1 4.2. Aspàs ia de Mi let i el paper de la dona en la cul tura i la f i losof ia gregues La filosofia antiga és una llarga llista de pensadors sense figures femenines. Per què gairebé no hi ha dones f i lòsofes? La resposta és que sí que n’ hi va haver, però el seu pensament no es conser va , a causa de la societat de tipus patriarcal imperant en el món grec. La democràcia era lluny de ser universal i igualitària . Aquest sistema es basava en el concepte de ciutadania (politeias) i consi stia en la participació en la vida pública . La ciutadania només la tenien el s homes majors d’edat, lliures i naturals de la ciutat; les dones, relegades a l’esfera privada , n’estaven excloses, juntament amb els menors, els estrangers i els esclaus. La condició de ciutadà dotava de dos principis dels quals la dona no gaudia : isonomia, o igualtat davant la llei , i isegoria, o capacitat per expressar públicament les idees mitjançant la paraula . Quina repercussió va tenir Aspàsia en el pensament de l’època? En sabem poc d’ella [Aspàsia] perquè la seva figura ha arribat envoltada d’incògnites i maledicències, però els textos donen a entendre que era una autèntica oradora a l’ombra. Sòcrates solia visitar-la amb els deixebles i gaudia de la seva brillant conversa; fins i tot va arribar a anomenar-la «mestra». Segons Plató, va escriure discursos per al seu marit, entre aquests el famós discurs fúnebre en què defensava apassionadament la democràcia […]. Tanmateix, ella no apareix en la història de la literatura. Els seus escrits es van perdre o es van atribuir a altres persones. Durant quinze o vint d’anys, fins a la mort de Pèricles l’any 429 aC, Aspàsia va tenir una enorme inf luència en els cercles de poder. És un misteri com va utilitzar aquella posició de protagonisme inesperat. Però en aquell període va passar una cosa sense precedents: els textos dels tràgics, dels còmics i dels filòsofs comencen a discutir –o ridiculitzar– la idea extravagant de l’emancipació femenina, una qüestió que abans d’aquella època cap grec no havia esmentat. Irene Vallejo, L’infinit dins d’un jonc L L E G I M F I L O S O F I A #UnaOradoraAL’Ombra Tot i que Aspàsia de Milet va ser la dona més cèlebre i notable de l’edat d’or d’ Atenes, el seu origen, les raons per les quals va arribar a Atenes, els detalls sobre la seva v ida són encara un mi st eri . Va ser v i sitada i admirada pel cercle intel·lectual atenès, mentora de Pèricles i mestra de retòrica de Sòcrates. Si fem cas de Plató, Aspàsia va escriure el discurs fúnebre atribuït a Pèricles, i és possible que inspirés el personatge de Diotima de Mantinea, una sàvia experta en l ’amor que al Banquet de Plató defineix la filosofia com un amor constant de saber que mai no se sadolla amb el seu objecte. En qualsevol cas, va ser una oradora esplèndida , va exercir una gran inf luència política i la força de la seva figura va d e s a f i a r l e s c o nv e n c i o n s s o c i a l s qu e e x c l o ï e n l a d o n a d e l ’àmb i t p ú b l i c . A s p à s i a d e M i l e t Nascuda a Milet i amb una educació inusual per a les dones de la seva època , Aspàsia (~470 aC-~4 0 0 aC) va viure pràcticament tota la seva vida adulta a Atenes. Va estar sentimentalment unida a Pèricles, amb qui va tenir un fill . De classe alta cortesana , culta i refinada , va ser una dona brillant i d’exquisida intel·ligència , va destacar en l’oratòria , va educar homes i dones i va exercir de mestra de Sòcrates. Va compondre discursos polítics importants i la seva rellevància en la Il·lustració atenesa és indiscutible. INVESTIGA I RELACIONA 8 Cerca alguna citació de Protàgores als diàlegs platònics Protàgores i Teetet per explicar, a partir d'aquesta, el pensament dels sofistes. INVESTIGA I CREA 9 Cerca informació i elabora una exposició sobre el paper de la dona en la Grècia clàssica. A C T I V I T A T S 19
RkJQdWJsaXNoZXIy