Comprensió lectora FITXES DE TREBALL PRIMÀRIA 3r El quadern Comprensió lectora per a 3r de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Antonio Brandi Fernández i Pere Macià Arqué. En la redacció de textos ha participat l’equip següent: Asunción Honrado, Josep Llongueres, Pedro López, Sagrario Luna, Carmen Ríos, Concha Romero i Leonor Romo Il·lustració Bié Edició Gemma Comas i Pere Macià Direcció del projecte Maite López-Saez Rodríguez-Piñero
Fitxa 1 Narració. El somni de l’Anna . ............... 6 Fitxa 2 Narració. La vaca entremaliada . ......... 10 Fitxa 3 Text informatiu. Els bandits del mar . ............................................. 14 Fitxa 4 Narració. El recol·lector de cocos ........ 16 Fitxa 5 Narració. La gallina dels ous d’ou . .................................................. 20 Fitxa 6 Teatre. La nena que no sabia dir la A . ................................................... 24 Fitxa 7 Narració. Per què la mar és salada . ............................................... 26 Fitxa 8 Narració. El collaret de petxines .......... 30 Fitxa 9 Poesia. El cargol, l’àliga i el corb ......... 34 Fitxa 10 Narració. El segrest de la bibliotecària ........................................ 36 Índex
Fitxa 11 Narració. El rei i el carboner . .............. 40 Fitxa 12 Notícia. Estels per la pau .................... 44 Fitxa 13 Narració. La Júlia i el piano . ............... 46 Fitxa 14 Narració. El vell turó ........................... 50 Fitxa 15 Text informatiu. Els volcans . .............. 54 Fitxa 16 Narració. La Júlia i els pescadors ........ 56 Fitxa 17 Narració. Una bona queixalada . ......... 60 Fitxa 18 Carta. Una carta al director ................. 64 Fitxa 19 Narració. Agu Trot .............................. 66 Fitxa 20 Teatre. Un conseller honrat ................ 70 Fitxa 21 Narració. La cabellera d’herba ............ 74 Fitxa 22 Instruccions. Un petit jardí a casa . ............................................... 78 Fitxa 23 Narració. El problema del meu barri ..................................... 80 Fitxa 24 Text informatiu. Un animal de conte ............................................. 84 Fitxa 25 Narració. Una idea singular ................ 86 Fitxa 26 Fullet. Viure en un càmping . .............. 90 Fitxa 27 Narració. Una elecció encertada ......... 92 Fitxa 28 Text informatiu. Tot s’aprofita . ........... 96 Fitxa 29 Narració. La mare . ............................. 98 Fitxa 30 Relat històric. Mozart i el seu nas ....................................... 102 Fitxa 31 Narració. On es parla d’un rei molt poderós que busca virrei . ................. 104 Fitxa 32 Cartell informatiu. Un torneig esportiu ............................................ 108
4 Destreses de comprensió lectora FITXES Reconeixement del temps i del lloc Identificació i anàlisi dels personatges Ordenació de la seqüència temporal Reconeixement i anàlisi de l’acció Identificació de detalls de la història Expressió d’opinions personals 1 2 4 5 7 8 10 11 13 14 16 17 19 21 23 25 27 29 31 Narracions
5 FITXES Identificació del tema i de la idea principal Anàlisi de l’estructura del text Interpretació de la informació visual Organització de la informació aportada Identificació d’alguns detalls del text Expressió d’opinions personals 3 12 15 18 22 24 26 28 32 Textos informatius TIPUS DE TEXT Identificació del tema Reconeixement de l’indret Anàlisi dels personatges Identificació de detalls Anàlisi de l’estructura Expressió d’opinions Teatre Fitxa 6 Poesia Fitxa 9 Teatre Fitxa 20 Relat hist. Fitxa 30 Altres textos
6 Fitxa 1 El somni de l’Anna –He tingut un somni –li diu l’Anna al seu germà Jaume–. Tu eres un pollastre i sorties volant. –Jo no sé volar –diu en Jaume. I fa mitja volta i continua dormint. L’Anna també continua dormint. Al cap d’una estona, l’Anna es torna a despertar. Aleshores estira els cabells d’en Jaume, que fa un bot al llit. –Què passa, ara? –crida en Jaume. –He tornat a somiar. Ara eres un vaixell de vapor i navegaves. –Però si ni tan sols sé nedar! –diu en Jaume. I es gira i continua dormint. L’Anna també s’adorm. Després, l’Anna es desperta per tercera vegada. Es mira en Jaume i li pessiga el nas. –Què passa, ara? –crida en Jaume després de fer un bot. –Que continuo somiant –diu l’Anna–. Ara he somiat que eres el nostre gos. Bordaves i te n’anaves corrents. –Jo no sé bordar –contesta en Jaume. I després pensa: «Però sí que sé anar-me’n corrents.» L’Anna continua dormint. Aleshores, en Jaume s’aixeca amb compte, sense fer soroll. Agafa un edredó i surt sigil·losament. Quan arriba al jardí, s’ajeu sota el cirerer. Allà l’Anna no el podrà molestar. Però en Jaume no s’ha adonat que s’ha deixat la porta oberta. Per això, el gos de l’Anna i d’en Jaume entra a casa. D’un salt, puja al llit, s’ajeu i s’adorm.
