3 APRÈN I PRACTICA Geografia L’ESSENCIAL ESO
Índex Unitat SITUACIÓ D’APRENENTATGE SABERS BÀSICS LLEGIR REPTE 0 L’equilibri entre medi natural i activitat humana Com és la relació entre les persones i el medi natural? 1. L ’aprofitament dels recursos naturals 2. Acció climàtica 3. L a transformació i conservació del paisatge Un text divulgatiu: Canvi climàtic i efecte d’hivernacle Organitzar una exposició fotogràfica 1 El futur d’una població que envelleix Com hem canviat? 1. Un repartiment desigual de la població 2. La població mundial creix 3. U n creixement demogràfic a dues velocitats 4. Les societats envelleixen 5. Les migracions 6. E ls reptes demogràfics a la UE, Espanya i Catalunya Un article: El repte de l’Espanya buidada Elaborar una enquesta de població 2 L’economia mundial. Com ens afecta la globalització? Podem combinar el creixement econòmic amb unes condicions laborals dignes? 1. L ’activitat econòmica: què és i qui la duu a terme 2. Q uè necessiten les empreses per produir? 3. E l funcionament del mercat laboral 4. E l predomini del sistema capitalista 5. U na economia global 6. L es potències econòmiques tradicionals i recents Un text divulgatiu: L’armilla vermella Organitzar un debat sobre com ens afecta la globalització 3 La producció d’aliments, clau en l’Agenda 2030 L’ODS Fam zero s’assoleix només augmentant la producció d’aliments? 1. E l sector primari al món 2. L es diferents formes d’agricultura 3. L ’agricultura de mercat als països desenvolupats 4. L ’agricultura als països en desenvolupament 5. L a ramaderia, una activitat a l’alça 6. L a pesca i l’aqüicultura 7. E l sector primari a la Unió Europea, Espanya i Catalunya 8. E ls reptes del sector primari en l’actualitat Un reportatge: La situació del conreu de cafè Qüestionar la teoria maltusiana actualment 4 La necessitat d’una indústria més sostenible El nostre consum d’energia contribueix a la sostenibilitat? 1. L’activitat minera 2. L ’explotació de les fonts d’energia 3. L’activitat industrial 4. L a importància de la localització industrial 5. Q ui lidera la producció industrial? 6. La indústria a la Unió Europea 7. E l sector secundari a Espanya i Catalunya 8. L ’impacte de la indústria en el medi ambient Un text literari: Un matí ple d’indústria Crear un guió de cinema per reflexionar sobre els nostres modes de producció 5 15 31 47 67 2
Unitat SITUACIÓ D’APRENENTATGE SABERS BÀSICS LLEGIR REPTE 5 Comerç i transport: motor i repte de l’economia Com participem en el comerç i el transport globals? 1. El comerç encapçala el sector de serveis 2. L ’organització del comerç mundial 3. Els transports 4. E l transport terrestre, naval i aeri 5. L a UE, una potència comercial mundial 6. E l comerç i els transports a Espanya i Catalunya 7. L ’impacte mediambiental del transport Un article periodístic: La guerra dels aranzels Proposar mesures per fer un ús sostenible dels transports 6 Altres serveis bàsics per a l’economia i el benestar El turisme pot ser sostenible? 1. L a creixent demanda de serveis turístics 2. L es destinacions principals del turisme mundial 3. C om el turisme pot ajudar a aconseguir els ODS? 4. Altres serveis 5. E l turisme i altres serveis a Espanya i Catalunya Un text informatiu: El compromís de les Nacions Unides amb un turisme sostenible Crear una experiència de turisme sostenible 7 Les ciutats, espais de contrastos Quina és la salut de les nostres ciutats? 1. E l creixement de la ciutat 2. I nterpretar el plànol d’una ciutat 3. E ls grans espais urbans 4. Cap a un món de ciutats 5. La xarxa urbana mundial 6. La xarxa urbana d’Europa 7. La xarxa urbana a Espanya i Catalunya 8. Ciutats sostenibles i multiculturals Un article: Ciutats al límit Dissenyar ciutats sostenibles 8 Els reptes del món globalitzat i els ODS Podem construir un món més just? 1. E ls contrastos en el desenvolupament humà 2. Fi de la pobresa i fam zero 3. S alut i benestar, aigua neta i sanejament 4. Educació de qualitat i feina digna 5. Igualtat de gènere 6. E ls factors que frenen el desenvolupament dels països 7. Les ajudes al desenvolupament 8. L a pobresa i el medi ambient Un informe: Persones i possibilitats a l’era de la intel·ligència artificial Participar en un voluntariat 9 Aliances entre estats: cooperar per avançar Què han aconseguit els grans acords internacionals? 1. E l territori s’organitza en estats 2. Els sistemes polítics principals 3. Conflictes i drets humans 4. A cords de col·laboració entre estats 5. Per què va néixer la Unió Europea? 6. Els reptes actuals de la Unió Europea 7. Espanya, un estat democràtic 8. C atalunya, nacionalitat dins l’Estat espanyol Una crònica: Testimonis de vida a Corea del Nord Proposar una iniciativa europea Mapes fonamentals 179 Món: polític Ampliacions de la Unió Europea Europa: polític Espanya: polític Catalunya: polític 87 105 119 139 159 3
Com és la relació entre les persones i el medi natural? El medi natural sustenta la vida i el desenvolupament humà. És un tot del qual obtenim recursos fonamentals: l’aire que respirem, l’aigua que bevem, la terra que conreem, l’energia que ens mou... Preservar-lo és fonamental per garantir no només la nostra supervivència, sinó també la de les generacions futures. No obstant això, el ritme vertiginós al qual transformem el relleu, contaminem els sòls, les aigües i l’aire, i generem residus, supera la capacitat d’autoregulació de la natura, i així impedim que mantingui el seu equilibri. SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 VEIG, PENSO, EM PREGUNTO. Analitza la infografia. Enumera algunes amenaces al medi natural que es mostren a la infografia. Quina dada t’ha cridat més l’atenció? Per què? 2 COMPARA I CONTRASTA. Pensa i respon. Observes alguna relació entre el desenvolupament econòmic i tecnològic i el medi natural? Quin percentatge d’ecosistemes terrestres i marins, respectivament, estan alterats per l’activitat humana? L’equilibri entre medi natural i activitat humana Salina per extreure la sal de l’aigua del mar. Les Nacions Unides estimen que 2.600 milions de persones depenen directament de la terra per guanyar-se la vida. Tenir-ne cura referma la seguretat alimentària i hídrica. Conscienciem-ne el nostre entorn ORGANITZANT UNA EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA. REPTE 0 5
