3 APRÈN I PRACTICA Llengua catalana i Literatura ESO L’ESSENCIAL
Llengua catalana i Literatura L’ESSENCIAL ESO 3 APRÈN I PRACTICA
Índex Unitat SITUACIÓ D’APRENENTATGE EXPRESSIÓ ORAL PER COMENÇAR COMUNICACIÓ Comprensió lectora Expressió oral i escrita 1 5 Així m’informo Tots ben informats Un escull fugitiu Els mitjans de comunicació 2 21 I la novel·la diu així... Què llegeixes? Una desaparició estranya Els gèneres periodístics 3 37 Estimats i estimades oients Històries curtes Una família de senglars sorprèn els barcelonins al mig de la Diagonal La notícia Llengua i societat 55 La vitalitat del català 4 59 Quan vam anar al museu... Resolem enigmes La dolça primavera La crònica 5 77 Llocs interessants La millor aventura Pentinats que han fet història El reportatge 6 97 Explica’m la teva història! Com seran les cases d’aquí a cent anys? Antoni Alarcón, director del Zoo de Barcelona: «Un zoo no pot ser només una exhibició d’animals» L’entrevista Llengua i societat 117 Hi ha vida més enllà del català 7 121 La meva opinió és aquesta Sobre què voleu parlar? Feminisme i ‘fast fashion’ Volem un país equilibrat Els gèneres periodístics d’opinió 8 139 Ho volem saber tot! Gustos musicals La icona del teatre musical català La crítica 9 157 No hi estic d’acord Quines feines de casa fas habitualment? Càndid i Martí s’acosten a la costa de França i enraonen L’expressió de l’opinió personal Llengua i societat 175 Les normes del català Apèndix 177 Conjugacions verbals Conceptes lèxics i semàntics Figures retòriques 2
EINES LINGÜÍSTIQUES EDUCACIÓ LITERÀRIA REPTE Gramàtica Ortografia Literatura L’estructura d’una oració La dièresi La narrativa de ciència-ficció Preparar una exposició oral sobre un mitjà de comunicació Classes d’oracions segons el verb Les consonants b/v , d/t i g/c La novel·la històrica Preparar la lectura en veu alta d’un fregment d’una novel·la Els complements del verb (I) Les grafies r i rr. Emmudiment de consonants La novel·la policíaca Preparar i enregistrar una notícia Els complements del verb (II) Les consonants n i m La història de la literatura Preparar la crònica d’una sortida escolar Els complements del verb (III) Alternances ortogràfiques en alguns verbs La literatura medieval (I) Fer un reportatge periodístic sobre un edifici singular Els verbs irregulars (I) L’apòstrof i el guionet en els pronoms febles La literatura medieval (II) Fer una entrevista a un avi o àvia Els verbs irregulars (II) La lletra hac La literatura catalana moderna Expressar la pròpia opinió en un text breu Oracions simples i oracions compostes La ela geminada El Renaixement i el Barroc Fer una enquesta sobre els gustos culturals de la classe Juxtaposició i coordinació Les conjuncions coordinades La Il·lustració Escriure una rèplica a un article d’opinió 3
1 Així m’informo Al final de la unitat podràs fer una presentació oral d’un mitjà de comunicació que consideris que val la pena difondre entre els teus companys i companyes. REPTE Els mitjans de comunicació sempre han estat molt presents en la vida de les persones, han ajudat a difondre informació i a crear opinió i, en la societat actual, sovint aconsegueixen que molta gent s’interessi per una notícia concreta, un personatge, un tema, etc. Ens informem constantment, de vegades sense ni tan sols buscar-ho. Però potser hi ha alguna revista, diari digital, canal, pàgina web..., en què confies més que els altres per informar-te. SITUACIÓ D’APRENENTATGE TOTS BEN INFORMATS Com t’informes del que passa al teu voltant? Numera els mitjans següents de l’1 (el que fas servir menys) al 6 (el que fas servir més): telefon mòbil ràdio premsa escrita i revistes en paper tauleta televisor ordinador Poseu en comú les respostes de tota la classe i comenteu-les. Quin és el mitjà que es fa servir més? Per què creieu que és així? 5
