3 APRÈN I PRACTICA Biologia i Geologia SOLUCIONARI L’ESSENCIAL ESO
3 APRÈN I PRACTICA Biologia i Geologia SOLUCIONARI L’ESSENCIAL ESO
• R. Ll. • R. Ll. 1 R. M. Els principals bioelements que formen el cos humà són els elements químics que constitueixen gran part de la massa corporal. Es classifiquen en: • Bioelements primaris: n’hi ha més quantitat i són essencials per a la vida. Són el carboni (C), l’hidrogen (H), l’oxigen (O), el nitrogen (N), el fòsfor (P) i el sofre (S). • Bioelements secundaris: tot i que n’hi ha menys quantitat, també són vitals per a diverses funcions de l’organisme. Són el calci (Ca), el potassi (K), el sodi (Na), el clor (Cl) i el magnesi (Mg). 2 El cel·lular, perquè les cèl·lules són les unitats amb vida més senzilles capaces de realitzar les funcions de nutrició, relació i reproducció. 3 Les persones som éssers pluricel·lulars perquè estem formades per moltes cèl·lules. Els diferents tipus de cèl·lules formen teixits, òrgans, sistemes i aparells, que constitueixen el cos humà. 4 • Nivell de teixits: els teixits estan formats per la unió de cèl·lules amb el mateix origen que cooperen per dur a terme una funció determinada. • Nivell d’òrgans: els òrgans estan formats per diversos teixits diferents que s’associen per realitzar una determinada funció. • Nivell de sistemes i aparells: quan els òrgans que s’associen per realitzar coordinadament una o diverses funcions estan formats per un mateix tipus de teixit, constitueixen un sistema. Per contra, si els òrgans tenen una estructura diferent, constitueixen un aparell. 5 INTERPRETO LA IMATGE. a) A. Imatge del teixit sanguini. B. Imatge de l’aparell circulatori. C. Imatge del cor. D. Imatge d’un eritròcit. b) L’ordre és: D – A – C – B. Aquest és l’ordre correcte perquè (D) és una cèl·lula, (A) és un teixit, (C) és un òrgan i (B) és un aparell. 6 R. M. La diferència fonamental és que el microscopi òptic utilitza llum i lents de vidre per ampliar les imatges, que arriben a un augment màxim d’unes 1.500 vegades; mentre que el microscopi electrònic fa servir electrons i camps electromagnètics, la qual cosa li permet aconseguir augments de fins a milions de vegades. 7 Les cèl·lules humanes són eucariotes perquè tenen un nucli que conté el material genètic, a diferència de les procariotes, que el tenen dispers al citoplasma. Són cèl·lules heteròtrofes perquè incorporen substàncies de l’exterior que, juntament amb oxigen, la cèl·lula utilitza per obtenir energia i aconseguir els materials necessaris per créixer i renovar les estructures cel·lulars. 8 a) Membrana plasmàtica Nucli Citoplasma b) La membrana plasmàtica és una capa prima que protegeix la cèl·lula i regula l’entrada i sortida de substàncies. c) En el citoplasma de la cèl·lula hi ha els orgànuls i el citoesquelet. d) En el nucli es distingeix el nucleoplasma o líquid intern; el nuclèol, on es fabriquen els ribosomes, i la cromatina, que constitueix el material genètic. 9 INTERPRETO LA IMATGE. 1. En el nucli es fabriquen els ribosomes i conté el material genètic. 2. L a membrana plasmàtica protegeix la cèl·lula i regula l’entrada i la sortida de substàncies. 3. E l citoplasma conté els orgànuls i el citoesquelet. 4. E n els mitocondris es realitza la respiració cel·lular. 5. E l citoesquelet sosté la cèl·lula, hi dona forma i intervé en els moviments cel·lulars. 6. L ’aparell de Golgi acumula substàncies que provenen del reticle endoplasmàtic i les secreta a l’exterior. PREPARA EL REPTE ACTIVITATS SOLUCIONARI EL COS HUMÀ 1 1 2 5 3 6 4 5 BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO Material cedit per Grup Promotor / Santillana. No se’n permet la comunicació ni la redistribució física per mitjà d’Internet o de les xarxes socials.
