i si ara compares la pujada i la contemplació de les coses de dalt amb l’ ascensió de l’ ànima cap al món intel·ligible, no t’ apartaràs de la meva conjectura , ja que és aquesta la que vols sentir, i la que sols el déu sap si és o no correcta. És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: al cim del món cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’ hi veu la idea del bé. Ara , quan ha estat v i sta , se la reconei x a l’ acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el món visible la llum i el sol , i en el món intel·ligible per tal com crea ella sola, com a sobirana, la veritat i l’ enteniment. I el qui vulgui actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli aquesta idea. [...] –Creus que seria sorprenent –vaig continuar– que quan un home passi de la contemplació de les coses divines a les misèries humanes es mostri maldestre i ridícul si , quan encara està enlluernat i sense haver-se acostumat a les tenebres que l’ envolten, es veu obligat a discutir, en un tribunal o a qualsevol altre lloc, sobre imatges de la justícia o sobre les ombres de les imatges de la justícia i s’ ha d’ enfrontar a la manera en què interpreten aquestes coses aquells que mai no han vist la justícia en si? –No, no em sorprendria gens –va dir. Pl ató, La República L L E G I M F I L O S O F I A #LaLucidesaDelSavi L’al·legoria de la cova de Plató (segle xvi), de Michiel Coxcie. F I T E S DE LA FI LOSOFI A F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S És real tot això que visc? El mite de la caverna platònic és una metàfora que ens captiva i ens inquieta: pot ser que visquem una vida que no és vertadera. La fascinació que produeix ha estat emprada per mostrar que les nostres vides són una representació d’una realitat més autèntica que hem d’intentar assolir. El cinema s’ha fet ressò d’aquest mite i ens ha mostrat personatges que necessiten escapar d’unes vides inautèntiques i conèixer la veritat: a La rosa porpra del Caire (Woody Allen, 1984), el protagonista d’una pel·lícula clàssica escapa de la pantalla per conèixer una admiradora seva en el món real; a Desafiament total (Paul Verhoeven, 1990), al protagonista li han induït records falsos per evitar la rebel·lió; El show de Truman (Peter Weir, 1998) ens mostra la vida d’un home que, sense que ell ho sàpiga, és la producció de televisió més gran que es pugui imaginar; Matrix (Lana Wachowski, 1998) ens enfronta al malson d’un món irreal dominat per les màquines, en el qual una petita resistència intenta «despertar» els éssers humans presoners; a L’habitació (The Room, Lenny Abrahamson, 2015), un porxo es converteix en el món projectat en una caverna terrible per a un noi. Més recentment, la sèrie d’animació Undone també explora què és exactament la realitat i com ens podem assegurar que tot allò que vivim és realment cert. Per què creus que el mite de la caverna produeix tanta fascinació? Penses que hi ha facetes de la vida que són «cavernes»? Argumenta les respostes. Cartell de la pel·lícula estatunidenca La rosa porpra del Caire (1984). 37 . li i i : l i l i El L li bre VII del di àl eg de maduresa La R epública comença amb el conegut mite de la caverna, un recurs emprat per Plató per explicar la relació de l’ ésser humà amb la veritat. El relat s’estructura en tres parts: La situació dels presoners. Plató ens demana que imaginem uns presoners encadenats p er a tot a l a v i da en una cova , de man era qu e nomé s poden contemplar, a la paret del davant, les ombres d’uns individus que passen per davant d’un foc que hi ha al seu darrere, com en un teatre d’ombres, i sentir-ne les veus. Com que sempre han estat allà, les ombres que contemplen i els ressons que escolten són per a ells la realitat. L’ alliberament d’un presoner. Un dels presoners s’ allibera i pot mirar cap a l ’ altre costat a l a caverna : se sent confós i pensa que l es ombres són més real s que el s objectes. El s ul l s se li van acostumant a la l lum i , quan surt a l’ exterior, mira , primerament, els ref lexos de les coses, fins a contemplar els objectes mateixos i