L’aprofitament dels recursos naturals 1 2. Alguns recursos naturals en risc 1. Recursos naturals i sostenibilitat Els recursos naturals són els béns que ens proporciona la natura i que les persones fem servir per satisfer les nostres necessitats vitals i per al progrés econòmic de les societats: l’aigua, el vent, la terra, la biodiversitat, la radiació del sol, els minerals del subsòl... Alguns d’aquests recursos, com ara l’aire, són abundants i n’hi ha a tot el planeta, mentre que uns altres, com el petroli, són limitats i es localitzen en uns llocs concrets. Uns recursos s’exhaureixen amb l’ús i uns altres no, ja que són capaços de regenerar-se de manera natural, sempre que no es consumeixin a un ritme més gran que el temps que necessiten per recuperar-se. (1) La demanda creixent de recursos naturals, entre altres factors, ha provocat la sobreexplotació de molts d’aquests recursos i la deterioració de la qualitat d’uns altres. Per això, el gran repte del món actual és aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, un equilibri entre el creixement econòmic dels països i la conservació dels recursos naturals, que permeti preservar-los per a les noves generacions. L’aigua Tot i que l’aigua cobreix més del 70 % de la superfície terrestre, la majoria no és apta per al consum, ja que el 97,5 % és aigua marina salada i, de l’aigua dolça, el 69 % es presenta en forma de glaç i el 30 % es localitza en dipòsits subterranis o aqüífers. (2) La distribució de l’aigua a la Terra, així com la disponibilitat al llarg de l’any i d’un any a un altre, són molt desiguals. La sobreexplotació i la contaminació de les aigües en limiten l’aprofitament, exhaureixen els aqüífers i redueixen la superfície dels llacs i el cabal de molts rius. Els boscos Els boscos tenen un gran interès econòmic i, sobretot, una importància ambiental extraordinària. Són decisius per a l’equilibri climàtic, ja que aporten oxigen i absorbeixen diòxid de carboni. També regulen el cicle de l’aigua, enriqueixen el sòl i el protegeixen de l’erosió, i constitueixen l’hàbitat del 80 % de totes les espècies animals i vegetals del planeta. Cada any es perden 10 milions d’hectàrees de boscos a causa de la desforestació i uns 70 milions més són devastats per incendis a tot el món. Vaixells embarrancats al mar d’Aral. Estiu Hivern Tardor Hivern Estiu Tardor 1. Una gestió forestal sostenible permet aprofitar els recursos sense comprometre la biodiversitat, la productivitat ni la capacitat de regeneració del bosc. Els sòls La contaminació atmosfèrica i de les aigües, i algunes activitats humanes, com ara la tala abusiva, l’ús de fertilitzants i plaguicides agrícoles, o l’abocament de residus tòxics, degraden els sòls. Quan els sòls perden la coberta vegetal i s’empobreixen fins a convertir-se en deserts, parlem de desertificació. Una quarta part de les terres del planeta estan en perill de desertificació, que els últims 50 anys ha avançat a un ritme de l’1 % anual. S’estima que abans de mitjan segle, 135 milions de persones hauran hagut d’emigrar a conseqüència de la desertificació dels sòls. 6
0 ACTIVITATS 1 Classifica la informació. Completa la taula. Activitats que posen en risc els recursos naturals L’aigua Els boscos Els sòls La sobreexplotació dels aqüífers. 2 Explica aquests conceptes. Recursos naturals: Desenvolupament sostenible: 3 Explica quines conseqüències per al medi natural té la desforestació. 4 VEIG, PENSO, EM PREGUNTO. Observa el gràfic (2) i respon. 398398_01_p07_h01_distribucion_aguas Aigua marina 97,5 % Aigua dolça 2,5 % Aigüa subterrània 30 % Aigüa super cial 1 % Glaç 69 % Total aigua dolça 2. La distribució de l’aigua a la Terra. Quin percentatge de l’aigua total del planeta representa l’aigua dolça? Tota l’aigua dolça del planeta és potable? Per què? Quines activitats humanes posen en risc aquest recurs natural? Escriu-ne tres exemples. Per a què fas servir l’aigua diàriament? Explica-ho. Desforestació a l’Amazones. 7
Acció climàtica 2 2. Què passa amb el clima del planeta? Els gasos d’efecte d’hivernacle (GEH), com ara el diòxid de carboni o el metà, són presents de forma natural a l’atmosfera. Retenen una part de la radiació solar i permeten que la temperatura mitjana de la superfície terrestre sigui apta per a la vida. (4) A causa de les activitats humanes n’ha augmentat la concentració, cosa que està provocant un escalfament global accelerat. (5) Aquest escalfament ha intensificat el desglaç dels casquets polars i, en conseqüència, l’ascens del nivell del mar i el risc que s’inundin les zones costaneres més baixes. També causa un canvi climàtic que intensifica els fenòmens meteorològics extrems, com ara onades de calor, sequeres, tempestes intenses... 1. Els climes de la Terra El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques habituals en una regió i en un període llarg de temps. Hi intervenen un seguit d’elements: temperatura, precipitació, humitat, vent, pressió atmosfèrica… Hi ha factors que influeixen en les condicions atmosfèriques: La latitud. Segons la distància a l’equador, es diferencien cinc zones climàtiques: una de càlida, dues de temperades i dues de fredes. (3) L’altitud. Les temperatures baixen uns 0,6 °C de mitjana per cada cent metres d’elevació. A més, les precipitacions augmenten. El relleu. Les serralades frenen el pas del vent i els núvols carregats d’humitat. El mar. Modera les temperatures i aporta humitat a les zones properes a la costa. 3. Zones climàtiques del planeta: càlida (A), temperades (B) i fredes. (C) 4. L’efecte d’hivernacle. SOL tròpic de Càncer tròpic de Capricorn equador A B B C C Radiació retinguda per efecte dels GEH, que escalfa les capes baixes de l’atmosfera. Al voltant del 30 % de la radiació solar que arriba a la superfície terrestre es reflecteix i retorna a l’espai. Radiació absorbida per la Terra i l’atmosfera. Capa d’ozó Gasos d’efecte d’hivernacle 3. La necessitat d’abordar l’emergència climàtica Segons la NASA, el 2024 la Terra va experimentar l’any més càlid des que es tenen registres. Davant d’aquesta i altres manifestacions alarmants del canvi climàtic, s’organitzen cimeres internacionals periòdicament per aconseguir acords que limitin les emissions de GEH de cara a alentir el ritme d’escalfament de la Terra. Des que el 1992 es va adoptar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, dues de les cimeres més importants han estat: Protocol de Kyoto (1997) Els països industrialitzats van acordar reduir les emissions. Acord de París (2015) Subscrit per 195 països. Va establir un pla d’acció mundial perquè l’augment de la temperatura mitjana a llarg termini no superés els 2 °C respecte als nivells preindustrials, i preferiblement no superés els 1,5 °C. cercle polar àrtic cercle polar antàrtic
