Itinerari didàctic Conèixer el món que hem heretat, amb els seus problemes i els seus reptes, és una de les exigències de l’educació actual. Buscar respostes i solucions als reptes que ens planteja és la nostra responsabilitat com a ciutadanes i ciutadans per seguir CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, et proposem l’itinerari següent: El FiloRepte, formulat amb una pregunta sobre la teva realitat, que evoca un diàleg fecund en la història del pensament occidental, planteja un repte al qual respondràs en el desenvolupament de la unitat. Una imatge treta de la realitat et porta a la filosofia des de la vida i cap al món: activa els teus coneixements i planteja interrogants fonamentals, convidant-te a reflexionar filosòficament a partir d’aquesta i a indagar sobre les idees en el seu context i en la història. Prepara’t per a la universitat des de la primera pàgina. Aprèn a filosofar. Amb ajuda dels quadres al marge, amplia la informació, contextualitza el coneixement, relaciona la filosofia amb altres matèries i indaga sobre la realitat i els problemes de l’ésser humà explorant les relacions dialèctiques que les idees filosòfiques mantenen a la història, mentre desenvolupes la teva capacitat d’anàlisi. A les Activitats, comprèn, relaciona i posa en pràctica els conceptes apresos, alhora que avalues els teus coneixements. PUNT DE PARTIDA: LA REALITAT I LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS Coneix les idees i teories filosòfiques, així com també els filòsofs i filòsofes principals, en el seu context cultural i en l’esdevenir de la història del pensament. Aprèn a partir de continguts clars, ben argumentats i amb imatges, elements organitzadors i gràfics (esquemes, taules, línies del temps…) que t’ajudaran a contextualitzar-los i te’n facilitaran la comprensió. Fonamenta els coneixements en la lectura de textos diversos acompanyats de preguntes (Llegim filosofia). Quan ens vam fer la primera pregunta filosòfica? No et pots creure que les teves amigues discuteixin la primera setmana de classe! «Segons aquesta –una d’elles assenyala aïrada l’altra, la teva millor amiga, que no para de donar la llauna amb la vida dels nostres avantpassats des que va visitar un jaciment arqueològic–, els neandertals eren uns filòsofs.» La teva millor amiga se sent ofesa pel to i respon: «S’enterraven… Havien de ser conscients que moririen i, d’alguna manera, responien a aquesta por. Tan estrany us sembla que es preguntessin per què existim o quin sentit té tot el que ens envolta?» Després de fer aquesta darrera pregunta, et mira com demanant-te l’opinió. Li diràs que és una exagerada, que la filosofia és una altra cosa. Del curs passat, recordes que la filosofia va sorgir per una actitud diferent davant dels problemes de l’existència: qüestionar-ho tot, atrevir-se a saber… Com ho podia fer, això, un neandertal? I, tanmateix, dubtes. Encara que fos de manera intuïtiva, aquells éssers humans no es devien preguntar qui eren, quin era el sentit de la seva vida o com havia sorgit tot? Però, aleshores, la primera pregunta filosòfica, se la va fer el primer ésser humà? Arronses les espatlles i, com a bona filòsofa, reconeixes la teva ignorància: «La veritat és que no sé quan ens vam fer la primera pregunta filosòfica.» Examinar la vida amb les nostres preguntes Filosofar és examinar la vida, preguntar-se per allò que sembla habitual, interrogar-la, precisament per poder viure-la humanament i totalment. Amb aquest convenciment et proposem valorar aquesta assignatura i connectar-la amb les nostres vivències, situar-la «al carrer», al món i a la teva vida, vincular-la amb les preocupacions quotidianes. Per fer-ho, partirem d’una reflexió filosòfica, del fet de «preguntar-se» com un tret peculiar de l’ésser humà, segons afirma la filòsofa María Zambrano, i buscarem, alhora, el rastre de les produccions culturals que han abordat aquesta mateixa temàtica i la portarem a les nostres preguntes habituals. Preguntes per viure: un àudio o un vídeo ple d’admiració filosòfica Tria i sintetitza les preguntes que et semblen més importants i fes-ne una obra audiovisual (un pòdcast, un vídeo breu, un documental…) en la qual plantegis una reflexió sobre l’admiració filosòfica. Comparteix el treball, els teus interrogants i les teves inquietuds amb la classe. F I L O S O F I A E N A C C I Ó F I L O S O F I A A L C A R R E R 7 1 L’origen de la filosofia O N A N E M ? 