Analitza, compara, argumenta, debat i desenvolupa el teu esperit crític a través del comentari de textos fonamentals de la història del pensament occidental (Fites de la filosofia), de les preguntes que es plantegen en les diverses seccions (Filosofia entre línies, Parar i pensar…). Familiaritza’t amb les proves d’accés a la universitat resolent les qüestions marcades amb la icona . Per acabar la unitat, descobreix la filosofia al teu entorn i relaciona-la amb altres formes d’expressió cultural (Filosofia al carrer): pensa la vida i viu el pensament. «Celebra la filosofia» i porta-la a l’acció a través d’un microprojecte interdisciplinari (Filosofia en acció), que et permet prendre consciència de la teva responsabilitat amb la societat i comprometre’t amb els valors comuns. Actua per construir un món més just! Organitza els continguts de la unitat amb un mapa conceptual. CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: COMPROVA EL TEU PROGRÉS I PREPARA’T PER A LA UNIVERSITAT AFRONTA ELS REPTES DEL SEGLE xxi: PASSA A L’ACCIÓ! DESENVOLUPA LES TEVES HABILITATS: PRACTICA LES TEVES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Consolida i aplica el que has après mitjançant les Activitats de repàs, que fomenten l’anàlisi, la síntesi comparativa i la pràctica del pensament complex, i autoavalua’t amb un test d’Avaluació per a cada unitat. Així mateix, mitjançant l’exercici de comentari de textos, imatges o gràfics, i la pràctica de les diferents eines filosòfiques, consolida els continguts i prepara’t per a la prova d’accés a la universitat (Posa’t a prova). Pensa com un filòsof o una filòsofa. A la Caixa d’eines filosòfiques trobaràs els procediments bàsics de la filosofia, que t’ajudaran a resoldre les tasques i afrontar els reptes proposats, i aquells que es plantegen en el dia a dia, i, d’aquesta manera, contribueixen a comprendre millor el sentit de la realitat i la condició humana. 2. Realitat i coneixement: la teoria de les idees 2 Explica les idees fonamentals del text i la relació que hi ha entre elles. A què es refereix Plató amb l’afirmació: «en el món intel·ligible, la idea del bé és l’últim que es veu, i amb esforç»? Quina importància té aquesta idea en el seu pensament? Quines dues «regions» hi ha en el mite de la caverna? Quina relació té aquesta dualitat amb la realitat platònica i la teoria de les idees? I amb els graus del coneixement? El mite de la caverna explica «el camí de l’ànima cap a l’àmbit intel·ligible». Com es fa aquest camí? Amb quins mètodes s’assoleix l’àmbit intel·ligible? –Tota aquesta imatge, estimat Glaucó –vaig dir -li–, cal que l’ enllacis amb el que hem dit abans, la regió que ens és revelada per la vista l’ has de comparar amb l’ estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol , i si ara compares la pujada i la contemplació de les coses de dalt amb l’ ascensió de l’ ànima cap al món intel·ligible, no t’ apartaràs de la meva conjectura , ja que és aquesta la que vols sentir, i la que sols el déu sap si és o no correcta. És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: al cim del món cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’ hi veu la idea del bé. Ara , quan ha estat v i sta , se la reconei x a l’ acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el món visible la llum i el sol , i en el món intel·ligible per tal com crea ella sola, com a sobirana, la veritat i l’ enteniment. I el qui vulgui actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli aquesta idea. [...] –Creus que seria sorprenent –vaig continuar– que quan un home passi de la contemplació de les coses divines a les misèries humanes es mostri maldestre i ridícul si , quan encara està enlluernat i sense haver-se acostumat a les tenebres que l’ envolten, es veu obligat a discutir, en un tribunal o a qualsevol altre lloc, sobre imatges de la justícia o sobre les ombres de les imatges de