398339

1 APRÈN I PRACTICA Biologia i Geologia L’ESSENCIAL ESO

Unitat SITUACIÓ D’APRENENTATGE SABERS BÀSICS 1 La Terra a l’univers 5 Descobrim l’univers 1. Cóm és l’univers 2. El sistema solar 2 La geosfera 21 Els carrers són plens de roques 1. La Terra per dins 2. Els minerals 3. L’origen de les roques 3 L’atmosfera i la hidrosfera 37 Com podem tenir cura de l’aire i l’aigua? 1. L’atmosfera 2. Les funcions de l’atmosfera 3. La contaminació atmosfèrica 4. La hidrosfera 4 La biosfera 57 La diversitat dels éssers vius 1. Els éssers vius 2. Les cèl·lules 3. Les funcions vitals 5 Les moneres, els protoctists i els fongs 73 A la recerca dels microorganismes 1. Els microorganismes 2. El regne de les moneres 3. El regne dels protoctists 6 Les plantes 89 La gimcana de les plantes 1. Característiques de les plantes 2. Les funcions vitals de les plantes 3. Les plantes sense llavors 7 Els animals invertebrats 107 Un món d’animals nou 1. Els animals invertebrats 2. Els porífers 3. Els cnidaris 4. Els cucs 8 Els animals vertebrats 129 Animals en perill 1. Els animals vertebrats 2. Els peixos 3. Els amfibis Índex 2

LLEGEIXO I COMPRENC REPTE 3. El planeta Terra 4. El sistema Terra-Lluna Corrandes de Lluna Organitzar una exposició sobre l’univers 4. La utilitat de les roques 5. L’ús responsable dels recursos minerals La mina més profunda del món Dissenyar un itinerari urbà per reconèixer roques i minerals 5. Els usos de l’aigua i les seves conseqüències 6. La gestió sostenible de l’aigua El vell i la mar Desenvolupar un taller sobre la protecció de l’aire i l’aigua 4. La classificació dels éssers vius 5. Els cinc regnes Biosfera fosca Fer murals sobre la diversitat dels éssers vius 4. El regne dels fongs 5. Els virus La verola del mico Elaborar un calendari amb diferents microorganismes 4. Les plantes amb llavors 5. La importància de les plantes El cacauet curiós Organitzar una gimcana de plantes 5. Els mol·luscs 6. Els artròpodes 7. Els equinoderms El cant del grill i les matemàtiques Construir un arxivador amb fitxes d’animals invertebrats 4. Els rèptils 5. Els ocells 6. Els mamífers El visó europeu Gravar un vídeo sobre animals vertebrats amenaçats 3

La geosfera Prepara el repte En quins llocs de la teva ciutat penses que pots trobar roques? Fes una llista amb els noms de roques i minerals que recordis. N’has vist alguna a la teva localitat? Els carrers són plens de roques L’altre dia, a la classe d’en Marc, estaven a punt d’estudiar les roques i els minerals i es van queixar a la professora, la Montse, que és difícil estudiar-los, sense veure’ls ni tocar-los. La seva resposta els va deixar ben parats: «A casa vostra hi ha molts minerals i tot passejant pels carrers i podem trobar una pila de roques molt interessants». I en aquell moment van tenir una idea genial: buscarien roques per la localitat i organitzarien una ruta per mostrar-les a altres classes de l’escola. Així aprendrien bé a reconèixer roques i minerals! 2 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Dissenyar un itinerari urbà per reconèixer roques i minerals REPTE 21