0 ACTIVITATS escala 0 2.000 quilòmetres cercle polar antàrtic equador tròpic de Càncer cercle polar àrtic tròpic de Capricorn OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ÍNDIC OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ PACÍFIC OCEÀ GLACIAL ÀRTIC meridià de Greenwich OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC Temperats Mediterrani i similars Oceànic Continental Tipus de climes Zones climàtiques Fredes Temperades Càlides Freds Alta muntanya Polar Equatorial Tropical humit Tropical sec Desèrtic Càlids ES0000000095078 933943_00_p14_leyenda_climas_mundo_MOD_ES001_2557011. 6. Els climes de la Terra. 5 Organitza la informació. Completa l’esquema. Els factors del clima 6 COMPARA I CONTRASTA. Observa el gràfic (5) i respon. Com és l’evolució, ascendent o descendent? Escriu algunes causes i efectes d’aquesta variació de la temperatura mitjana global. 7 MAPA. Observa el mapamundi (6) i escriu els climes que es donen en cada zona. ZONES CÀLIDES ZONES ZONES FREDES 0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 FONT: Copernicus Climate Change Service. 2024. 1972 2024 2020 2016 2012 2008 2004 2000 1996 1992 1988 1984 1980 1976 ºC 398398_01_p09_variacion_temperatura 5. Variació de la temperatura mitjana global respecte al període 1850-1900 (inici de la industrialització). 9
La transformació i conservació del paisatge 3 2. La humanització dels paisatges temperats Les zones de clima temperat estan molt poblades, la qual cosa ha provocat una transformació profunda del paisatge. En el paisatge continental, la presència humana ha transformat la praderia i la taigà (bosc de coníferes). Aquesta última està amenaçada per la pluja àcida i els incendis, com a conseqüència de la instal·lació d’indústries i del canvi climàtic. Un clima suau, un sòl fèrtil i abundants recursos naturals han afavorit que al paisatge oceànic hi hagi una alta densitat demogràfica i un intens desenvolupament d’activitats econòmiques. N’és un bon exemple l’Europa occidental. En el paisatge de la conca mediterrània, el bosc mediterrani està degradat i en retrocés per efecte de l’elevada pressió demogràfica, la sequera, els incendis, l’abandó de les àrees rurals… 3. La protecció del paisatge natural Per preservar el paisatge natural i la biodiversitat, s’han creat unes figures legals de protecció, com ara: Xarxa mundial de Reserves de la Biosfera de la UNESCO, amb uns 759 ecosistemes terrestres, costaners i marins distribuïts en 136 països. Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Estableix uns objectius i uns protocols de conservació dels hàbitats naturals de la flora i la fauna del territori comunitari perquè convisquin en equilibri amb l’activitat humana. Xarxa de Parcs Nacionals d’Espanya. (7) 1. La degradació dels paisatges càlids El poblament i les activitats humanes modifiquen el paisatge natural, especialment com més població hi ha. Per això, a les regions poc poblades a causa del rigor del clima, el paisatge està poc alterat. A la zona intertropical de la Terra, malgrat que inclou espais de baixa densitat demogràfica, hi ha paisatges de la selva i la sabana molt transformats. La selva està poc poblada a causa de la calor, la humitat, la vegetació densa i el sòl poc fèrtil. Tot i així, la desforestació ha destruït un terç de les selves tropicals per disposar de terres per al conreu de productes comercials, i també els incendis associats a onades de calor i sequeres. La sabana, una plana extensa coberta d’herbes altes i alguns arbres i arbustos dispersos, està molt amenaçada pel canvi climàtic. La pràctica, avui prohibida, de cremar vegetació per desbrossar el terreny i permetre’n el conreu ha degradat el sòl i l’ha deixat exposat a la desertificació. Joünié, Líban. Zona cremada de la sabana africana. 10
0 ACTIVITATS 8 Classifica la informació. Completa l’esquema amb un exemple en cada cas. Paisatges càlids Selva: Sabana: Paisatges temperats Transformació del paisatge Continentals: Oceànics: Mediterranis: 9 QUÈ T’HO FA PENSAR? Observa la fotografia de Creta (Grècia). A quines amenaces creus que està exposat aquest paisatge? 10 MAPA. Interpreta el mapa (7). Quants parcs nacionals hi ha? Hi ha algun parc nacional a Catalunya? Quin? Espanya és el país amb més reserves de la biosfera al món. A quina reflexió et porta aquesta dada? PICOS DE EUROPA MONFRAGÜE IILES ATLÀNTIQUES DE GALÍCIA SIERRA DE GUADARRAMA CABAÑEROS TABLAS DE DAIMIEL ORDESA I MONT PERDUT AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI ARXIPÈLAG DE CABRERA SIERRA NEVADA SIERRA DE LAS NIEVES DOÑANA DOÑANA OCEÀ ATLÀNTIC mar Cantàbric mar Med i t er rani OCEÀ ATLÀNTIC FONT: IGN i Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogrà c. 2019. P O R T U G A L F R A N Ç A ANDORRA MARROC 0 120 quilòmetres escala GARAJONAY TEIDE CALDERA DE TABURIENTE TIMANFAYA ES0000000095078 933943_00_p20_espana_espacios_MOD_ES001_2557024.pdf 1 26/4/22 17:06 7. Principals espais naturals protegits a Espanya. 933943_00_p20_leyenda_espana_espacios LIC Figures de protecció ZEPA LIC i ZEPA Parc nacional Reserva de la biosfera DOÑANA ES0000000095078 933943_00_p20_leyenda_espana_espacios_MOD 11
