3 APRÈN I PRACTICA Biologia i Geologia L’ESSENCIAL ESO
3 APRÈN I PRACTICA Biologia i Geologia L’ESSENCIAL ESO
Índex Unitat SITUACIÓ D’APRENENTATGE SABERS BÀSICS 1 El cos humà 5 Un interior sorprenent 1. Els nivells d’organització 2. Les cèl·lules humanes 3. Els teixits muscular i epitelial 4. E ls teixits nerviós i connectiu 2 La salut i el sistema immunitari 21 Estàs ON? 1. La salut 2. La malaltia 3. Les malalties infeccioses 4. Les defenses de l’organisme: la immunitat 5. El tractament de les malalties 3 L’alimentació 43 Què mengem avui? 1. Els aliments i els nutrients 2. El valor energètic dels aliments 3. La dieta saludable 4. L’etiquetatge dels aliments 4 La circulació i la digestió 63 La sang no es pot fabricar 1. La sang 2. Els vasos sanguinis 3. El cor 4. La doble circulació 5 La respiració i l’excreció 81 Per una localitat sostenible 1. L’aparell respiratori 2. El funcionament de l’aparell respiratori 3. L ’excreció: els òrgans excretors i el sistema urinari 4. La formació de l’orina 6 Els sistemes nerviós i endocrí 97 Com puc gestionar el meu estrès? 1. E ls sistemes de coordinació. El sistema nerviós 2. El sistema nerviós central 3. El sistema nerviós perifèric 7 Els òrgans dels sentits i l’aparell locomotor 115 Coneguem l’entorn 1. Els estímuls i els receptors 2. La vista 3. L’oïda 4. El gust, l’olfacte i el tacte 5. L ’aparell locomotor. Els ossos i les articulacions 8 La reproducció 135 Trenquem mites 1. La reproducció. Adolescència i pubertat 2. Els aparells reproductors 3. Els gàmetes 4. El cicle menstrual 5. La fecundació, l’embaràs i el part 6. Els mètodes anticonceptius 9 Els volcans i els terratrèmols 157 Un dia en un volcà 1. Els volcans 2. Els terratrèmols 3. La tectònica de plaques 4. E ls riscos volcànics i sísmics 10 El modelat del relleu 173 La força de l’aigua 1. E ls processos geològics externs i els agents geològics 2. Les aigües continentals 3. L es aigües salvatges o rierades, i els torrents 4. Els rius 5. Les aigües subterrànies 11 Els ecosistemes 195 Anem d’excursió! 1. Els components dels ecosistemes 2. Els factors abiòtics 3. Els factors biòtics 4. Els ecosistemes terrestres 5. Els ecosistemes aquàtics 12 L’ésser humà i el medi ambient 211 Anem per feina! 1. El medi ambient i els seus recursos 2. Els impactes ambientals 3. L’escalfament global 4. L a crisi ambiental del planeta 5. E ls residus, un impacte en augment
LLEGEIXO I COMPRENC REPTE 5. Ò rgans, aparells i sistemes segons les funcions vitals Memòria del cos Fer una exposició artística sobre el cos humà 6. Els trasplantaments 7. Les drogues 8. La prevenció de malalties La resistència als antibiòtics Organitzar una cursa per promoure la salut 5. L a higiene i la conservació dels aliments 6. L’alimentació sostenible Menjar de manera saludable i sostenible Elaborar un menú setmanal saludable i sostenible 5. L’aparell digestiu 6. Els processos digestius Donar sang: requisits per ser donant Fer una campanya de donació de sang 5. T rastorns de l’aparell respiratori i del sistema urinari La maniobra de Heimlich Enregistrar un pòdcast per millorar la qualitat mediambiental 4. El sistema endocrí 5. El control hormonal 6. Les drogues i el sistema nerviós Un cartell publicitari Fer una conferència sobre l’estrès 6. Els músculs 7. E l funcionament i la salut de l’aparell locomotor Ulleres intel·ligents que ajuden les persones cegues Fer un reportatge sobre la diversitat funcional 7. Les infeccions de transmissió sexual 8. Les tècniques de reproducció assistida 9. La sexualitat Una nova tècnica de reproducció assistida Elaborar un còmic per desmuntar mites i falses creences Viatge al centre de la Terra Planificar una visita a una zona volcànica 6. Les glaceres 7. El mar 8. El vent Formes d’erosió del litoral Fer una maqueta per decidir on es construeix un poliesportiu 6. El sòl 7. Alteracions dels ecosistemes 8. La conservació dels ecosistemes Quan els boscos es destrueixen Preparar la visita a un espai natural protegit 6. El desenvolupament sostenible 7. L’economia circular La costa del silenci Enregistrar un vídeo sobre hàbits sostenibles