La formació de la geosfera La geosfera és la part rocosa i metàl·lica de la Terra, però no sempre ha estat com és avui dia. Les capes de la geosfera L’interior de la geosfera es compon de tres capes amb composició i característiques diferents. En els orígens, la Terra era una bola de material fos molt calent. Quan es va anar refredant, els materials més densos es van concentrar a l’interior del planeta per la gravetat. La resta dels materials també es van anar dipositant en capes, els més pesants cap a l’interior i els més lleugers cap a l’exterior. Així es van formar les tres capes que componen la geosfera. La Terra per dins 1 Ferro Mantell Nucli Escorça Escorça És la capa més externa. Es diferencien dos tipus d’escorça: Nucli És la capa interna de la geosfera. Està composta principalment per ferro i per petites quantitats de níquel i sofre. S’hi diferencien dues zones: Mantell És una capa situada sota l’escorça que s’estén fins als 2.900 km de profunditat. És la capa més voluminosa. Les roques que la formen són principalment peridotites. És una capa sòlida, però de caràcter plàstic. Arriba a temperatures que van dels 1.000 °C als 3.000 °C. 2.900 km 50 km 5.150 km 6.371 km NUCLI INTERN Escorça continental Escorça oceànica MANTELL NUCLI EXTERN ESCORÇA Escorça continental. Forma els continents i té un gruix mitjà de 50 km. La roca més abundant és el granit. Nucli extern. És l’única capa que es troba en estat líquid. Arriba a temperatures entre els 3.000 °C i els 5.000 °C. Escorça oceànica. Forma els fons dels oceans i té un gruix mitjà de 12 km. La roca més abundant és el basalt. Nucli intern. Està en estat sòlid. Arriba a temperatures que van dels 5.000 °C als 6.000 °C. 22

5 Resol les preguntes següents sobre el nucli terrestre. a) Quina n’és la composició? b) A quina temperatura està? c) Quines diferències hi ha entre el nucli extern i el nucli intern? 6 Descriu com era la Terra en els orígens. 7 Indica quina de les oracions següents és falsa i torna a escriure-la de forma correcta. a) Els materials més pesants es van concentrar cap a l’exterior, i els més lleugers, cap a l’interior. b) La roca més abundant a l’escorça oceànica és el basalt. c) El nucli extern està en estat líquid. 8 Calcula, a partir de la il·lustració de la pàgina 22, quin és el gruix de cada capa de la geosfera. Escorça: entre i km. Mantell: entre i km. Nucli extern: km. Nucli intern: km. Nucli complet: km. 1 Explica si geosfera i planeta Terra signifiquen el mateix. 2 Retola l’esquema de l’estructura de la Terra. 3 Indica el tipus de roca o roques que són més abundants a l’escorça terrestre. Peridotites Basalt Sofre Níquel Granit Quars 4 Completa els buits. a) L’ és la capa més externa de la geosfera. b) El és la capa més voluminosa. c) El nucli està en estat líquid. ACTIVITATS 2 23

Color És el color que presenta la superfície del mineral neta i sense alterar quan s’il·lumina amb llum blanca. És diferent del color de la ratlla, que és el color que presenta el mineral en pols. S’obté ratllant el mineral sobre una superfície blanca i dura de porcellana. Lluïssor Es refereix a la manera com el mineral reflecteix la llum. Pot ser metàl·lica, vítria, nacrada o sedosa. Duresa És la resistència que presenta el mineral a ser ratllat. Es mesura en una escala de l’1 al 10, on l’1 és el més tou, i el 10, el més dur. Hàbit Sovint, els minerals tenen formes aproximadament geomètriques, amb cares planes. Aquestes formes, s’anomenen cristalls. Alguns cristalls presenten fragments amb una forma similar quan es trenquen. Aquesta propietat es coneix com a exfoliació. L’escorça terrestre està composta principalment per minerals i roques. Els minerals són cossos sòlids, purs i d’origen natural. Poden estar formats per un sol element, com ara l’or, però la majoria són combinacions d’elements presents a l’escorça terrestre, com el quars, que està compost per oxigen i silici. Les propietats dels minerals Or Quars La pirita forma cristalls cúbics. La mica presenta exfoliació laminar. La galena té una lluïssor metàl·lica. L’halita té una lluïssor vítria. El talc té una lluïssor nacrada. 1 Talc 5 Apatita 3 Calcita 7 Quars 9 Corindó 2 Guix 6 Ortosa 4 Fluorita 8 Topazi 10 Diamant Moneda 3,5 2,5 Ungla 4 Clau 6 Navalla 8 Paper de vidre Vidre 5 Llima d’acer 7 Escala de duresa o escala de Mohs S’utilitzen objectes o substàncies de duresa coneguda per ratllar els minerals i determinar-ne la duresa. 24 Els minerals 2