1 El sorgiment de la filosofia occidental a Grècia 2 El pas del mite al logos 3 Els presocràtics i la cerca de l’arkhé 4 Filosofia i ciutadania en la Il·lustració grega C o n è i x e r l ’ u n i v e r s i l a c i u t a t Descobrir el sentit de l’univers i de l’ésser humà van ser les preocupacions de les quals van sorgir la filosofia i la ciència . Els primers pensadors van explicar la natura amb l’àtom i van millorar la vida a la ciutat amb la democràcia . D ’ O N V E N I M ? Imagina’t que poguessis anar cap enrere en el temps, com els protagonistes de Les al·lucinants aventures de Bill i Ted (Bill & Ted’s excellent adventure), i et trobessis els filòsofs de la Grècia antiga. Quins penses que són els temes que més els preocupaven? Quin és l’origen de tot? Com he de viure una bona vida? Per què ocorren els fenòmens de la natura? Quines preguntes penses que es van plantejar els primers filòsofs? Quina és, segons tu, la primera pregunta que ens formulem? Per què? 6 2 Plató va contemplar l’enfonsament del projecte democràtic atenès. La seva infantesa va estar marcada per la guerra del Peloponès (431aC-404 aC), en la qual Atenes va ser derrotada per Esparta . Va veure com alguns dels seus amics i familiars exercien un poder tirànic en el govern dels Trenta Tirans (403 aC), i , ja durant la nova democràcia atenesa, va viure el judici injust i la condemna a mort del seu estimat mestre, Sòcrates (399 aC). Plató va confessar que el motiu de tota la seva filosofia era aconseguir que governessin els filòsofs o ensenyar filosofia als governants. Va intentar posar en marxa els seus ideals de justícia a Siracusa , sota el govern del tirà Dionís I, i va acabar essent venut com a esclau . Expliquen que Anníceris va pagar un rescat per ell i després no va acceptar la devolució dels diners, amb els quals finalment Plató va comprar els terrenys per a la seva Acadèmia, el primer gran centre de saber de l’ antiguitat, on va desenvolupar i va sotmetre a discussió les parts més importants de la seva obra. Plató va triar la forma literària del diàleg per divulgar el seu pensament. Amb això retia homenatge al seu mestre Sòcrates, que havia fet del diàleg el mètode de l a f i losof i a . En l es se ves obres , el s p ersonat ges so l en ser històrics, com Sòcrates, Parmènides, Protàgores o Gòrgies, mentre que el mat ei x Plató mai no aparei x. Sabem que és autor, almenys, de quaranta-dos diàlegs, juntament amb algunes cartes escrites en la vellesa , que són fonamentals per reconstruir la seva vida i el seu pensament, com la Carta VII. Les seves obres se solen classificar en quatre etapes: Diàlegs de joventut Critó, Protàgores i Apologia de Sòcrates. Tracten temes ètics. Diàlegs de transició Gòrgies, Cràtil i Menó. Aborden el coneixement, l’ètica, qüestions polítiques… Diàlegs de maduresa El banquet, Fedó, La República i Fedre. En aquesta època apareix la teoria de les idees i el dualisme antropològic, amb els seus mites més representatius. Diàlegs de vellesa Teetet, Parmènides, El sofista, Timeu, El polític i Les lleis. Plató revisa críticament la seva obra. L L O C S D E L S A B E R L’Acadèmia Cap a l’any 387 aC, als afores d’Atenes, Plató va fundar la seva escola filosòfica, l’Acadèmia, el nom de la qual ha esdevingut sinònim de temple de la ciència i comunitat de savis que busquen la veritat. S’hi van conrear especialment les matemàtiques i la dialèctica mitjançant diàlegs, debats, discussions i lliçons. La finalitat última de l’escola era educar ciutadans capaços de renovar l’Estat. Plató creia en el poder de la raó per conjurar l’obscurantisme, desemmascarar els errors i guiar-nos cap a la veritat i la virtut. Considerava les matemàtiques un paradigma de saber, ja que els teoremes no són opinions, sinó veritats universals i independents de tota ideologia. Una veritat matemàtica no depèn del fet que la persona que l’enuncia sigui home o dona, ric o pobre, espartà o atenès. Amb l’estudi de les matemàtiques es crea un hàbit de pensament i es desenvolupen les facultats intel·lectuals necessàries per a la pràctica de la filosofia. Mosaic romà de l’Acadèmia de Plató (segle i dC). Expliquen que a l’entrada hi havia escrit: «Que no hi entri ningú que no conegui la geometria». Segle iv aC F I L O S O F I A H I S T Ò R I A I S O C I E TAT Naixement de Plató a Atenes (427 aC) Època daurada d’Atenes (governs de Pèricles, 479 aC-431 aC) Guerra del Peloponès (431aC-404 aC) Trenta tirans (403 aC) Reinstauració de la democràcia (403 aC) Començament de la relació