1 3.5. L’or igen del plural i sme: Empèdocles i Anaxàgores El filòsof que «va fragmentar» l’arkhé va ser Empèdocles d’Agrigent (~495 aC- 435 aC), deixeble de Parmènides, a qui s’atribueixen les obres Sobre la naturalesa i Purif icacions. Per a Empèdocles, l ’arkhé no pot ser un sol element, així que l ’establ ei x en l es quatre arrel s, el s quatre el ements de la natura : aigua , aire, terra i foc. Aquests elements es van transformant en el món obser vat a partir de dues forces o principi s poètics que regeixen el cosmos: l ’amor, que origina la unió o l’atracció, i la discòrdia, que provoca la desunió o la repulsió. Per a Empèdocles, l’univers canvia segons un cicle constant que es distribueix en quatre moments: EXPLICA 6 Per què la filosofia de Parmènides transforma la investigació presocràtica? SINTETITZA I RELACIONA 7 Explica quin és l’origen de l’univers i com funciona segons Empèdocles i Anaxàgores. A C T I V I T A T S Aquest cicle afecta també els animals i emparenta tota la natura . L’objectiu de l a v ida humana , segons explica en l ’obra P uri f icacion s, és puri f icar l ’ànima i escapar del cicle de transformacions. El filòsof presocràtic Anaxàgores de Clazòmenes (~500 aC-~428 aC) també va pensar una natura l’arkhé de la qual el constituïen diferents elements. Nascut a Àsia Menor, va haver d’emigrar a Atenes quan la seva terra va caure en mans dels perses; allà va introduir les idees jòniques i es va convertir en un dels filòsofs més grans de la seva època . Va inf luir en pensadors com el sofista Protàgores, l ’ hi storiador Tucídides o el governant Pèricles. Es va haver d’exi liar al final de la seva vida acusat d’impietat, el delicte de no respectar els déus, per haver afirmat que el Sol era una roca incandescent. Per a Anaxàgores, l’arkhé de la fisis el componen moltes partícules presents en totes les coses, a les quals va anomenar llavors (spermata). Aquestes parts de tot, petites fins a l’infinit, són presents en totes les coses, que són formades en funció de quin tipus de partícula sigui la predominant en cada ésser, de manera anàloga als compostos químics. Anaxàgores va parlar també del noûs, una «ment ordenadora» que era un tipus de partícula diferent i independent de totes les altres, «la més subtil de totes les coses», divina i completament diferent de les altres amb les quals mai no arribava a barrejar-se, però que ho organitzava tot i penetrava en les coses animades. PARAR I PENSAR Textos filosòfics… momificats En analitzar una màscara mortuòria de l’època romana tardana al començament del segle xx, es van trobar «reciclats», entre les flors de paper de la corona, fragments d’una còpia de l’obra d’Empèdocles. Aquest papir d’Estrasburg ens ha aportat molta informació sobre la filosofia d’aquest pensador pluralista i algunes de les seves parts no han estat desxifrades fins a principis del segle xxi. Com va poder passar una cosa així? Els textos antics no tenien valor en aquella època? Quin valor tenen les fonts filosòfiques per al coneixement? V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C noûs. Concepte clau en la filosofia d’Anaxàgores, ment ordenadora que organitza tota la realitat. Papir d’Estrasburg, de la Biblioteca Nacional i Universitària d’Estrasburg, a Estrasburg (França). 1 El cosmos ple d’amor, unit en una esfera que ho és tot. 2 La discòrdia s’introdueix en la unió i va disgregant les parts. 3 La discòrdia ho domina tot en un moment de màxima dispersió. 4 En la discòrdia apareix de nou l’amor per unir-ne les parts. 15
RkJQdWJsaXNoZXIy