Un escull fugitiu L’any 1866 va quedar marcat per un fenomen estrany que ningú no ha pogut oblidar. Va commocionar principalment la gent de mar, tot i que els rumors es van estendre per les poblacions costaneres i fins i tot a l’interior dels continents. Negociants, armadors, capitans de vaixell, oficials de l’armada de diversos països i els governs d’Europa i Amèrica van mostrar la preocupació més viva per l’assumpte. En efecte, des de feia un temps, nombrosos vaixells s’havien trobat a alta mar amb una «cosa enorme», un objecte llarg, amb forma de fus, de vegades fosforescent, infinitament més gran i més ràpid que una balena. Els testimonis relacionats amb aquella aparició coincidien amb força exactitud en l’estructura de l’objecte o la criatura en qüestió, la inaudita velocitat dels moviments, la sorprenent capacitat de maniobra i l’estranya vida de què semblava estar dotat. Si era un cetaci, sobrepassava en volum tots els que la ciència havia estudiat fins aleshores. Cap especialista no hauria admès l’existència d’un monstre com aquell sense haver-lo vist amb els seus ulls. Tanmateix, existia, era impossible negar-ho, i, atesa la inclinació del cervell humà cap al que és extraordinari i meravellós, és comprensible que el món sencer estigués emocionat amb aquella aparició, que ja ningú no s’atrevia a descartar com un conte inventat. [...] Aquella successió d’albiraments des de diferents vaixells i en llocs allunyats els uns dels altres va commocionar profundament l’opinió pública. A tot arreu, el monstre es va posar de moda. El representaven als teatres, li dedicaven cançons als cafès i als diaris apareixia envoltat d’altres éssers marins gegantins, com Moby Dick, la balena blanca, o el Kraken. Entre les revistes de les societats científiques i la premsa popular va sorgir una agra polèmica que va durar mesos. La gent no sabia què pensar-ne. Els científics, a les seves publicacions, proposaven les teories més sorprenents («un mol·lusc gegant», «un tauró monstruós», «un fòssil vivent», «sens dubte, una serp marina»...), i els periodistes contestaven rebutjant aquelles idees fent-ne acudits. L’article definitiu va aparèixer en una revista satírica molt temuda. El seu millor redactor es va riure sense pietat del monstre i dels científics que el defensaven, i allò provocava la riota general i tancava el debat. L’enginy havia vençut la ciència. Al principi de l’any 1867, la qüestió semblava enterrada, però una successió de fets nous la va tornar a treure a la llum. Ja no era només una curiositat científica, sinó un perill real que calia evitar. [...] Quan vaig arribar a Nova York, la qüestió estava d’actualitat candent. La hipòtesi de l’illot flotant o de l’escull fugitiu havia estat abandonada definitivament. Llevat que aquelles roques tinguessin una màquina a dins, com es podien desplaçar amb una velocitat tan prodigiosa? També s’havia descartat la idea que fos un vaixell a la deriva o les restes d’un gran naufragi, una vegada més a causa de la rapidesa dels desplaçaments. Quedaven, per tant, dues opcions possibles, cadascuna defensada pels seus partidaris. D’una banda, hi havia els qui apostaven per un monstre d’una força colossal i, de l’altra, els qui creien en un vaixell submarí d’una potència extraordinària. Aquesta última hipòtesi, però, no resistia un examen rigorós de la qüestió. Que un simple particular posseís una màquina com aquella era poc probable. On i quan l’hauria fet construir i com hauria pogut mantenir-ne la construcció en secret? Jules Verne. Vint mil llegües de viatge submarí COMPRENSIÓ LECTORA COMUNICACIÓ 6