estreta amb Sòcrates (407 aC) Primer viatge a Siracusa (388 aC) Mort de Sòcrates (399 aC) Fundació de l’Acadèmia (368 aC) Mort de Plató (347 aC) V I DA I F I L O S O F I A D E P L ATÓ Segle v aC ⎧ ⎪ ⎨ ⎪ ⎩ ⎧ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎩ 29 Si ens preguntem què fa que una obra , un governant o una ciutat siguin bons, podríem discutir incansablement sobre els gustos estètics, les inclinacions polítiques o sobre al lò que cadascú considera que és bo, però aquest camí ens mantindria tancats en les nostres pròpies opinions, ens allunyaria de la veritat comuna a la qual es refereix el text i que s’ aconsegueix mitjançant la raó. El filòsof atenès Plató va convertir la realitat ideal, que permetia veure el món «a la l lum de la veritat», en el nucli de la seva f i losof ia . El seu pensament és idealista perquè no es conforma amb el fet de percebre les coses tal com les veiem en la seva forma habitual , tal com les percebem a l’ ombra dels nostres p re j u d i c i s , s i n ó qu e i n t e n t a t r o b a r a l l ò qu e e xp l i c a e l qu e s ó n re a l m e n t . Conèixer el veritable significat de la bellesa , de la bondat i de la justícia , present en una obra bella , en una persona bondadosa o en governants que tenen el poder de manera justa , és l ’ única possibi litat de fer que sigui bel l , bo, just; aquest és l’ objectiu final de la filosofia platònica . 1. Plantejament de la filosofia platònica V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C idea. Forma (eidós) o model intel·ligible de les coses, essència o concepte, que explica per què les coses són el que són. Per a Plató, és la veritable realitat i té caràcter objectiu. P l a t ó Aristocles dA’ tenes (427 aC-347 aC), amb el sobrenom de «Plató» per la seva esquena ampla (platos), va abandonar el destí de poeta tràgic per seguir Sòcrates, la mort injusta del qual el va marcar i el va enemistar amb la democràcia. Va viatjar pel Mediterrani, es va relacionar amb pitagòrics i seguidors de Parmènides, i es va formar en matemàtiques. Va fundar l’Acadèmia a Atenes, una institució educativa que va durar quasi mil anys, on es van formar figures com Aristòtil o sant Agustí. S’ ha arribat a dir, fins i tot, que tota la filosofia és una nota a peu de pàgina de la seva obra; la força del seu idealisme va modelar el caràcter de la cultura occidental, va crear la primera utopia política i va plantejar els problemes principals que tota la història posterior de la filosofia ha intentat resoldre. Què signifiquen els dos mons de Plató? Què és la veritat? Quina relació té amb les matemàtiques? En el mite de la caverna , Plató ens parla de dos mons. Ja hem insistit en el fet qu e e s tract a d ’una al · l egor i a . P l ató no pret én qu e hi hagi cer t ament do s mons, un on v iurien el s éssers humans «normal s» i un altre on v iurien el s filòsofs, una espècie de savi s bojos que serien sempre a la l luna . Tot el contrari : Pl ató és per fectament consci ent que només hi ha un únic món , que dins i fora de la caverna som al mateix món : en aquest món. Més aviat, el que hi ha són dues maneres d’il·luminar aquest món , dues maneres de veure’ l , dues maneres de comprendre’ l , dues maneres d’ habitar-lo i dues maneres d’intentar actuar -hi . El món que experimentem des de la filosofia és, sens dubte, aquest món, però vist tenint en compte la veritat, la justícia i la bellesa . […] Mentre els atenesos mesuren el món «a la manera atenesa», els espartans ho fan «a l’ espar - tana» i els perses «a la persa». La geometria , en canvi , mesura el món segons una vara de mesurar que han d’admetre com a vertadera tant el s at enesos com els espartans, com els perses. Suposem que som, per exemple, espartans. Quan els espartans veuen el món, pensen que el veuen «a la llum del sol». Tanmateix, el veuen també a la llum de les tradicions espartanes, a la llum de la religió que han heretat dels pares i avis, a la llum dels altres que a Esparta tenen més poder per fer -se escoltar als mitjans de comunicació, més poder per a la propaganda , més poder, fins i tot , per mentir, si ai xò és el que el s convé; ho estan vei ent a l a l lum d ’un milió de prejudicis que la història d’Esparta ha anat dipositant al seu cap, en l a se va cultura , en el s seus costums… Un espar tà mesura el s contorns del món «a la manera espartana». I, no obstant això, hem vist que la geometria és testimoni que és possible mesurar el món des d’una llum