7 Narració 1. Escriu C (cert) o F (fals). En Jaume i l’Anna dormien a la mateixa habitació. El gos d’en Jaume i l’Anna acostumava a dormir amb ells. Aquella nit, en Jaume no tenia gaire son. L’Anna no va parar de somiar en tota la nit. Els somnis de l’Anna es van fer realitat. 2. En què es converteix en Jaume en els somnis de l’Anna? Dibuixa-ho. L’endemà, l’Anna es desperta d’hora. Mentre s’estira, pensa: «Tot ha estat un somni. En Jaume no és un pollastre, ni un vaixell de vapor, ni el nostre gos.» Després, l’Anna es gira per despertar en Jaume. Al llit hi ha el gos bordant. «Ai, ai, ai!», pensa l’Anna, «mira que si és veritat això que alguns somnis es compleixen…» Margret i Rolf Rettich El que és dit, ja és dit (adaptació)
El somni de l’Anna 3. Per què l’Anna desperta el seu germà unes quantes vegades durant la nit? 4. Explica quins mètodes fa servir l’Anna per despertar el seu germà. 5. Com et sembla que se sent en Jaume cada vegada que el desperta la seva germana? Marca-ho. avorrit preocupat intrigat empipat trist 6. Què fa en Jaume perquè la seva germana el deixi dormir? 7. Escriu una altra oració substituint la paraula destacada per una expressió amb el mateix significat. En Jaume surt de l’habitació sigil·losament. 8. Encercla l’arbre que hi ha al jardí de la casa d’en Jaume i l’Anna. 8
Narració • Corregeix les activitats. • Pinta de verd un requadre per cada activitat que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 9 9. On era el gos? Completa les frases. Al principi del conte, el gos Al final del conte, 10. Contesta. • Què ha estat el primer que ha pensat l’Anna quan s’ha despertat al matí? • Quan ha descobert l’Anna que hi havia un gos al llit? • Què ha pensat l’Anna quan ha vist el gos? • Què havia passat en realitat?
10 Fitxa 2 La vaca entremaliada Hi havia una vegada una vaca que feia coses que no eren les coses que acostuma a fer una vaca. Amb la cua feia la traveta, feia l’ullet als nois ben plantats, renillava com un cavall per confondre tothom i, quan la munyien, clavava un cop de pota a la galleda i vessava tota la llet per terra. Naturalment, hi havia gent que li tenia força por, perquè no comprenien que, senzillament, era una vaca entremaliada. Al mateix poble on vivia la vaca trapella també hi vivia una senyora gran que sempre estava de bon humor, tot i que s’havia de guanyar la vida fent feines molt dures. Un dia, quan la senyora optimista tornava cap a casa tot cantant, després d’haver fet una de les seves feines més fastigoses, va trobar una olla al mig del carrer, la va agafar i se la va endur a casa. A l’olla no hi havia ni cigrons, ni brou, ni verdures: era plena de monedes d’or. Pesava tant, que la senyora es va haver d’aturar per agafar una mica d’aire. Llavors es va girar per veure el tresor meravellós que portava al darrere, però en lloc de l’olla plena de monedes d’or, el que arrossegava era un lingot de plata. Al cap d’uns quants minuts es va adonar que el soroll que feia el lingot havia canviat, era diferent. Va girar el cap i va descobrir, bocabadada, que en lloc de la plata el que portava era una barra de ferro rovellada. De cop i volta, va notar un pes impressionant. Va mirar enrere i no s’ho podia creure. El que portava no era ni or, ni plata, ni la barra rovellada. Era una pedra gegant.
