4. Filosofia i ciutadania en la Il·lustració grega 4. 1 . Els sof i stes i la nova educació atenesa Amb l ’arribada de la democràcia va ser necessària una nova educació (paideia) que formés ciutadans competents. Tradicionalment, els ciutadans grecs eren instr uïts en un apren ent at ge mo lt el ement al , mi l lorat dins de l es mateixes famílies. Aquesta formació antiga de tipus aristocràtic no responia a les necessitats de la democràcia , perquè els ciutadans havien d’aprendre a defensar -se i a argumentar en el s tribunal s populars, on es decidien el s plets, a fer di scursos a l ’ Assemblea per inf luir en el rumb polític de la ciutat i a exercir càrrecs en l’administració pública . En aquest context van aparèixer el s sof i stes, un nou tipus de «savi s» (aquest és el sentit etimològic de la paraula sophi stes) l ’objectiu del s qual s era , a canv i d’una remuneració considerable, conver tir el s alumnes en ciutadans amb èxit mitjançant el poder de la paraula , amb les arts de la retòrica i l ’oratòria. E l s s of i st e s s’au t o a n om e n av e n «m e st re s d e l a v i r tu t » , p e rqu è , g rà c i e s a l s seus ensenyaments, el s alumnes triomfaven en la vida política i aconseguien e scal ar s o c i alment . El s s of i st e s eren po l ímat e s , é s a di r, po sse ï en un sab er c o smopo lit a i humani st a f r uit de l a se va exp er i ènci a en di ferent s ciut at s , i eren normalment grecs que hav ien arribat a At enes procedents d’altres ciutats, com P ròdic, Hípi es, o, el s més coneguts, P rotàgores d’Abdera i Gòrgi es de Leontins. Protàgores d’Abdera (~485 aC-~411 aC) va ser un gran viatger i un del s homes més rics de Grècia . Va crear, per encàrrec del seu amic Pèricles, la primera Constitució per a una ciutat nova . Considerava el seu art retòric una «medicina per a la ciutat» i tenia un mètode basat a demostrar alhora el que es defensa i el contrari . Es va fer mo lt famós pel seu rel ativ i sme, qu e af irmava qu e «l’ home és la mesura de totes les coses». Va escriure Sobre els déus, obra per - duda en la qual mani festava la seva incapacitat per abordar el t ema per «la foscor de la qüestió i la brevetat de la vida humana», idees per les quals va ser acusat d’impietat. Gòrgi es de Leontins (~485 aC-~380 aC) va ser dei xebl e d ’ Empèdocl es i va escriure obres com S obre l a natural esa o del no ser i Elogi d’ Hel ena. És molt conegut per la seva formulació de l’escepticisme radical , que nega qualsevol veritat universal : «Res no exi st ei x. Si exi stí s, no ho podrí em conèi xer ; si ho poguéssim conèixer, no ho podríem comunicar als altres.» Creia en la força del llenguatge –un monstre amb mil poders– per conduir les ànimes (psicagogia) i es considerava un mestre de la seducció, a la manera dels actors. Fou extremament hàbil amb l’ús de la paraula . El moviment sofista compartia els trets filosòfics següents: O pagues… o pagues (o no) Protàgores va acordar amb el seu deixeble Evatle que aquest pagaria els seus alts honoraris quan guanyés el primer judici. L’alumne va aprendre retòrica, però no va exercir l’advocacia; per tant, no va guanyar cap judici i es negava a pagar les classes. Protàgores va amenaçar de portar-lo a judici: «Si guanyo, el jutge et manarà pagar-me i, si perdo, hauràs guanyat el teu primer judici i també m’hauràs de pagar», va argumentar. Sembla que l’alumne –que alguna cosa havia après– va respondre: «En absolut. Si guanyo, demostraré que no t’he de pagar i, si perdo, encara no hauré guanyat el meu primer judici.» Algú té la raó en aquest cas o la raó la tindrà qui aconsegueixi convèncer el jutge? Com resoldries el conflicte? Relativisme El relativisme epistemològic (del coneixement) considera que la veritat universal no existeix, perquè l’home individual és la mesura de totes les coses. Tot té, almenys, dues cares i les coses són com les percebem (fenomenisme): «Les coses no són per a tu tal com et sembla que són», afirma Protàgores. És també relativisme moral, perquè cada ciutat té les seves lleis i els seus costums i no hi ha un sol bé, bellesa o justícia. Els valors morals o estètics canvien segons l’època o el lloc. Convencionalisme Les lleis (nomos) i els costums no són fruit de la natura (fisis), sinó de l’acord i la convenció de la ciutat. Els sofistes interpreten de maneres diferents la natura: alguns, com Antifont, defensen la igualtat natural dels ciutadans; uns altres, com Trasímac, donen suport al domini del poderós, que força la llei segons la seva conveniència. 18
RkJQdWJsaXNoZXIy