1 Obtenir informació 1 Quina de les oracions següents resumeix millor el text que has llegit? En diversos indrets del mar s’ha vist un ésser o un objecte enorme i rapidíssim, que no s’ha pogut identificar. Un escull flotant que s’ha vist en diversos llocs de l’oceà commociona l’opinió pública. Algú ha construït en secret una nau submarina enorme, que ha estat vista en diversos indrets de l’oceà. 2 Els científics donen diverses explicacions possibles per al fenomen. Digues quines apareixen al text: Una serp marina. Un iceberg a la deriva. Un fòssil vivent. Un mol·lusc gegant. Una muntanya submergida. 3 Finalment, quines són les dues hipòtesis més probables, segons el text? Interpretar el sentit 4 El text pertany a la novel·la Vint mil llegües de viatge submarí. A quin moment de la narració creus que correspon? Plantejament Nus Desenllaç 5 La veu narradora és externa al relat, o bé és un personatge de la història? Explica-ho i copia’n algun fragment del text que ho mostri: 6 Relaciona cada adjectiu amb la definició corresponent: inaudita satírica candent colossal Que fa burla o ridiculitza. Molt actual i que desperta molt interès. Molt gran, enorme. Extraordinària, que no s’ha vist ni sentit mai. COMUNICACIÓ 7
COMUNICACIÓ 7 L’objecte o l’ésser que s’ha vist al mar «té forma de fus». Saps què vol dir? Digues a quina imatge correspon aquesta forma: 8 Fixa’t en el significat de la paraula albirar: albirar 1 v. tr. [LC] Formar judici de valor (sobre una cosa). Imaginar com és, com pot executar-se, etc. 2 v. tr. [LC] Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé. Digues quin dels dos significats té en el text que has llegit, i escriu una altra oració amb aquesta paraula: Reflexionar i expressar-se 9 Saps quins animals són Moby Dick i el Kraken? Són reals o de ficció? Esbrina-ho i explica-ho: LÈXIC 10 Marca les paraules del text que pertanyin al camp semàntic dels mitjans de comunicació i afegeix-n’hi cinc més: redactor revista satírica societats científiques periodistes armadors teatres premsa popular gent de mar Recorda que els camps semàntics són agrupacions de paraules que fan referència a un mateix tema. COMPRENSIÓ LECTORA 8
EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA 1 Els mitjans de comunicació són els mitjans pels quals es difon la informació, especialment sobre temes d’actualitat. Parlem de mitjans de comunicació de massa quan aquests pretenen transmetre la informació a un gran nombre de persones. A més de difondre informació, també la interpreten i, per tant, ajuden el públic a formar-se una opinió sobre els diferents temes. Alguns d’aquests mitjans són els diaris, la ràdio i la televisió. Actualment, amb internet, la circulació d’informació és més intensa i ràpida. Per això, la nostra societat se sol anomenar societat de la informació. Els mitjans de comunicació són força variats. Poden ser: audiovisuals o escrits locals, nacionals o internacionals generals o especialitzats (esports, història, viatges...) El llenguatge dels mitjans ha de ser clar i fàcil d’entendre. S’hi fa servir el registre estàndard, el vocabulari és entenedor i la sintaxi, poc complexa. Els professionals que elaboren i transmeten la informació s’anomenen periodistes. Han de distingir en tot moment la informació (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valoracions subjectives o l’opinió (la crítica o l’elogi de determinades actituds, les idees personals o de grups socials o polítics...). COMUNICACIÓ Els mitjans de comunicació 11 Només quatre d’aquests elements tan presents en les nostres vides són mitjans de comunicació. Marca quins són i explica per què: ACTIVITATS Els mitjans contrasten les informacions que ofereixen per no caure en notícies falses o dubtoses. Un diari en paper Un canal de televisió Un compte de correu electrònic Una emissora de ràdio Una revista de música Un cercador d’internet 9