La utilitat dels minerals Els minerals són presents en molts dels objectes que s’utilitzen diàriament. D’alguns se n’extreuen metalls com ara el ferro, l’alumini o el coure, que es fan servir molt a les cases. El coure dels cables que transmeten l’electricitat s’extreu del mineral calcopirita. En joieria s’utilitzen molts minerals com ara el safir, el diamant, l’or, la plata… En les bateries i els condensadors dels nostres telèfons hi trobem coltan, una barreja de minerals. El ferro, fonamental avui dia per a la indústria i la construcció, s’extreu de minerals com la magnetita. 9 Indica en cada requadre l’element que es pot utilitzar per ratllar cada mineral. Diamant Quars Guix Talc a) Es ratlla amb una ungla. b) Només és ratllat pel diamant. c) Es ratlla amb una navalla d) És ratllat pel vidre. e) El ratlla una llima d’acer. 10 Observa l’escala de Mohs, que mesura la duresa dels minerals, i enumera tres minerals que ratllin el quars. 11 El quars té varietats de diferent color, però la ratlla de totes elles és blanca. Quina d’aquestes dues propietats et sembla més útil per identificar el quars? Per què? 12 L’aigua que brolla d’una deu natural i que no conté residus orgànics s’anomena aigua mineral. Segons el que sabem dels minerals, explica si l’aigua es pot considerar un mineral. ACTIVITATS 25 2

L’origen de les roques 3 Les roques són mescles de minerals que s’originen de manera natural. No obstant això, algunes estan compostes per un sol mineral, com ara la roca calcària, formada pel mineral calcita. Tipus de roques Roques volcàniques Roques plutòniques Roques metamòrfiques. Es formen per la transformació d’altres roques ja existents a causa de l’acció d’altes temperatures, pressions elevades o fluids calents. Algunes poden contenir fòssils. Si la temperatura augmenta molt, es transformen en magma. Roques magmàtiques. Es formen per la solidificació d’una massa fosa de roques procedent del mantell anomenada magma. Si la massa solidifica a l’interior de l’escorça, seran roques plutòniques, i si ho fa a l’exterior, roques volcàniques. Roques sedimentàries. Amb el temps les roques es desgasten i les seves restes, com la sorra o l’argila, s’acumulen i formen sediments. Aquests es compacten i es transformen en roques a gran profunditat. Poden presentar fòssils, que són restes d’éssers vius. 13 Completa l’esquema amb el nom dels tres tipus de roques. 14 Explica la diferència entre roques plutòniques i volcàniques. 15 En aquesta roca s’observa una formació molt peculiar. a) Quin nom rep? b) En quin tipus de roques es poden trobar? 16 Què és el magma? ACTIVITATS 26

Les roques sedimentàries Les roques sedimentàries es creen per acumulació, compactació i cimentació de sediments. Algunes, com el gres i la calcària, s’utilitzen en la construcció i d’altres, com l’argila, es fan servir com a matèria primera per fabricar materials. Els combustibles fòssils són roques sedimentàries formades a partir de restes d’éssers vius. La utilitat de les roques 4 17 Tria una roca sedimentària adequada per a cada ús. antracita – gres – petroli – argila a) Obtenció de plàstics: b) Fabricació de maons: c) Font d’energia: d) Revestiment de façanes: e) Obtenció de fertilitzants: 18 Explica com es va formar el petroli. Gres. S’empra en la construcció, principalment en façanes o terres. Argila. S’utilitza en la fabricació de teules o de maons per a la construcció. Calcària. Es fa servir com a ciment (mescla de calcàries i argiles) o en façanes d’edificis. Carbó Es va formar fa milions d’anys per acumulació de restes vegetals en zones pantanoses. La manca d’oxigen va impedir que es podrissin i va provocar que es transformessin en carbó. El carbó s’empra per produir electricitat i en calefaccions. El més pobre és la torba. Al llarg del temps pot donar origen a carbons més rics en energia: el lignit, l’hulla i l’antracita. Petroli És l’única roca líquida. Es va formar per acumulació de microorganismes al fons del mar. Igual com va passar amb el carbó, la manca d’oxigen va impedir que es podrissin i va facilitar que es transformessin. A partir del petroli, s’obtenen combustibles i altres productes com ara plàstics, fertilitzants… Lignit ACTIVITATS 27 2