1 El cos humà Fer una exposició artística sobre el cos humà REPTE Prepara el repte Creus que és important que les persones coneguin com funciona el seu cos per poder dur una vida saludable? Justifica la resposta. Has visitat algun museu? Com estava organitzat? SITUACIÓ D’APRENENTATGE Un interior sorprenent Aquest cap de setmana en Jaume ha visitat el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Mentre escoltava com la guia explicava cadascuna de les impressionants obres, anava pensant en una idea peculiar… Hi ha res de més sorprenent que el nostre propi cos? Les persones som éssers vius molt complexos i el nostre interior està molt ben organitzat, des de l’element més petit fins al més gran. No seria increïble plasmar les diferents formes, mides i colors de les estructures que formen l’interior del nostre cos per poder-les admirar com si fóssim en una galeria d’art? Demà mateix ho proposarà a la professora de Biologia. 5
Els éssers humans som organismes altament organitzats. Estem formats a partir de partícules molt petites i senzilles que es combinen i donen lloc a estructures més complexes. Cada grau de complexitat en què s’organitza la matèria viva constitueix un nivell d’organització. Cada nivell és estructuralment i funcionalment més complex que l’anterior. Àtom visible al microscopi electrònic visible per a l’ull humà visible al microscopi òptic Proteïna Mitocondri Virus Cèl·lula Embrió Vèrtebra Cor Ésser humà 0,1 nm 1 nm 10 nm 100 nm 1 µm 10 µm 100 µm 1 mm 1 cm 10 cm 1 m Cèl·lula. És la unitat amb vida més senzilla capaç de realitzar les funcions de nutrició, relació i reproducció. Les persones estem formades per moltes cèl·lules, som pluricel·lulars. 1 nm = 10—9 m 1 µm = 10—6 m Teixits. Estan formats per la unió de cèl·lules amb el mateix origen i que cooperen per dur a terme una funció determinada. Òrgans. Estan formats per diversos teixits diferents que s’associen per realitzar una funció determinada. Sistemes i aparells. Quan els òrgans que s’associen per realitzar coordinadament una o diverses funcions estan formats per un mateix tipus de teixit, constitueixen un sistema. Per contra, si els òrgans tenen una estructura diferent, constitueixen un aparell. Organisme. El conjunt d’aparells i sistemes que funcionen de manera coordinada constitueixen un organisme, capaç de dur a terme totes les funcions vitals. Àtom. Els àtoms d’alguns elements químics, anomenats bioelements, constitueixen la matèria viva. Molècules. Són el resultat de la unió de dos o més àtoms mitjançant enllaços químics. Les molècules que formen part de la matèria viva s’anomenen biomolècules. Poden ser inorgàniques: aigua i sals minerals; o orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Àtom d’oxigen Molècula d’aigua Cèl·lula muscular Teixit muscular Cor Sistema muscular Aparell circulatori Organisme 6 Els nivells d’organització 1
1 1 Busca informació sobre els principals bioelements que formen el cos humà i fes-ne un resum. 2 Quin és el primer nivell d’organització que té vida del cos humà? Per què? 3 Què significa que les persones som éssers pluricel·lulars? 4 Explica els nivells d’organització següents: Nivell de teixits: Nivell d’òrgans: Nivell de sistemes i aparells: 5 INTERPRETO LA IMATGE. a) Descriu què veus en cada imatge. A. B. C. D. b) Ordena-les del nivell d’organització més petit al més gran en el cos humà. Justifica la resposta. 6 Busca informació i descriu la diferència fonamental entre els microscopis òptics i els electrònics. ACTIVITATS A C B D 7
Nucli. Acostuma a tenir forma esfèrica i està envoltat per un embolcall doble perforat per porus. S’hi distingeix el nucleoplasma o líquid intern; el nuclèol, on es fabriquen els ribosomes, i la cromatina, que constitueix el material genètic. Les cèl·lules humanes són eucariotes de tipus animal. Tenen un nucli que conté el material genètic, a diferència de les procariotes, que el tenen dispers al citoplasma. Són cèl·lules heteròtrofes, és a dir, incorporen substàncies de l’exterior que, juntament amb oxigen, la cèl·lula utilitza per obtenir energia i aconseguir els materials necessaris per créixer i renovar les estructures cel·lulars. S’hi distingeixen tres estructures. Els orgànuls