12 Busca mitjans de comunicació que compleixin les característiques següents i apunta com es diuen: Una revista que informi de l’actualitat de la teva ciutat o la teva comarca: Una emissora de ràdio que informi de l’actualitat de Catalunya, d’Espanya i del món: Una revista especialitzada en algun tema concret: Un diari que tingui versió en paper i versió digital: Una televisió pública de continguts generals: 13 Escriu de manera més clara aquests titulars de notícies. Primer, fixa’t en el model: Exemple: Titular poc clar El Nàstic fa un gol a l’últim minut per guanyar el partit i desempatar el partit Titular més clar El Nàstic marca a l’últim minut i guanya el partit Trullols treu més vots a les eleccions i les guanya amb molta diferència S’ha descobert un medicament contra la pèrdua de memòria i és efectiu El curs que ve hi haurà més professorat a Secundària perquè hi haurà més alumnes, també En un pàrquing dels magatzems Tot Casa hi havia tres furgonetes i les van robar 14 Llegeix aquest article i digues en cada oració si es tracta d’una informació (I) o d’una opinió (O): Després de dos anys d’absència dels escenaris, Els Pellangues tornen a primera línia amb la publicació d’un nou disc titulat Bombolles de sabó. Les cançons que componen aquesta entrega estaran disponibles a internet a partir de demà. La redacció d’aquest diari ha tingut accés a les peces i us podem assegurar que prometen. Si fins ara el ritme trepidant era el més característic d’Els Pellangues, ara el complementen amb un acurat treball instrumental. Si fins ara tenien canya, ara tindran canya i màgia. Encisadors! EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA ACTIVITATS COMUNICACIÓ 10
1. Paraules, sintagmes i oració Les oracions estan formades per paraules, que s’agrupen en sintagmes, cadascun dels quals té una funció sintàctica dins de l’oració. Per exemple: Paraules Sintagmes Funcions sintàctiques L’ Elisenda fa fotos determinant nom verb nom subjecte predicat oració 2. Classes de paraules que formen sintagmes Hi ha cinc classes de paraules que formen sintagmes al seu voltant: Classes de paraules Sintagmes Funcions sintàctiques Verbs Sintagma verbal (SV) Predicat: Recollim papers. Noms Sintagma nominal (SN) Subjecte: Els bombers han apagat el foc. Complement del verb: Hem vist una pel·lícula. Adjectius Sintagma adjectival (SA) Atribut: La porta principal estava tapiada. Complement del nom: Porta una jaqueta prima. Adverbis Sintagma adverbial (SAdv) Modificador d’un adjectiu: És molt alta. Modificador d’un altre adverbi: Canta prou bé. Complement del verb: Crideu massa. Preposicions Sintagma preposicional (SP) Complement del nom: Un programa de ràdio. Complement del verb: Informem de l’actualitat. 3. Classes de paraules que no formen sintagmes Les altres classes de paraules no formen sintagmes al seu voltant: Classes de paraules Funcions sintàctiques Exemples Determinants Acompanyen els noms no pas per expressar-ne cap característica pròpia, sinó per indicar-ne nocions diverses, com ara de qui és, la quantitat, la proximitat, etc. He comprat quatre llibres per a l’estiu. Pronoms Substitueixen mots o grups de mots que no volem expressar o que no volem repetir. Ella no accepta aquesta explicació, no l’accepta per diversos motius. Conjuncions Posen en relació dos sintagmes a l’interior d’una oració o bé dues oracions. Han comprat tisores i cola perquè volen fer un collage. Interjeccions Es presenten aïllades de l’oració, tenen forma exclamativa i expressen una emoció o un sentiment complets. Uf!, Ecs! GRAMÀTICA L’estructura d’una oració 41 11 EINES LINGÜÍSTIQUES