diferent, independentment de tot aqu est t ei xit cultural . Ai xò passa quan mesurem el món amb la raó teòrica. Doncs bé, la llum que permet a la raó orientar -se, la llum que il·lumina el món per a la raó teòrica , és allò que la filosofia va anomenar veritat. Carlos Fernández-Liria , Per a què ser vim els filòsofs? L L E G I M F I L O S O F I A #ALaLlumDeLaVeritat 28 2. Realitat i coneixement: la teoria de les idees 2 F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S Amor platònic? En plena Segona Guerra Mundial, els protagonistes de la pel·lícula Casablanca (1942) es debaten entre el desig i els ideals. Rick i Ilsa, antics amants, han de triar entre continuar el seu idil·li, utilitzant uns salconduits per fugir plegats, o sacrificar la seva passió per ajudar a escapar el líder de la resistència txeca, Laszlo, que és el marit d’Ilsa. Els amants lluiten entre el desig apassionat i la defensa dels ideals del bé encarnats en Laszlo, a qui tots dos aprecien per allò que representa. Amb un gir interessant en el guió, la pel·lícula ens acaba recordant la importància tant d’allò viscut com de les causes per les quals val la pena lluitar, d’on sorgeix una amistat inesperada. L’amor cap als ideals i cap als qui els representen és un «amor platònic»? Dialèctica . La dialèctica va ser la metodologia emprada a l ’ Acadèmia per practicar la filosofia i , amb això, formar una ciutadania competent. El terme dialèctica (del grec, dialektiké tékhne, del verb dialego, ‘conversar, discutir’) fa referència a l ’ ar t de l ’ argumentació i la contrargumentació. Consi stia a contraposar dos arguments ben construïts lògicament i , deixant de costat les veritats parcials, assolir el que es podia acceptar com a comú i veritable sobre el tema discutit. A diferència del debat o de l’ opinió, el mètode dialèctic és sistemàtic: sintetitza totes les parts en una sola visió que les unifica i mostra l’ essència dels diversos fenòmens. Mitjançant la dialèctica s’ aconseguia adquirir la visió de conjunt. Amor. En el seu diàleg El banquet, Plató proposa fer ser vir l’ éros (desig, amor) per ascendir des de les coses sensibles f ins a la idea de bé, progressivament, perquè el que realment s’estima és la forma del bé present en l’ objecte o ésser estimat ; en l ’ amor sexual , no és un cos, sinó el bé qu e aqu est cos encarna en forma de bel lesa . En un esglaó superior hi ha l ’ atracció per les ànimes belles, a les quals fan belles les bones accions que duen a terme. Els indiv idus cultivats, atrets per aquesta bel l esa superior, transcendei xen el món material i intenten que el fruit del seu amor no sigui fí sic, sinó espiritual: la justícia , la veritat o el bé mateix. Així , per a Plató, el grau d’amor més alt és de naturalesa espiritual , en el qual no s’estima res corporal , sinó una idea , la idea del bé. El conei xement culmina quan s’ aprehèn l a i dea suprema , l ’ essènci a del bé. Poques persones són capaces de concloure aquest camí: aquestes seran precisament les destinades a governar, com il·lustra una de les pàgines fonamentals de la filosofia : el mite de la caverna de Plató. Un glossari cooperatiu de la teoria de les idees Formeu grups de quatre o cinc persones. Tot el grup comença a fer una pluja d’idees per trobar els conceptes més importants de la teoria de les idees de Plató, que es van escrivint en un full. Quan acabi aquesta primera tasca, repasseu els conceptes anotats i ordeneu-los de manera que la seqüència tingui lògica (per ordre d’aparició, agrupats en conceptes…). Mitjançant la tècnica del foli giratori, els membres de l’equip van escrivint la definició de cada terme per torns, mentre la resta del grup en supervisa la tasca i coopera en l’elaboració de la definició. A C T I V I T A T C O O P E R A T I V A En què consisteix l’aprenentatge? Per què? Com que l’ ànima és immortal i reneix moltes vegades i ha vist totes les coses, tant les d’ aquest món com les de l’Hades, no hi ha res que no tingui après. No és gens estrany, doncs, que sigui capaç de recordar el que abans sabia de la virtut i de les altres coses. Perquè sent íntimament connexes entre elles les parts de la natura tota i tenint-ho l’ànima après tot, res no impedeix que, recordant una sola cosa (els homes en diuen aprendre), un retrobi totes les altres, si és coratjós i no es cansa de cercar. Cercar, en efecte, i aprendre són, al cap i a la fi , una reminiscència. Pl ató, Menó L L E G I M F I L O S O F I A #ConèixerÉsRecordar Fotograma de la pel·lícula Casablanca (1942), dirigida per Michael Curtiz. 