Els reptes demogràfics a la UE, Espanya i Catalunya 6 1. Com és la població de la Unió Europea? Europa va créixer demogràficament fins al 1970, però des d’aleshores el ritme es va alentir, i en l’actualitat està estancat. En les pròximes dècades la UE haurà de fer front a dos grans reptes demogràfics: el feble creixement de la població i l’envelliment de la societat. El 2024, la població de la UE va arribar als 449 milions de persones. El lent creixement no és degut al creixement natural, que és negatiu, sinó a la immigració. Més del 20% de la població té 65 anys o més, mentre que la població de menys de 15 anys se situa a l’entorn del 15 %. (10) Aquestes xifres expliquen que l’edat mitjana de la població superi els 43 anys, i els 46 a Itàlia, el país més envellit. Aquest envelliment demogràfic obeeix a unes baixes taxes de natalitat (9,3 ‰) i de fecunditat (1,5 naixements per dona) i a una esperança de vida elevada (81 anys de mitjana). En el segle actual, el balanç migratori de la UE sempre s’ha mantingut positiu per la intensa immigració extracomunitària. Els països que acullen un nombre més alt de població estrangera són Alemanya, França, Itàlia i Espanya. 10. Evolució de l’estructura demogràfica de la UE. FONT: Eurostat i INE. 2020. 24,7 % 63,2 % 10,2 % 1,9 % 18,3 % 67,1 % 11,1 % 3,4 % 15,1 % 64,4 % 14,6 % 5,9 % 13,7 % 56,8 % 18,2 % 11,3 % 1970 1990 2020 2050 15-64 0-14 65-79 80 i més Grups d'edat 933943_02_p068_h03_evol_estruc_dem_UE 2. Els desafiaments demogràfics d’Espanya i Catalunya El 2024, la població d’Espanya era de 48,6 milions d’habitants, dels quals, 8 milions corresponien a Catalunya. El creixement demogràfic és feble perquè el creixement natural és negatiu. Espanya és un país envellit demogràficament. El 20,1 % de la població té 65 anys i més, enfront el grup de població de menors de 15 anys, que representen el 14,7%. A Catalunya, aquests percentatges són semblants. La població espanyola es distribueix de manera molt desigual pel territori. Algunes zones de l’interior han perdut població per l’emigració cap a llocs econòmicament més dinàmics, com ara Barcelona, Madrid, el País Basc i la costa oriental mediterrània. Aquesta pèrdua d’habitants contínua de les zones que formen part del que ja es coneix com l’«Espanya buidada», que també són les més envellides, ja que principalment n’emigra la població jove i adulta, agreuja encara més els desafiaments relacionats amb el relleu generacional. (11) La població catalana es concentra al litoral i el prelitoral, a les grans àrees urbanes i al llarg dels grans eixos de comunicació. (12) La Catalunya interior, algunes comarques del sud i les zones de muntanya estan cada vegada menys poblades; aquest fenomen es comença a conèixer com a «Catalunya buidada». (13) P O R T U G A L FRANÇA mar Mediterrani OCEÀ ATLÀNTIC 933943_02_p71_Espana_vacia mar Cantàbric ANDORRA FONT: INE. Dades municipals. 2021. OCEÀ ATLÀNT I C ES0000000095078 933943_02_p71_Espana_vacia_MOD_ES001_2531450.pdf 1 16/3/22 11:56 11. L’Espanya buidada. Menys del 10 Entre el 10 i el 20 Més del 20 933943_02_p71_leyenda_Espana_vacia Menys del 10 Entre el 10 i el 20 Variació de la població entre 1996 i 2020 (en %) Més del 20 Perden habitants: Guanyen habitants: ES0000000095078 933943_02_p71_leyenda_Espana_vacia_MOD_ES001_2514716.pdf 1 16/3/22 11:59 26
RkJQdWJsaXNoZXIy