la justícia i s’ ha d’ enfrontar a la manera en què interpreten aquestes coses aquells que mai no han vist la justícia en si? –No, no em sorprendria gens –va dir. Pl ató, La República L L E G I M F I L O S O F I A #LaLucidesaDelSavi L’al·legoria de la cova de Plató (segle xvi), de Michiel Coxcie. F I T E S DE LA FI LOSOFI A F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S És real tot això que visc? El mite de la caverna platònic és una metàfora que ens captiva i ens inquieta: pot ser que visquem una vida que no és vertadera. La fascinació que produeix ha estat emprada per mostrar que les nostres vides són una representació d’una realitat més autèntica que hem d’intentar assolir. El cinema s’ha fet ressò d’aquest mite i ens ha mostrat personatges que necessiten escapar d’unes vides inautèntiques i conèixer la veritat: a La rosa porpra del Caire (Woody Allen, 1984), el protagonista d’una pel·lícula clàssica escapa de la pantalla per conèixer una admiradora seva en el món real; a Desafiament total (Paul Verhoeven, 1990), al protagonista li han induït records falsos per evitar la rebel·lió; El show de Truman (Peter Weir, 1998) ens mostra la vida d’un home que, sense que ell ho sàpiga, és la producció de televisió més gran que es pugui imaginar; Matrix (Lana Wachowski, 1998) ens enfronta al malson d’un món irreal dominat per les màquines, en el qual una petita resistència intenta «despertar» els éssers humans presoners; a L’habitació (The Room, Lenny Abrahamson, 2015), un porxo es converteix en el món projectat en una caverna terrible per a un noi. Més recentment, la sèrie d’animació Undone també explora què és exactament la realitat i com ens podem assegurar que tot allò que vivim és realment cert. Per què creus que el mite de la caverna produeix tanta fascinació? Penses que hi ha facetes de la vida que són «cavernes»? Argumenta les respostes. Cartell de la pel·lícula estatunidenca La rosa porpra del Caire (1984). 37 . li i i : l i l i El L li bre VII del di àl eg de maduresa La R epública comença amb el conegut mite de la caverna, un recurs emprat per Plató per explicar la relació de l’ ésser humà amb la veritat. El relat s’estructura en tres parts: La situació dels presoners. Plató ens demana que imaginem uns presoners encadenats p er a tot a l a v i da en una cova , de man era qu e nomé s poden contemplar, a la paret del davant, les ombres d’uns individus que passen per davant d’un foc que hi ha al seu darrere, com en un teatre d’ombres, i sentir-ne les veus. Com que sempre han estat allà, les ombres que contemplen i els ressons que escolten són per a ells la realitat. L’ alliberament d’un presoner. Un dels presoners s’ allibera i pot mirar cap a l ’ altre costat a l a caverna : se sent confós i pensa que l es ombres són més real s que el s objectes. El s ul l s se li van acostumant a la l lum i , quan surt a l’ exterior, mira , primerament, els ref lexos de les coses, fins a contemplar els objectes mateixos i els éssers humans. El presoner és capaç de mirar el Sol i dedueix per ell mateix que, gràcies a això, ha pogut veure totes aquelles coses i que és l’ astre el que regeix aquest món . El retorn a la caverna. El presoner se sent feliç d’entendre el món i compadeix els seus antics companys de la caverna. Quan decideix tornar allà, ja no sap sortir-se’n entre les ombres; els altres se’n riuen pensen que, com que ha sortit a l’ exterior, se li han fet malbé els ulls i que no val la pena abandonar la cova. És més, si intentés deslligar i conduir cap a la llum els altres presoners, se’n burlarien i seria perseguit. El relat platònic té implicacions f i losòf iques de tota mena . Preci sament per això se sol fer ser vir per il·lustrar les idees fonamentals del sistema de pensament de Plató: Ontologia La realitat material és només aparença o còpia de la realitat ideal. Epistemologia El coneixement de la veritat és un ascens