SOLUCIONARI EL COS HUMÀ 1 10 Aparell de Golgi – Emmagatzematge de substàncies. Vesícules – Digestió cel·lular. RE llis – Síntesi de lípids. RE rugós – Síntesi, emmagatzematge i transport de proteïnes. 11 En els mitocondris es realitza la respiració cel·lular. Aquest procés és molt important perquè permet obtenir l’energia dels nutrients. 12 INTERPRETO LA IMATGE. A. Mitocondri. B. Ribosomes. C. RE rugós. D. Aparell de Golgi. E. Centrosoma. 13 Els cilis i els flagels participen en el moviment de les cèl·lules. Tots dos són prolongacions del citoplasma. Els cilis són nombrosos i petits, mentre que els flagels són escassos i llargs. 14 En l’observació de cèl·lules al microscopi, el blau de metilè tenyeix més intensament el nucli. 15 El fet que hi hagi tants tipus diferents de cèl·lules al cos, malgrat que totes procedeixen d’una única cèl·lula inicial, és perquè les cèl·lules, durant el desenvolupament embrionari, s’especialitzen, és a dir, expressen una part o una altra de la seva informació genètica i adquireixen una forma, una mida i una estructura determinades que els permeten exercir una funció especialitzada en un teixit o òrgan. Aquest procés s’anomena diferenciació cel·lular. 16 Les cèl·lules mare són aquelles cèl·lules que tenen la capacitat de diferenciar-se en diversos tipus de cèl·lules. 17 Un tumor és una acumulació de cèl·lules d’un teixit que es multipliquen sense control. 18 El càncer és un tumor de tipus maligne que envaeix els teixits propers i produeix metàstasi. 19 La metàstasi és l’aparició d’un nou tumor perquè algunes cèl·lules del tumor original es desplacen i envaeixen teixits propers. 20 a) El múscul esquelètic. b) El teixit muscular llis envolta les parets dels òrgans interns, com ara l’aparell digestiu, els vasos sanguinis o la bufeta. c) Les cèl·lules del múscul esquelètic són allargades i amb diversos nuclis. Les del múscul cardíac tenen estries transversals, amb un o dos nuclis, i formen una xarxa. Les del múscul llis són cèl·lules allargades amb un sol nucli. 21 • Bíceps: esquelètic. • Bufeta: llis. • Vena cava: llis. 22 El teixit epitelial està format per una o diverses capes de cèl·lules, sense deixar espais entremig. Les cèl·lules estan poc especialitzades. 23 Els endotelis i l’epidermis estan formats per teixit epitelial de revestiment. La principal diferència entre els dos és que els endotelis estan formats per una sola capa de cèl·lules, mentre que l’epidermis està constituïda per diverses capes. 24 INTERPRETO LA IMATGE. A. Epidermis. És un teixit epitelial de revestiment format per diverses capes de cèl·lules. Té la funció de recobrir la part externa de la pell. B Teixit muscular cardíac. Format per cèl·lules amb estries transversals, amb un o dos nuclis, que constitueixen una xarxa. Forma les parets del cor. 25 Les glàndules exocrines secreten productes a l’exterior a través de conductes, com ara les glàndules salivals. Per contra, les endocrines no tenen conductes secretors i aboquen els seus productes, anomenats hormones, directament a la sang; per exemple, la tiroide. 26 INTERPRETO LA IMATGE. A. Teixit nerviós. Definició 3. B. Teixit cartilaginós. Definició 4. C. Teixit ossi. Definició 1. D. Teixit adipós. Definició 2. 27 a) Les neurones són cèl·lules molt diferenciades. b) Els oligodendròcits formen una beina protectora a les prolongacions de les neurones. 28 La principal funció del teixit connectiu és de sosteniment i protecció dels òrgans. Està format per cèl·lules separades les unes de les altres, fibres proteiques i una substància intercel·lular o matriu que omple els espais entre cèl·lules i fibres. 29 A – 2. B – 4. C – 1. D – 5. E – 3. 30 Els fibroblasts són les cèl·lules del teixit conjuntiu. 6 BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO Material cedit per Grup Promotor / Santillana. No se’n permet la comunicació ni la redistribució física per mitjà d’Internet o de les xarxes socials.