Les roques plutòniques es formen a partir de magmes que solidifiquen lentament a l’interior de l’escorça terrestre. La més abundant és el granit, la més present a l’escorça continental. Està composta per minerals de quars, feldespat i mica. És una roca molt resistent i s’utilitza en la construcció de façanes, terres, llambordes, sobres de cuina… Les roques volcàniques solidifiquen ràpidament a la superfície. El basalt és la roca més abundant a l’escorça oceànica, molt fosca i utilitzada en la construcció de llambordes. Una altra roca volcànica molt característica és la pedra tosca, que és molt porosa i es pot trobar als banys de moltes cases. Les roques magmàtiques Les roques magmàtiques són les més abundants a l’escorça terrestre. Quars (transparent) Feldespat (rosa) Mica (negre) 19 Pensa i respon les preguntes següents. a) Quina és la roca més abundant de l’escorça continental? Quins usos té? b) Quina és la roca més abundant a l’escorça oceànica? Què se’n fabrica? 20 Encercla els minerals que formen part del granit. Mica Argila Pedra tosca Marbre Basalt Torba Quars Pissarra Feldespat 21 Perquè en una roca magmàtica s’hi distingeixin cristalls de minerals d’una certa mida, el magma ha de solidificar lentament, per deixar temps que es formin. a) On deu ser més fàcil trobar cristalls grossos, a les roques plutòniques o a les volcàniques? b) Per què? c) Observa les fotografies de les roques d’aquesta pàgina. Es compleix l’anterior? ACTIVITATS 28 La utilitat de les roques 4

Les roques metamòrfiques Les roques metamòrfiques s’obtenen per la transformació d’unes altres. Depenent de la roca original, dels processos que hi han actuat i la intensitat, trobem diferents tipus de roques metamòrfiques. Pissarra. S’origina a partir d’argila. S’utilitza en teulades o per recobrir façanes i terres. Quarsita del gres. Deriva dels gresos. S’empra per enrajolar terres i façanes. Marbre. Deriva de les calcàries. Moltes escultures de l’antiguitat són fetes en marbre. També es fa servir en la construcció. Serpentina. S’origina a partir d’algunes roques magmàtiques. S’utilitza com a element decoratiu en la construcció. 22 Observa la pissarra següent i respon. a) Què hi observes? b) Quina relació té això amb el seu origen? c) Quins usos té aquesta roca? 23 Observa la fotografia següent i respon les preguntes. a) Quina roca creus que s’ha emprat en la construcció? b) Quins altres usos coneixes d’aquesta mateixa roca? ACTIVITATS 29 2

Identifica tipus de roques La identificació de roques no és senzilla, però els tipus de roques es poden reconèixer amb una mica de pràctica. La clau següent te’n permetrà identificar alguns exemples de cada tipus: no sí no sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí no no no no no no no no Presenta una gran quantitat de cristalls. Presenta fòssils o fragments de roques. Es pot dividir fàcilment en làmines fines. És de color gris fosc o negre. Té estrats o capes. Té un aspecte de vidre negre o de color. Té un tacte suau i colors brillants, i se separa en làmines si es colpeja amb un martell. Aspecte massiu. Pot presentar sutures i esquerdes farcides de cristalls. És de color clar i té aspecte de terròs de sucre. És una roca fosca, de vegades negra, molt densa i dura, amb cristalls petits. Els cristalls estan distribuïts en capes. Es pot dividir fàcilment en làmines fines. És de color gris fosc o negre. Roca sedimentària Calcària Conglomerat Roca metamòrfica Pissarra fossilífera Gneis Roca magmàtica Granit Obsidiana 30

26 Escriu el tipus de roca que descriu cada apartat. a) Presenta una gran quantitat de cristalls però no estan distribuïts en capes. b) Es pot dividir fàcilment en làmines fines. c) Pot presentar fòssils o fragments de roques però no es divideix en làmines. 27 Encercla les característiques corresponents a les roques metamòrfiques. a) Poden ser de color clar i tenir un aspecte de terròs de sucre. b) Tenen estrats o capes. c) Poden tenir un aspecte de vidre negre o de color. d) Presenten fòssils o fragments de roques. e) Roques denses i dures, amb petits cristalls. f) Els cristalls estan distribuïts en capes. g) Tenen colors brillants. h) Poden presentar esquerdes plenes de cristalls. 28 Identifica les roques següents. a) Roca sedimentària evaporítica, de gust salat i originada per l’acumulació de cristalls del mineral halita. b) Roca sedimentària orgànica, líquida, formada per l’acumulació d’argila amb molta matèria orgànica d’origen marí. c) Roca magmàtica, d’origen volcànic, que pesa poc i és esponjosa, ja que és l’escuma de la lava. 24 Pensa i respon aquestes preguntes. a) Les piràmides d’Egipte es van construir principalment amb roca calcària. Quina característica va poder ser determinant perquè els egipcis la triessin? b) En molts llocs del món es fa servir la pissarra per construir teulades. Quines característiques creieu que la converteixen en el material idoni per fer-ho? 25 Indica a quina roca correspon cada característica. A. Marbre D. Argila G. Petroli B. Basalt E. Calcària H. Quarsita del gres C. Pedra tosca F. Pissarra I. Torba És una roca líquida. Deriva de les calcàries. Deriva dels gresos. Es fa servir com a ciment. Es forma en zones humides. És una roca molt fosca. S’origina a partir d’argila. S’utilitza en la fabricació de teules i maons. És molt porosa. 2 ACTIVITATS 31