que passa per diferents fases. El final del procés és la idea del bé –representada en el Sol–, la causa de totes les coses justes i belles tant del món de les idees com del món sensible. Ètica El coneixement de les idees és necessari per poder obrar amb saviesa tant en l’àmbit privat com en el públic. El filòsof no es pot limitar a la mera contemplació de les idees, té l’obligació moral d’ajudar els altres éssers humans a descobrir la veritat i indicar-los què és el bé. Política Només les persones que coneixen realment què és el bé han de tenir el poder; només els més savis han de governar. PARAR I PENSAR I si em decideixo per les ombres? Segons una opinió comuna, que expressa, per exemple, el refrany «D’allò que els ulls no veuen el cor no se’n dol», la ignorància pot proporcionar benestar emocional, perquè la veritat «fa mal». L’intel·lectualisme moral de Plató i Sòcrates considera ignorants aquestes persones que no saben realment què els convé. Ningú voldria seguir en les ombres si conegués la veritat. O sí? A la caverna, les figures que transporten objectes davant del foc són anomenades taumaturgs, mestres de les il·lusions. I si decidíssim romandre en les ombres sabent que el món que ofereixen és fals? Quines conseqüències tindria aquesta actitud per a les nostres vides? Pensa en una situació en la qual es faci passar per real un món inautèntic, com al mite de la caverna, i quins motius es podrien tenir per perseverar en aquesta «farsa». Platón Cinema (2001), de Guillermo Pérez Villalta, pintor, escultor i arquitecte de la postmodernitat. EXPLICA 6 Què significa conèixer per a Plató? Quins són els objectes del coneixement? De quines maneres diferents s’arriba a conèixer? COMPARA 7 Quins motius té el presoner del mite de la caverna per escapar de la seva situació? Quines raons poden portar-lo a tornar amb els companys de captivitat? A C T I V I T A T S 36 F I L O S O F I A A L C A R R E R 1 F I L O S O F I A E N A C C I Ó Examinar la vida amb les nostres preguntes Preguntes per viure: un àudio o un vídeo ple d’admiració filosòfica Les preguntes filosòfiques aborden l’essencial per a la vida. Obertes, radicals, indefugibles, en tant que no es poden esquivar, universals i intemporals i crítiques… (pots repassar-ne les característiques a la Caixa d’eines filosòfiques, p. 276-287), aquestes preguntes ens assalten, qüestionant-nos i apuntant al sentit de la nostra existència. Fes l’exercici de triar i sintetitzar les preguntes que et semblen més importants. Pot ser d’ajuda escoltar la simpàtica cançó del grup de punk-rock dels anys vuitanta Siniestro Total, «¿Quiénes somos? ¿De dónde venimos? ¿Adónde vamos?» (1984), en la qual apareixen preguntes tan insòlites com: on som abans de néixer?, o què és el no-res? Et proposem crear una obra audiovisual amb les teves preguntes filosòfiques: un pòdcast, un vídeo breu, un documental…, en el qual, a partir d’aquestes preguntes, plantegis una reflexió sobre l’admiració filosòfica. Poseu en comú a classe els vostres treballs, podeu organitzar una «sessió plena d’interrogants sobre la vida». Debateu sobre les preguntes i compartiu les vostres inquietuds. «La filosofia s’inicia […] amb una pregunta», diu la filòsofa María Zambrano; «preguntar-se és típic de l’home, el senyal que ha arribat un moment en què se separarà d’allò que l’envolta, alguna cosa semblant a la ruptura d’un amor, com el naixement». Sabem que aquesta manera de separar-se del món, aquest néixer del coneixement que és la filosofia, va sorgir a la Grècia del segle vii aC, amb el pas del mite al logos, i va ser investigada per la primera generació de filòsofs: els presocràtics. Les grans preguntes, no obstant això, semblen anteriors, perquè són naturals en qualsevol ésser humà. Preguntar-se és sorprendre’s, tenir curiositat per «l’altre», en el moment en què el dubte ens posa davant la impossibilitat d’entendre allò que contemplem. Al