Canvi climàtic i efecte d’hivernacle El clima de la Terra ha canviat al llarg de la història. Només en els últims 800.000 anys, hi ha hagut vuit cicles de glaciacions i períodes més càlids, i el final de l’última glaciació, fa uns 11.700 anys, va marcar l’inici de l’era climàtica moderna i de la civilització humana. La majoria d’aquests canvis climàtics s’atribueixen a variacions petites en l’òrbita de la Terra que canvien la quantitat d’energia solar que rep el nostre planeta. L’escalfament actual té un origen diferent: és el resultat de les activitats humanes des de mitjan segle xix i avança a un ritme que no s’ha vist en molts mil·lennis. És innegable que les activitats humanes han produït els gasos atmosfèrics que atrapen una major quantitat de l’energia del Sol en el sistema de la Terra. Aquesta energia addicional ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la terra, i s’han produït canvis ràpids i generalitzats. Les mostres de glaç extretes de Groenlàndia, l’Antàrtida i les glaceres de les muntanyes tropicals mostren que el clima de la Terra respon als canvis en els nivells de gasos d’efecte d’hivernacle. Aquesta evidència revela que l’escalfament actual s’esdevé aproximadament deu vegades més ràpid que la taxa mitjana d’escalfament després d’una edat glacial. El diòxid de carboni de les activitats humanes està augmentant unes 250 vegades més ràpid que el de les fonts naturals després de l’última edat glacial. La temperatura mitjana de la superfície del planeta ha augmentat aproximadament 1 °C des del final del segle xix. L’oceà ha absorbit gran part d’aquesta calor, des del 1969 ha augmentat més de 0,33 ºC de temperatura. Les capes de glaç de Groenlàndia i l’Antàrtida han disminuït en massa. Les glaceres s’estan retirant a gairebé arreu del món, fins i tot als Alps, l’Himàlaia, els Andes, les Muntanyes Rocoses, Alaska i l’Àfrica. El nivell global del mar va pujar uns 20 centímetres en el darrer segle. NASA Ciència, Com sabem que el canvi climàtic és real? (Adaptació) 11 Llegeix i analitza el text. En els últims 800.000 anys, quants cicles de glaciacions i períodes més càlids hi ha hagut? Aquests canvis s’atribueixen a causes naturals o humanes? Per què la tendència d’escalfament actual és diferent? 12 Explica alguns aspectes citats en el text que evidencien el canvi climàtic. 13 Quina diferència hi ha entre el ritme d’escalfament actual i el d’èpoques anteriors, segons les proves científiques? Un text divulgatiu Llegir Evolució de la glacera Upsala el 1928 (A) i en l’actualitat. (B) A B 12
Organitzar una exposició fotogràfica REPTE 0 ABANS DE COMENÇAR, PREPARA’T 14 Penseu i escriviu diferents recursos que obtenim directament de la natura. 15 Expliqueu la finalitat de l’exposició amb una oració. PASSA A L’ACCIÓ 16 Busqueu fotografies que representin la relació entre les persones i el medi natural. 17 Redacteu un text breu per presentar l’exposició. 18 Decidiu el lloc on exposareu les fotografies. Valoreu els avantatges de cadascun. L’aula El pati L’entrada del centre 19 Penseu i escriviu un títol atractiu per a l’exposició. 20 Animeu el públic perquè voti quina és la fotografia més impactant. Podeu establir premis amb diverses categories. PREMI A LA FOTOGRAFIA MÉS… PREMI A LA FOTOGRAFIA MÉS… PREMI A LA FOTOGRAFIA MÉS… 13
Valoro el que he après Quins aspectes nous he après? En quins m’agradaria aprofundir? Quina ha estat la meva aportació a l’exposició fotogràfica? Què faria ara d’una altra manera? Escric cinc conceptes que he après relacionats amb la preservació de la natura. 1. Els recursos naturals són els béns... que ens proporciona la natura. produïts per l’ésser humà. immobles. 2. L’aigua es considera un bé escàs, perquè… només s’utilitza per a activitats industrials. la majoria no està disponible per ser consumida. la majoria està contaminada. 3. El desenvolupament sostenible... només és necessari a les regions amb mitjans naturals degradats. és un equilibri entre el creixement econòmic dels països i la conservació dels recursos naturals. implica preservar els recursos naturals. 4. Segons la latitud, a la Terra hi ha... quatre zones climàtiques: dues de fredes i dues de temperades. tres zones climàtiques: càlida, temperada i freda. cinc zones climàtiques: dues de fredes, una de càlida i dues de temperades. 5. L’augment de la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera ha provocat un… refredament de l’atmosfera. escalfament global accelerat. procés natural de regulació tèrmica. 6. Algunes conseqüències de l’escalfament global són… la disminució de les tempestes i les onades de calor. l’augment de zones amb clima tropical i polar. el desglaç dels casquets polars i l’ascens del nivell del mar. 7. Una elevada densitat de població en una regió... implica una intensa transformació del paisatge. no afecta el paisatge. no pot acompanyar-se d’un desenvolupament sostenible. 8. La principal amenaça per a la selva és la… pluja abundant. desforestació. pluja àcida. 9. Quin d’aquests paisatges està més transformat? Les altes muntanyes. Les selves. Els deserts. 10. Una figura legal de protecció mediambiental del paisatge és... el desenvolupament sostenible. la Xarxa Natura de l’Agenda 2030. la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera de la UNESCO. Marca l’opció correcta en cada cas. Autoavaluació 0 14
Hi ha milions de persones al món que no tenen accés a sistemes de salut i sanejament adequats que els permetin un cert benestar. ELABORANT UNA ENQUESTA DE POBLACIÓ farem el primer pas per prendre’n consciència. REPTE Com hem canviat? En l’actualitat hi ha dues característiques que defineixen la tendència de la població mundial: l’alentiment del ritme del creixement demogràfic respecte al segle passat i l’envelliment de les societats, que es manifesta en un augment del conjunt de persones que tenen 65 anys o més. Aquest envelliment comença a qüestionar el progrés econòmic i el benestar social que coneixem. La població treballadora, que amb els seus impostos finança les despeses socials de la societat, ha de mantenir un nombre creixent de persones jubilades, i les despeses socials destinades a satisfer les necessitats de la població més gran es disparen. SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 VEIG, PENSO, EM PREGUNTO. Analitza la infografia. Indica els canvis que s’han produït des del 1960. Formula dues preguntes que et suggereixin aquests canvis. 2 COMPARA I CONTRASTA. Reflexiona. Quin era el percentatge de població de 65 anys i més a Espanya l’any 1960? I el 2020? Com ha evolucionat des del 1960 la despesa en pensions per part de l’estat a Espanya? Quina relació hi ha entre els dos aspectes anteriors? 1 El futur d’una població que envelleix Les Rambles, Barcelona. 15