els éssers humans. El presoner és capaç de mirar el Sol i dedueix per ell mateix que, gràcies a això, ha pogut veure totes aquelles coses i que és l’ astre el que regeix aquest món . El retorn a la caverna. El presoner se sent feliç d’entendre el món i compadeix els seus antics companys de la caverna. Quan decideix tornar allà, ja no sap sortir-se’n entre les ombres; els altres se’n riuen pensen que, com que ha sortit a l’ exterior, se li han fet malbé els ulls i que no val la pena abandonar la cova. És més, si intentés deslligar i conduir cap a la llum els altres presoners, se’n burlarien i seria perseguit. El relat platònic té implicacions f i losòf iques de tota mena . Preci sament per això se sol fer ser vir per il·lustrar les idees fonamentals del sistema de pensament de Plató: Ontologia La realitat material és només aparença o còpia de la realitat ideal. Epistemologia El coneixement de la veritat és un ascens que passa per diferents fases. El final del procés és la idea del bé –representada en el Sol–, la causa de totes les coses justes i belles tant del món de les idees com del món sensible. Ètica El coneixement de les idees és necessari per poder obrar amb saviesa tant en l’àmbit privat com en el públic. El filòsof no es pot limitar a la mera contemplació de les idees, té l’obligació moral d’ajudar els altres éssers humans a descobrir la veritat i indicar-los què és el bé. Política Només les persones que coneixen realment què és el bé han de tenir el poder; només els més savis han de governar. PARAR I PENSAR I si em decideixo per les ombres? Segons una opinió comuna, que expressa, per exemple, el refrany «D’allò que els ulls no veuen el cor no se’n dol», la ignorància pot proporcionar benestar emocional, perquè la veritat «fa mal». L’intel·lectualisme moral de Plató i Sòcrates considera ignorants aquestes persones que no saben realment què els convé. Ningú voldria seguir en les ombres si conegués la veritat. O sí? A la caverna, les figures que transporten objectes davant del foc són anomenades taumaturgs, mestres de les il·lusions. I si decidíssim romandre en les ombres sabent que el món que ofereixen és fals? Quines conseqüències tindria aquesta actitud per a les nostres vides? Pensa en una situació en la qual es faci passar per real un món inautèntic, com al mite de la caverna, i quins motius es podrien tenir per perseverar en aquesta «farsa». Platón Cinema (2001), de Guillermo Pérez Villalta, pintor, escultor i arquitecte de la postmodernitat. EXPLICA 6 Què significa conèixer per a Plató? Quins són els objectes del coneixement? De quines maneres diferents s’arriba a conèixer? COMPARA 7 Quins motius té el presoner del mite de la caverna per escapar de la seva situació? Quines raons poden portar-lo a tornar amb els companys de captivitat? A C T I V I T A T S 36 F I L O S O F I A A L C A R R E R 1 F I L O S O F I A E N A C C I Ó Examinar la vida amb les nostres preguntes Preguntes per viure: un àudio o un vídeo ple d’admiració filosòfica Les preguntes filosòfiques aborden l’essencial per a la vida. Obertes, radicals, indefugibles, en tant que no es poden esquivar, universals i intemporals i crítiques… (pots repassar-ne les característiques a la Caixa d’eines filosòfiques, p. 276-287), aquestes preguntes ens assalten, qüestionant-nos i apuntant al sentit de la nostra existència. Fes l’exercici de triar i sintetitzar les preguntes que et semblen més importants. Pot ser d’ajuda escoltar la simpàtica cançó del grup de punk-rock dels anys vuitanta Siniestro Total, «¿Quiénes somos? ¿De dónde venimos? ¿Adónde vamos?» (1984), en la qual apareixen preguntes tan insòlites com: on som abans de néixer?, o què és el no-res? Et proposem crear una obra audiovisual amb les teves preguntes filosòfiques: un pòdcast, un vídeo breu, un documental…, en el qual, a partir d’aquestes preguntes, plantegis una reflexió sobre l’admiració filosòfica. Poseu en comú a classe els vostres treballs, podeu organitzar una «sessió plena d’interrogants sobre la vida». Debateu sobre les preguntes i compartiu les vostres inquietuds. «La