EINES LINGÜÍSTIQUES 15 Numera de l’1 al 3, de més petita a més gran, aquestes unitats. Posa un exemple de cadascuna: sintagma oració paraula 16 A cada sèrie hi ha quatre paraules de la mateixa classe i una que no ho és. Detecta la intrusa i digues a quina classe pertany cada una: Exemple: arbre, ocell, rodava, goma, hora. Són noms, excepte rodava, que és un verb. fatigat, alegre, amistosa, amor, generós aplaudir, trencaria, sentimental, robarien, seràs aquí, malament, feliçment, entrenat, aviat aquest, vostre, els, algunes, per li, hi, de, ho, els 17 Separa els dos sintagmes principals d’aquesta oració i digues quina funció sintàctica fa cadascun: La finestra de la cuina dona a la placeta. Sintagma 1: . Funció sintàctica: Sintagma 2: . Funció sintàctica: 18 Escriu sintagmes que tinguin com a nucli les paraules següents: lentament arbre feliç trobaràs ACTIVITATS GRAMÀTICA 12
41 19 Relaciona amb fletxes els sintagmes de la dreta amb les estructures de l’esquerra: V + Det + N V N Det + N N + Adj Det + N + Adj V + N Adj la casa rural carretera el petard encamina suca melindros revista interessant trista endreça l’habitació 20 Subratlla la paraula principal de cadascun d’aquests sintagmes i digues de quin tipus és: un entrepà de pernil ben negre sortirem de festa molt lluny d’aquí 21 Canvia els adjectius subratllats per sintagmes preposicionals que vulguin dir el mateix: Exemple: Iogurt ensucrat: Iogurt amb sucre. Capsa metàl·lica: Capsa Novel·la juvenil: Novel·la Formatge holandès: Formatge Cervesa no alcohòlica: Cervesa 22 Escriu oracions amb el determinant molt en les seves diferents formes. Fixa’t que darrere sempre ha de portar un nom: molt molta molts moltes 23 Escriu oracions amb l’adverbi molt. Fixa’t en la condició que tens en cada cas: Complementa un verb: Modifica un adjectiu: Modifica un altre adverbi: EINES LINGÜÍSTIQUES 13
S’escriu dièresi Casos Exemples En la u de les síl·labes güe, qüe, güi, qüi quan la u es pronuncia. següent, qüestió, pingüí, obliqüitat. En la i i la u que formen hiat amb altres vocals. raïm, diürn, agraïes, reduït. No s’escriu dièresi Casos Exemples Quan la i que hauria de dur dièresi ja porta accent gràfic segons les normes. Lluís hauria de dur dièresi (com Llu-ï-sa), però no en porta perquè ja duu accent gràfic. Quan la i que hauria de dur dièresi forma part d’una terminació verbal d’infinitiu, gerundi, futur o condicional d’un verb acabat en vocal + ir. construir; construint; construiré, construiràs...; construiria, construiries... Quan la i està en contacte amb els prefixos anti-, co-, contra-, re- i semi- o bé forma part dels sufixos -isme i -ista. antiinflamatori, coincidència, contraindicat, reincorporar, semiintel·ligent, egoisme, altruista. 24 Explica per què les paraules següents no porten dièresi a la u: adequat quocient quota aiguós aguantar Pasqua 25 En les paraules d’aquestes columnes falten deu dièresis i tres accents gràfics. Posa’ls-hi: aigua reduia conduis semiinconscient llengues reduint conduiria reincident Pasques reduits conduir paisos paraigua reduiras conduissim veina piragues reduires conduida heroicitat 26 Escriu un derivat de les paraules següents que porti dièresi: piragua cafè aigua heroi ACTIVITATS ORTOGRAFIA La dièresi EINES LINGÜÍSTIQUES Observa que en les síl·labes gua, qua, guo, quo, la u es pronuncia sempre, i no cal posar-hi dièresi mai: guanyar, quadrat, paraiguot, quota. 14