35 2.4. Mètodes de coneixement Una persona dedicada a la filosofia no s’ ha de quedar en el coneixement de les coses particulars, sinó aspirar a conèixer les essències. Ha de posseir una saviesa superior la missió de la qual és educar els altres éssers humans, guiantlos des de l a mera opinió f ins a l a veritat. A La R epública, Pl ató exempli f ica aquest ascens cap a la veritat amb l’ anomenada al·legoria de la línia: Aquesta al·legoria plasma en una línia recta el s dos mons que di stingei x Plató: el de les coses sensibles i el món de l ’ int el·ligible, ai xí com també el s di ferents tipus de conei xement que el s corresponen : dóxa i epi stéme, respectivament . L a par t d e l a l íni a qu e re pre sent a e l món sensi bl e se subdiv i d e i x en dues: l es imat ges o l es còpi es de l es coses i l es coses sensibl es. A l a par t del món int el · ligible, la primera div i sió correspon a les imatges de les idees ( les entitats matemàtiques), i la segona , a les idees mateixes. Cadascun d’ aquests segments represent a un camí de con ei xement l ’ objectiu del qual és asso lir l e s i d e e s en e l món i nt e l · l i g i b l e . E l món sen si b l e nom é s ap or t a opi ni on s a p a r t i r d ’ i m a t g e s ( i m a g i n a c i ó) i d e l c o n e i x e m e n t d i r e c t e d e l e s c o s e s (creença) ; el món int el · li gi bl e ens dona accés al con ei xement ver t ader mitjançant el raonament de tipus mat emàti c (raó di scursiva) i , al f inal , ascendint en l ’ abstracció, a la cont emplació de les idees en si (int el·lecció). Plató proposa diverses vies per ascendir des del coneixement de les coses fins a les seves essències: Reminiscència. Segons aquesta teoria , conèixer és recordar, perquè la nostra ànima , abans d’unir -se al cos, va contemplar les idees; però, en néi xer, cau en l ’ oblit. És una al · l egoria per i l · lustrar que exi st ei xen conei xements anteriors a l’ aprenentatge i independents de l’ experiència . En el diàleg Menó, Sòcrates interroga sobre un problema geomètric un esclau que desconeix les matemàtiques. Després de llançar respostes temptadores, però falses, el noi troba la resposta correcta . No obstant això, Sòcrates no li ha ensenyat res: només ha formulat les preguntes adequades perquè el noi trobi ref lexivament l a veritat mat emàtica . Mitjançant el raonament deductiu , l ’ ésser humà pot arribar a trobar veritats universals i necessàries, qüestió que s’explica amb la reminiscència : la veritat ha d’«haver estat» latent en néixer ; és a dir, és innata . V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C dóxa. Opinió o creença (del grec dokéo, ‘opinar’). Coneixement de tipus sensible, no demostrat; una aparença que s’oposa diametralment a la vertadera ciència o epistéme. epistéme. Ciència o saber. Coneixement vertader i demostrat. Només es produeix, segons Plató, quan coneixem l’immutable i universal, les idees. L’epistemologia és el saber sobre el coneixement. En els vídeos de Lluna Pineda sobre Plató i al canal de YouTube de Filofollower es fa un repàs de l’ontologia platònica i s’aprofundeix en els diferents camins del coneixement. R A C Ó D I G I TA L L’obra Dice (2015), del pintor de Conca José María Yturralde, que pren el títol del nom de la deessa grega protectora de la justícia (Dike), forma part de la seva sèrie «Enso», que significa ‘cercle’ en japonès. Per a l’artista, el cercle és un símbol d’infinitud, que té un sentit transcendent i místic. Aquesta obra és una reflexió pictòrica sobre l’origen i el final, l’esperit i la matèria, les geometries del nostre propi univers en relació amb el nostre interior, el destí de l’home i la seva capacitat de comprendre. Objectes Divisió de la realitat Tipus de coneixement Facultats dóxa (opinió) epistéme (coneixement o ciència) imatges (còpies de les coses) món sensible (kósmos horatos) món intel·ligible (kósmos noetos) imaginació (eikasía) coses creença (pistis) entitats matemàtiques idees (vertadera realitat) raó discursiva (diánoia) intel·lecció (noesis) EPISTEMOLOGIA (teoria del coneixement) ONTOLOGIA (teoria del ser) ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎩ ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎩ ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎩ ⎧ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎨ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪ ⎩ 34 4
RkJQdWJsaXNoZXIy