3. Els presocràtics i la cerca de l’arkhé 3.4. E l camí de la ver i tat : Parmènides i l’escola d’Elea Sabem poc de la vida del f i lòsof grec Parmènides d’ Elea (~540 aC-~470 aC). Potser va ser legislador o metge; potser es va formar a l’escola pitagòrica i després va criticar tota la filosofia anterior, especialment la del seu contemporani Heràclit. No obstant això, malgrat el desconeixement sobre la seva biografia , l a se va obra Poema s’ ha conser vat força compl eta en còpi es post eriors . En aquesta , la deessa de la veritat, Alétheia , en el seu carro, condueix el filòsof per la terra on les coses no són i per la terra on un mateix ésser opina una cosa i la contrària , per trobar, finalment, el camí de la veritat, on les coses són i es poden pensar amb claredat. El punt de partida de la seva filosofia , recollit en el Poema, és la negació compl et a del canv i en l a natura : p er a Parmèni de s , l a c ontradi cció, l ’ e sde v eni r d’ Heràclit, són impossibles. Pot «semblar» que les coses canvien , però no ho fan realment ; el seu ser no canv i a , perqu è el canv i és aparent , és una mera opinió. Ai xí , encara que em succeei xin di ferents coses, no canv io, continuo essent jo, aquesta és l a me va i dentitat , el meu ser. D’ aquí l a se va af irmació categòrica : «L’ésser és i el no ser no és.» D’ acord amb això, estableix dos camins o dues vies per al coneixement: la via de l’aparença , de les opinions i els sentits, que ens mostren un món canviant només superficialment, i la via de la veritat o del pensar, la raó que ens fa comprendre en profunditat allò que les coses són realment, la seva identitat. Per a Parmènides, l’ésser s’identifica amb el pensar i amb el camí de la veritat. A partir d’aquí , el filòsof d’Elea en dedueix les característiques principals: L’ésser és in engendrat, immòbi l i et ern. L’ésser no pot sorgir del no ser, perquè res es crea del no-res. De la mateixa manera , canviar suposa passar a no ser el que és, per la qual cosa l’ésser tampoc es pot transformar en res. No té, per tant, origen ni serà destruït. L’ésser és únic, idèntic, indivisible i continu. No pot contenir el buit –contindria el no ser – i ha de ser únic i homogeni , perquè la pluralitat exigiria l’existència del no ser. La fi losofia de Parmènides és un punt d’inf lexió en el pensament presocràtic: l a se va n egació del canv i va fer qu e el s f i lòsof s post eriors hagu essin d ’assumir que un únic element no es pot transformar en tot, per la qual cosa d’ara en endavant es buscarà l ’arkhé en diversos principi s: és el que es conei x com a plurali sme . El s autors po st er iors , a mé s , parl aran d ’al guna mena de força qu e f a qu e l a natura e s tran sf ormi , i a i xò e xp l i ca e l canv i qu e Pa rm èni d e s negava . No existeix el moviment? Zenó d’Elea, (~495 aC-~430 aC) deixeble de Parmènides, va idear una sèrie de paradoxes per explicar el seu pensament sobre el canvi. La més famosa és la que exposa com el veloç Aquil·les intenta agafar una tortuga en una carrera; com que la tortuga és lenta, Aquil·les li dona avantatge. Cada cop que Aquil·les arriba al punt on era la tortuga, aquesta ja ha avançat uns metres més; la tortuga recorre distàncies cada cop més petites que la separen d’Aquil·les, però sempre anirà una mica més endavant i Aquil·les mai l’atraparà. Aquesta paradoxa pretén mostrar que el moviment és aparent. Explica amb les teves paraules el pensament de Zenó mitjançant aquesta paradoxa. FALTA IMAGEN V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C ésser. Concepte filosòfic introduït per Parmènides que al·ludeix a l’autèntica realitat, la que no canvia, aquella que es pot pensar i que és vertadera. Quins dos camins de coneixement estableix l’autor? En què es diferencien? Explica el significat de l’afirmació: «el mateix és el pensar i l’ésser». Doncs bé, et diré, i escolta amb atenció les meves paraules, les úniques vies de recerca pensables. La primera , que és i que és impossible que no sigui , és camí de persuasió i acompanya la veritat; l’ altra , que no és i que és necessari que no sigui , aquesta , t’ ho asseguro, és una via totalment incomprensible, ja que no podràs conèixer allò que no existeix, ni dir -ho. Parmènides, Poema L L E G I M F I L O S O F I A #PensarIÉsser 14
RkJQdWJsaXNoZXIy