3. Els presocràtics i la cerca de l’arkhé 3.2. Els pi tagòr ics . Harmonia i nombre L’escola pitagòrica va aportar a la recerca sobre la natura un matís important, ja que es va centrar en la composició interna i en l’ harmonia que hi ha sota de tot. L’escola va ser fundada per Pitàgores (~569 aC-~475 aC), de qui sabem que va néixer a Samos (Àsia Menor), va estudiar a Mi let, probablement amb Anaximandre, va viatjar a Egipte per aprendre geometria i va fundar, prop del 530 aC, una comunitat de tipus místic al sud d’ Itàlia , a Crotona . La comunitat pitagòrica s’organitzava entorn de la figura llegendària del mestre Pitàgores, a qui s’atribuïen tots el s descobriments i tot tipus de qualitats extraordinàries, com haver descendit a l’Hades o recordar les seves vides passades. El s pitagòrics v iv i en en comunitat de béns, mant eni en el s descobri - ments en secret i seguien unes normes moral s estrictes, com ara no menjar a n i m a l s , p e r q u è c o n s i d e r av e n q u e t o t a l a n a t u r a e s t av a e m p a r e n t a d a . A aquesta comunitat van pertànyer també el metge Alcmèon o la matemàtica , i possible esposa de Pitàgores, Teano de Crotona. L’escola va guanyar força f ins al punt que l a se va inf luència política va desper tar suspicàci es entre el poble, que la va acabar cremant. La gran contribució pitagòrica és el descobriment de l’harmonia subjacent a la natura , que es compon de nombres i proporcions: el nombre és l ’arkhé, el principi de tot es l es coses . Aqu est es proporcions fan af lorar l a bel l esa , per exemple, en la música, perquè els pitagòrics van descobrir que el so harmònic es produeix per relacions d’inter vals. Les matemàtiques treuen a la llum relacions numèriques com la dels costats del triangle i la hipotenusa ( l’ anomenat teorema de Pitàgores, ja conegut pels sumeris). Com que no posseïen els nombres actuals, les matemàtiques gregues eren fonamentalment geometria i els pitagòrics van associar els nombres a elements geomètrics: l’1 és el punt; el 2, la línia ; el 3, la super fície, i el 4, el s cossos sòlids. La suma d’aquests nombres feia aparèi xer el 10, que es considerava el nombre ideal i es representava en l’anomenada tetractis, figura triangular de deu punts que és un símbol sagrat per a ells. Els pitagòrics inf luïts per l’orfisme, o culte a Orfeu, també van desenvolupar un pensament de tipus místic i religiós entorn de l’ànima, perquè consideraven que l’ ànima és immortal , que queda atrapada a la presó del cos i necessita purificar-se mitjançant una vida de coneixement i allunyament de les passions: si no ho aconsegueix, l’ ànima ha de continuar el cicle de transmigracions de cos en cos (metempsicosi) fins que és purificada i no necessita reencarnar-se novament. Les transmigracions de l’ ànima tenien lloc en un cicle en el qual tot es repetia en un retorn etern, on res era completament nou. I si tot canviés sense cap raó? T’imagines que tot canviés constantment sense cap raó aparent. Aquest desolador succeir és la manera com la pel·lícula El pare (2020) ens acosta al dia a dia d’un malalt d’Alzheimer, per a qui es desdibuixa qualsevol intent d’ancorar la seva narració o la seva memòria. Aquesta pel·lícula ens avança el pensament del filòsof presocràtic, Heràclit, i ens recorda la importància del logos, de la racionalitat que equilibra tots els canvis, perquè sense aquesta racionalitat no es pot construir la identitat. Per què és important que hi hagi coses que romanguin? Grup de pitagòrics celebrant la sortida del sol, a Himne pitagòric al sol naixent (1869), de Fiódor Andreiévitx Brónnikov, a la Galeria Tretiakov de Moscou (Rússia). El vídeo de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT), titulat Teano. Cuando la magia se convierte en número, de la sèrie Revoluciones matemáticas, ens descobreix aquesta pensadora i ens explica, de manera senzilla, conceptes pitagòrics, com l’harmonia musical de les octaves o la tetractis. R A C Ó D I G I TA L Símbol del tetractis. Cartell de la pel·lícula El pare (2020). F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S 12
RkJQdWJsaXNoZXIy