filosofia s’inicia […] amb una pregunta», diu la filòsofa María Zambrano; «preguntar-se és típic de l’home, el senyal que ha arribat un moment en què se separarà d’allò que l’envolta, alguna cosa semblant a la ruptura d’un amor, com el naixement». Sabem que aquesta manera de separar-se del món, aquest néixer del coneixement que és la filosofia, va sorgir a la Grècia del segle vii aC, amb el pas del mite al logos, i va ser investigada per la primera generació de filòsofs: els presocràtics. Les grans preguntes, no obstant això, semblen anteriors, perquè són naturals en qualsevol ésser humà. Preguntar-se és sorprendre’s, tenir curiositat per «l’altre», en el moment en què el dubte ens posa davant la impossibilitat d’entendre allò que contemplem. Al pintor Paul Gauguin, li va cridar molt l’atenció aquesta actitud en els amables tahitians que, cada cop que es trobaven amb algú estrany, preguntaven: «D’on vens? Qui ets? On vas?». El pintor va immortalitzar aquella manera d’interrogar-se sobre l’altre associant-la a les grans preguntes de la filosofia. En molts pobles del nostre país, sobretot les persones grans, tendeixen a preguntar de manera semblant als desconeguts, perquè senten curiositat per aquells amb qui no estan familiaritzats i tracten d’explicar els motius de la seva existència. Filosofar és examinar la vida, més enllà del món acadèmic, «al carrer», sobre la nostra existència i el món que ens envolta; qüestionar la vida d’allò que sembla habitual, interrogar-la, precisament per poder viure-la humanament i totalment. D’on venim? Qui som? On anem? (1897), de Paul Gauguin. Estela funerària del nauta Democleides (segle iv aC). Representa un guerrer meditant a la proa d’un vaixell. Siniestro Total, grup musical gallec. 25 L E S I D E E S C L A R E S REPÀS Monistes Pluralistes Pitagòrics El nombre i l’harmonia Parmènides L’ésser (immutable) Atomistes (Leucip i Demòcrit) L’àtom (i el buit) Heràclit El foc (el canvi) Empèdocles Els quatre elements (amor/odi) Anaxàgores Les llavors i el nous Físics de Milet Tales L’aigua Anaximadre L’àpeiron Anaxímenes L’aire L’origen de la filosofia 1. El sorgiment de la filosofia a Grècia 3. Els presocràtics i la cerca de l’arkhé La saviesa en altres cultures Tradició cultural Ambient religiós 2. El pas del mite al logos Context econòmic i social Factors CAP A LA UNIVERSITAT La dona a Grècia Coneix-te a tu mateix Virtut i intel·lectualisme moral Protàgores Relativisme Gòrgies Escepticisme Diàleg Democràcia El gir antropològic Els sofistes (eloqüència i persuasió) Aspàsia de Milet Sòcrates 4. Filosofia i ciutadania 22 A C T I V I T A T S D E R E P À S 1. Defineix els conceptes següents: fisis, arkhé, lluita de contraris, ésser, amor i discòrdia, nous, àtoms, gir antropològic, sofista, ciutadania, maièutica, intel·lectualisme moral. 2. Explica breument com i per què sorgeix la filosofia i quin canvi d’enfocament es va produir en la indagació filosòfica durant el segle v aC a Atenes. 3. Escriu un assaig breu sobre l’evolució del concepte d’arkhé en els filòsofs presocràtics. 4. Elabora un quadre en què comparis els sofistes i Aspàsia de Milet amb Sòcrates i en el qual recullis les seves idees sobre l’existència de valors universals, els seus mètodes i l’objectiu del seu ensenyament. 1 A U T O A V A L U A C I Ó Tria la resposta correcta en cada cas per comprovar si, com deia Sòcrates, tens a dins els coneixements necessaris i has interioritzat les idees principals d’aquesta unitat. 1. L’arkhé de la fisis… a. És el primer concepte filosòfic. b. Tales l’associa amb l’aigua perquè genera vida. c. És indefinit per a Anaximandre. d. Totes són correctes. 2. Els pitagòrics… a. Vivien com eremites solitaris. b. No admetien dones a la seva comunitat. c. Veneraven els nombres i l’harmonia. d. Pensaven que l’ànima moria amb el cos. 3. Heràclit d’Efes… a. Va ser un polític molt popular. b. Considerava que l’ésser era l’arkhé. c. Va iniciar el pensament dialèctic. d. Pensava que el canvi era il·lògic i inexplicable. 