2. La densitat de població Si un país té molts habitants, no vol dir necessàriament que estigui densament poblat. La densitat de població relaciona el nombre d’habitants, o població absoluta, amb la mida del territori per on es distribueix aquesta població. Així, si moltes persones viuen en un territori petit, la densitat serà elevada; però, si aquesta mateixa quantitat de persones es reparteix per un territori molt extens, serà baixa. (2) Un repartiment desigual de la població 1 1. La distribució de la població El 2024, la població mundial s’aproximava als 8.200 milions d’habitants, distribuïts de manera desigual pel planeta. (1) Per continents, l’Àsia acull el 57 % de la població mundial. L’Índia i la Xina són els dos països més poblats del món. A escala planetària, s’observen forts contrastos entre regions molt poblades i grans buits demogràfics. Això depèn de factors físics i humans. Factors que condicionen el poblament Físics Humans Un clima benigne. La majoria de la població viu en zones de clima temperat. La disponibilitat d’aigua. Les costes i les ribes dels grans rius i llacs estan molt poblades. Un relleu suau. Facilita la pràctica de l’agricultura i les comunicacions. El dinamisme econòmic. Els països i les regions amb una activitat econòmica intensa, i les ciutats enfront del camp atreuen molta població treballadora. Les polítiques dels governs. Serveixen per incentivar el poblament d’un lloc concret. Els llocs històricament poblats. Solen continuar poblats. OCEÀ ATLÀNT I C OCEÀ PAC Í F I C O C E À ÍNDIC OCEÀ PAC Í F I C FONT: ONU. 2020. 0 1.500 quilòmetres escala 02_p55_01_mundo_densidad_poblacion_MOD_ES001_2531443.pdf 1 15/3/22 13:34 2. La densitat de població dels països. A l’Índia hi viuen uns 1.440 milions de persones. Com es calcula la densitat de població Es divideix el nombre total d’habitants d’un territori entre la superfície d’aquest territori en quilòmetres quadrats. Densitat de població 5 Nre. d’habitants Superfície en km2 5 hab./km2 Menys de 25 Densitat (en hab./km2) De 25 a 150 De 150 a 300 933943_02_p55_01_leyenda_mundo_densidad_poblacion Més de 300 ES0000000095078 933943_02_p55_01_leyenda_mundo_densidad_poblacion_MOD_ES001_2514697.pdf 1 15/3/22 14:01 16
ACTIVITATS 1 1 Organitza la informació. Completa l’esquema. 2 COMPARA I CONTRASTA. Observa el gràfic (1) i respon. 5.300 milions 7.700 milions 8.500 milions 9.700 milions 10.900 milions 1990 2020 2030 2050 2100 Amèrica Europa Àfrica Àsia Oceania FONT: ONU. 2020. 1.000 milions n_continentes_MOD_ES001_2518746.pdf 1 15/3/22 13:04 1. Evolució de la població mundial per continents. Fixa’t en els colors de la llegenda. Quin era el continent més poblat el 1990? Quins es preveu que siguin els continents més poblats el 2100? Quants milions de persones hi haurà al món el 2100? Quants correspondran a Europa aproximadament? 3 MAPA. Analitza el mapa (2). Escriu el nom de cinc països amb una densitat de població superior a 300 hab./km2. Escriu el nom de cinc països amb una densitat de població inferior a 26 hab./km2. 4 Calcula la densitat de població del Canadà i Mònaco. Canadà Mònaco Població (nre. d’habitants) Superfície (km2) Població (nre. d’habitants) Superfície (km2) 41.465.298 9.984.670 38.367 2,02 Densitat: Densitat: Quin país té més població? Quin país té més superfície? Un país amb molts habitants és necessàriament un país densament poblat? Per què? El més densament poblat és Físics Humans Factors que influeixen en el poblament 17
2. Com influeix l’estructura de la població L’estructura de la població per edat i sexe incideix en el seu creixement demogràfic. Segons l’edat, la població es classifica en tres grans grups: joves (de 0 a 14 anys), adults (de 15 a 64 anys) i gent gran (de 65 anys i més). Segons el sexe, la població s’organitza en dones i homes. Les societats amb un alt percentatge de població jove i de dones adultes en edat fèrtil experimentaran un creixement demogràfic important a causa del previsible augment de la natalitat, i a l’inrevés. D’altra banda, en les societats amb un alt percentatge de gent, les taxes de mortalitat s’incrementaran, i, si no les compensa la natalitat o la immigració, perdran població. La població mundial creix 2 1. Els indicadors del creixement demogràfic Per a un estat, és fonamental conèixer la seva població: com és, si augmenta o disminueix, i a quina velocitat, ja que aquesta informació li permet preveure les necessitats presents i futures. Per això, hi ha uns indicadors demogràfics bàsics i, quan s’elaboren periòdicament, permeten saber a quin ritme canvien. Si al creixement natural s’hi suma el balanç migratori, s’obté el creixement real de la població d’un lloc. Taxa bruta de natalitat (TBN) Indica el nombre de naixements per cada mil habitants que hi ha hagut en un lloc al llarg d’un període, normalment un any. TBN 5 Nre. de nascuts Nre. d’habitants 3 1.000 Taxa de fecunditat (TF) Està molt lligada a la taxa de natalitat. Indica el nombre mitjà de filles o fills per dona en una població i un temps concrets. TF 5 Nre. de nascuts Nre. de dones entre 15 i 49 anys 3 1.000 Taxa bruta de mortalitat (TBM) Indica el nombre de persones mortes per cada mil habitants en un lloc durant un període, que sol ser un any. TBM 5 Nre. de morts Nre. d’habitants 3 1.000 Creixement natural (CN) És la diferència entre els naixements i les defuncions que hi ha en un lloc i en un temps determinats. Es pot expressar en valor absolut o per mil habitants. Si neixen més persones de les que moren, la població augmenta, i, si en neixen menys que les que moren, disminueix. 5 Nre. de nascuts 2 Nre. de morts Nre. d’habitants 3 1.000 Balanç migratori (BM) El creixement d’una població també depèn de les persones que arriben de fora del territori per establir-s’hi (immigrants) i de les que se’n van a viure a un altre lloc (emigrants). El balanç migratori és la diferència entre les persones immigrants i les emigrants. Se sol calcular per mil habitants. BM 5 Nre. d’immigrants 2 Nre. d’emigrants Nre. d’habitants 3 1.000 3. Un creixement continu, però a ritme diferent En els últims segles, la població mundial no ha parat de créixer, però el ritme a què ho ha fet no ha estat constant. (3) Fins al segle xix, la població mundial va créixer lentament a conseqüència d’una natalitat i una mortalitat elevades. En el segle xix, el ritme es va accelerar en descendir la mortalitat per les millores en sanitat, higiene i alimentació. En el segle xx, hi va haver una explosió demogràfica. Només en les últimes quatre dècades, la població va passar de 3.000 a 6.000 milions de persones. En el segle xxi, la població torna a créixer a un ritme més baix. CN per mil hab. 18