EINES LINGÜÍSTIQUES 41 27 En cadascuna d’aquestes oracions hi ha una paraula que ha de portar dièresi. Busca-la i posa-la-hi: Les ruines d’Empúries són patrimoni de la humanitat. Tothom li fa el buit perquè el consideren un traidor. Hem avisat el lampista perquè s’ha embussat l’aiguera. Li han donat un antiinflamatori perquè té una infecció a l’oida. La Lluisa ha instal·lat una alarma antiincendis a casa seva. Tot el veinat promou la reducció de residus i la reutilització. 28 Escriu les formes verbals que s’indiquen d’aquests verbs: Present d’indicatiu, 1a persona del plural Present d’indicatiu, 2a persona del plural Infinitiu Gerundi Participi agraeixo dedueixo produeixo 29 Escriu la paraula que correspon a cadascuna d’aquestes definicions i fes-ne el plural: Taca de la pell de color fosc. Estri que serveix per protegir-se de la pluja. Òrgan mòbil situat dins de la boca. Establiment on es poden comprar diversos productes. Rèptil que té una closca dura i arrodonida. Femella del cavall. En quins casos cal escriure dièresi en el plural? 30 Omple els buits d’aquestes oracions amb el temps del verb construir que s’indica: Alexandre el Gran un gran imperi. (passat perifràstic) En aquesta parcel·la s’hi una casa de dos pisos. (futur) L’alcalde havia promès que un poliesportiu, però al cap de tres anys encara no hi havia res fet. (condicional) Els uns el mur i els altres posaven la tanca. (imperfet d’indicatiu) L’arquitecte els va aconsellar que la torre amb aquell ciment. (imperfet de subjuntiu) ACTIVITATS 15
LITERATURA La narrativa de ciència-ficció Algunes característiques de la narrativa de ciència-ficció són: Temps Situació de l’acció en un temps diferent de l’actual, generalment el futur. Espai Predilecció per espais imaginaris o en els quals no sol desenvolupar-se la vida humana: altres planetes, naus espacials, l’interior de la Terra, mons paral·lels, etc. Temàtica Presència d’elements científics i tècnics, generalment més avançats que els que existeixen en la realitat: robots i màquines diverses, tecnologia o tècniques psicològiques que permeten superar els condicionants físics, manipulació genètica, etc. Intenció Les intencions són entretenir i sovint també afavorir la capacitat d’especulació científica del públic lector, i fins i tot la reflexió filosòfica sobre la condició humana, la naturalesa de la vida, l’organització de la societat, els límits ètics del desenvolupament científic, etc. La narrativa de ciència-ficció té els orígens al segle xix, amb autors i autores com: Mary Shelley (1797-1851), amb Frankenstein o el Prometeu modern, una novel·la de terror i de ciència-ficció. Jules Verne (1828-1905), conegut per títols com Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna o Vint mil llegües de viatge submarí. H. G. Wells (1866-1946), que va escriure La màquina del temps, L’home invisible o La guerra dels mons. Ja en ple segle xx, alguns dels autors i autores més destacats en el gènere són: Aldous Huxley (1894-1963), autor d’Un món feliç. Arthur C. Clarke (1917-2008), conegut sobretot com a guionista en la pel·lícula 2001: Una odissea a l’espai, dirigida per Stanley Kubrick. Isaac Asimov (1920-1992), amb Jo, robot i la saga La Fundació, formada inicialment per la trilogia Fundació, Fundació i Imperi i Segona Fundació. Ray Bradbury (1920-2012), cèlebre per Les cròniques marcianes. Ursula K. Le Guin (1929-2018), amb una extensa obra que inclou La mà esquerra de la foscor, Els desposseïts o La ciutat de les il·lusions. En la literatura catalana, sobresurten Manuel de Pedrolo (1918-1990) i Antoni Munné-Jordà (n. 1948). LITERATURA 31 Relaciona cadascun dels trets de la primera columna amb un dels gèneres de la segona: Protagonista audaç que va superant obstacles. Ambientada al passat i documentada rigorosament. Presència de crims i cadàvers. Referència a un futur hipotètic. Encanteri a través d’un beuratge. Misteri, suspens i sensació d’angoixa en qui llegeix. ACTIVITATS Novel·la de ciència-ficció Novel·la policíaca Novel·la de terror Novel.la d’aventures Novel·la fantàstica Novel·la històrica 16
