LITERATURA La narrativa de ciència-ficció Algunes característiques de la narrativa de ciència-ficció són: Temps Situació de l’acció en un temps diferent de l’actual, generalment el futur. Espai Predilecció per espais imaginaris o en els quals no sol desenvolupar-se la vida humana: altres planetes, naus espacials, l’interior de la Terra, mons paral·lels, etc. Temàtica Presència d’elements científics i tècnics, generalment més avançats que els que existeixen en la realitat: robots i màquines diverses, tecnologia o tècniques psicològiques que permeten superar els condicionants físics, manipulació genètica, etc. Intenció Les intencions són entretenir i sovint també afavorir la capacitat d’especulació científica del públic lector, i fins i tot la reflexió filosòfica sobre la condició humana, la naturalesa de la vida, l’organització de la societat, els límits ètics del desenvolupament científic, etc. La narrativa de ciència-ficció té els orígens al segle xix, amb autors i autores com: Mary Shelley (1797-1851), amb Frankenstein o el Prometeu modern, una novel·la de terror i de ciència-ficció. Jules Verne (1828-1905), conegut per títols com Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna o Vint mil llegües de viatge submarí. H. G. Wells (1866-1946), que va escriure La màquina del temps, L’home invisible o La guerra dels mons. Ja en ple segle xx, alguns dels autors i autores més destacats en el gènere són: Aldous Huxley (1894-1963), autor d’Un món feliç. Arthur C. Clarke (1917-2008), conegut sobretot com a guionista en la pel·lícula 2001: Una odissea a l’espai, dirigida per Stanley Kubrick. Isaac Asimov (1920-1992), amb Jo, robot i la saga La Fundació, formada inicialment per la trilogia Fundació, Fundació i Imperi i Segona Fundació. Ray Bradbury (1920-2012), cèlebre per Les cròniques marcianes. Ursula K. Le Guin (1929-2018), amb una extensa obra que inclou La mà esquerra de la foscor, Els desposseïts o La ciutat de les il·lusions. En la literatura catalana, sobresurten Manuel de Pedrolo (1918-1990) i Antoni Munné-Jordà (n. 1948). LITERATURA 31 Relaciona cadascun dels trets de la primera columna amb un dels gèneres de la segona: Protagonista audaç que va superant obstacles. Ambientada al passat i documentada rigorosament. Presència de crims i cadàvers. Referència a un futur hipotètic. Encanteri a través d’un beuratge. Misteri, suspens i sensació d’angoixa en qui llegeix. ACTIVITATS Novel·la de ciència-ficció Novel·la policíaca Novel·la de terror Novel.la d’aventures Novel·la fantàstica Novel·la històrica 16
RkJQdWJsaXNoZXIy