FONT: Our World in Data i ONU. 2020. 1700 1750 1800 1850 1900 1950 2000 2050 Projecció 2100 Projecció 600 milions 1.000 milions (1803) 2.000 milions (1928) 5.000 milions (1987) 7.700 milions 2,1 % (1968) 9.700 milions 10.900 milions 2.500 milions 1,1 % 0,04 % (creixement entre l'any 10000 aC i el 1700 dC) 2020 1.600 milions 6.000 milions (1999) ES0000000095078 933943_02_p057_evol_pobl_mundial_MOD_ES001_2531448.pdf 1 15/3/22 14:26 ACTIVITATS 1 5 Classifica la població. Completa l’esquema. 6 Explica la relació que hi ha entre la taxa bruta de natalitat i la taxa de fecunditat. 7 Enumera les dades que necessitaries conèixer per determinar el creixement natural i el creixement real de la població d’un lloc. 8 VEIG, PENSO, EM PREGUNTO. Analitza el gràfic (3). Escriu tres dades que et cridin l’atenció. Explica una causa que justifiqui el creixement accelerat durant el segle xx. Formula una pregunta sobre les projeccions futures. 3. L’evolució de la població mundial. Segons l’edat L’estructura de la població Creixement anual de la població mundial Nombre d'habitants ES0000000095078 933943_02_p057_leyenda_evol_pobl_mundial_MOD_ES001_2531441.pdf 1 15/3/22 14:30 19
Un creixement demogràfic a dues velocitats 3 1. El nivell de desenvolupament determina el creixement El ritme de creixement demogràfic global s’ha alentit a causa del retrocés de la fecunditat a pràcticament tots els països. Tot i així, hi ha diferències notables entre regions, sobretot segons el nivell de desenvolupament econòmic i social. (4) 2. Quant haurà crescut la població el 2080? Les Nacions Unides preveuen que el 2080 la població mundial arribi als 10.300 milions d’habitants. Aquesta pujada de gairebé 2.000 milions de persones es concentrarà en poques regions i països d’ingressos baixos o mitjans. S’estima que només nou països seran responsables de més de la meitat del creixement demogràfic previst per al 2080; set d’aquests estan situats a l’Àsia meridional i a l’Àfrica subsahariana. (6) Europa serà la regió que registrarà un creixement demogràfic més baix. La immigració serà fonamental perquè la taxa de fecunditat arribi als 2,1 naixements per dona, que és el valor que fa possible el relleu generacional. Als països més desenvolupats Aquests països van fer la transició demogràfica d’unes taxes de natalitat i mortalitat altes a unes de baixes en el segle passat. (5) Per això, avui dia presenten un creixement feble (0,2 % anual). El motiu principal és la caiguda de la fecunditat, fins als 1,5 naixements per dona, que s’explica per: La incorporació massiva de la dona al mercat laboral i els problemes per compatibilitzar la feina amb la cura dels menors. La prolongació dels estudis i la dificultat per aconseguir una feina estable i ben remunerada, que endarrereixen l’edat de tenir el primer fill o filla. L’accés a mètodes anticonceptius eficaços. La inseguretat econòmica i l’alt cost que comporta la criança dels fills i les filles. Els nous valors socials. Per a la majoria dels joves, ja no és una prioritat tenir descendència d’hora, i encara menys que sigui nombrosa. Mesures com el teletreball faciliten la conciliació familiar. Als països menys desenvolupats Els països menys desenvolupats presenten una demografia més dinàmica. La majoria d’aquests països estan en plena transició demogràfica, que s’ha iniciat més tard. En els més desfavorits, la transició tot just ha començat. Per això, actualment disposen d’una nombrosa població de menys de 35 anys que n’explica el creixement demogràfic tan gran. A més, tenen una taxa de fecunditat més alta, entre el 2,5 i el 3,8 als països d’ingressos més baixos. Els principals motius són: La majoria de la població viu de l’agricultura familiar, i l’ajuda dels menors al camp és necessària. La mortalitat, sobretot infantil, és molt més alta per la manca d’atenció sanitària i de medicaments. Així, les dones tenen més nadons perquè pensen que alguns moriran els primers anys de vida. La falta de formació i el pes de les religions que rebutgen l’ús de mètodes anticonceptius. L’esperança de vida és baixa, ja que la població pateix malnutrició, viu conflictes bèl·lics prolongats i moltes persones no tenen accés a l’atenció sanitària ni a l’aigua potable. 1950 2020 2050 2000 2075 FONT: ONU. 2020. Àfrica subsahariana Àsia central i meridional Àsia oriental i sud-oriental Iberoamèrica i el Carib Oceania Europa, EUA i Canadà 3.000 2.500 3.500 En milions de persones Anys 0 500 1.000 1.500 2.000 Àfrica septentrional i Àsia occidental ES0000000095078 933943_02_p59_h02_prevision_crecimiento_MOD_ES001_2531449.pdf 1 15/3/22 16: 6. Creixement previst per regions. 20
ACTIVITATS 1 9 Analitza el gràfic (6). Descriu com es preveu el creixement de l’Àfrica subsahariana, la regió més pobra del món. 10 MAPA. Observa el mapa (4) i respon. A quin continent predomina un creixement natural negatiu? Escriu el nom de dos països amb un creixement natural de més del 3 %. Fixa’t en Europa. Per què la immigració serà fonamental en termes demogràfics? 11 COMPARA I CONTRASTA. Interpreta aquest gràfic (5). 50 En ‰ 40 30 20 10 0 RÈGIM PREINDUSTRIAL Fins a mitjan segle XVII Fins al nal del segle XX En l'actualitat TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA RÈGIM MODERN 933943_02_p058_h01_modelo_transicion_desarrollados Fase 1 Fase 2 Creixement de la població Taxa de natalitat Taxa de mortalitat 5. Model de transició demogràfica als països desenvolupats. Descriu com es comporten la natalitat i la mortalitat en la fase de transició demogràfica. 4. El creixement de la població mundial. OC EÀ AT LÀNT I C OC EÀ PAC Í F I C OC EÀ Í ND I C OC EÀ PAC Í F I C FONT: ONU. 2020. OCEÀ GLACIAL ÀRTIC 0 1.600 quilòmetres escala 933943_02_p59_leyenda_crecimiento_natural_poblacion De 2 a 3 Creixement natural (en %) D'1 a 2 De 0 a 1 Negatiu Més de 3 ES0000000095078 933943_02_p59_leyenda_crecimiento_natural_poblacion_MOD_ES001_2514685.pdf 1 10/6/22 8:23 21
