P O S A ' T A P R O V A CAP A LA UNIVERSITAT Identifica les idees fonamentals del text, citant les frases que les recullen. A partir del contingut del text, explica la tasca filosòfica de Sòcrates, el seu mètode, i les seves idees sobre la virtut i l’educació. Observa la imatge atentament i descriu l'escena que s'hi representa. Què transmet? Posa en relació aquesta pintura amb el contingut del text, i explica quina vinculació hi ha entre filosofia i ciutadania i la importància de la filosofia per a la polis segons el pensament dels filòsofs i les filòsofes que s'hi representen. Anàlisi i comentari de text Comença posant un títol i fent un resum breu del text de Sandel. Plasma en un esquema la seva estructura i diferencia les idees principals de les secundàries. Què veus del text de Sandel al quadre de Von Foltz?: la implicació dels grans pensadors en els assumptes de la ciutat, la importància de la paraula i de la filosofia… T’ajudarà consultar i repassar les característiques a la Caixa d’eines filosòfiques (p. 276-287). C A I X A D ’ E I N E S La novel·la La maestra de Sócrates, de Laura Mas, ens trasllada a l’Atenes del segle v aC amb el rerefons de l’amor. Pots llegir el discurs fúnebre complet de Pèricles a la Història de la guerra del Peloponès de Tucídides. Per aprofundir en la figura de Sòcrates i en la seva defensa de la filosofia, a més de llegir l’obra de Plató, Apologia de Sòcrates, pots veure la pel·lícula Sócrates (1971), de Roberto Rossellini, o llegir el còmic La mort de Sòcrates de Jun Matsuura. P E R A P R O F U N D I R Llegeix els textos i observa la imatge. Després, respon les qüestions. Discurs fúnebre de Pèricles (1875-1880), obra del pintor alemany Philipp von Foltz, il·lustra la importància de la paraula a la polis. Hi apareixen les grans figures de la Il·lustració atenesa: Pèricles pronunciant el seu discurs en honor als morts a la guerra del Peloponès; Anaxàgores, reclinat al seu darrere (amb una sobretúnica groga); Protàgores, al darrere, dempeus (vestit de vermell i ocre); Sòcrates assegut, meditabund (amb túnica blava); a l’altre costat, Aspàsia de Milet asseguda escoltant Pèricles (de rosa, d’esquena a nosaltres). Al discurs, el polític defensa la forma de vida atenesa. Crec que la Filosofia pertany a la ciutat, on els ciutadans es reuneixen i debaten grans qüestions sobre com hem d’organitzar les nostres vides junts, sobre justícia , sobre com bregar amb la desigualtat o sobre quines obligacions tenim els uns amb el s altres com a ciutadans. El primer f i lòsof de la tradició occidental va ser Sòcrates. Sòcrates mai no va escr iure un l li bre . No era profe ss or. El qu e fei a era caminar pels carrers d’Atenes i fer preguntes als ciutadans que hi trobava . I les preguntes desafiaven les seves idees i la manera de pensar. Les preguntes es qüestionaven les convencions, el rerefons de l es nostres v ides sobre el qual sov int no ref lexionem . Algunes de les persones a qui feia preguntes se sent i en i nc òmo d e s . E l s re sul t av a i nc òmo d e hav e r d e re - f lexionar sobre les idees. Però aquesta és la ciència del que fem . Allò que fem nosaltres com a professors de Filosofia i d’Humanitats. Convidem el s estudi ants, jo ho considero una inv itació, a fer una ref lexió crítica sobre les seves conviccions morals i polítiques, sobre la seva manera de veure el món , sovint amb l’ajuda de p ensadors i f i lòsof s qu e han ref l exionat si st emàti cament sobre aquestes qüestions en el passat. Aquesta és la nostra feina . I crec que depèn de veure l a f i losof i a com una cosa connectada amb el món on vivim. Michael Sandel , En defensa del diàleg (Aprendemos juntos) 24
RkJQdWJsaXNoZXIy