1. El sorgiment de la filosofia occidental a Grècia Com ens recorda el físic Carlo Rovelli , totes les cultures han resolt les preguntes més urgents de la vida recorrent a déus i llegendes. Durant molt de temps, el pensament mític va tranquil·litzar les nostres consciències. Aquestes narracions extraordinàries contenien explicacions de l’univers o cosmogonies, que ajudaven a entendre el paper de l’ésser humà en el món . A les cost es gregues del Medit errani , a principi s del segle vi aC, un grup de pensadors van començar a qüestionar el pensament mític tradicional i a for - mular-se preguntes més incisives, bo i exigint respostes més racionals; van començar a demanar raons sobre el funcionament de la natura , obrint les portes a una nova manera de conèixer el món , la filosofia, i iniciant també el pensament científic. Més tard , amb l’apogeu d’Atenes, es qüestionaren també quina és la vida bona i la millor manera d’organitzar la ciutat. On, quan i per què sorgeix la filosofia, segons Rovelli? Quines són les seves característiques essencials? E l s hom e s sempre s’ han pregunt at , o a lm eny s d e s qu e e x i s t e i xe n t e x t o s e s c r i t s , c o m e s v a c r e a r e l m ó n , d e qu è e st à fet , c om s’ordenava , p er qu è suc ceï en el s fenò - m e n s n a t u r a l s . D u r a n t m i l e r s d ’a n y s s’ h a v i e n d o n a t re spo st e s sembl ant s i qu e t eni en a v eure amb hi stòr i e s c ompl i cad e s d ’ e sp er it s , d éus , animal s ima g inar i s i mi - to lòg i c s […] . Però, de sobt e, a Mi l et , a principi s del segl e vi abans de la nostra era , Tales, el seu dei xeble Anaximandre, Hecat eu i l a s e v a e s c o l a d e s c o bre i xen un a a l t ra man e ra d e buscar respostes. És una manera que no recorre a mites, esperits ni déus, sinó que busca respost es en l a natural e sa mat e i xa d e l e s c o se s . Aqu e st a immensa re v o luc ió del pensament inaugura una nova manera de conèi xer i constituei x la primera aurora del pensament cientí f ic. El s mi lesi s descobreixen que, mitjançant l ’obser vació, la raó i , sobretot, el pensament crític […], podem corregir una v egad a i una al tra e l no stre punt d e v i st a s o bre e l món , descobrir aspectes de la realitat que a simple vista passen inadvertits i aprendre coses noves. Carlo Rovelli, La realitat no és el que sembla L L E G I M F I L O S O F I A #UnAltreTipusDeRespostes natura (fisis). Concepte grec que dona nom a la substància primordial subjacent als canvis de tots els éssers. També s’identifica amb el tot ordenat (cosmos) i regit per lleis. F I L O S O F I A A N T I G A F I L O S O F I A H I S T Ò R I A I S O C I E TAT Del mite al logos Segle viii aC Segle v aC Segle vi aC Reformes democràtiques de Clístenes d’Atenes (508 aC-507 aC) Anaximandre de Milet (~610 aC-~545 aC) Anaxímenes de Milet (~590 aC-~528 aC Pitàgores (~569 aC-~475 aC) Heràclit d’Efes (~540 aC-~480 aC) Zenó d’Elea (~495 aC-~430 aC) Parmènides d’Elea (~540 aC-~470 aC) Teano de Crotona (~546 aC-? aC) Tales de Milet (~625 aC-~547 aC) Formació de l’Imperi persa amb Cir el Gran (550 aC) Primers Jocs Olímpics (776 aC) Les Cent Escoles del Pensament a la Xina (770 aC-221 aC) La Constitució de Soló (594 aC) V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C 8
RkJQdWJsaXNoZXIy