pintor Paul Gauguin, li va cridar molt l’atenció aquesta actitud en els amables tahitians que, cada cop que es trobaven amb algú estrany, preguntaven: «D’on vens? Qui ets? On vas?». El pintor va immortalitzar aquella manera d’interrogar-se sobre l’altre associant-la a les grans preguntes de la filosofia. En molts pobles del nostre país, sobretot les persones grans, tendeixen a preguntar de manera semblant als desconeguts, perquè senten curiositat per aquells amb qui no estan familiaritzats i tracten d’explicar els motius de la seva existència. Filosofar és examinar la vida, més enllà del món acadèmic, «al carrer», sobre la nostra existència i el món que ens envolta; qüestionar la vida d’allò que sembla habitual, interrogar-la, precisament per poder viure-la humanament i totalment. D’on venim? Qui som? On anem? (1897), de Paul Gauguin. Estela funerària del nauta Democleides (segle iv aC). Representa un guerrer meditant a la proa d’un vaixell. Siniestro Total, grup musical gallec. 25 L E S I D E E S C L A R E S REPÀS Monistes Pluralistes Pitagòrics El nombre i l’harmonia Parmènides L’ésser (immutable) Atomistes (Leucip i Demòcrit) L’àtom (i el buit) Heràclit El foc (el canvi) Empèdocles Els quatre elements (amor/odi) Anaxàgores Les llavors i el nous Físics de Milet Tales L’aigua Anaximadre L’àpeiron Anaxímenes L’aire L’origen de la filosofia 1. El sorgiment de la filosofia a Grècia 3. Els presocràtics i la cerca de l’arkhé La saviesa en altres cultures Tradició cultural Ambient religiós 2. El pas del mite al logos Context econòmic i social Factors CAP A LA UNIVERSITAT La dona a Grècia Coneix-te a tu mateix Virtut i intel·lectualisme moral Protàgores Relativisme Gòrgies Escepticisme Diàleg Democràcia El gir antropològic Els sofistes (eloqüència i persuasió) Aspàsia de Milet Sòcrates 4. Filosofia i ciutadania 22 A C T I V I T A T S D E R E P À S 1. Defineix els conceptes següents: fisis, arkhé, lluita de contraris, ésser, amor i discòrdia, nous, àtoms, gir antropològic, sofista, ciutadania, maièutica, intel·lectualisme moral. 2. Explica breument com i per què sorgeix la filosofia i quin canvi d’enfocament es va produir en la indagació filosòfica durant el segle v aC a Atenes. 3. Escriu un assaig breu sobre l’evolució del concepte d’arkhé en els filòsofs presocràtics. 4. Elabora un quadre en què comparis els sofistes i Aspàsia de Milet amb Sòcrates i en el qual recullis les seves idees sobre l’existència de valors universals, els seus mètodes i l’objectiu del seu ensenyament. 1 A U T O A V A L U A C I Ó Tria la resposta correcta en cada cas per comprovar si, com deia Sòcrates, tens a dins els coneixements necessaris i has interioritzat les idees principals d’aquesta unitat. 1. L’arkhé de la fisis… a. És el primer concepte filosòfic. b. Tales l’associa amb l’aigua perquè genera vida. c. És indefinit per a Anaximandre. d. Totes són correctes. 2. Els pitagòrics… a. Vivien com eremites solitaris. b. No admetien dones a la seva comunitat. c. Veneraven els nombres i l’harmonia. d. Pensaven que l’ànima moria amb el cos. 3. Heràclit d’Efes… a. Va ser un polític molt popular. b. Considerava que l’ésser era l’arkhé. c. Va iniciar el pensament dialèctic. d. Pensava que el canvi era il·lògic i inexplicable. 4. Quina de les afirmacions següents sobre Parmènides és falsa? a. Conservem part del seu Poema. b. Afirma l’ésser i nega que el canvi sigui «real». c. Diu que l’ésser, en el fons, no és. d. A partir d’ell, l’arkhé no va ser només un element. 5. L’atomisme… a. Va tenir lloc després de les Guerres Mèdiques. b. Pensa que l’ànima és immortal. c. Considera que el cosmos són àtoms i buit. d. Va ser ben rebut pel seu materialisme. 6. La Il·lustració atenesa… a. S’estén al llarg del segle v aC. b. Va fer que la filosofia se centrés en l’ésser humà. c. S’associa a Pèricles i a la democràcia. d. Totes són correctes. 