11 Narració Qualsevol altra persona s’hauria desanimat, però ella no, ja que va pensar que era just el que necessitava per tancar la porta del jardí, que sempre quedava oberta. Mentre la col·locava al lloc on la volia posar, va veure que la pedra s’anava enlairant i enlairant i que de sota en sortia una cua estranya. Després en van sortir quatre potes i, al final, un cap de vaca i una llengua vermella molt grossa. Era la vaca entremaliada, que, sense perdre ni un minut i rient com una esbojarrada, va passar-li la llengua pels cabells i els hi va deixar ben llisos. La senyora optimista, en lloc d’espantar-se, es va mirar al mirall i més que contenta va pensar que li havia quedat un pentinat meravellós i que era el seu dia de sort. Popular 1. Qui és la protagonista d’aquesta història? 2. Hi surt algun altre personatge? Quin? 3. Quines tres paraules faries servir per descriure la vaca? Marca-les. avorrida juganera respectuosa simpàtica graciosa 4. Indica quina de les tres fotografies és un lingot. Després, explica què és. El personatge més important d’un conte és el protagonista.
La vaca entremaliada 5. En el conte es diu que la vaca renillava com un cavall. Relaciona cada animal amb el seu crit. 6. Escriu C (cert) o F (fals). La vaca sempre feia el que acostuma a fer una vaca. Hi havia gent que tenia por de la vaca. La senyora gran vivia al mateix poble que la vaca. La senyora gran va trobar un ordinador al mig del carrer. Les monedes que arrossegava eren d’or. La senyora faria servir la pedra per a la porta del lavabo. La senyora anava ben pentinada perquè havia anat a la perruqueria. 7. Marca les coses que anava arrossegant la senyora optimista. Una col·lecció de llibres d’aventures. Una capsa de sabates sense sabates. Una pedra gegant. Una olla plena de monedes d’or. Un sac d’ametlles. 12 Cavall Bramar Vaca Miolar Gat Renillar Gos Cloquejar Ase Mugir Gallina Lladrar
• Corregeix les activitats. • Pinta de verd un requadre per cada activitat que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Narració 13 8. Contesta. • Què feia la vaca que no fan les vaques normals? • Per què diem que la senyora era optimista? • Quina feina fastigosa creus que havia fet la senyora? • Has tingut mai un dia de sort? Explica què et va passar. 9. Completa el resum del conte. Hi havia una vaca que feia coses . Era una vaca . Al mateix poble vivia una senyora que . Un dia, la senyora tornava cap a casa i es va trobar . Cada vegada que es girava, hi havia una cosa , fins que va veure una pedra . Mentre la col·locava, la pedra va anar canviant fins que en va sortir la , que li va passar la llengua pels . La senyora va pensar i que era el seu . 10. Què et sembla que és millor, ser optimista o ser pessimista? Explica-ho amb un exemple.
14 Fitxa 3 Els bandits del mar 1. De què tracta aquest text? Marca-ho. De la bandera dels pirates. D’en Barbanegra. Dels pirates. 2. Escriu C (cert) o F (fals). Els pirates eren lladres. Els pirates atacaven vaixells de mercaderies. Els pirates abordaven altres vaixells als ports. Els pirates lluitaven entre ells quan havien de prendre alguna decisió important. Fa molt de temps, pels mars navegaven uns mariners als quals les tripulacions dels vaixells de mercaderies tenien força por: els pirates. Els pirates es dedicaven a abordar altres vaixells per robar-los l’or, la seda o qualsevol altre producte valuós que transportessin. Sabies que...? En Barbanegra va ser un dels pirates més temibles. L’Anne Bonny va ser una famosa dona pirata. Els pirates eren valents i prou violents. Moltes vegades resultaven ferits com a conseqüència de les lluites i les baralles en les quals participaven. Per això, de vegades duien un pegat en un ull, una cama de fusta o tenien un garfi en lloc de mà. En general, els pirates d’un mateix vaixell es reunien en assemblea quan calia prendre una decisió important, com per exemple triar el capità. Després de votar, tots acceptaven el que decidia la majoria.
• Corregeix les activitats. • Pinta de verd un requadre per cada activitat que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 Text informatiu 15 3. Com eren els pirates? Explica algunes característiques de la seva manera de ser. 4. Relaciona cada paraula amb un dibuix. Després, explica’n el significat. pegat garfi Pegat: Garfi: 5. Quin aspecte positiu dels pirates destaca el text? Explica’l.