4. Quina de les afirmacions següents sobre Parmènides és falsa? a. Conservem part del seu Poema. b. Afirma l’ésser i nega que el canvi sigui «real». c. Diu que l’ésser, en el fons, no és. d. A partir d’ell, l’arkhé no va ser només un element. 5. L’atomisme… a. Va tenir lloc després de les Guerres Mèdiques. b. Pensa que l’ànima és immortal. c. Considera que el cosmos són àtoms i buit. d. Va ser ben rebut pel seu materialisme. 6. La Il·lustració atenesa… a. S’estén al llarg del segle v aC. b. Va fer que la filosofia se centrés en l’ésser humà. c. S’associa a Pèricles i a la democràcia. d. Totes són correctes. 7. Els sofistes… a. Impartien classes gratuïtes. b. Es consideraven «mestres de la virtut». c. Eren universalistes morals. d. Els seus representants són Demòcrit i Anaxàgores. 8. El relativisme dels sofistes… a. Va ser defensat per Protàgores. b. Pensa que la veritat és subjectiva. c. Considera l’home la mesura de tot. d. Totes són correctes. 9. Quina d’aquestes afirmacions sobre Aspàsia de Milet és falsa? a. Va ser mestra de retòrica. b. Va escriure el discurs fúnebre atribuït a Pèricles. c. Va publicar la seva obra com a Diotima. d. Dona i estrangera, no posseïa ciutadania atenesa. 10. El mètode socràtic… a. Es basava en el diàleg. b. Començava destruint prejudicis amb la ironia. c. Aspirava a aconseguir una definició universal. d. Les tres respostes són certes. 23 P O S A ’ T A P R O V A Identifica les idees fonamentals del text, citant les frases que les recullen. A partir del contingut del text, explica la tasca filosòfica de Sòcrates, el seu mètode, i les seves idees sobre la virtut i l’educació. Relaciona el contingut del text amb la imatge, explicant la importància de la filosofia per a la polis segons el pensament dels diferents personatges que s’hi representen i que s’han esmentat abans. En quin sentit pot afirmar el text que el «primer filòsof de la tradició occidental va ser Sòcrates»? Anàlisi i comentari de text Comença posant un títol i fent un resum breu del text de Sandel. Plasma en un esquema la seva estructura i diferencia les idees principals de les secundàries. Què veus del text de Sandel al quadre de Von Foltz?: la implicació dels grans pensadors en els assumptes de la ciutat, la importància de la paraula i de la filosofia… T’ajudarà consultar i repassar les característiques a la Caixa d’eines filosòfiques (p. 276-287). C A I X A D ’ E I N E S La novel·la La maestra de Sócrates, de Laura Mas, ens trasllada a l’Atenes del segle v aC amb el rerefons de l’amor. Per aprofundir en la figura de Sòcrates i en la seva defensa de la filosofia, a més de llegir l’obra de Plató, Apologia de Sòcrates, pots veure la pel·lícula Sócrates (1971), de Roberto Rossellini, o llegir el còmic La mort de Sòcrates de Jun Matsuura. P E R A P R O F U N D I R Llegeix els textos i observa la imatge. Després, respon les qüestions. Discurs fúnebre de Pèricles (1875-1880), obra del pintor alemany Philipp von Foltz, il·lustra la importància de la paraula a la polis. Hi apareixen les grans figures de la Il·lustració atenesa: Pèricles pronunciant el seu discurs en honor als morts a la guerra del Peloponès; Anaxàgores, reclinat al seu darrere (amb una sobretúnica groga); Protàgores, al darrere, dempeus (vestit de vermell i ocre); Sòcrates assegut, meditabund (amb túnica blava); a l’altre costat, Aspàsia de Milet asseguda escoltant Pèricles (de rosa, d’esquena a nosaltres). Al discurs, el polític defensa la forma de vida atenesa. Crec que la Filosofia pertany a la ciutat, on els ciutadans es reuneixen i debaten grans qüestions sobre com hem d’organitzar les nostres vides junts, sobre justícia , sobre com bregar amb la desigualtat o sobre quines obligacions tenim els uns amb el s altres com a ciutadans. El primer f i lòsof de la tradició occidental va ser Sòcrates. Sòcrates mai no va escr iure un l li bre . No era profe ss or. El qu e fei a era caminar pels carrers d’Atenes i fer preguntes als ciutadans que hi trobava . I les preguntes desafiaven les seves idees i la manera de pensar. Les preguntes es qüestionaven les convencions, el rerefons de l es nostres v ides sobre el qual sov int no ref lexionem . Algunes