Acció climàtica 2 2. Què passa amb el clima del planeta? Els gasos d’efecte d’hivernacle (GEH), com ara el diòxid de carboni o el metà, són presents de forma natural a l’atmosfera. Retenen una part de la radiació solar i permeten que la temperatura mitjana de la superfície terrestre sigui apta per a la vida. (4) A causa de les activitats humanes n’ha augmentat la concentració, cosa que està provocant un escalfament global accelerat. (5) Aquest escalfament ha intensificat el desglaç dels casquets polars i, en conseqüència, l’ascens del nivell del mar i el risc que s’inundin les zones costaneres més baixes. També causa un canvi climàtic que intensifica els fenòmens meteorològics extrems, com ara onades de calor, sequeres, tempestes intenses... 1. Els climes de la Terra El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques habituals en una regió i en un període llarg de temps. Hi intervenen un seguit d’elements: temperatura, precipitació, humitat, vent, pressió atmosfèrica… Hi ha factors que influeixen en les condicions atmosfèriques: La latitud. Segons la distància a l’equador, es diferencien cinc zones climàtiques: una de càlida, dues de temperades i dues de fredes. (3) L’altitud. Les temperatures baixen uns 0,6 °C de mitjana per cada cent metres d’elevació. A més, les precipitacions augmenten. El relleu. Les serralades frenen el pas del vent i els núvols carregats d’humitat. El mar. Modera les temperatures i aporta humitat a les zones properes a la costa. 3. Zones climàtiques del planeta: càlida (A), temperades (B) i fredes. (C) 4. L’efecte d’hivernacle. SOL tròpic de Càncer tròpic de Capricorn equador A B B C C Radiació retinguda per efecte dels GEH, que escalfa les capes baixes de l’atmosfera. Al voltant del 30 % de la radiació solar que arriba a la superfície terrestre es reflecteix i retorna a l’espai. Radiació absorbida per la Terra i l’atmosfera. Capa d’ozó Gasos d’efecte d’hivernacle 3. La necessitat d’abordar l’emergència climàtica Segons la NASA, el 2024 la Terra va experimentar l’any més càlid des que es tenen registres. Davant d’aquesta i altres manifestacions alarmants del canvi climàtic, s’organitzen cimeres internacionals periòdicament per aconseguir acords que limitin les emissions de GEH de cara a alentir el ritme d’escalfament de la Terra. Des que el 1992 es va adoptar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, dues de les cimeres més importants han estat: Protocol de Kyoto (1997) Els països industrialitzats van acordar reduir les emissions. Acord de París (2015) Subscrit per 195 països. Va establir un pla d’acció mundial perquè l’augment de la temperatura mitjana a llarg termini no superés els 2 °C respecte als nivells preindustrials, i preferiblement no superés els 1,5 °C. cercle polar àrtic cercle polar antàrtic
RkJQdWJsaXNoZXIy