1 Quines qualitats té la democràcia segons expressa Pèricles en aquest discurs recollit per Tucídides? L a no stra forma de gov ern no ha d ’ env e jar re s a l e s inst i tu c i on s d e l s p o b l e s v e ï n s , p e rqu è s om m é s av i a t un s mod e l s qu e no pa s uns imit adors d ’altre s . D e nom s om una d emo c rà c i a , p e rqu è l ’admi n i st ra c i ó e st à en man s , no d ’ uns p o c s , sinó d e l a maj or i a . Però si l a l l e i é s i gual p er a to thom en e l s int ere ss o s par t i cul ars , é s segons l a c o n s i d e ra c i ó d e q u è g a u d e i x c a d a c i u t a d à e n a l g u n a c o s a , i n o p a s p e r r a ó d e l a s e v a c l a s s e , s i n ó d e l s e u mèr it p ers onal , qu e é s pre fer it p er a l e s func ions públ i - qu e s , c om t amp o c p e r p o bre s a , si un p o t fe r un s e r v e i a l ’ E st a t , n o l i é s u n d e st o rb l a s e v a o b s c u ra c o n d i c i ó s o c i al . La l li ber tat és l a nostra norma de govern en l a v ida púb l i c a , i en e l c om e rç o rdi n a r i d e l a v i d a n o en s mi rem amb recel , ni ens irrit em amb el veí si fa el que li plau , ni l i fem ca ra d e re t re t , qu e n o p e r j udi ca p e rò do l . S en s e mol èsti a en l es nostres rel acions privades, per respect e c o m p l i m a m b e x a c t i t u d l e s d i s p o s i c i o n s p ú b l i q u e s obeint sempre les autoritats i les l lei s , principalment les establertes per protegir els qui pateixen injustícia i les no escrit es, la transgressió de les qual s por ta el menyspreu general . [. . .]. A mé s , p er a de scans de l e s fat i gu e s , h em pro curat al s nostres esperits mo ltí ssims esbargiments . Tenim jo cs i festes regulars al llarg de tot l’any i belles cases particulars i el plaer que cada dia trobem en aquestes coses foragita la tristesa . Tucídides, Història de la guerra del Peloponès («Pèricles: oració fúnebre») L L E G I M F I L O S O F I A #DemocràciaAtenesa 4. Filosofia i ciutadania en la Il·lustració grega El règim al qual es referei x el polític Pèricl es no és altre que l a democràci a, una g ran c onqu e st a p o l ít i ca d e l a qual no saltre s mat e i xo s gaudim en una versió moderna i sof i sticada , més igualitàri a que l a del pobl e grec. Fins a l a democràcia at enesa , el s si st emes polítics hav i en estat monarqui es de tipus més o menys autoritari , tiranies el poder de les qual s era controlat per famílies aristocràtiques. Al segle vi aC, després d’una profunda crisi econòmica , el savi i poeta atenès Soló (~638 aC-~558 aC) va crear unes l lei s noves que van di sminuir les diferències social s: van permetre participar la majoria d’atenesos en l’Assemblea i en el s tribunal s i van introduir el sorteig per a l’elecció de càrrecs. Atenes va instaurar la democràcia l’any 504 aC i va encapçalar la lliga de Delos, una unió de ciut at s gregu e s qu e e s van enf ront ar a l e s invasions perses en les guerres mèdiques. Després d’una guerra dura , el s atenesos van sortir victoriosos i la ciutat va viure un període d’esplendor política i econòmica sense precedents. Sota el comandament de Pèricles (~495 aC-~429 aC), la ciutat va exercir l’ hegemonia sobre el món grec. Es van reconstruir l’ àgora i l’ Acròpoli i van proliferar artistes (Fídies), dramaturgs i còmics (Èsquil , Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes) i hi stori adors (Heròdot , Tucí di des) . L’enl lu ernadora At en es va atraure savis i filòsofs, com Anaxàgores, Protàgores i Aspàsia , i en va veure néixer uns altres, com Sòcrates i Plató. Aquest període, conegut com a Il·lustració atenesa, és una de les fites polítiques més grans de la història . Amb l ’ e fer v e sc ènc i a d ’At en e s , l a inv e st i ga c ió f i lo s òf i ca va d e spl a çar l ’at en - ció des del s problemes cosmogònics del s presocràtics f ins al s nous assump - t e s d e l a c iut at : c om e xerc i r una b ona c iut ad ani a , quin é s e l mi l lor si st ema d e gov ern , c om j utjar si l a l l e i é s j ust a …; é s a di r, c om ent endre l e s no stre s v i d e s e n e l s i d e l a p o l i s. A q u e s t n o u e n f o c a m e n t , a n o m e n a t g i r a n t r o - po lòg i c, se centra en l ’ é sser humà i l a se va dimensió po lít i ca : a par t i r d ’ara , e l c o smo s , e l món qu e s’ haurà d ’ inv e st i gar, serà l a c iut at , p erqu è , c om af i r - marà S ò crat e s , «re s m’ ensenyen l a t er ra i el s arbre s , sinó el s é ssers humans a l a c iut at» . Herois de la democràcia L’any 514 aC, el jove Harmodi i el seu amant Aristogíton van planejar matar els tirans que governaven Atenes. Van matar Hiparc, però Harmodi va morir i Aristogíton va ser capturat. La seva història va ser immortalitzada per l’escultor Antènor en l’obra Els tiranicides i aquest grup escultòric es va col·locar a l’àgora d’Atenes com a símbol de la democràcia i la llibertat enfront de la tirania. Quins són els símbols actuals de la democràcia? Els tiranicides (~480-470 aC), còpia romana tallada en marbre, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (Itàlia). 17
RkJQdWJsaXNoZXIy