31 A. El cor pertany a l’aparell circulatori. B. Els pulmons pertanyen a l’aparell respiratori. C. El cervell pertany al sistema nerviós. D. Els ronyons pertanyen a l’aparell excretor. 32 A través de la nutrició, les persones incorporem substàncies de l’exterior i les transformem en matèria per formar estructures i en energia per mantenir les funcions vitals. 33 Les persones utilitzem els òrgans dels sentits per veure el semàfor en verd, el sistema nerviós per rebre aquesta informació i elaborar-hi una resposta, i l’aparell locomotor per generar el moviment per creuar el carrer. 34 Els aparells reproductors femení i masculí. 35 INTERPRETO LA IMATGE. A. Sistema urinari. Pertany a la funció de nutrició. Elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques de les cèl·lules. B. Aparell locomotor: sistemes esquelètic i muscular. Pertany a la funció de relació. Executa respostes que generen moviment. C. Sistema endocrí. Pertany a la funció de relació. Executa respostes que secreten substàncies a través de glàndules. D. Aparell respiratori. Pertany a la funció de nutrició. Capta oxigen del medi extern i elimina diòxid de carboni. E. Sistema nerviós. Pertany a la funció de relació. Rep informació dels receptors i elabora respostes. F. Aparell circulatori. Pertany a la funció de nutrició. Transporta nutrients i oxigen fins a les cèl·lules i recull les substàncies de rebuig. G. Aparell digestiu. Pertany a la funció de nutrició. Obté nutrients a partir dels aliments i elimina les restes que no s’han digerit. 36 La pell, els rostres, les mans, l’esquena, les neurones, les ungles, els dits, les cuixes, els braços i els costats. 37 R. Ll. 38 a) R. Ll. b) R. Ll. 39 Hi hauria d’haver sis sales, corresponents als nivells atòmic, molecular, cel·lular, de teixits, d’òrgans i de sistemes i aparells. Es considerarà si cal o no una última sala o zona per al nivell d’organisme, encara que, atès que se n’aniran detallant totes les parts en els altres nivells, no sembla que es requereixi una setena zona. 40 a) R. M. La cèl·lula més gran del cos humà és l’òvul. D’altra banda, la cèl·lula més petita és l’espermatozoide. b) R. M. Les neurones i les cèl·lules del cristal·lí de l’ull són algunes de les que viuen més temps, mentre que les cèl·lules epitelials de l’intestí són algunes de les que viuen menys temps. 41 R. Ll. LLEGEIXO I COMPRENC REPTE 7 BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO Material cedit per Grup Promotor / Santillana. No se’n permet la comunicació ni la redistribució física per mitjà d’Internet o de les xarxes socials.
42 TAULA. TÈCNIQUES D’ESTUDI SOLUCIONARI EL COS HUMÀ 1 poden ser pot ser Connectiu Epitelial pot ser Muscular pot ser • Esquelètic • Cardíac • Llis • Conjuntiu • Adipós • Sanguini • Cartilaginós • Ossi • De revestiment • Glandular • Neurones • Cèl·lules de la glia està format per Nerviós TEIXITS HUMANS 8 BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO Material cedit per Grup Promotor / Santillana. No se’n permet la comunicació ni la redistribució física per mitjà d’Internet o de les xarxes socials.
RkJQdWJsaXNoZXIy