cel·lulars El citoesquelet És un conjunt de filaments proteics que es distribueixen pel citoplasma creant una xarxa. Sosté la cèl·lula, hi dona forma i intervé en els moviments cel·lulars. Forma diverses estructures. Reticle endoplasmàtic (RE). Conjunt de sacs i canals membranosos comunicats entre si. N’hi ha de dos tipus: RE rugós. Té ribosomes units a les membranes. Participa en la síntesi, l’emmagatzematge i el transport de proteïnes. RE llis. No té ribosomes. S’hi produeix la síntesi de lípids. Aparell de Golgi. Conjunt de sacs aplanats i superposats envoltats de petites bosses o vesícules. S’encarrega d’acumular substàncies que provenen del reticle endoplasmàtic i de secretar aquestes substàncies a l’exterior mitjançant les vesícules. Vesícules. Sacs membranosos que emmagatzemen, transporten o degraden diferents substàncies. Mitocondris. Orgànuls on es realitza la respiració cel·lular, gràcies a la qual s’obté l’energia dels nutrients. Centrosoma. Constituït per dos cilindres buits, els centríols, disposats perpendicularment. Intervé en la formació de cilis i flagels, en l’organització del citoesquelet i en la separació dels cromosomes durant la divisió cel·lular. Cilis i flagels. Prolongacions del citoplasma que participen en el moviment cel·lular. Si són nombrosos i petits, s’anomenen cilis. Per contra, si són escassos i llargs, es denominen flagels. Ribosomes. Partícules no membranoses que intervenen en la fabricació de les proteïnes. Estan lliures pel citoplasma i adherides a les parets del reticle endoplasmàtic rugós. Membrana cel·lular o plasmàtica. És una capa prima que protegeix la cèl·lula i regula l’entrada i la sortida de substàncies. Citoplasma. És el medi intern líquid de la cèl·lula. Hi ha els orgànuls i el citoesquelet. Flagel Vesícules RE llis Centrosoma Ribosomes Citoesquelet Mitocondri Aparell de Golgi RE rugós 8 Les cèl·lules humanes 2
Òvul fecundat Embrió Zigot Cèl·lules epitelials Cèl·lules sanguínies Cèl·lula mare. Té capacitat de diferenciar-se en diversos tipus de cèl·lules. La diferenciació cel·lular Una pesona adulta té més de 200 tipus diferents de cèl·lules, cadascuna amb una forma i una mida específiques. La forma que adopten en els teixits és molt variada i està relacionada amb la funció que realitzen. Això es deu al fet que les cèl·lules, durant el desenvolupament embrionari, s’especialitzen, és a dir, expressen una part o una altra de la seva informació genètica i adquireixen una forma, una mida i una estructura determinades que els permet exercir una funció especialitzada en un teixit o òrgan. Aquest procés s’anomena diferenciació cel·lular. El càncer És una malaltia associada a les cèl·lules. Les nostres cèl·lules estan programades per créixer, dividir-se i morir. Però de vegades algunes cèl·lules d’un teixit poden multiplicar-se sense control i formar una acumulació de cèl·lules anomenada tumor. Procediment 1. Amb un escuradents frega’t la cara interna de la galta. Estén la mostra sobre el portaobjectes, afegeix-hi una gota d’aigua i escalfa-la uns segons a la flama perquè les cèl·lules hi quedin adherides. 2. Afegeix-hi unes gotes de blau de metilè i deixa-ho reposar tres minuts. Renta la mostra amb aigua per eliminar l’excés de colorant. Faràs una preparació i observaràs al microscopi cèl·lules de l’epiteli bucal. 3. Col·loca sobre la mostra un cobreobjectes i pressiona’l suaument perquè no quedin bombolles d’aire entremig. 4. Observa la mostra amb diferents augments, de més petit a més gran. Material Portaobjectes i cobreobjectes Blau de metilè Encenedor d’alcohol Microscopi Escuradents pla Cubeta de tinció Observa cèl·lules humanes al microscopi El tumor és benigne si creix lentament i només ho fa en una part del cos, sense envair altres teixits. El tumor és maligne i s’anomena càncer si envaeix els teixits propers i produeix metàstasi. Cèl·lula nerviosa 9 1