7. Els sofistes… a. Impartien classes gratuïtes. b. Es consideraven «mestres de la virtut». c. Eren universalistes morals. d. Els seus representants són Demòcrit i Anaxàgores. 8. El relativisme dels sofistes… a. Va ser defensat per Protàgores. b. Pensa que la veritat és subjectiva. c. Considera l’home la mesura de tot. d. Totes són correctes. 9. Quina d’aquestes afirmacions sobre Aspàsia de Milet és falsa? a. Va ser mestra de retòrica. b. Va escriure el discurs fúnebre atribuït a Pèricles. c. Va publicar la seva obra com a Diotima. d. Dona i estrangera, no posseïa ciutadania atenesa. 10. El mètode socràtic… a. Es basava en el diàleg. b. Començava destruint prejudicis amb la ironia. c. Aspirava a aconseguir una definició universal. d. Les tres respostes són certes. 23 P O S A ’ T A P R O V A Identifica les idees fonamentals del text, citant les frases que les recullen. A partir del contingut del text, explica la tasca filosòfica de Sòcrates, el seu mètode, i les seves idees sobre la virtut i l’educació. Relaciona el contingut del text amb la imatge, explicant la importància de la filosofia per a la polis segons el pensament dels diferents personatges que s’hi representen i que s’han esmentat abans. En quin sentit pot afirmar el text que el «primer filòsof de la tradició occidental va ser Sòcrates»? Anàlisi i comentari de text Comença posant un títol i fent un resum breu del text de Sandel. Plasma en un esquema la seva estructura i diferencia les idees principals de les secundàries. Què veus del text de Sandel al quadre de Von Foltz?: la implicació dels grans pensadors en els assumptes de la ciutat, la importància de la paraula i de la filosofia… T’ajudarà consultar i repassar les característiques a la Caixa d’eines filosòfiques (p. 276-287). C A I X A D ’ E I N E S La novel·la La maestra de Sócrates, de Laura Mas, ens trasllada a l’Atenes del segle v aC amb el rerefons de l’amor. Per aprofundir en la figura de Sòcrates i en la seva defensa de la filosofia, a més de llegir l’obra de Plató, Apologia de Sòcrates, pots veure la pel·lícula Sócrates (1971), de Roberto Rossellini, o llegir el còmic La mort de Sòcrates de Jun Matsuura. P E R A P R O F U N D I R Llegeix els textos i observa la imatge. Després, respon les qüestions. Discurs fúnebre de Pèricles (1875-1880), obra del pintor alemany Philipp von Foltz, il·lustra la importància de la paraula a la polis. Hi apareixen les grans figures de la Il·lustració atenesa: Pèricles pronunciant el seu discurs en honor als morts a la guerra del Peloponès; Anaxàgores, reclinat al seu darrere (amb una sobretúnica groga); Protàgores, al darrere, dempeus (vestit de vermell i ocre); Sòcrates assegut, meditabund (amb túnica blava); a l’altre costat, Aspàsia de Milet asseguda escoltant Pèricles (de rosa, d’esquena a nosaltres). Al discurs, el polític defensa la forma de vida atenesa. Crec que la Filosofia pertany a la ciutat, on els ciutadans es reuneixen i debaten grans qüestions sobre com hem d’organitzar les nostres vides junts, sobre justícia , sobre com bregar amb la desigualtat o sobre quines obligacions tenim els uns amb el s altres com a ciutadans. El primer f i lòsof de la tradició occidental va ser Sòcrates. Sòcrates mai no va escr iure un l li bre . No era profe ss or. El qu e fei a era caminar pels carrers d’Atenes i fer preguntes als ciutadans que hi trobava . I les preguntes desafiaven les seves idees i la manera de pensar. Les preguntes es qüestionaven les convencions, el rerefons de l es nostres v ides sobre el qual sov int no ref lexionem . Algunes de les persones a qui feia preguntes se sent i en i nc òmo d e s . E l s re sul t av a i nc òmo d e hav e r d e re - f lexionar sobre les idees. Però aquesta és la ciència del que fem . Allò que fem nosaltres com a professors de Filosofia i d’Humanitats. Convidem el s estudi ants, jo ho considero una inv itació, a fer una ref lexió crítica sobre les seves conviccions