1 32 Llegeix atentament aquest text de David Cirici i escriu el relat d’una classe de la teva assignatura preferida a l’escola automàtica de la narradora. Segueix les indicacions que tens més avall. ACTIVITATS Descriu l’espai amb trets futuristes. Incorpora-hi avenços tecnològics que ara difícilment podem imaginar. Fes que qui et llegeixi es plantegi el tema de la felicitat o infelicitat de l’alumnat en aquesta escola. És trist: a mesura que ens hem anat fent grans, els hologrames dels nostres pares han perdut bona part de la seva màgia i del seu encant. Ara ens fa angúnia que les respostes al que els preguntem en la solitud de les cabines siguin només aproximades. I que hi hagi tantes i tantes preguntes sense resposta. Totes les noies de l’escola tenim entre quinze i setze anys, i ja fa temps que som conscients que el que veiem quan ens fiquem a les cabines és només una col·lecció d’hologrames enregistrats fa anys. Enregistrats potser quan encara érem petites i vivíem amb els nostres pares. Potser abans que ens en separéssim. Hologrames per mirar de respondre les preguntes que pensaven que les seves filles els farien molts anys després. Moltes de nosaltres ja no pretenem tenir-hi diàlegs que portin enlloc. Però encara que sapiguem que només són imatges, són les imatges dels nostres pares. Que siguin una mica transparents, o que només els puguem veure en la foscor d’una cabina de projeccions, no els fa pas menys importants. D’alguna manera són ells, ells i totes les coses que ens havien volgut dir abans de confiar-nos a l’escola automàtica i deixar de veure’ns per sempre més. I encara que només siguin imatges i no puguin córrer pel bosc amb nosaltres, ni fer-nos pessigolles, ni acariciar-nos, són tot el que en tenim. David Cirici, Zona prohibida 17 LITERATURA
COMUNICACIÓ LITERATURA REPÀS Què saps? Tipus Audiovisuals o escrits Locals, nacionals o internacionals Generals o especialitzats Difonen la informació També interpreten la informació i ajuden a crear opinió Mitjans de comunicació Llenguatge Clar i fàcil d’entendre. Registre estàndard EINES LINGÜÍSTIQUES Gramàtica Ortografia Oració Paraules formada per Formen sintagmes No formen sintagmes Verbs: SV Noms: SN Adjectius: SA Adverbis: SAdv Preposicions: SP S’escriu dièresi güe, güi, qüe, qüi quan es pronuncien i/u en hiat Determinants Pronoms Conjuncions Interjeccions No s’escriu dièresi Quan ja hi ha accent gràfic anticocontraresemi- -isme -ista Infinitiu Gerundi Futur Condicional Narrativa de ciència-ficció Temps Diferent de l’actual, generalment futur. Espai Imaginaris, on hi sol haver vida humana. Temàtica Avenços científics i tècnics. Intenció Entretenir. Afavorir l’especulació científica i la reflexió filosòfica i ètica. 18
Objectiu PREPARAR UNA EXPOSICIÓ ORAL a classe sobre un mitjà de comunicació que t’agradaria difondre. Tria bé! 1 Escull el diari, revista, canal, web, etc., de què vulguis parlar. Pot ser un dels que has trobat en l’apartat de Comunicació d’aquesta unitat. Mira-te’l bé i fixa’t en el disseny, les parts, qui l’ha creat, etc. 2 Fes un esquema de tota la informació que vols donar a conèixer, com ara: De quin tema tracta. Per què et sembla interessant. Quines seccions o parts diferents s’hi pot trobar... Prepara els recursos digitals 3 Pensa bé com vols estructurar la informació. Pots fer servir un programa de presentacions i