ACTIVITATS 7 Explica què significa que les cèl·lules humanes siguin eucariotes i heteròtrofes. 8 Totes les cèl·lules eucariotes tenen tres estructures comunes. a) Retola la imatge. b) Descriu què és la membrana plasmàtica i quina funció té. c) Quins elements es localitzen al citoplasma de la cèl·lula? d) Explica les tres parts que es distingeixen al nucli. 9 INTERPRETO LA IMATGE. Observa el dibuix de la cèl·lula i assenyala-hi el nucli, la membrana plasmàtica, el citoplasma, els mitocondris, el citoesquelet i l’aparell de Golgi. Explica la funció d’aquestes parts i orgànuls. 10 Relaciona les columnes següents: RE llis Aparell de Golgi RE rugós Vesícules Digestió cel·lular Síntesi, emmagatzematge i transport de proteïnes Emmagatzematge de substàncies Síntesi de lípids 11 Quin procés té lloc als mitocondris? Creus que és important aquest procés? Per què? 10
1 12 INTERPRETO LA IMATGE. Escriu el nom de cada estructura cel·lular. A B C D E 13 Quina és la funció dels cilis i els flagels? Quines diferències presenten? 14 Completa la frase següent: En l’observació de cèl·lules al microscopi, el blau de metilé tenyeix més intensament el 15 Com és possible que hi hagi tants tipus diferents de cèl·lules al nostre cos si totes procedeixen d’una única cèl·lula inicial, el zigot? 16 Què són les cèl·lules mare? 17 Explica què és un tumor. 18 Quina és la diferència entre tumor i càncer? 19 Defineix la paraula metàstasi. 11
En els éssers humans es distingeixen quatre tipus de teixits: muscular, epitelial, nerviós i connectiu. El teixit muscular Està constituït per cèl·lules allargades anomenades fibres musculars o miòcits. Les cèl·lules d’aquest teixit estan altament especialitzades. El teixit epitelial Està format per una o diverses capes de cèl·lules, sense deixar espais entre elles. Les cèl·lules estan poc especialitzades. Múscul llis. Format per cèl·lules allargades amb un sol nucli. Envolta les parets dels òrgans interns, com ara l’aparell digestiu, els vasos sanguinis o la bufeta. Es contrau de manera involuntària. Múscul cardíac. Format per cèl·lules amb estries transversals, amb un o dos nuclis i que constitueixen una xarxa. Forma les parets del cor. Es contrau de manera involuntària. Múscul esquelètic. Constituït per cèl·lules cilíndriques allargades amb diversos nuclis. Forma els músculs esquelètics que s’insereixen als ossos. Es contrau de manera voluntària. Recobreixen superfícies externes i internes del cos. Protegeixen, delimiten i regulen l’intercanvi de substàncies. Amb una sola capa de cèl·lules. Per exemple, els endotelis que revesteixen els vasos sanguinis i els alvèols pulmonars; i d’altres que protegeixen les cavitats internes, com ara l’interior del tub digestiu o de les vies respiratòries. Amb diverses capes de cèl·lules. Per exemple, l’epidermis que recobreix la part externa de la pell. Són els teixits que formen les glàndules. Les glàndules poden ser de dos tipus: Exocrines. Secreten productes a l’exterior a través de conductes. Per exemple, les glàndules salivals. Endocrines. No tenen conducte secretor. Aboquen els seus productes, anomenats hormones, directament a la sang. Per exemple, la tiroide. EPITELIS DE REVESTIMENT EPITELIS GLANDULARS Endoteli Epidermis Glàndula exocrina Glàndula endocrina 12 Els teixits muscular i epitelial 3
20 Respon les preguntes següents sobre el teixit muscular. a) Quin tipus de teixit té contracció voluntària? b) En quines parts del cos podem trobar teixit muscular llis? c) En què es diferencien les cèl·lules dels tres tipus de teixits? 21 Quin tipus de teixit muscular predomina en els òrgans següents? Bíceps: Bufeta: Vena cava: 22 Explica les característiques generals del teixit epitelial. 23 Quin tipus de teixit epitelial forma els endotelis i l’epidermis? Quina diferència morfològica presenten principalment? 24 INTERPRETO LA IMATGE. Identifica els teixits de les fotografies i explica quina funció tenen. A B 25 Explica la diferència entre glàndula exocrina i endocrina. Posa un exemple de cadascuna. 13 ACTIVITATS 1