Les societats envelleixen 4 1. Quan es parla d’envelliment demogràfic? Una societat envelleix quan la proporció de població de gent gran augmenta enfront de la de població jove, i, també, respecte del total d’habitants. (7) Aquesta tendència, sostinguda en el temps, modifica l’estructura social per edats. L’envelliment demogràfic és el resultat d’un descens acusat de la natalitat i d’un augment de l’esperança de vida en néixer. Actualment, l’esperança mitjana de vida a escala mundial és de 73 anys. 2. Quina serà la situació el 2050? L’ONU estima que el 2050 un de cada sis habitants del món tindrà 65 anys o més, i als països d’ingressos alts, un de cada quatre. A més, es triplicarà la població de més de 80 anys i les persones grans seran el 16 % del total mundial. L’envelliment demogràfic augmenta la pressió econòmica sobre els estats i la població treballadora, i posa en dubte la garantia d’un benestar mínim per a totes les persones grans en el futur. L’estat veu com es redueixen els ingressos procedents de la població treballadora i ha de fer front al pagament de més pensions, a l’augment de la despesa en salut i a la demanda creixent de centres assistencials per a gent gran. FONT: ONU. 2020. 1950 2040 2050 2030 2020 2010 2000 Àfrica Estats Units i Canadà Iberoamèrica i Carib Àsia Europa Oceania Món 1990 1980 1970 1960 En % 5 0 10 15 20 25 30 35 40 933943_02_p062_h01_evol_poblacion_mayor 7. Evolució de la població de gent gran per regions. 3. Les piràmides mostren l’estructura d’una població La piràmide de població és un gràfic de barres que representa l’estructura d’una població per grups d’edat i per sexe en un moment determinat. Segons la forma que tenen, podem deduir si es tracta d’una població progressiva, que creix; si està estancada, o si és regressiva, és a dir, si retrocedeix de manera gradual. PIRÀMIDE PROGRESSIVA Té una base ampla, i a partir d’aquí es va estrenyent. Indica que el creixement de la població és i serà important els pròxims anys. La poca població de gent gran reflecteix una baixa esperança de vida. PIRÀMIDE ESTANCADA Té forma de campana, amb una base (joves) i una part central (població adulta) gairebé iguals. Això indica que s’ha iniciat un descens de la natalitat i també del creixement natural. PIRÀMIDE REGRESSIVA És més estreta a la base. Indica una baixa natalitat contínua, que no garanteix el relleu generacional, i una esperança de vida alta. Correspon a una població envellida. 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 80-84 75-79 85 i + En % FONT: ONU. 876543210 012345678 Població masculina Població femenina Brasil 1970 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 80-84 75-79 85 i + En % FONT: ONU. 543210 012345 Població masculina Població femenina Brasil 2015 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 80-84 75-79 85 i + En % FONT: ONU. 543210 012345 Població masculina Població femenina Previsió per al Brasil 2050 22
ACTIVITATS 1 12 Organitza la informació. Completa l’esquema. Quan envelleix una societat? Les societats envelleixen Causes de l’envelliment demogràfic 15 VEIG, PENSO, EM PREGUNTO. Interpreta la piràmide de població del Japó. 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 Japó 2020 Població masculina Població femenina 0 - 4 5 - 9 10 - 14 15 - 19 20 - 24 25 - 29 30 - 34 35 - 39 40 - 44 45 - 49 50 - 54 55 - 59 60 - 64 65 - 69 70 - 74 80 - 84 75 - 79 85 i + En % FONT: ONU. 2020. 933943_02_p060_piramide_japon ES0000000095078 933943_02_p060_piramide_japon_MOD_ES001_2518750.pdf 1 15/3/22 16:38 Com és la base de la piràmide, més ampla o més estreta que els grups de població adulta i gran? Estan equilibrades, la població femenina i masculina? És una piràmide progressiva, estancada o regressiva? Per què? Si hi ha poques persones joves i moltes de grans, quins problemes pot tenir el país en el futur? 13 COMPARA I CONTRASTA. Analitza el gràfic (7). Quina tendència mostren totes les regions? Quina regió s’estima que tindrà un ritme d’envelliment més lent? A què creus que és degut? 14 Llegeix el text i reflexiona. Als països desenvolupats amb societats envellides, els governs solen prendre mesures per fomentar la natalitat, com ara avantatges fiscals per a les famílies nombroses, reducció de la jornada laboral per atendre els menors o bonificacions per naixement. En canvi, als països en desenvolupament molt poblats i d’ingressos mitjans o baixos, s’apliquen mesures antinatalistes, des de campanyes de planificació familiar fins a penalitzacions severes. Els estats poden influir en la demografia? Posa’n exemples. 23
Les migracions 5 1. Què anomenem migracions? Les migracions o moviments migratoris són els desplaçaments que fa la població des d’un lloc d’origen fins a un altre de destinació per motius que no són de lleure, i que comporten un canvi de residència. (8) Aquests moviments existeixen des de sempre, però actualment són més intensos perquè, gràcies a la millora i l’abaratiment dels transports, i a les tecnologies de la informació i la comunicació, coneixem millor altres llocs i disposem de mitjans que ens faciliten el desplaçament. El 2020, uns 281 milions de persones (el 3,6 % de la població mundial) vivien en un país estranger, dos terços en només una vintena de països. A més, uns 700 milions ho feien en un altre territori diferent d’on van néixer, però dins del seu país. 2. Els fluxos migratoris actuals Els fluxos migratoris fan referència a les entrades i sortides de població en un territori en un temps concret. Aquests fluxos són diferents a cada continent i regió. (9) 8. Classificació dels moviments migratoris. Motius pels quals les persones emigren Efectes de les migracions als països Econòmics. La falta de feina o les males condicions laborals o salarials al lloc d’origen. Socials i familiars. La cerca d’unes condicions millors (sanitat, educació...) o la reagrupació familiar. Polítics i religiosos. Guerres o persecucions per motius religiosos, ideològics o ètnics. Aquest és el cas de les persones refugiades. Catàstrofes