L’extracció de minerals i roques Els minerals i les roques s’extreuen en mines. L’ús responsable dels recursos minerals 5 A cel obert. Són aquelles on els minerals són a la superfície. Graveres. Se n’extreuen fragments de roques, com ara sorra o grava. Subterrànies. Els minerals són a una gran profunditat i cal excavar per extreure’ls. Pedreres. Se n’extreuen roques grosses. Els impactes de la mineria La mineria és una activitat necessària i útil, però comporta impactes tant per al medi ambient com per a la salut humana. A més a més, les roques i els minerals són recursos no renovables, per això si se sobreexploten es corre un risc d’exhauriment de recursos. Per minimitzar els riscos de la mineria i que aquesta activitat sigui compatible amb la protecció del medi ambient i de la població, s’adopten diferents tipus de mesures. Hi ha tres tipus de mesures que es poden adoptar: Mesures preventives. Es prenen abans de començar l’activitat. Per exemple, els protocols de seguretat per prevenir accidents i els estudis d’impacte ambiental. Mesures pal·liatives. S’adopten durant l’explotació amb l’objectiu de reduir-ne els impactes. Per exemple, la construcció de basses per emmagatzemar-hi residus tòxics. Mesures correctores. Es prenen després d’haver fet l’extracció a la zona, quan l’impacte és inevitable, i el seu objectiu és reparar o corregir els danys. La mina de lignit d’As Pontes, a la Corunya, fins que es va tancar, el 2007. El paisatge va quedar destruït. En l’actualitat, el terreny s’ha recuperat creant un nou entorn natural que afavoreix la biodiversitat. 32

29 Explica què és una mina. 30 Quina diferència hi ha entre una pedrera i una gravera? 31 Pensa i explica per què creus que els materials de construcció s’extreuen d’explotacions a cel obert. 32 Indica si els exemples següents de mesures per evitar impactes en el medi ambient són mesures preventives, pal·liatives o correctores. a) Instal·lació de filtres en xemeneies. b) Tancament i senyalització de la zona d’explotació. c) Reforestació amb espècies autòctones de la zona. d) Insonorització d’equips de perforació i tall. 33 Completa les oracions següents. a) Les mesures preventives es prenen de començar l’explotació, per possibles impactes. b) Les mesures pal·liatives s’adopten l’explotació amb l’objectiu de els impactes. c) Les mesures correctores es prenen de l’extracció, amb l’objectiu de els impactes. 34 Esbrina quin tipus d’explotació hi ha a la fotografia. Quin material es pot extreure? 35 El moviment de grans masses de terra i l’alliberament accidental de productes tòxics són dos impactes que pot generar l’activitat minera. Escriu un exemple de cadascun d’aquests impactes. 36 Una de les mesures de seguretat preses en les mines de carbó per evitar explosions o minimitzar-ne els efectes és la ventilació. Quin tipus de mesura és? 37 L’obtenció d’or necessita un procés previ de rentat químic per extreure’l de les roques. Per dur-lo a terme s’utilitza cianur, una substància tòxica que pot posar en perill l’abastament d’aigua potable de tota una regió. Quins tipus de mesures s’haurien d’adoptar en les explotacions mineres per evitar riscos? Posa’n exemples. ACTIVITATS 2 33

