3. Els presocràtics i la cerca de l’arkhé 3.6. La culminació de la invest igació presocràt ica: l’atomi sme El camí del p ensament pre s o cràt i c va acabar amb una s o luc ió int ere ssant per al problema del canvi i de la impossibilitat de passar del ser al no ser apor - tada , al segle v aC, pel pensador grec Leucip i el seu deixeble Demòcrit d’Abdera. De la vida de Leucip (~500 aC-~440 aC) pràcticament no en tenim cer - t e s e s . D emò c r i t ( ~4 6 0 aC - ~3 7 0 aC ) v a s e r c on egut t amb é c om « e l f i l ò s of rialler» i a ell s’atribueixen desenes de tractats filosòfics, no conser vats, entre els quals hi ha Sobre l’ordenació del cosmos i Dels planetes. Tots dos van afirmar que l’ésser de la realitat, l’arkhé, eren unes partícules diminutes i indivisibles anomenades àtoms, mentre que el no ser era el buit pel qual es movien . Els atomistes van concebre els àtoms (paraula que etimològicament significa ‘ indiv i si bl e’ , ‘que no es pot tal l ar ’ ) com a par tícul es extremadament petit es i indivisibles, no creades, imperibles, contínues i sòlides, eternes, que es distingien per la seva figura , per l’ordre en el qual estaven disposades i la seva posició. Aquests àtoms viatjaven pel buit per un principi intern de moviment (una espècie de remolí), de manera que podien xocar i repel·lir-se o enganxar-se per unir-se i crear el món que observem. Aquesta manera d’entendre el cosmos materialista i mecanicista associava la realitat al material i explicava el moviment sense cap força externa a la mateixa naturalesa, que es creava per atzar i necessitat, en funció dels xocs dels àtoms i la compatibilitat de les seves formes. Demòcrit també va teoritzar sobre l’ànima i el coneixement. Pensava que l’ànima resultava de la unió d’uns àtoms subti l s; per tant, era material i acabava amb la mort, que en dissolia la unió. Quant al coneixement, creia que la per - cepció sensible es produïa perquè del moviment n’emanaven un tipus especial d’ àtoms o imatges, que en xocar amb el s sentits produïen les sensacions per contacte. Per a Demòcrit, les coses no posseïen qualitats sensibles (color, olor, etc.), sinó que aquestes eren les formes en les quals les percebíem. La investigació presocràtica , que va arrencar amb la primera pregunta filosòf ica , quin és l ’origen de tot?, va acabar responent-la amb un del s concept es centrals de la ciència : l’ àtom. El pensament científic va haver d’esperar molts segles f ins a veure aquest descobriment desenvolupat plenament. Mentrestant, a la Grècia del segle v aC, la ciutat democràtica d’Atenes vivia una esplendor cultural i política que va ser vir de caldo de cultiu perquè una nova generació de filòsofs es preguntessin quin sentit tenia la vida a la ciutat i quina era la vida bona . El trencaclosques presocràtic Formeu «grups base» de sis estudiants i, en cada grup, assigneu un nombre a cada participant. Després, repartiu els pensadors presocràtics entre els membres de cada grup d’acord amb els nombres donats: 1) els físics de Milet, 2) els pitagòrics, 3) Heràclit, 4) Parmènides i Zenó d’Elea, 5) els pluralistes i 6) els atomistes. Cada alumne o alumna s’uneix als membres dels altres grups encarregats del mateix tema per formar un «grup d’especialistes», que prepararà durant 20 minuts el filòsof o corrent presocràtic assignat (alguns apunts biogràfics sobre l’autor o els autors, idees principals, aforismes més significatius, repercussió del seu pensament). Després del treball del grup d’especialistes, tots els integrants tornen al grup base i, per torns, fan una exposició breu d’allò estudiat. A C T I V I T A T C O O P E R A T I V A PARAR I PENSAR Un gran resum de la realitat A Leucip i Demòcrit devem el que potser és la troballa intel·lectual més gran de la humanitat: l’àtom. El model atòmic va ser recuperat per la química al segle xix i, al xx, la física va descobrir que l’àtom està format per diferents partícules (electrons, protons i neutrons). En record d’aquest «gran resum» de la natura que és l’atomisme, als anys seixanta, el físic Richard Feynman començava les seves classes a l’Institut Tecnològic de Califòrnia llançant a l’alumnat un repte: imagineu que el coneixement està a punt de desaparèixer de la Terra i només podeu preservar una frase per conservar-lo… Accepta el repte: quina frase o quin aforisme penses que condensaria més el coneixement sobre la realitat? Richard Phillips Feynman (1918-1988), premi Nobel de física el 1965. noûs 16
RkJQdWJsaXNoZXIy