morals i polítiques, sobre la seva manera de veure el món , sovint amb l’ajuda de p ensadors i f i lòsof s qu e han ref l exionat si st emàti cament sobre aquestes qüestions en el passat. Aquesta és la nostra feina . I crec que depèn de veure l a f i losof i a com una cosa connectada amb el món on vivim. Michael Sandel , En defensa del diàleg (Aprendemos juntos) 24 Et recomanem que, en analitzar el text, relacionis les idees que s’hi exposen amb conceptes i teories de l’assignatura, així com amb la vida i l’obra de l’autora, la seva època, etc. D’aquesta manera, l’esquema o el mapa conceptual que elaboris pot mostrar més complexitat de relacions, com en l’exemple. P A S 3 . C O M E N TA R E L T E X T Tota la feina anterior condueix al comentari més extens o específic de les idees del text: la idea principal o tesi que defensa la seva autora, els arguments en què es basa, l’exposició dels motius per defensar la tesi… Ens trobem davant d’un text feminista, en què la seva autora, Mary Wollstonecraft, defensa una idea igualitària d’ésser humà, considerat sense distinció de sexe [tema i tesi], que acabi amb la visió estereotipada de la dona com a «sexe feble» i trenqui la dependència social que aquesta té de l’home [exposició de motius o arguments]. A partir d’aquest començament, en què queda recollit el treball de lectura, anàlisi i identificació d’idees, el nostre comentari ha d’afavorir el diàleg tant amb l’autora com amb les idees que el text expressa. Al mapa conceptual anterior es proposen algunes idees o línies de treball (les fletxes de color verd marquen un itinerari possible). Un bon comentari ens ha de portar a les preguntes que li podrien sorgir a partir del text a algú que no estigués familiaritzat amb el tema: Autora i obra. Qui és Mary Wollstonecraft?, quan, on i com va viure?, a què es va dedicar?, quines van ser les seves idees i les seves obres?, quin sentit té la seva obra Vindicació dels drets de la dona, del 1792?, quina repercussió va tenir a la seva època? Context històric i filosòfic. Què és la Il·lustració?, quan i on es va desenvolupar?, quin era el seu pensament?, quina idea d’ésser humà defensava?, què té a veure amb aquest text o amb el concepte d’autonomia?, com vivia la dona en aquesta època? Problema filosòfic. Quina importància té la igualtat entre dones i homes?, què són els estereotips i els rols socials?, per què tradicionalment s’ha associat la dona amb el que és sensible o elegant i s’ha deixat de banda la racionalitat? Corrent de pensament a què pertany. Què és el feminisme?, què defensa aquest corrent de pensament?, quines autores i autors l’han sostingut?, quina transcendència ha tingut aquest moviment?, quina importància té avui dia? Després d’aprofundir en el contingut del text, podrem contestar les primeres preguntes que ens van sorgir: és un text feminista perquè defensa un model d’ésser humà on els sexes queden equiparats; defensa els drets de la dona tractant d’eliminar visions estereotipades sobre el sexe femení. P A S 2. A N A L I T Z A R L E S I D E E S I L A S E VA R E L A C I Ó ( E S T R U C T U R A A R G U M E N TAT I VA ) Després de la lectura detallada del text, hem de començar a tenir les idees clares. Comencem per posar un títol al text i fer-ne un brevíssim resum. Títol. El sexe no defineix l’ésser humà Breu resum. L’autora vol rebatre la visió estereotipada i paternalista sobre la dona per buscar un ésser humà ple i igualitari. Després, cal establir la jerarquia entre les idees. El text que estem comentant inclou una referència que ens ajuda: «tota consideració accessòria ha de passar per aquesta pedra de toc»; és a dir, que el model d’ésser humà no té un sexe concret és la idea principal, la «pedra de toc», la tesi, i qualsevol altra qüestió en depèn. L’estructura del text pot plasmar-se en un esquema o en un mapa conceptual que reflecteixi la relació entre les idees del