2. El pas del mite al logos Pe r q u è l a f i l o s o f i a s o r g e i x p r e c i s a m e n t a l e s n o v e s c o l ò n i e s g re g u e s ? Hi h a u n amp l i d e b a t s o b re e l p e r - qu è d ’aqu e st canv i d e ment al it at , qu e e s c on e i x c om el p a s d e l m i t e a l l o g o s. Fe m s e r v i r a q u e s t a e x p r e s s i ó p e r re f e r i r - n o s a l a t e o r i a s e g o n s l a qu a l e l ge n i e sp e - c i a l d e l p o b l e g re c v a f e r qu e l ’ é ss e r humà ab an don é s e l món fo sc d e l s mit e s p er inv e st i gar - lo úni cament segon s l a ra ó . L a t e si d e l «mi ra c l e g re c » ha e st a t prà c t i - cament rebutjada i en el seu l lo c s’ expli qu en el s factors d e canv i segü ent s : El context econòmic i social . El món grec s’ organitzava en polis o ciutats estat. Les colònies escampades pel Mediterrani van prosperar amb una activitat comercial que va afavorir un intercanvi d’idees sa amb altres pobles (Egipte, Pèrsia…). El creixement i la transformació de les ciutats exigien una modernització de l’organització política i de les lleis, i , així , es van crear les primeres democràcies. Aquest clima va potenciar l’oci i la ref lexió, i va generar la pluralitat d’idees necessàries per a l’ aparició del pensament crític. L’ ambient religiós. La religió, juntament amb l’idioma i les activitats esport iv e s i reli gio se s del s Jo c s O límpi c s , c onst ituï a una par t pr imordi al de l a identitat del poble grec. A les colònies gregues no hi havia una casta sacer - dotal i , per t ant , no hi hav i a un dogma cl ar ; ai xò va permetre contrast ar moltes versions diferents dels mites. Va ser també molt rellevant l’orfisme, un culte relacionat amb Apol·lo que convidava a tenir cura de l ’ànima , a la introspecció i a la ref lexió moral . La tradició cultural . El món grec disposava d’un patrimoni cultural imponent, recollit en la poesia d’Homer i Hesíode. Segons la Teogonia d’Hesíode, per exempl e, el cosmos ha sorgit del caos i s’organitza en generacions de déus gràcies a una llei que equilibra els contraris. La poesia grega ja contenia explicacions cosmogòniques amb elements racionals, que la filosofia va poder qüestionar gràcies al clima de tolerància i en els quals va aprofundir per l lançar les seves primeres preguntes f i losòf iques: com va sorgir l ’ordre del caos?, per què hi ha equilibri a la natura?, etc. Els primers a practicar aquesta filosofia naixent van ser els pensadors de Milet, al s qual s van seguir uns altres f i lòsofs d’ El ea , Efes, Samos, etc. Tots el l s van prendre la f i si s o natura com a objecte principal de les seves investigacions. Per aquest motiu van ser coneguts també com «els físics», aquells que estudien la natura . També coneixem aquests primers filòsofs amb el nom de presocràtics, encara que no tots són anteriors a Sòcrates en un sentit cronològic, sinó que són anteriors al concepte socràtic de filosofia com a ref lexió sobre l’ésser humà. EXPLICA 1 Quins són els trets característics de la filosofia i per què sorgeix? ARGUMENTA 2 Per què la filosofia va canviar la nostra visió del món? INVESTIGA I COMPARA 3 Cerca informació i assenyala les semblances entre els trets de la filosofia nascuda a Grècia i els plantejaments de les diferents tradicions orientals. A C T I V I T A T S On dius que va passar? El pensament racional també va intentar trobar els llocs on s’havien esdevingut les històries que explicaven els mites: va ser l’origen de la geografia moderna. Hecateu de Milet (~550 aC-~476 aC), historiador, geògraf i viatger, va ser el primer a separar la història llegendària dels fets reals, i va construir, en el transcurs dels seus viatges, mapes més precisos que els antics i que desmentien la geografia mítica. Què és la geografia mítica? Quines són les seves característiques? Per què els mapes d’Hecateu la desmentien? Mapa de la Grècia antiga. Siracusa Leontins Abdera Efes Clazòmenes Milet Península Atenes del Peloponès Esparta Crotona Elea Agrigent I M P E R I P E R S A JONIA Rodes Delos Samos Creta Sicília M A G N A G RÈC I A M a r M e d i t e r r a ni M a r Jò n i c M a r T i r rè M a r E g eu 296419_01_p10_h01_grecia_antigua 10
RkJQdWJsaXNoZXIy