20 3.2. Els Sabers bàsics de l’àrea de Llengua catalana i Literatura a 1r i 2n de l’Educació Secundària Obligatòria Els Sabers bàsics uneixen els coneixements (saber), les destreses (saber fer) i les actituds (saber ser) necessaris per a l’adquisició de les competències específiques de l’àrea, i afavoreixen l’avaluació dels aprenentatges per mitjà dels criteris d’avaluació. En l’àrea de Llengua catalana i Literatura, els Sabers bàsics s’organitzen de la manera següent: A. LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS 1. Observació de la pròpia biografia lingüística i de la diversitat lingüística del centre, i comprensió de les famílies lingüístiques i les llengües del món, els sistemes d’escriptura i nocions bàsiques: fórmules de salutació i comiat, agraïment i disculpa, en situacions de l’àmbit escolar i la vida quotidiana. 2. Reconeixement de les llengües d’Espanya, el seu origen i distribució geogràfica, amb especial atenció a les diferències entre plurilingüisme i diversitat dialectal, parant especial atenció al context de Catalunya. 3. Aproximació a les llengües de signes en el context de l’aula i la vida quotidiana. 4. Comparació de trets de les principals varietats dialectals del català i del castellà, amb especial atenció a la del propi territori. 5. Iniciació a la reflexió interlingüística en el context de la matèria. 6. Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i formulació de formes d’evitar-los, tant a l’aula com a la vida quotidiana de l’alumnat i els mitjans de comunicació. B. COMUNICACIÓ Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als següents aspectes: Context 1. Anàlisi dels components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació, en situacions d’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació. Gèneres discursius 2. Detecció, anàlisi i ús de gèneres discursius de l’àmbit personal (conversa); educatiu de caràcter narratiu, descriptiu, dialogat i expositiu, d’acord amb les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i correcció), i social parant especial atenció a les xarxes socials i mitjans de comunicació; respecte a l’etiqueta digital; avaluació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat a la xarxa. Anàlisi de la imatge i elements paratextuals dels textos icònic-verbals
RkJQdWJsaXNoZXIy