Llegeix, analitza el text i respon. La mina d’or de Mponeng, situada a la província de Gauteng, a Sud-àfrica, és la mina més profunda del món, i assoleix profunditats de més de 4 km sota la superfície terrestre. La mina és famosa no només per la profunditat, sinó també per les condicions extremes en què treballen els miners. La temperatura de la roca pot arribar als 66 °C, i es requereix un sistema de refredament avançat per mantenir l’aire a una temperatura adequada. Cada dia s’extreuen més de 5.400 tones de roca, però perquè la mina sigui rendible es necessita obtenir almenys 10 g d’or per tona. A més de la seva importància econòmica, Mponeng ha estat un lloc d’interès científic. L’any 2008 es va descobrir un bacteri extremòfil, Desulforudis audaxviator, en mostres d’aigua subterrània de la mina. Aquesta troballa ha proporcionat una valuosa informació sobre la vida en condicions extremes. 38 Explica el significat de les següents paraules. Busca’l al diccionari si cal. a) Extremòfil: b) Tona: 39 Descriu les condicions de treball a 4.000 m de profunditat. 40 Pensa i respon. a) L’or és un mineral molt valuós, però quant or han d’extreure de la mina cada dia perquè sigui rendible? b) Quantes tones de roques s’extreuen de la mina cada any? 41 Escriu dos títols per a aquesta lectura. Llegeixo i comprenc 34

42 Tenint en compte el que has après en aquesta unitat, fes una llista amb les roques que penses que pots trobar. 43 Pensa en algun lloc de la localitat on creguis que pot haver-hi roques interessants per a l’itinerari. 44 Creus que podeu trobar roques amb fòssils en el vostre itinerari? Explica la resposta. 45 La clau per identificar roques de la pàgina 30 us pot ser útil per identificar algunes roques de l’itinerari. Fes servir aquesta clau per esbrinar quina és la roca de la fotografia. Producte final Per dissenyar l’itinerari, hi heu de col·laborar tota la classe. Abans de res, haureu de fer una cerca, individual o en grups petits, dels llocs on es puguin identificar roques amb claredat, com ara edificis, monuments, paviments… Hi podeu incloure espais interiors, sempre que es puguin visitar. Reuniu-vos a l’aula per posar en comú els llocs que hàgiu trobat, marqueu-los sobre un plànol i trieu els que us semblin més adequats. D’aquesta manera, també tindreu l’itinerari dissenyat sobre el plànol. Recorreu l’itinerari i assegureu-vos que és accessible per a persones amb dificultats de mobilitat. Convideu les famílies, companyes i companys d’altres cursos o d’altres centres a fer el recorregut. A l’hora de fer-lo, repartiu-vos la feina de guiar els participants i explicar-los les roques que veuen i l’origen que tenen. També seria interessant elaborar un fullet informatiu amb el plànol del recorregut, que indiqui els punts d’interès i la roca o roques que s’hi observen, i que contingui fotografies, explicacions… Feu treballar la imaginació! Busqueu una manera de compartir l’experiència. En podeu penjar una presentació o un vídeo a la pàgina web del centre. REPTE Dissenyar un itinerari urbà per reconèixer roques i minerals 2 35

1 L’interior de la geosfera es compon de tres capes: a) escorça continental, mantell i nucli. b) escorça, mantell i nucli. c) escorça, nucli extern i nucli intern. 2 Què mesura l’escala de Mohs? a) La lluïssor dels minerals. b) El color dels minerals. c) La duresa dels minerals. 3 Marca les dues roques sedimentàries. a) Gres i serpentina. b) Argila i gres. c) Carbó i granit. 4 Indica l’afirmació correcta. a) Les roques sedimentàries es formen per solidificació d’una massa fosa de roques anomenada magma. b) Les roques magmàtiques estan formades per compactació de materials que s’acumulen a l’escorça. c) Les roques metamòrfiques es formen per transformació d’altres roques a causa d’altes pressions o temperatures elevades. 5 Per minimitzar els riscos de la mineria, s’utilitzen tres tipus de mesures: a) preventives, pal·liatives i correctores. b) preventives, correctores i econòmiques. c) econòmiques, correctores i pal·liatives. Tècniques d’estudi 46 ESQUEMA. Completa l’esquema següent sobre les capes de la geosfera. 47 RESUM. Completa el resum sobre les roques i minerals. Els minerals poden estar formats per un sol , com ara l’or, però la majoria són d’elements presents a l’ terrestre. Les roques són de minerals. Algunes roques estan formades per un sol com ara, la roca calcària, que es compon del mineral . 48 VOCABULARI. Defineix el terme no renovable i escriu almenys dos exemples de recursos no renovables. 2 Escorça La geosfera AUTOAVALUACIÓ 36

RkJQdWJsaXNoZXIy