1 3.3. El canvi en Heràcl i t Posa un títol a cada citació i escriu un aforisme per a cadascuna que expressi el mateix. Posa algun exemple del teu dia a dia que es pugui explicar mitjançant la lluita de contraris. «Aquest cosmos [el mateix de tots] no el va fer cap déu ni cap home, sinó que sempre fou , és i serà foc etern , que s’encén segons mesura i s’apaga segons mesura .» «Heràclit diu en algun lloc que tot canvia i res roman i comparant les coses existents amb el corrent d’un riu diu que no et podries submergir dues vegades en el mateix riu .» «El mateix és vida i mort, vetllar i dormir, joventut i vellesa ; aquelles coses es canvien en aquestes i aquestes en aquelles.» G. S. Kirk i J. Raven, Els filòsofs presocràtics (fragments d’Heràclit d’Efes) L L E G I M F I L O S O F I A #TotFlueix La filosofia del temperamental i esquiu Heràclit d’Efes aborda un dels problemes essencials de la natura : per què canvien les coses? I com és possible que es transformin les unes en les altres? Segons aquest fi lòsof, trobem una contradicció contínua en la natura : la nit segueix el dia ; la vel lesa , la joventut; el m a s c u l í s’o p o s a a l f e m e n í ; l e s o n e s i l a s o r r a l l u i t e n a l c o s t a t d e l a r i b a d e l mar…, tota la natura es regeix per una lluita incessant de contraris. Per al filòsof, el canvi i la contradicció no són negatius, sinó constitutius i necessaris, propicien la dinàmica de la realitat i la seva transformació, perquè, si alguna cosa no tingués un contrari , mai no canviaria . Aquesta manera de pensar en la contradicció s’ anomena dialèctica. El f i lòsof d’ Efes creia que el canv i constant en la natura per la l luita de contrar i s s’ ass o c i a amb el fo c, el ement qu e mi l lor simbo litza l ’arkh é; no el fo c mat erial , sinó la imatge metafòrica d’una combustió constant que representa el cosmos que es va creant i destruint. Heràclit i l·lustra aquest esdevenir continu amb el seu afori sme famós «tot f luei x» (panta rei), tot està sotmès a la l luita de contrari s, res roman tal com ho obser vem ; d’aquí ve l ’af irmació qu e no ens pugu em submerg i r du e s v egad e s en un mat e i x r iu , p erqu è cap subst ànc i a ni é sser e s c onser v en t al c om el s v e i em . Però , si tot canv i a , p er què hi ha coses que romanen? Per què l es coses no es destr uei xen compl etament amb el canv i? Per a Heràclit , el canv i si gni f i ca al hora t ensió i equi li bri, c om l a c orda d ’un a r c , i n o p o t s o b re p a s s a r u n s l í m i t s , d e m a n e r a q u e u n c o n t r a r i e n d e s - t r u e i x i u n a l t re , p e r e xemp l e . E l c a nv i é s ra c i o n a l , l ò g i c , s e g u e i x u n a l l e i u n iv e r s a l : l ’ u n iv e r s é s f o c e t e r n re g i t p e l l o g o s. C omp re n d re e l f u n c i o n a - ment d e l c o smo s no é s a l ’aba st d e to t s e l s é ssers humans ; si b é to t s t enim c a p a c i t a t p e r c omp re n d re e l l o g o s , p e rq u è d i s p o s em d e ra c i o n a l i t a t , s e - gons el f i lò s of d ’ E fe s , l a maj or i a segu e i xen habitualment l e s se v e s opinions par t i cul ars . COMPARA 4 Crea una taula on reflecteixis què és l’arkhé i com expliquen el canvi els diferents filòsofs presocràtics monistes. ARGUMENTA 5 Com expliquen els pitagòrics i Heràclit l’harmonia en la natura? A C T I V I T A T S H e r à c l i t d ’ E f e s Natural d’Efes, ciutat de la Jònia (Turquia). D’origen aristocràtic, Heràclit (~540 aC-~480 aC) va abandonar la seva posició social per la filosofia i va viure allunyat de la ciutat, amb la qual cosa es va guanyar fama de misantrop. Filòsof crucial per l’ anàlisi de la lluita de contraris, ho va ser ja en la seva època, perquè el Manuscrit de Derveni (segle iv aC), el document escrit més antic d’Europa que es conserva, s’obre amb una citació seva: «La divinitat vol i no vol ser anomenada Zeus.» El seu pensar complex, expressat amb aforismes breus, pel qual va rebre el sobrenom d’«el Fosc», estava recollit en l’obra perduda Sobre la naturalesa. 13
RkJQdWJsaXNoZXIy