naturals. Terratrèmols, inundacions, sequeres perllongades… entre d’altres. Demogràfics. Com que principalment emigren persones joves i adultes, les zones de sortida envelleixen, mentre que les d’arribada rejoveneixen. Econòmics. Als països emissors, l’atur disminueix i entren remeses de diners dels emigrants. Als països receptors, la nova mà d’obra contribueix a finançar les despeses socials, però si la immigració és massiva, pot augmentar l’atur. Culturals i socials. La multiculturalitat enriqueix, però alguns immigrants poden trobar problemes per integrar-se al país de destinació i patir conductes racistes i xenòfobes. Europa Més de la meitat dels migrants procedeixen de països europeus, especialment de l’Europa oriental. Pel que fa als fluxos intercontinentals, venen, sobretot, de l’Àsia i del nord de l’Àfrica. Els emigrants europeus s’estableixen principalment als Estats Units, el Canadà i a països asiàtics. Oceania Austràlia i Nova Zelanda són les destinacions principals. Acullen tant població de les illes com de fora. La immigració asiàtica augmenta enfront de l’europea i l’oceànica. Amèrica Els Estats Units i el Canadà són receptors destacats. Reben molts immigrants d’Iberoamèrica, Àsia i Europa. Àfrica Les migracions internacionals són molt importants, amb destinacions internes i externes. Emigren més els habitants de l’Àfrica septentrional. Àsia Més de la meitat dels emigrants trien com a destinació un altre país asiàtic. Fora del continent, la destinació principal és Europa i en segon lloc el Canadà i els Estats Units. Tipus de migracions Definitives Temporals Interiors o nacionals Exteriors o internacionals Voluntàries Forçades Segons la durada Segons la destinació Segons la causa 24
ACTIVITATS 1 16 VEIG, PENSO, EM PREGUNTO. Llegeix l’esquema, pensa i respon. Si decidissis estudiar el curs vinent a Londres, seria una migració? De quin tipus? I si haguessis d’anar a viure a una altra comunitat autònoma per una catàstrofe natural? 17 Explica què són els fluxos migratoris. 18 MAPA. Analitza aquest mapa (9). Què representen les fletxes? Per què tenen gruixos diferents? Escriu les conclusions que obtens de l’anàlisi del mapa. 9. Fluxos principals entre dos països o regions. Segons la durada Tipus de migracions Segons la causa Temporals Definitives Interiors Exteriors Voluntàries Forçades per conflictes Segons la destinació ESTATS UNITS MÈXIC UCRAÏNA TURQUIA FEDERACIÓ DE RÚSSIA KAZAKHSTAN SÍRIA ARÀBIA SAUDITA EMIRATS ÀRABS UNITS ÍNDIA AFGANISTAN XINA BANGLADESH HONG KONG FILIPINES IRAN PALESTINA JORDÀNIA O C E À P A C Í F I C O C E À Í N D I C O C E À P A C Í F I C O C E À A T L À N T I C 0 1.700 quilòmetres escala FONT: ONU, International migrant stock, BBVA. 2020. Fluxos migratoris* De 2 a 3 milions De 3 a 4 milions *Total d'emigrants vivint al país de destinació el 2020. Més de 10 milions 398398_01_p25_leyenda_mundi_ ujos_migracion 25
Els reptes demogràfics a la UE, Espanya i Catalunya 6 1. Com és la població de la Unió Europea? Europa va créixer demogràficament fins al 1970, però des d’aleshores el ritme es va alentir, i en l’actualitat està estancat. En les pròximes dècades la UE haurà de fer front a dos grans reptes demogràfics: el feble creixement de la població i l’envelliment de la societat. El 2024, la població de la UE va arribar als 449 milions de persones. El lent creixement no és degut al creixement natural, que és negatiu, sinó a la immigració. Més del 20% de la població té 65 anys o més, mentre que la població de menys de 15 anys se situa a l’entorn del 15 %. (10) Aquestes xifres expliquen que l’edat mitjana de la població superi els 43 anys, i els 46 a Itàlia, el país més envellit. Aquest envelliment demogràfic obeeix a unes baixes taxes de natalitat (9,3 ‰) i de fecunditat (1,5 naixements per dona) i a una esperança de vida elevada (81 anys de mitjana). En el segle actual, el balanç migratori de la UE sempre s’ha mantingut positiu per la intensa immigració extracomunitària. Els països que acullen un nombre més alt de població estrangera són Alemanya, França, Itàlia i Espanya. 10. Evolució de l’estructura demogràfica de la UE. FONT: Eurostat i INE. 2020. 24,7 % 63,2 % 10,2 % 1,9 % 18,3 % 67,1 % 11,1 % 3,4 % 15,1 % 64,4 % 14,6 % 5,9 % 13,7 % 56,8 % 18,2 % 11,3 % 1970 1990 2020 2050 15-64 0-14 65-79 80 i més Grups d'edat 933943_02_p068_h03_evol_estruc_dem_UE 2. Els desafiaments demogràfics d’Espanya i Catalunya El 2024, la població d’Espanya era de 48,6 milions d’habitants, dels quals, 8 milions corresponien a Catalunya. El creixement demogràfic és feble perquè el creixement natural és negatiu. Espanya és un país envellit demogràficament. El 20,1 % de la població té 65 anys i més, enfront el grup de població de menors de 15 anys, que representen el 14,7%. A Catalunya, aquests percentatges són semblants. La població espanyola es distribueix de manera molt desigual pel territori. Algunes zones de l’interior han perdut població per l’emigració cap a llocs econòmicament més dinàmics, com ara Barcelona, Madrid, el País Basc i la costa oriental mediterrània. Aquesta pèrdua d’habitants contínua de les zones que formen part del que ja es coneix com l’«Espanya buidada», que també són les més envellides, ja que principalment n’emigra la població jove i adulta, agreuja encara més els desafiaments relacionats amb el relleu generacional. (11) La població catalana es concentra al litoral i el prelitoral, a les grans àrees urbanes i al llarg dels grans eixos de comunicació. (12) La Catalunya interior, algunes comarques del sud i les zones de muntanya estan cada vegada menys poblades; aquest fenomen es comença a conèixer com a «Catalunya buidada». (13) P O R T U G A L FRANÇA mar Mediterrani OCEÀ ATLÀNTIC 933943_02_p71_Espana_vacia mar Cantàbric ANDORRA FONT: INE. Dades municipals. 2021. OCEÀ ATLÀNT I C ES0000000095078 933943_02_p71_Espana_vacia_MOD_ES001_2531450.pdf 1 16/3/22 11:56 11. L’Espanya buidada. Menys del 10 Entre el 10 i el 20 Més del 20 933943_02_p71_leyenda_Espana_vacia Menys del 10 Entre el 10 i el 20 Variació de la població entre 1996 i 2020 (en %) Més del 20 Perden habitants: Guanyen habitants: ES0000000095078 933943_02_p71_leyenda_Espana_vacia_MOD_ES001_2514716.pdf 1 16/3/22 11:59 26
RkJQdWJsaXNoZXIy