16 Fitxa 4 El recol·lector de cocos Aquell matí, en Tagoi es va llevar d’hora, va agafar el cavall i va anar a collir cocos. Es va estar tot el dia treballant sense descansar: s’enfilava pels troncs de les palmeres, baixava i tornava a pujar. Així, una vegada i una altra. Mentre el cavall s’esperava a l’ombra, en Tagoi li anava omplint les alforges de cocos. Al final de la tarda, les alforges estaven ben plenes i en Tagoi va decidir tornar a casa. Com que havia vist un camí més curt que semblava que arribava al seu poble, va voler anar per allà. I per estar-ne més segur, li va preguntar a un noi que va trobar: –Ei, vailet! Vaig bé per anar a Manabau? –Sí, senyor. –I saps quant trigaré? El noi es va mirar el cavall i després li va contestar: –Segons a quina velocitat vagi... Si va a poc a poc, segur que hi arribarà de seguida. Però si corre, trigarà molt... «Quina bajanada! Deu voler dir al revés!», va pensar en Tagoi. Li va donar les gràcies al noi i va continuar el camí. En Tagoi volia arribar a casa aviat; així doncs, va accelerar el pas sense fer cas del que li havia dit el marrec. Com que el cavall semblava que no volia córrer, en Tagoi li va cridar: –Vinga, cavall! Més de pressa! I aleshores... cloc, cloc, cloc! Uns quants cocos van caure de les alforges i van sortir rodant! L’home va córrer per atrapar-los i tornar-los a col·locar amb compte a les alforges. Quan van reprendre la marxa, el cavall va tornar a caminar a poc a poc, però en Tagoi insistia a córrer. I quan el cavall va tornar a córrer..., cloc, cloc, cloc!, els cocos van rodar per terra una altra vegada. Llavors, en Tagoi va recordar les paraules del noi.
17 Narració 1. Et sembla que aquesta història passa a prop de la teva població o en un país llunyà? Per què? 2. El segon paràgraf d’aquesta pàgina comença amb la paraula aleshores. Quin significat creus que té? 3. Fixa’t en les fotografies i tria la que sigui d’una alforja. «Ara ho entenc!», va pensar. «El marrec tenia raó: si corro, els cocos cauen i haig de perdre temps per anar-los a recollir.» Aleshores, en Tagoi es va girar cap al cavall i li va dir: –Som-hi, cavall! Ara anirem al teu pas. Com si hagués entès el que passava, el cavall va començar a caminar lentament i amb cura. I així, en Tagoi i el seu cavall van arribar al poble sense trigar gaire i sense que els cocos tornessin a caure. Popular
El recol·lector de cocos 4. Escriu C (cert) o F (fals). En Tagoi era un nen que vivia en un poble petit. En Tagoi va trobar un camí més curt per tornar a casa. En Tagoi va parlar amb un noi que es va trobar pel camí. En Tagoi va anar tirant cocos pel camí per no perdre’s. 5. Quin animal tenia, en Tagoi? Encercla’l. 6. Què li va dir el noi a en Tagoi? Marca-ho. Si vas a poc a poc, segur que hi arribaràs de seguida. Si vas de pressa, segur que hi arribaràs de seguida. 7. Explica per què a en Tagoi li va estranyar la resposta del noi. 8. Contesta. • Què li passava a en Tagoi cada vegada que intentava que el cavall anés de pressa? • Què era millor: anar de pressa o a poc a poc? Per què? 18
• Corregeix les activitats. • Pinta de verd un requadre per cada activitat que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Narració 19 • Què hauria passat si les alforges no haguessin estat tan plenes de cocos? 9. Completa el resum del conte amb aquestes paraules. anar a poc a poc anar de pressa recollir els cocos arribar al seu poble Un home que anava a cavall amb les alforges plenes de cocos vol . Al principi, a l’home li sembla que és millor . Però quan corre, la càrrega cau i l’home ha de . Al final, l’home s’adona que val més . 10. Marca la moral d’aquest conte. Per arribar abans a un lloc, val més anar sempre pel mateix camí. Per fer les coses bé, no podem córrer massa. Si no saps alguna cosa, pregunta-ho. Alguns contes transmeten un ensenyament anomenat moral.
RkJQdWJsaXNoZXIy