El teixit nerviós S’encarrega de la transmissió dels senyals nerviosos. Està format per les neurones i les cèl·lules de la glia. El teixit connectiu La seva principal funció és de sosteniment i protecció dels òrgans. Està format per cèl·lules separades les unes de les altres, fibres proteiques i una substància intercel·lular o matriu que omple els espais entre cèl·lules i fibres. Neurona. És una cèl·lula molt diferenciada, de forma estrellada i amb ramificacions. Oligodendròcit. Forma una beina protectora a les prolongacions de les neurones. Astròcit. Alimenta les neurones a través dels capil·lars sanguinis. Micròglia. Protegeix d’infeccions i elimina les cèl·lules danyades. Capil·lar sanguini Sanguini. La seva matriu s’anomena plasma. Fa la funció de transportar substàncies per l’organisme. És a les artèries, les venes i els capil·lars. Ossi. Té la matriu sòlida i mineralitzada, per la qual cosa pot suportar grans pesos. Constitueix els ossos de l’esquelet. Adipós. Actua com a protector, reserva energètica i aïllant tèrmic. És a la pell, entre els músculs i al voltant dels òrgans interns. Conjuntiu. Manté els teixits i els òrgans units. És a la dermis, els tendons i els lligaments. Cartilaginós. És el principal component de l’esquelet de l’embrió. En els adults forma part de les articulacions, els cartílags del nas, la tràquea i el pavelló auricular. Fibroblast Leucòcit Eritròcit Adipòcit Condròcit Osteòcit Plaqueta 14 Els teixits nerviós i connectiu 4
1 26 INTERPRETO LA IMATGE. Digues quin teixit mostra cada fotografia i quina definició li correspon. A B C D 1. Teixit amb una matriu sòlida i mineralitzada que pot suportar grans pesos. 2. Teixit que actua com a protector, reserva energètica i aïllant tèrmic. 3. Teixit que s’encarrega de la transmissió dels senyals nerviosos. Està format per les neurones i les cèl·lules de la glia. 4. Teixit que forma part de les articulacions, els cartílags del nas, la tràquea, el pavelló auricular i és el principal component de l’esquelet de l’embrió. 27 Torna a escriure aquestes oracions de manera que siguin certes. a) Les neurones són unes cèl·lules que no estan gens diferenciades. b) Els oligodendròcits alimenten les neurones. 28 Escriu les característiques generals del teixit connectiu. 29 Relaciona cada tipus de teixit connectiu amb la seva funció. A. Conjuntiu. B. Adipós. C. Sanguini. D. Cartilaginós. E. Ossi. 1. Transporta substàncies per l’organisme. 2. Manté els teixits i els òrgans units. 3. Suporta grans pesos. 4. Actua com a protector, reserva energètica i aïllant tèrmic. 5. És el principal component de l’esquelet de l’embrió. 30 Què són els fibroblasts? ACTIVITATS 15
La funció de nutrició A través de la nutrició, les persones incorporem substàncies de l’exterior i les transformem en matèria per formar estructures i en energia per mantenir les funcions vitals. La funció de reproducció Mitjançant aquesta funció les persones fabriquem gàmetes i tenim descendents semblants a nosaltres mateixos. Això garanteix la supervivència de la nostra espècie. Els aparells reproductors femení i masculí s’encarreguen de produir els gàmetes, que després de la fecundació originaran un nou individu. La funció de relació Mitjançant aquesta funció, rebem informació del medi extern o intern i hi elaborem respostes adequades. La funció de relació inclou la percepció dels canvis de l’entorn i tots els processos que controlen el funcionament intern de l’organisme. Òrgans, aparells i sistemes segons les funcions vitals 5 Aparell respiratori. Capta oxigen del medi extern i elimina diòxid de carboni. Sistema nerviós. Rep informació dels receptors i hi elabora respostes. Aparell digestiu. Obté nutrients a partir dels aliments i elimina els productes no digerits. Sistema endocrí. Executa respostes que secreten substàncies a través de glàndules. Aparell locomotor. Executa respostes que generen moviment. Consta dels sistemes esquelètic i muscular. Aparell circulatori. Transporta nutrients i oxigen fins a les cèl·lules, i recull les substàncies de rebuig. Òrgans dels sentits. Tenen receptors que capten els estímuls de l’exterior. Receptors interns. Estan localitzats a l’interior de l’organisme. Aparell excretor. Elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques de les cèl·lules. Cèl·lules del cos Substàncies de rebuig CO2 Nutrients Nutrients i O2 O2 Substàncies de rebuig i CO2 Aparell reproductor masculí Aparell reproductor femení 16