incloure-hi informacions escrites i il·lustrades. Prepara’n imatges o audiovisuals i marca-hi el que et sembli que cal destacar. Tingues en compte que t’adreçaràs a persones que potser no han vist mai aquest mitjà o no el coneixen a fons. 4 Ordena tots els materials que vols que apareguin a la presentació. Prepara el guió de la presentació i a cada apartat escriu-hi el títol i unes paraules clau que et serveixin per seguir un ordre i no oblidar-te de res. No hi has d’escriure tota la presentació. Assaja i fes la presentació 5 Un cop ho tinguis tot preparat, assaja l’exposició oral. Enregistra la teva veu o filma’t mentre parles adreçant-te a un públic imaginari. Comprova que tot funciona bé. Repeteix l’assaig les vegades que calgui fins que parlis amb fluïdesa i coordinis l’exposició oral amb les imatges que vulguis mostrar. Comprova quant dura la presentació i esforça’t a ajustar-la al temps de què disposis. 6 Mentre fas la presentació, vocalitza bé i no t’oblidis de mostrar el material que has preparat. Estigues pendent de les reaccions del públic per si de cas has de tornar enrere o repetir alguna cosa que no hagi quedat clara. Així m’informo REPTE 1 19
AUTOAVALUACIÓ 1. Què és un mitjà de comunicació? Un mitjà per on es difon la informació, especialment la d’actualitat. Qualsevol dispositiu des d’on ens puguem informar. Els diaris i revistes impresos. Els canals informatius de TV. 2. Com ha de ser el llenguatge als mitjans de comunicació? Especialitzat i amb moltes paraules tècniques. Molt formal. Amb una sintaxi molt complexa. Clar i entenedor. 3. Quines dues funcions principals pot fer el SN? Complement directe i complement del nom. Predicat i complement directe. Subjecte i predicat. Subjecte i complement del verb. 4. Quines d’aquestes categories lèxiques que no poden formar sintagmes? Determinants. Verbs. Pronoms. Conjuncions. 5. P er què la paraula país porta accent gràfic, però països porta dièresi? Perquè si duu l’accent ja no s’hi fa servir la dièresi. Perquè les vocals de país formen diftong. Perquè acaba en -ís. Perquè no és una forma verbal. 6. Quines formes verbals no porten mai dièresi? Infinitiu, gerundi i participi. Present, futur i condicional. Present, imperatiu i passat. Infinitiu, gerundi, futur i condicional. 7. I ndica dos trets propis de la narrativa de ciència-ficció: Acció en un temps diferent de l’actual, generalment el futur. Predilecció per espais imaginaris. Acció en el passat, amb fets documentats. Presència de crims. 8. Quins autors destaquen en la narrativa catalana de ciència-ficció? Manuel de Pedrolo i Mercè Rodoreda. Mary Shelley i Jules Verne. Manuel de Pedrolo i Antoni Munné-Jordà. Joan Sales i Josep Pla. Respon aquest test per comprovar si has entès correctament els continguts d’aquesta unitat: REPTE Valora la feina que has fet puntuant els ítems segü ents: Aspectes a valorar Nivells d’assoliment Puntuació 1 punt 2 punts 3 punts Estructuració de la informació No he fet l’esquema o l’he fet incomplet. He creat un esquema però alguns elements no estaven ben ordenats o he repetit informacions. He creat un esquema de l’exposició ordenat i coherent. Expressió oral M’he expressat de manera monòtona i amb poca gesticulació. L’exposició ha estat poc entenedora. El to de veu, l’entonació, els gestos, etc., eren millorables. Tot i això, l’exposició ha estat bastant entenedora. El to de veu, l’entonació els gestos, etc., han estat molt clars i correctes. Imatges No hi he inclòs imatges o audiovisuals. He acompanyat el discurs amb material audiovisual, però era insuficient o no era adequat. He acompanyat el discurs amb material audiovisual adequat. Puntuació total 20
RkJQdWJsaXNoZXIy