de les persones a qui feia preguntes se sent i en i nc òmo d e s . E l s re sul t av a i nc òmo d e hav e r d e re - f lexionar sobre les idees. Però aquesta és la ciència del que fem . Allò que fem nosaltres com a professors de Filosofia i d’Humanitats. Convidem el s estudi ants, jo ho considero una inv itació, a fer una ref lexió crítica sobre les seves conviccions morals i polítiques, sobre la seva manera de veure el món , sovint amb l’ajuda de p ensadors i f i lòsof s qu e han ref l exionat si st emàti cament sobre aquestes qüestions en el passat. Aquesta és la nostra feina . I crec que depèn de veure l a f i losof i a com una cosa connectada amb el món on vivim. Michael Sandel , En defensa del diàleg (Aprendemos juntos) 24 Et recomanem que, en analitzar el text, relacionis les idees que s’hi exposen amb conceptes i teories de l’assignatura, així com amb la vida i l’obra de l’autora, la seva època, etc. D’aquesta manera, l’esquema o el mapa conceptual que elaboris pot mostrar més complexitat de relacions, com en l’exemple. P A S 3 . C O M E N TA R E L T E X T Tota la feina anterior condueix al comentari més extens o específic de les idees del text: la idea principal o tesi que defensa la seva autora, els arguments en què es basa, l’exposició dels motius per defensar la tesi… Ens trobem davant d’un text feminista, en què la seva autora, Mary Wollstonecraft, defensa una idea igualitària d’ésser humà, considerat sense distinció de sexe [tema i tesi], que acabi amb la visió estereotipada de la dona com a «sexe feble» i trenqui la dependència social que aquesta té de l’home [exposició de motius o arguments]. A partir d’aquest començament, en què queda recollit el treball de lectura, anàlisi i identificació d’idees, el nostre comentari ha d’afavorir el diàleg tant amb l’autora com amb les idees que el text expressa. Al mapa conceptual anterior es proposen algunes idees o línies de treball (les fletxes de color verd marquen un itinerari possible). Un bon comentari ens ha de portar a les preguntes que li podrien sorgir a partir del text a algú que no estigués familiaritzat amb el tema: Autora i obra. Qui és Mary Wollstonecraft?, quan, on i com va viure?, a què es va dedicar?, quines van ser les seves idees i les seves obres?, quin sentit té la seva obra Vindicació dels drets de la dona, del 1792?, quina repercussió va tenir a la seva època? Context històric i filosòfic. Què és la Il·lustració?, quan i on es va desenvolupar?, quin era el seu pensament?, quina idea d’ésser humà defensava?, què té a veure amb aquest text o amb el concepte d’autonomia?, com vivia la dona en aquesta època? Problema filosòfic. Quina importància té la igualtat entre dones i homes?, què són els estereotips i els rols socials?, per què tradicionalment s’ha associat la dona amb el que és sensible o elegant i s’ha deixat de banda la racionalitat? Corrent de pensament a què pertany. Què és el feminisme?, què defensa aquest corrent de pensament?, quines autores i autors l’han sostingut?, quina transcendència ha tingut aquest moviment?, quina importància té avui dia? Després d’aprofundir en el contingut del text, podrem contestar les primeres preguntes que ens van sorgir: és un text feminista perquè defensa un model d’ésser humà on els sexes queden equiparats; defensa els drets de la dona tractant d’eliminar visions estereotipades sobre el sexe femení. P A S 2. A N A L I T Z A R L E S I D E E S I L A S E VA R E L A C I Ó ( E S T R U C T U R A A R G U M E N TAT I VA ) Després de la lectura detallada del text, hem de començar a tenir les idees clares. Comencem per posar un títol al text i fer-ne un brevíssim resum. Títol. El sexe no defineix l’ésser humà Breu resum. L’autora vol rebatre la visió estereotipada i paternalista sobre la dona per buscar un ésser humà ple i igualitari. Després, cal establir la jerarquia entre les idees. El text que estem comentant inclou una referència que ens ajuda: «tota consideració accessòria ha de passar per aquesta pedra de toc»; és a dir, que el model d’ésser humà no té un sexe concret és la idea principal, la «pedra de toc», la tesi, i qualsevol altra qüestió en depèn. L’estructura del text pot plasmar-se en un esquema o en un mapa conceptual que reflecteixi la relació entre les idees del text. CAIXA D’EINES FILOSÒFIQUES Frases boniques Condescendència Poc intel·ligent «Sensiblera» Idea de «sexe dèbil» Vida, obra, context Autonomia, Il·lustració Feminisme, moviments socials Igualtat de sexes Un ésser humà considerat sense distinció de sexe Dependència de la dona é s ne c e s s a r i e l imi na r Objectiu autora Fal·làcies formals i regles lògiques L’ús adequat de la lògica ens ajuda a assegurar la validesa de les nostres argumentacions, a detectar arguments falsos i a entendre el funcionament intern dels raonaments per enfortir la nostra capacitat argumentativa i pensar de manera més sòlida. Els errors o les fal·làcies formals més freqüents a l’hora d’argumentar són els següents: 7. F E R S E R V I R L A L Ò G I C A Tipus de fal·làcia Què significa i com funciona (exemples) Afirmació del consegüent La veritat d’una conclusió fa afirmar la causa en una implicació lògica. Si no t’abrigues, et refredaràs. T’has refredat. Aleshores, podem pensar que no t’has abrigat, però la causa del refredat pot ser una altra; afirmar-ne la conseqüència no ens pot portar lògicament a afirmar l’antecedent. Negació de l’antecedent Mostrar la falsedat de l’antecedent en una implicació ens pot fer pensar que el consegüent també és fals. Si corres, hi arribes. Però no corres. Podem prendre per lògic que no hi arribaràs. Tanmateix, la implicació no diu res sobre altres casos; necessitaríem una altra implicació que ens expliqués què passa si no t’afanyes. Post hoc ergo propter hoc («després d’això, per tant, a causa d’això») Dos fets tenen lloc junts i s’hi estableix erròniament una implicació. Les supersticions es basen en aquest tipus d’error lògic. Em vaig posar la camisa groga. Vaig aprovar l’examen. Dedueixo erròniament que si em poso la camisa groga (causa), aprovaré l’examen (efecte). En aquest cas, hi ha correlació entre els fets, però no causalitat entre ells. Disjunció exclusiva Davant de dues opcions, neguem la possibilitat que totes dues passin conjuntament. En acabar Batxillerat, continuaràs estudiant o treballaràs. Si treballes, es pot deduir que no continuaràs estudiant, però això és fals, ja que pots fer les dues coses alhora. Ad logicam («a la lògica») Un error o fal·làcia en les premisses no anul·la necessàriament la conclusió. La vacuna ataca amb glòbuls vermells (macròfags i limfòcits) el virus i t’immunitza. Te la poses; per tant, t’immunitza. La conclusió és correcta, encara que el funcionament de la vacuna no sigui aquest. Petició de principi o argumentació circular L’argumentació és circular quan la conclusió es troba donada a les premisses. És veritat perquè ho diu el meu youtuber preferit i el que diu és sempre cert. Està donant per vàlid el principi sense demostrar-lo. Generalització precipitada És un error en la inducció que pren casos insuficients per poder establir una inducció correcta. Als nois del meu poble no els agrada aquesta música. Per tant, als nois no els agrada aquesta música. És una conclusió errònia. Del jugador És l’error en un argument probable (abductiu) de creure que la possibilitat que passi alguna cosa és més gran si no ha passat fins ara, o si es produeix una «ratxa». No ha sortit 6 en les jugades anteriors. És més probable que surti ara. És un bon moment per apostar al 6. Per resoldre exercicis formalitzats s’utilitzen les regles lògiques següents d’introducció, eliminació i transformació de connectors i enunciats: Introduir negador (reducció a l’absurd) p q ` ¬q ¬p Eliminar negador ¬¬p p Introduir conjuntor p q p ` q Eliminar conjuntor Introduir disjuntor p p ~ q Eliminar disjuntor p ~ q p q r r r Sil·logisme disjuntiu p ~ q ¬p q p ~ q ¬q p Introducció de l’implicador p q p → q Eliminació de l’implicador (modus ponents) p → q p q Modus tollens p → q ¬q ¬p Eliminar conjuntor p ` q ¬ (¬p ~ ¬q) Llei de Morgan 2 p ~ q ¬ (¬p ~ ¬q) p ~ q q p ` q p Estereotips 263 262 A C P C A 5
RkJQdWJsaXNoZXIy