1 31 Els dibuixos següents representen alguns dels òrgans vitals del nostre cos. A quin sistema o aparell pertany cadascun? A B C D A. B. C. D. 32 En què es transformen els aliments mitjançant la funció de nutrició? 33 Quins òrgans, aparells i sistemes del teu cos utilitzes quan veus un semàfor en verd per als vianants i creues el carrer? 34 Quins aparells del cos humà s’encarreguen de produir els gàmetes o cèl·lules sexuals, que després de la fecundació originen descendents semblants als seus progenitors? 35 INTERPRETO LA IMATGE. Observa els dibuixos i escriu el nom del sistema o aparell que representen, a quina funció vital pertanyen i quin és el seu paper en aquesta funció. ACTIVITATS A B E C F D G 17
18 Llegeix atentament el poema i respon les preguntes. Memòria del cos El cos recorda, escriu Sándor Márai, com si parlés d’una altra persona, i és veritat. La pell que el cobreix s’encarrega de gravar noms i cognoms. Els rostres es queden a les mans, i no s’esborren en el blanc de les nits. L’esquena té les seves pròpies neurones que recorden les ungles amb els seus dits. Les cuixes, amb els braços, retenen per sempre la blanor dels costats. El cos recorda, i les seves memòries parlen d’esplendors i humitats. Alejandro Oliveros 36 Enumera les parts del cos que s’esmenten en el poema. 37 Expressa el que et transmet el poema. 38 Què creus que vol expressar l’autor amb els versos següents? a) La pell que el cobreix s’encarrega de gravar noms i cognoms. b) L’esquena té les seves pròpies neurones que recorden les ungles amb els seus dits. Llegeixo i comprenc
39 Igual que un museu està dividit en diferents sales, la vostra exposició pot estar distribuïda segons els nivells d’organització de la matèria viva. Quantes sales o zones diferents tindreu? 40 Per al nivell cel·lular, entre d’altres opcions, podeu buscar informació i elaborar pòsters sobre curiositats. Per exemple: a) Quina és la cèl·lula més grossa i la més petita del nostre cos? b) Quines cèl·lules viuen durant més temps? I quines viuen menys? 41 Per als següents nivells, fes un esquema dels aparells i sistemes que intervenen en cadascuna de les funcions vitals. Producte final 1 REPTE Fer una exposició artística sobre el cos humà Repartiu-vos en grups per decidir quin nivell d’organització exposarà cadascun. Penseu de quina manera podeu exposar el nivell cel·lular. Algunes opcions poden ser: Model tridimensional d’una cèl·lula. Podeu utilitzar diferents materials: porexpan, plastilina o goma EVA, per exemple. Si són reutilitzats, molt millor. Fotografies grans i vistoses de cada orgànul amb un text explicatiu. Per exposar el nivell de teixits podeu presentar-los amb dibuixos artístics, com si fossin quadres. Podeu buscar fotografies a Internet o reproduir les imatges d’aquesta unitat utilitzant olis, pintures al tremp, llapis de colors, retoladors, etc. Per preparar bé l’exposició, tingueu en compte aquests detalls: El recorregut s’ha d’assenyalar convenientment perquè l’ordre de la visita sigui del nivell d’organització més petit al més gran d’un ésser humà. Hi ha d’haver espai suficient perquè les visites puguin veure bé tota l’exposició. La informació sobre cada element exposat ha de ser clara. Fixeu amb la direcció del centre una data i un horari per visitar l’exposició. Penseu un títol atractiu i feu invitacions amb tota la informació. Repartiu-les entre els vostres familiars i amistats. 19
AUTOAVALUACIÓ 1 Una de les parts del nucli és: a) El nuclèol. b) El centrosoma. c) Els ribosomes. 2 Els cilis i els flagels són: a) Embolcalls rígids. b) Partícules que transporten proteïnes. c) Prolongacions citoplasmàtiques. 3 Al mitocondri es realitza: a) La mitosi. b) La respiració cel·lular. c) La síntesi de proteïnes. 4 La contracció del teixit muscular esquelètic és: a) Voluntària. b) Involuntària. c) No es contrau. 5 El teixit conjuntiu: a) Forma els ossos. b) Uneix òrgans i teixits. c) Revesteix la superfície interna dels vasos sanguinis. 6 El sistema endocrí: a) Capta oxigen del medi extern. b) Transporta nutrients. c) Executa respostes que secreten substàncies a través de glàndules. Tècniques d’estudi 42 ESQUEMA. Completa l’esquema sobre els teixits del cos humà. poden ser pot ser pot ser pot ser està format per TEIXITS HUMANS 20 1
RkJQdWJsaXNoZXIy