text. CAIXA D’EINES FILOSÒFIQUES Frases boniques Condescendència Poc intel·ligent «Sensiblera» Idea de «sexe dèbil» Vida, obra, context Autonomia, Il·lustració Feminisme, moviments socials Igualtat de sexes Un ésser humà considerat sense distinció de sexe Dependència de la dona é s ne c e s s a r i e l imi na r Objectiu autora Fal·làcies formals i regles lògiques L’ús adequat de la lògica ens ajuda a assegurar la validesa de les nostres argumentacions, a detectar arguments falsos i a entendre el funcionament intern dels raonaments per enfortir la nostra capacitat argumentativa i pensar de manera més sòlida. Els errors o les fal·làcies formals més freqüents a l’hora d’argumentar són els següents: 7. F E R S E R V I R L A L Ò G I C A Tipus de fal·làcia Què significa i com funciona (exemples) Afirmació del consegüent La veritat d’una conclusió fa afirmar la causa en una implicació lògica. Si no t’abrigues, et refredaràs. T’has refredat. Aleshores, podem pensar que no t’has abrigat, però la causa del refredat pot ser una altra; afirmar-ne la conseqüència no ens pot portar lògicament a afirmar l’antecedent. Negació de l’antecedent Mostrar la falsedat de l’antecedent en una implicació ens pot fer pensar que el consegüent també és fals. Si corres, hi arribes. Però no corres. Podem prendre per lògic que no hi arribaràs. Tanmateix, la implicació no diu res sobre altres casos; necessitaríem una altra implicació que ens expliqués què passa si no t’afanyes. Post hoc ergo propter hoc («després d’això, per tant, a causa d’això») Dos fets tenen lloc junts i s’hi estableix erròniament una implicació. Les supersticions es basen en aquest tipus d’error lògic. Em vaig posar la camisa groga. Vaig aprovar l’examen. Dedueixo erròniament que si em poso la camisa groga (causa), aprovaré l’examen (efecte). En aquest cas, hi ha correlació entre els fets, però no causalitat entre ells. Disjunció exclusiva Davant de dues opcions, neguem la possibilitat que totes dues passin conjuntament. En acabar Batxillerat, continuaràs estudiant o treballaràs. Si treballes, es pot deduir que no continuaràs estudiant, però això és fals, ja que pots fer les dues coses alhora. Ad logicam («a la lògica») Un error o fal·làcia en les premisses no anul·la necessàriament la conclusió. La vacuna ataca amb glòbuls vermells (macròfags i limfòcits) el virus i t’immunitza. Te la poses; per tant, t’immunitza. La conclusió és correcta, encara que el funcionament de la vacuna no sigui aquest. Petició de principi o argumentació circular L’argumentació és circular quan la conclusió es troba donada a les premisses. És veritat perquè ho diu el meu youtuber preferit i el que diu és sempre cert. Està donant per vàlid el principi sense demostrar-lo. Generalització precipitada És un error en la inducció que pren casos insuficients per poder establir una inducció correcta. Als nois del meu poble no els agrada aquesta música. Per tant, als nois no els agrada aquesta música. És una conclusió errònia. Del jugador És l’error en un argument probable (abductiu) de creure que la possibilitat que passi alguna cosa és més gran si no ha passat fins ara, o si es produeix una «ratxa». No ha sortit 6 en les jugades anteriors. És més probable que surti ara. És un bon moment per apostar al 6. Per resoldre exercicis formalitzats s’utilitzen les regles lògiques següents d’introducció, eliminació i transformació de connectors i enunciats: Introduir negador (reducció a l’absurd) p q ` ¬q ¬p Eliminar negador ¬¬p p Introduir conjuntor p q p ` q Eliminar conjuntor Introduir disjuntor p p ~ q Eliminar disjuntor p ~ q p q r r r Sil·logisme disjuntiu p ~ q ¬p q p ~ q ¬q p Introducció de l’implicador p q p → q Eliminació de l’implicador (modus ponents) p → q p q Modus tollens p → q ¬q ¬p Eliminar conjuntor p ` q ¬ (¬p ~ ¬q) Llei de Morgan 2 p ~ q ¬ (¬p ~ ¬q) p ~ q q p ` q p Estereotips 263 262 A C P C A 5
RkJQdWJsaXNoZXIy